Aquest projecte s’emmarca en la línia de recerca de sociolingüística educativa. Té com a objectiu analitzar quines són i com s’estableixen les pràctiques lingüístiques dins una aula de P3. L’aproximació metodològica combina diverses tècniques com ara l’observació participant, l’enregistrament en vídeo i entrevistes semiestructurades. El treball de camp es va dur a terme el curs 2003-2004 a l’escola Font d’en Fargas (Barcelona).
A l’hora de plantejar la recerca, hi havia dos elements sobre els quals es volia aprofundir. El primer té a veure amb la composició demolingüística de l’aula: encara se sap poc de les dinàmiques sociolingüístiques que s’estableixen en contextos on la majoria relativa d’alumnat és de l1 catalana o bé on les proporcions són més igualades. Aquesta constatació va ser un dels punts de partida de l’estudi, atès que les recerques etnogràfiques dutes a terme fins aleshores dins l’àmbit escolar s’havien centrat més aviat en situacions de clara majoria al·lòfona.
Un segon element que es va valorar va ser l’edat dels informants (infants de 3 a 4 anys). L’edat és una variable amb un pes molt rellevant en aquesta investigació perquè els informants estan de ple en el procés de l’adquisició lingüística, de l’adquisició de les normes sociopragmàtiques i de l’establiment de la llengua de relació amb els seus companys. Aquesta franja d’edat, doncs, és altament interessant des d’un punt de vista sociolingüístic perquè a Catalunya, amb independència del lloc i de la temàtica que es tracti, difícilment dues persones varien el codi que tenen establert per interactuar entre elles.
Per dur a terme l’estudi es va comptar amb el suport del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, que va facilitar tot el material necessari per a la recollida de dades.
L’objectiu de l’estudi va ser descriure els usos orals en una aula de p3 i entendre a partir de quines variables s’estableix el codi d’interrelació en interaccions diàdiques.
Per aquest motiu, la recerca analitza, en primer lloc, les pràctiques lingüístiques que posa en circulació el personal docent amb els alumnes. En segon terme s’observa en quina llengua els alumnes resolen les interaccions intra- i intergrupals en situacions quasiespontànies. I finalment s’exposa com en aquestes mateixes situacions els infants negocien el codi d’interacció en les seves converses entre iguals.
L’estudi es va realitzar a l’escola La Font d’en Fargas del districte d’Horta-Guinardó (Barcelona) durant el curs acadèmic 2003-2004.
Els principals informants de la recerca van ser els alumnes d’una aula de P3. Els pares i mares van completar la informació relativa a les xarxes socials i a la biografia lingüística dels alumnes a partir d’entrevistes.
Aquesta etnografia es va dotar d’una sèrie de tècniques metodològiques:
Observació participant: l’investigador va adoptar el rol d’ajudant de la mestra. Això va permetre obtenir dades de molta qualitat de la parla quotidiana i explicar les normes comunicatives i socials dels informants.
Enregistrament en vídeo: es van crear racons de joc amb la participació de tres infants de grups lingüístics diferents per observar el seu capteniment lingüístic.
Entrevistes: els pares i mares dels informants van completar la informació relativa a les xarxes socials i a la biografia lingüística dels infants a partir d’una entrevista semiestructurada i d’unes graelles.
Les dades provinents de l’observació participant van servir per completar, qualitativament, aspectes provinents dels enregistraments en vídeo i de les entrevistes.
Les dades provinents dels enregistraments en vídeo van ser transcrites i preparades per a la seva anàlisi quantitativa i qualitativa en funció dels objectius de recerca.
Les dades provinents de les entrevistes van ser preparades per a la seva anàlisi quantitativa i qualitativa en funció dels objectius de recerca.
Tant les dades procedents de la transcripció com de les graelles van ser buidades en matrius de dades i tractades per al seu estudi quantitatiu en programes estadístics estàndard.
Pràctiques lingüístiques tutoritzades: l’estratègia comunicativa bàsica de les mestres per adreçar-se als alumnes és la de la continuació, basada en la llibertat emissiva de l’individu. Si bé es van detectar altres tipus d’estratègies, aquestes tenen una difusió molt més reduïda i no són posades en pràctica per totes les docents.
Pràctiques lingüístiques entre iguals: el percentatge d’ús del català és molt superior al de castellà a pesar que el nombre d’alumnes de L1 catalana i L1 castellana és molt similar. Per entendre aquest resultat es va analitzar la composició de les xarxes socials dels alumnes. A través de l’anàlisi de components principals es va determinar que de les 14 variables tingudes en compte a l’estudi, la xarxa social és la que permet predir millor l’ús de les llengües a l’escola.
Alternances de codi conversacionals: la majoria d’alternances entre torns responen a l’estructura dialògica ...a1 b2 a1 b2 a1 b2... La manca de competència lingüística suficient en L2 comporta que moltes interaccions intergrupals es resolguin mantenint, cada alumne, la seva llengua inicial. Això no obstant, també s’aporten exemples que la causa de la divergència no se centra només en l’adquisició lingüística, també hi ha factors que menen cap a la no adquisició -encara- de les normes sociopragmàtiques que regulen l’aparició del català i del castellà en un entorn sociolingüístic com el de Catalunya.
