Projecte CLM

“La sostenibilitat de les comunitats lingüístiques mitjanes (CLM) en l’època de la globalització: noves tendències, noves solucions?”

El nombre de llengües actualment existents és difícil d’establir, tot i que els investigadors el solen situar entre les 4.000 i les 6.000. Les comunitats lingüístiques que les parlen són molt lluny de ser homogènies des d’un punt de vista sociolingüístic, i són molts els criteris adoptables per a ordenar-les, com la població, el reconeixement oficial, la reducció a l’escriptura i el grau d’alfabetització dels parlants, etc. La recerca sobre la sostenibilitat lingüística es troba a hores d’ara encara en un estadi primerenc. Ara bé, si alguna cosa queda clara és que més enllà de la igualtat essencial dels idiomes en termes de dignitat, les condicions per a garantir la sostenibilitat lingüística de les llengües del món requereix un tractament diferenciat segons un munt de factors.

Les llengües no es reprodueixen en el buit, sinó que ho fan en el marc d’ecosistemes socioculturals complexíssims. La distància en la configuració dels ecosistemes lingüístics dels grups de caçadors-recol·lectors de Papua Nova Guinea i l’Amazònia, i de les comunitats demogràficament mitjanes de les societats postindustrials europees com poden ser l’hongarès, el català o l’estonià són tan grans que difícilment es pot dur a terme una comparació directa de tots els casos. Qualsevol recerca sobre les condicions necessàries per a la sostenibilitat lingüística farà bé de plantejar-se la manera més idònia de classificar les comunitats. Així doncs, per tal de classificar, ni que sigui sumàriament, aquesta gran diversitat de casos, podem començar adoptant una òptica binària basada en dos grans criteris: d’una banda, les dimensions demogràfiques de la comunitat lingüística, i d’una altra, el paradigma sociotecnològic en què es troba instal·lada la comunitat que la parla.

No cal dir que aquesta classificació només exemplifica de manera aproximada el que de fet és el contínuum de la diversitat de situacions de les llengües del món, però tanmateix permet algunes observacions de relleu per als nostres interessos. En un extrem d’aquest contínuum, hi trobaríem les grans llengües internacionals i estatals, parlades per centenars o desenes de milions de persones, enquadrats en comunitats postindustrials instal·lades en el paradigma de l’informacionalisme; a l’altre extrem del contínuum, hi ha les comunitats demogràficament menors, en fase de desenvolupament sociotecnològic i econòmic anterior a la industrialització. Enmig d’aquest contínuum, i a banda i banda dels casos indicats, s’estén una àmplia gamma de comunitats amb ecosistemes lingüístics diversos i situacions de sostenibilitat variades.


OBJECTIUS

1.     Quins són els grans factors juridicopolítics, educatius, culturals, demogràfics, econòmics, mediàtics, etc., que han determinat la supervivència de les comunitats lingüístiques mitjanes en l’època de la industrialització i l’estat nació?

2.     De quina manera els canvis imposats per la globalització i la societat de la informació transformen aquests grans factors en relació amb les comunitats lingüístiques mitjanes?

3.     Fins a quin punt es pot afirmar que aquests canvis comporten veritablement una nova etapa en la relació llengua i societat per a les comunitats lingüístiques mitjanes, que deixi clarament enrere l’etapa de les llengües estatals-nacionals?

4.     Tant si parlem d’un canvi qualitatiu com si només hi ha una reestructuració d’alguns factors, quines són les condicions per a la supervivència normalitzada o sostenibilitat de les comunitats lingüístiques mitjanes, sobretot en casos de minorització històrica?