Pau Llacuna, és llicenciat en Història de l’Art per la UB, Gestió d’Institucions Artístiques i Culturals per ESADE i de Direcció de Projectes culturals pel CERC. Entre 1976 i 1985 va coordinar el Departament de Cultura de la Ciutat d’Igualada. Entre els anys 1986 i 1990 va ser coordinador-gerent de la Fira de Teatre de Tàrrega i fins a l’any 1996 va ser responsable del teatre Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya. També va ser coordinador d’Activitats Pròpies del Servei de Dansa i Teatre de la Generalitat de Catalunya (1989-1991) i coordinador del Festival Internacional de Teatre de Sitges (1990-1992). Al 1996 i fins a 1998 es va integrar a l’equip de l’empresa “Llacuna-Associats”. El 1998 va tornar a ocupar la Gerència-Director executiu de la Fira de Teatre de Tàrrega, càrrec que va ocupar fins al 2015. A partir del gener del 2011, va ampliar funcions i és responsable de tota l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Tàrrega. El 2005, va impulsar COFAE, la Coordinadora d’fires d’Arts Escèniques de l’estat espanyol en la qual va exercir de president des de 2006 a 2008 i des de 2011 a 2015.
Notas del libro según Guillermo Heras:
És necessari no confondre un espectacle de “focs artificials” amb la importància real que pot tenir un festival coherent. Aquest llibre de Pau Llacuna hauria de ser d’obligada lectura i estudi pels que es plantegin un festival al futur o vulguin replantejar amb coherència el que fan en l’actualitat. En les seves pàgines, qüestions que sempre m’han semblat bàsiques i lògiques en el terreny del que és públic apareixen analitzades ordenades i contestades de manera clara i precisa. Per a què es fa un festival? Per a qui es dissenya un festival? És per als professionals del medi, per als espectadors d’un nucli concret de la població o per assolir objectius generalistes? Per a altres programadors de festivals? Per donar gust als polítics en el poder en aquest moment? Per mers consumidors o per autèntics ciutadans? Com s’insereix aquest festival en el discurs general de la ciutat? La nostra forma d’entendre la gestió cultural en l’àmbit iberoamericà ha estat més a prop d’un pensament humanista que de pures tècniques teòriques.
l’experiència de Pau Llacuna és àmplia, ja que a més d’exercir-la en diversos llocs al llarg de la seva carrera, és referencial el seu treball de gestió amb l’equip de direcció de l’emblemàtica FiraTàrrega, sens dubte una proposta cultural molt important en el territori, on es desenvolupa un model de bones pràctiques en múltiples estudis.
