Els reptes de les CLM des de la perspectiva juridicopolítica: universitats i cultura

| 18 novembre, 2010

El professor Xabier Arzoz de la Universitat del País Basc, va basar la seva presentació en els reptes que pateixen les llengües mitjanes en el procés de transformació de l’educació superior. Va plantejar la necessitat de definir les llengües mitjanes, que ell identificava com aquelles llengües que no són ni minoritàries ni llengües parlades per un gran nombre de persones, i alhora es poden utilitzar en tots els àmbits de la societat, ja que les seves societats tenen la voluntat i els recursos per dur a terme totes les necessitats comunicatives dels seus parlants. Així doncs, una vintena de llengües europees entren en aquesta definició a Europa (neerlandès, romanès, hongarès, grec, txec, búlgar, suec, català, eslovac, danès, finlandès, gallec, lituà, eslovè, letó, estonià, etc), a les quals cal sumar-n’hi d’altres exemples es poden trobar fora d’Europa (hebreu, afrikaans, bahasa malàisia, amhàric, kazakh, etc.). Arzoz va fer una primera aproximació al context de la transformació de l’educació superior, fent notar que algunes de les principals tendències de l’educació superior —la internacionalització, l’economització i l’augment de la competència— tenen un impacte obvi en les CLM. En una segona secció va explorar l’evolució del marc jurídic de l’educació superior en el dret internacional i europeu. En tercer lloc va analitzar els efectes de la dominància d’anglès com a llengua de la ciència sobre les llengües mitjanes. Finalment, va presentar l’impacte de l’aparició d’anglès com a mitjà d’instrucció en l’educació superior sobre les llengües mitjanes i els seus efectes més immediats.

Per analitzar la política lingüística a l’ensenyament superior, Arzoz va plantejar dues tendències principals: una política de laissez-faire, d’una banda, davant del desenvolupament d’una política lingüística explicita sobre la introducció de les llengües internacionals en l’educació superior.