Barcelona, 26 de gener de 2009
Lloc: Auditori de l'Institut Europeo de la Mediterrània (IEMed)
C/ Girona, 20 - 08010 Barcelona
> 1. Presentació
> 2. Programa
> 3. Documents
> 4. Informació i inscripcions
> 5. Suport
L'Any de la Creativitat i la Innovació té per objectiu conscienciar a la ciutadania europea de la importància d'aquest dos aspectes clau pel desenvolupament personal, social i econòmic contemporani. Com recalca el text de la decisió del Parlament Europeu "es necessiten aptituds i competències que permetin a les persones percebre el canvi com una oportunitat i estar obertes a noves idees que promoguin la innovació i la participació activa en una societat culturalment diversa i basada en el coneixement". En aquest sentit, el paper de l'educació i de la cultura és fonamental com espais essencials del creixement de les persones. Tanmateix, cal no oblidar la dimensió econòmica del fenomen ja que en un moment de crisi financera i de model social, els reptes i les possibilitats de la globalització afecten les formes tradicionals de desenvolupament institucional, social i econòmic.
Sis grans debats, tots ells amb un elevat component cultural, centren la reflexió proposada pels responsables europeus d'aquest Any. El més central des de la nostra òptica és el que avalua el paper de la creativitat artística i la producció cultural, i en general del conjunt d'indústries creatives, com a factors competitius cabdals pel ple desenvolupament econòmic. Els altres debats que es proposen avaluen l'impacte de la innovació i la creativitat des de dos punts de vista complementaris: des d'una perspectiva inductiva, el paper de l'educació o de la diversitat cultural com a factors determinants de les formes de desenvolupament de la creativitat i la innovació; i en sentit contrari, com la creativitat i la innovació determinen el model de desenvolupament sostenible i de societat del coneixement que es pretén imposar. I tot això, tenint en compte les particularitat institucionals i organitzatives tant del sector públic com del privat.
El camp de la cultura ha fet seu des de finals del segle XIX el paradigma de la creativitat i la innovació. L'art, així com també les formes de presentació del patrimoni, han estat valorats per la seva capacitat d'expressar i de comunicar de forma creativa i innovadora idees i productes, des d'una obra d'art al concepte que emana d'una programació escènica, visual o museològica. Però si per creativitat s'entén la generació de noves idees i productes, el procés d'innovació implica un pas més: el desenvolupament cognitiu que dóna lloc a nous gèneres, convencions, models d'organització o formes de comportament. El repte d'incloure ambdues dimensions en els projectes culturals implica incidir no només en el procés de creació artística sinó també en el model de producció i difusió cultural, i sobretot en el procés de creixement personal que l'art i el patrimoni han d'implicar. El fet que la creativitat formi part consubstancial del disseny de les idees i dels productes culturals pot implicar una despreocupació respecte a la resta dels processos socials, culturals i organitzatius implicats. Es responsabilitat dels gestors i dels formadors culturals no perdre de vista aquestes dimensions, tot preocupant-se per una millor gestió dels processos, i la transmissió dels valors de la creativitat i la innovació al conjunt de la societat.
L'any de la creativitat i la innovació succeeix un altre any amb un elevat contingut cultural, l'Any de la diversitat cultural. Ésser creatiu implica també ser capaç de reconèixer la diversitat que ens envolta, i saber-la usar de manera productiva. Aquesta diversitat ens interessa en particular en el camp de la cooperació cultural, ja que treballar amb altres requereix una obertura mental i una capacitat per adaptar-se a la creativitat dels altres no sempre fàcil.
Aquesta jornada vol reflexionar sobre els mecanismes presents en les polítiques i els programes europeus, i debatre sobre la creativitat emprenedora en les organitzacions culturals, tant públiques com privades. Sota aquest enfocament, es pot avaluar millor la importància del factor de la innovació en els projectes de cooperació cultural, i mesurar l'actual repte de la competitivitat en aquest sector.
9.00 Acreditacions i recull de documentació
9.30 Benvinguda
- Senén Florensa. Director General de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)
- Manel Camós. Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
- Ignasi Guardans. Diputat del Parlament Europeu. Grup ALDE
- Eduard Voltas. Secretari de Cultura. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya
10.00 Presentación
- Lluís Bonet. Director del programa de gestió cultural. Universitat de Barcelona
- Jacques Bonniel. President d'ENCATC
10.10 El sentit de la creativitat a propòsit de l'Any Europeu de la creativitat i la innovació
- Jordi Savall. Músic. Ambaixador de l'Any Europeu de la creativitat i la innovació
10.30 Creativitat emprenedora i innovació en les organitzacions culturals
- Xavier Cubeles. Universitat Pompeu Fabra
11.15 Pausa cafè
11.45 Taula rodona: Polítiques i programes europeus en favor de la creativitat i la innovació
- Lotta Lekvall. Nätverkstan. Suècia
- Joan Pedregosa. ITD
- Milena Dragecivic-Sesic. Universitat de les Arts de Belgrad
Modera: Mercedes Giovinazzo. Fundació Interarts i Culture Action Europe
13.30 Pausa dinar
15.30 Taula rodona: La innovació com a factor clau en projectes de cooperació cultural
- Gerald Lidstone. Goldsmiths University of London
- Inés Garriga. Fundació Digitalent
- Josep Giralt. IEMed
Modera: Àngel Mestres. Trànsit projectes i UB.
17.45 Pausa cafè
18.15 Conferència clausura: La creativitat en l'emprenedoria cultural com a repte de competitivitat
- Ricard Frigola. Director de Promoció econòmica. Ajuntament de Barcelona
19.00 Síntesi i conclusions
- Àngel Mestres. Trànsit projectes i UB
- Jordi Baltà. Fundació Interarts
19.15 Clausura
1. Resum de la jornada
> Document de resum de la Jornada
> Relatoria de les intervencions
2. Reflexions
> Cubeles, Xavier. Creativitat emprenedora i innovació en les organitzacions culturals.
> Frigola, Ricard. La creativitat en l’emprenedoria cultural com a repte de competitivitat.
> Garriga, Inés. La innovación como factor clave en los proyectos de cooperación cultural.
> Lekvall, Lotta. Experiencies: Nätverkstan, cultural cooperation from a creative organisation.
> Lekvall, Lotta . Thoughts of interface between Creative industry and artistic practice.
> Lidstone, Gerald. Europe: The Intercultural Area. Yes, No, Maybe.
> Lidstone, Gerald; Prime, Sian. The Institute for Creative and Cultural Entrepreneurship
> Pedregosa, Joan. Tubos para la innovación en el contexto europeo.
> Wimmer, Michael. Fostering Cross-Curricular Key Competences for Creativity and Innovation.
3. Bibliografia
AMABILE, T. M (1983), The social Psychology of Creativity, New York: Springer-Verlag
ANDREASEN, N (2005), The creative brain, New York, Dana Press
BAILIN, A (1988), Achieving extraordinary ends: An essay on creativity, Boston, MA: Kluwer Academic
BOSCHMA, R. A.; FRITSCH, M (2007), "Creative class and regional growth. Empirical evidence from Eight European Countries", The Jena Economic Research Papers, 2-007-066
BROWN, Terrence E.; ULIJN J. M. (2004), Innovation, Entrepreneurship and Culture: The Interaction Between Technology, Progress and Economic Growth, Edward Elgar Publishing, 255 p.
CASTAÑER, Xavier; Campos, L. (col), "The Determinants of Artistic Innovation: Bringing the Role of Organizations", Journal of Cultural Economics pp.29-52, 2002.
CELIKEL-ESSER, F.; VILLALBA, E.; TATANTOLA, S. (2008), "The Lisbon strategy and development of metrics to measure innovation in Europe", in Statistics Sweden (ed.) Yearbook on productivity 2007, pp. 7-33, Obrero: Statistics Sweden
CSKSZENTMIHALYI (1996), Creativity, New York: Harper Collins
EUROPEAN COMMISSION (2008), Proposal for a Decision of the European Parliament and the Council concerning the European Year of Creativity and Innovation (2009), COM (2008) 159, final, Brussels: European Commission
FLORIDA, R. (2004), The rise of the creative class… And how it's transforming work, leisure, community and everyday life, New York: Basic Books
JONES, G.; HENR,Y J (2001), Creativity, Innovation and Change: Book Four: Management and Culture, Open University Business School, Open University Worldwide, 48 p.
KAUFMAN, James C., STERNBERG Robert J. (2006), The International Handbook of Creativity, Cambridge University Press, 526 p.
KIM, K. H. (2006), "Can we trust creativity tests? A review of the Torrance Tests of Creativity (TTCT)", Creativity Research Journal, 18 (1), 3-14
KUADA, John E,(2003), Culture and technological transformation in the south: transfer or local innovation?, Forlaget Samfundslitteratur
LAU, S.; HUI, A. N. N; NG, G. Y. C. (ed) (2004), Creativity when East meets West, New Jersey: World Scientific
LEE, S. Y.; FLORIDA, R.; ACS, Z. J. (2004), "Creativity and entrepreneurship: A regional analysis of new firm formation", Regional Studies, 38 (8), 879-891
LESSIG, Lawrence (2004), Free Culture: How Big Media Uses Technology and the Law to Lock Down Culture and Control Creativity, Penguin, 345 p.
LESSIG, Lawrence (2005), Cultura libre: Cómo los grandes medios usan la tecnología y las leyes para encerrar la cultura y controlar la creatividad, Lom Ediciones
McCRAE, R. R. (1987), "Creativity, divergent thinking, and openness to experience", Journal of Personality and Social Psychology, 52, 1258-1265
MEDIACULT, Council of Europe (1999), Digital Culture in Europe: A Selective Inventory of Centres of Innovation in the Arts and New Technologies, Council of Europe Pub., 209 p.
MERRILL, Peter (2008), Innovation Generation: Creating an Innovation Process and an Innovative Culture, American Society for Quality, 242 p.
MOTTIS, Nicolas (2007), L'art de l'innovation, L'Harmattan
MUMFORD, M. D. (2003), " Where have we been, where are we going ? Taking stock in creativity research", Creativity Research Journal 15, 105-120
NACCCE (National Advisory Committee on Creative and Cultural Education) (1999), All Our Futures: Culture and Education, London: DfES
NEGUS, Keith; PICKERING Michael (2004), Creativity and Culture, SAGE
PLSEK, P. E. (1997), Creativity, Innovation and Quality, Quality Press
PONTI, Franc (2001), La empresa creativa: Metodologías para el desarrollo de la innovación en las organizaciones, Ediciones Granica S.A., 172 p.
ROBINSON, Ken (2000), Une politique gouvernementale en faveur de la culture, de la créativité et des jeunes, Editions du Conseil de l' Europe, 81 p.
RODRÍQUEZ ESTRADA, Mauro (2002), Creatividad en la empresa, Editorial Pax México
RUNCO, M. A.; PRITZKER, S. (ed) (1999), Enciclopedy of Creativity, San Diego, CA: Academic Press
RUNCO, M. A. (2007), Creativity. Theories and Themes: Research, Development and Practice, Amsterdam: Elsevier
STERNBERG, R. J. (1999), Handbook of Creativity, London: Cambridge University Press
STERNBERG, R. J. (2006), "The nature of creativity", Creativity Research Journal, 18 (1), 87-98
VILLALBA, E. (2008), The Uniqueness of Knowledge Management in Small Enterprises: Managing Knowledge as an Employer Strategy for Lifelong Learning, Saarbrücken: VDM Verlag
ZHOU, Jing; SHALLEY, Christina (2007), Handbook of Organizational Creativity, CRC Press, 393 p.
4. Links
Any Europeu 2009 sobre la Creativitat i la Innovació
www.create2009.europa.eu
European Association for Creativity & Innovation
www.eaci.net
Welcome Europe
www.welcomeurope.com
Educult
www.educult.at
Innovative Eye
www.innovativeye.com
Creative Generalist
http://creativegeneralist.blogspot.com
Barcelona Media
http://www.barcelonamedia.org
Informació: Antoine Leonetti, aleonetti@ub.edu
Tel: (+34) 93 403 4427
Aquest programa fa part de les activitats de l'Any Europeo de la Creativitat i l'Innovació:
|
Any Europeo de la Creativitat i la innovació www.create2009.europa.eu http://europa.eu |
Organitzat per:
 |
Universitat de Barcelona www.ub.edu/cultural |
 |
Xarxa Europea de Centres d'Ensenyament en Gestió Cultural www.encatc.org |
 |
Fundació Interarts www.interarts.net |
Amb el suport de:
 |
Aliança de Liberals i Demòcrates per a Europa www.alde.eu |
 |
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació www.gencat.cat |
 |
Institut Europeo de la Mediterrània www.iemed.org |
 |
Parlament Europeo. Commissió Europea www.europarl.europa.eu/ |
inici