Entrevista del mes: “El terme de gestor cultural s’ha de fer servir com una visió purament tècnica” Vicenç Villatoro

En aquesta ocasió comptem amb una entrevista a Vicenç Villatoro, original de Terrassa i actual director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB. Actualment el CCCB té una programació d’exposicions, activitats i esdeveniments bastant extensos, raó per la qual Victor Valle, estudiant del Màster Oficial en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona va decidir entrevistar a Vicenç.

A través d’aquesta entrevista Vicenç Villatoro ens explica la seva visió de sistemes culturals menys localitzats, en els quals, un festival de Terrassa, de Barcelona o de qualsevol ciutat o poble pot ser el festival de qualsevol ciutadà de Catalunya.

Què entén per gestió cultural?

És un terme que no he utilitzat gaire. Per mi hi ha la gestió, que és un terme genèric que s’aplica a tots els àmbits, i hi ha la vocació cultural, la vocació de generar espais de creació, de difusió de la cultura. Les persones que estem al davant d’equipaments culturals molt sovint hi entrem més per la nostra implicació en el món de la cultura que per la nostra formació directa en el món de la gestió.

I és que fa tot just quaranta anys de la tornada de la democràcia a Espanya.

Una de les funcions del servei públic és garantir o ajudar a garantir que hi hagi una oferta  cultural prou rica i diversa i que la gent hi pugui accedir. A favor de les polítiques culturals, que això que fa quaranta anys no hi era, ara és evident que el ciutadà té la consciència que això li toca amb el seu pacte amb l’estat del benestar. El contrapunt més negatiu d’això és que, en alguns casos, les institucions públiques han actuat sobre el món de la cultura com si fos un solar desert en el qual construir un projecte. Però en la vida cultural, especialment a Catalunya, és prèvia a l’estat del benestar i, per tant, hi havia uns teixits, unes iniciatives, i crec que no sempre s’ha pensat en la complementarietat, i a vegades s’ha pensat més en la substitució. La cultura és oferta, és accés, però també és participació, és vertebració social.

Com valora les primeres polítiques culturals que es van realitzar a Espanya i a Catalunya?

 L’estat del benestar posa unes infraestructures, la creació és cosa del creador. Hi ha dues feines: que hi hagin els canals, per tant, s’han de fer biblioteques, però també és fer auditoris, Teatres. però no només pedres, sinó també institucions. La nostra idea de polítiques culturals és tardana i francesa, però crec que en tots els estats avançats d’Europa, aquesta idea de que hi ha una responsabilitat del sector públic respecte a la cultura hi és, i aquesta sí que va ser present en el moment de la Transició. valor afegit. Per tant, la existència d’aquestes persones (gestors culturals) és útil. Però que només poden accedir a càrrecs de gestió cultural persones que porten darrere un màster en gestió cultural, home… si porten el màster tenen uns actius importants.

Una professió, la de gestor cultural, de la qual s’ha dit en nombroses ocasions que encara està en procés de professionalització. Segueix així o ja ha superat aquesta fase?

 És cert que una part de l’acció cultural té un punt de diletantisme. Per a mi, portar un ateneu, també és acció cultural i també demana una certa gestió. I probablement no tot el teixit social està en condicions de professionalitzar unes persones per fer això. Per tant, crec que sempre hi haurà un element de diletantisme, però sí em sembla útil que el conjunt de les persones que fan acció cultural vagin entenent que aquesta formació és útil. Tinc la sensació que també seria útil una formació en comunicació. El fet cultural és, en bona part, un fet de comunicació.

Ha treballat principalment a Barcelona, però les seves arrels són a Terrassa. No creu que la capital catalana exerceix massa com a pol cultural en detriment de les ciutats de l’àrea metropolitana?

 Tinc la sensació que Catalunya, en aquests moments, funciona com un sistema cultural únic. I és que, el Festival de Jazz de Terrassa no és el festival per als de Terrassa que els hi agrada el jazz, és el festival per als catalans que els hi agrada el jazz i, per tant, quan facis el festival et vindrà gent de Figueres, de Barcelona.

Imaginar que una ciutat serà un sistema cultural complet en el qual els seus ciutadans no hauran de sortir però tampoc haurà de venir ningú de fora és erroni. No penso que hàgim d’anar cap a un sistema fragmentat en el qual cada ciutat hagi de generar un sistema complet perquè els seus ciutadans tinguin de tot. Els ciutadans tenen de tot, en el conjunt del sistema.

Consulta l’entrevista completa aquí