Els reptes de les CLM des de la perspectiva juridicopolítica: la Unió Europea

Niamh Nic Shuibhne, Universitat d'Edimburg | 25 novembre, 2010

La professora Niamh Nic Shuibhne de la Universitat d’Edimburg va basar la seva presentació en el tractament legal que la Unió Europea fa de les comunitats lingüístiques mitjanes. En aquest sentit, la principal diferència rau en la posició de cada llengua en el marc lingüístic legal que ha establert el Tractat de Lisboa i el tractament del multilingüisme al si de la Unió. El règim lingüístic de la Unió Europea reconeix 23 llengües oficials, en caràcter d’igualtat, i permet l’ús d’aquestes llengües per a la comunicació amb les institucions comunitàries i la traducció de les publicacions de tots els documents legislatius. Així, els parlants d’aquestes llengües tenen accés directe a la UE, mentre que la resta de llengües han de passar per l’Estat respectiu per accedir-hi. Les successives ampliacions de la Unió Europea n’han modificat el mapa lingüístic  La legislació europea actual pel que fa a la protecció de la diversitat lingüística se centra poc en la condició formal de la llengua, però planteja qüestions difícils que comparteixen aquestes comunitats lingüístiques referents a l’equilibri que s’estableix entre la diversitat de reglamentació legal dels Estats i l’eficàcia del mercat interior de la Unió.Això ha comportat que les estratègies actuals i futures pretenguin focalitzar els aspectes procedimentals per eliminar la distància que hi ha entre la política lingüística de la Unió, que basa la protecció en la lluita contra la discriminació, i la pràctica lingüística de les CLM.

 

 

 

imatges

Loading Images
nicshuibhne3++nicshuibhne2++nicshuibhne1++