La demolingüística o demografia de la llengua

La demografia lingüística o demolingüística és l’estudi estadístic de les poblacions aplicat a les llengües. Els seus objectius són, d’una banda, quantificar qui sap, usa i/o s’identifica, en un moment present o preterit, amb determinades varietats lingüístiques, en quines condicions i circumstàncies ho fa, i com es caracteritza. D’altra banda, la demolingüística pretén coadjuvar a l’estudi demogràfic general de les poblacions.

Tot i que la pràctica de la demolingüística està relativament estesa a força països del món, des del Canadà a l’Índia, a la Unió Europea i a bona part dels països de l’antic bloc soviètic, la recerca en aquesta àrea només ha aconseguit establir-se autònomament en alguns països concrets com el Canadà (veg. Vila 2012), i sol quedar englobada sota el rètol genèric de sociologia de la llengua.

 

La recerca demolingüística al CUSC

La recerca demolingüística forma part de les preocupacions centrals del CUSC des dels seus orígens. De fet, la preocupació per aquesta línia de recerca arrenca fins i tot abans que es creés el centre, amb treballs pioners com els de Bastardas (1985, 1986) o Erill, Farràs i Marcos (1992), que es van ocupar en els processos de bilingüització entre les noves generacions nascudes en bona part de les immigracions arribades durant el tardofranquisme, o en l’anàlisi dels censos lingüístics catalans de Boix (1991).

La recerca en demolingüística al CUSC rep un fort impuls a partir del moment que les autoritats catalanes decideixen introduir preguntes lingüístiques als censos i els padrons i encarreguen l’explotació d’aquestes dades a equips multidisciplinaris. Els investigadors del CUSC formaran part d’aquests equips des del cens del 1991 fins al 2001, i la tradició de participar en aquests equips s’estén també a altres enquestes, com ara les enquestes d’usos lingüístics dels 2003-2004 fetes a tots els territoris de llengua catalana, l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Catalunya 2008, així com a d’altres enquestes com, per exemple, l’Enquesta Sociodemogràfica i Lingüística del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya.

Les aportacions dels investigadors del CUSC a aquest terreny han estat diverses: a banda de la munió de treballs de recerca empírics, l’aportació ha estat remarcable a l’hora de fixar la terminologia especialitzada, aportar noves tècniques d’estudi i col·laborar a refinar les diferents sèries d’enquestes.