Els reptes de les CLM des de la perspectiva juridicopolítica: el cas ucraïnès

Iryna Ulasiuk, European University Institute, Itàlia | 25 novembre, 2010

Iryna Ulasiuk, del European University Institute (Florència, Itàlia), va presentar els principals reptes de la legislació lingüística a Ucraïna a l’entrada del segle XXI. En primer lloc, va presentar una breu explicació històrica de la posició de l’ucraïnès a Ucraïna. Tot seguit, va presentar una anàlisi dels aspectes jurídics de la política lingüística actual i la llei que està prevista que s’apliqui en breu. Finalment, va plantejar possibles escenaris de futur relacionats amb el desenvolupament de la legislació lingüística relativa a la posició de la llengua ucraïnesa. Partint de la idea que el tema de l’idioma a Ucraïna està molt polititzat, almenys teòricament, es podrien esperar canvis radicals en la política lingüística que van des de l’exclusió màxima a la promoció fervent de la llengua ucraïnesa. Els dos possibles escenaris de futur, tipus ideals, que va plantejar la Dra. Ulasiuk són: el cas del Bàltic i de cas de Bielorússia.

  • L’escenari bàltic, principalment Estònia i Letònia, pressuposaria la imposició persistent de la llengua oficial i les tensions corresponents entre els diferents parlants de llengües no-oficials. Una legislació estricta és vista com una eina per a la preservació de la llengua oficial i per a assegurar la seva competitivitat. El domini indiscutible de la llengua oficial és percebut com un dels principals atributs de la sobirania. En aquestes circumstàncies, la promoció de les llengües minoritàries, incloent el rus, pot ser vist com una manifestació de deslleialtat. Per tant, els legisladors solen ser reticents a recórrer a aquest tipus d’acció. La promoció de la llengua oficial també es vincula aquí amb un objectiu clar: l’eradicació del rus com a símbol de la dominació russa.
  • La situació de Bielorússia implica que, tot i l’enfortiment inicial de la llengua nacional, s’acabés retornant al rus la seva condició de llengua oficial fins al punt que la llengua pròpia —el bielorús— passés a ser minoritzada. Aquesta recaiguda podria finalment conduir al desenvolupament d’un estat-nació sobre la base de la llengua russa.

A parer de la Dra. Ulasiuk, malgrat els temors inicials i la seva diversitat interna, Ucraïna mai ha experimentat la tensió ètnica d’Estònia i Letònia, la qual cosa fa pensar que la via ucraïnesa serà intermèdia entre la bàltica i la bielorussa, tot i que difícilment es canviarà la constitució per tal d’afavorir el rus.

 

 

 

imatges

Loading Images
ulasiuk3++ulasiuk2++ulasiuk1++