Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en entorns urbans multilingües: Brussel·les

Philippe Hambye, Universitat Catòlica de Lovaina | 30 setembre, 2010

Philippe Hambye, investigador del Centre de Recherche Valibel – Discours et Variation Institut Langage & Communication Université de Louvain, va presentar una visió general de l’estat del neerlandès a Brussel·les. El primer repte que va exposar el conferenciant belga va ser la gestió de la distribució social de les llengües a Brussel·les. Actualment el francès es troba com a llengua franca a Brussel·les en relació a dèbil posició del neerlandès a la capital. La composició demolingüística no reflecteix la importància de la llengua neerlandesa com a llengua oficial i del seu important paper en el món laboral. Els principals reptes pel que fa el paisatge lingüístic de Brussel·les recauen en el fet que la ciutat és oficialment bilingüe, però principalment de parla francesa i especialment, hi ha una manca de regulació de la senyalització en el sector privat (que només en francès). Es podria dir que a Brussel·les hi conviuen dues comunitats,una de les quals monolingüe, més que no pas una societat àmpliament bilingüitzada. En el camp de l’educació i del multilingüisme els principals reptes són que el 50% de parlants de neerlandès de Brussel·les el van aprendre a l’escola i la qualitat de del seu coneixement és qüestionable.

imatges

Loading Images
brusselles2++brusselles1++brusselles3++