Ciutats multilingües

Per primera vegada a la història, la majoria de la població mundial viu en grans àrees metropolitanes, fruit de processos migratoris que donen lloc a urbs multilingües, en què la sostenibilitat està profundament interrelacionada amb la integració i la cohesió socials.

Les llengües no es parlen en buits socioculturals. La rellevància dels límits interculturals i les tradicions per al manteniment de les llengües és un dels temes habituals en sociolingüística. Així doncs, ens preguntem: són les llengües el marcador principal de diferència intergrupal en un món homogeneïtzat culturalment? Hi ha realment homogeneïtzació cultural? S’estan creant identitats polièdriques? Es difuminen les identitats? La demografia constitueix la base per al manteniment de qualsevol comunitat lingüística, però al mateix temps, la mobilitat creixent pot plantejar grans reptes a les comunitat de dimensions mitjanes. Podem parlar de canvis qualitatius importants quant a la mobilitat poblacional i les llengües? Són fenòmens comparables a la colonització durant els segles passats? Hi ha masses de parlants que no s’integren a les llengües d’acollida?

 

Programa

Dijous,  30 de setembre i 7 d’octubre de 2010

 

Ciutats multilingües: una perspectiva general- Guus Extra, Universitat de Tilburg

El cas de Brussel·les (Bèlgica)-  Philippe Hambye, Université catholique de Louvain (Universitat Catòlica de Lovaina)

El cas de Hèlsinki (Finlàndia)- Pirkko Nuolijärvi, Kotimaisten kielten tutkimuskeskus (Institut de Recerca de les Llengües de Finlàndia)

El cas de Tallin (Estònia)- Anastassia Zabrodskaja, Tartu Ülikool (Universitat de Tartu)

El cas de Copenhaguen (Dinamarca)- Marie Maegaard, Københavns Universitet (Universitat de Copenhaguen)