El rol del gestor cultural en la Colòmbia del postconflicte de David Palacios

En aquest assaig, David Palacios Cortés, exalumne del Màster Oficial en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, llicenciat en Art Dramàtic i nascut a Colòmbia, indaga sobre el rol que juga la gestió cultural i els seus professionals en un país com Colòmbia, que l’any 2017 es trobava en la transició entre el conflicte armat i el pacte de pau amb la guerrilla més antiga del món. A partir d’això, l’autor resulta visionari en pronosticar la tendència de les polítiques públiques del país les quals tenen un interès pel creixement econòmic per sobre del creixement social.

L’assaig inicia contextualitzant al lector amb una descripció històrica del conflicte armat a Colòmbia a partir d’informació extreta de l’informe La Comisión Histórica del Conflicto y sus Víctimas. Seguidament, es troba la interpretació de l’autor sobre l’impacte del conflicte armat en la societat colombiana des de la perspectiva cultural. Alhora, recolzant-se en autors com Maslow, identificar les necessitats que han d’estar resoltes perquè el ciutadà colombià, després de ser afectat per la guerra, tingui possibilitats de satisfer les seves necessitats culturals.

Dins de les diferents conclusions, l’autor planteja que l’exercici cultural a Colòmbia és egoista amb la població, doncs les polítiques culturals no estan dissenyades per a generar mecanismes sòlids que permetin a la població accedir a la cultura i això ho diu perquè percep el repte nacional de fer que moltes més persones tinguin la capacitat per accedir a la cultura.

De la mateixa manera, David considera que l’escassa oferta acadèmica en estudis culturals i gestió de la cultura és un problema que obliga al fet que els nous professionals transmetin el coneixement a les noves generacions, d’aquesta manera, busca enfortir les diferents pràctiques per acostar a la població al fet cultural i artístic.

La gestió de projectes comunitaris, no només significa un repte sinó una obligació per al gestor cultural. És a dir, gestionar projectes que permetin la participació activa de la població afectada directament per la violència i el conflicte armat. Projectes culturals pensats i gestionat per i per a la població vulnerable que permetin satisfer necessitats culturals i cohesionar a la població entorn d’un país en cerca de consolidar la pau.

Si desitges llegir aquest assaig complet, clic aquí.