Ciutats multilingües: els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes

Guus Extra, Universitat de Tilburg | 7 octubre, 2010

El professor Guus Extra de la Universitat de Tilburg va presentar l’origen, la metodologia i els resultats del projecte Multilingual Cities Project finançat per la European Science Foundation. De manera introductòria va presentar, en primer lloc, els criteris per a la definició i identificació dels grups de població en contextos multiculturals. En segon lloc, les dimensions conceptuals per a l’assignació de la diversitat, tant en països receptors d’immigrants no europeus com en països on l’anglès és la llengua dominant. Finalment, va presentar caso concrets: Vilnius/ Kaunas/ Klaipeda (Lituània), a Viena (Àustria) i a Dublín (Irlanda).

La reflexió general que va remarcar el Dr. Extra fou que hi ha una gran necessitat de polítiques educatives a Europa que tinguin en compte les noves realitats del multilingüisme. Els processos d’internacionalització i globalització han portat els estats nació europeus al món, però també han portat el món als estats nació europeus. Aquest patró bipolar de canvi ha implicat alhora una convergència i una divergència del multilingüisme per tot Europa. Per un costat, l’anglès va en ascens com a la llengua franca per a la comunicació internacional en les fronteres dels estats nació europeus a costa de totes les altres llengües autòctones d’Europa. Malgrat les moltes objeccions contra l’hegemonia de l’anglès, aquest procés de convergència augmentarà amb l’extensió de la UE cap a l’est. Tanmateix, a l’interior de les fronteres dels estats nació europeus, hi ha una divergència creixent de llengües familiars a causa dels processos de migració i minorització intergeneracional a gran escala. La demanda de diferenciació de l’habitus monolingüe de les escoles primàries a Europa no és tan sols ascendent, dels pares o organitzacions, sinó també descendent, d’institucions supranacionals que emfasitzen la necessitat creixent que els ciutadans europeus tinguin una identitat i afinitat transnacional i multicultural. Les competències multilingües es consideren prerequisits per a aquesta afinitat i identitat. Tant la Comissió Europea com el Consell d’Europa han publicat molts documents polítics en els quals es valora la diversitat lingüística com a element clau de la identitat multicultural d’Europa –ara i en el futur. Es considera que aquesta diversitat lingüística és més un prerequisit que un obstacle per a un espai europeu unit on tots els ciutadans són iguals (no el mateix) i gaudeixen dels mateixos drets. El manteniment de la diversitat lingüística i la promoció de l’aprenentatge lingüístic i del multilingüisme es consideren elements essencials per a la millora de la comunicació i per a la reducció dels malentesos interculturals.

imatges

Loading Images
amsterdam3++amsterdam2++amsterdam1++