Tipus de projecte: Estat:

Aquest projecte s’emmarca en la línia de recerca de Sociolingüística educativa i és l’antecendent del projecte Resocialització i llengües a secundària. L’objectiu del projecte és analitzar l’evolució de les competències, els usos, les ideologies lingüístiques i identitàries, i les pràctiques culturals dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears. El projecte combina els qüestionaris amb les entrevistes i els grups de discussió, i amb unes proves d’expressió oral en català i de castellà, i es basa en el seguiment longitudinal des de 6è d’Educació Primària fins a 1r/2n d’ESO dels mateixos informants. El projecte es va desenvolupar entre 2007 i 2009.

El projecte s’origina a causa de la necessitat d’avaluar els resultats del sistema de conjunció lingüístic a Catalunya en termes diacrònics: calia esbrinar si, com asseguraven algunes veus, al llarg de secundària es produïa un retrocés en el coneixement, l’ús i la identificació amb la llengua catalana entre els escolars. El projecte s’estén a la Franja i les Illes amb finalitats comparatives. Es tracta d’un projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya i amb una contribució del Grup consolidat de recerca Variació en el Llenguatge. Per a la seva realització, el projecte va gaudir del suport logístic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Analitzar l'evolució de les competències en català i castellà, els usos lingüístics, la seguretat i autoconfiança lingüístiques, les ideologies lingüístiques i identitàries, i les pràctiques culturals dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears en el pas de primària a secundària.

Els indrets

L’estudi es va realitzar simultàniament en les següents àrees:

  • Catalunya: Balaguer, Manlleu, Mataró, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Vic
  • Franja: Llitera, Baix Cinca
  • Illes Balears: Palma de Mallorca, Inca

Els informants

Aquest és un estudi longitudinal que va arrencar quan els escolars es trobaven a 6è d’Educació Primària i els va seguir a 1r/2n d’ESO.

La recollida de dades

El projecte va recollir les dades en els centres escolars mitjançant tres metodologies de
recollida de dades:

  • Demoscòpica: tota la població visada va contestar uns qüestionaris ad hoc gràcies als quals es van obtenir dades sobre les competències en català, castellà i altres llengües, els seus usos lingüístics interpersonals, el seu consum cultural, la seva seguretat lingüística en català i castellà, la seva autoconfiança en català i castellà, i la seva  identificació amb les diferents llengües del seu repertori lingüístic.
  • Proves de competència lingüística: una submostra d’informants clau de llengua inicial catalana, castellana i amaziga, triats de manera aleatòria en el marc del projecte RESOL, va realitzar dues proves d’expressió oral en català i dues d’equivalents en castellà. Totes les proves havien estat dissenyades per l’equip de recerca. La primera prova permetia mesurar les capacitat d’expressió oral en un context fortament acadèmic i descontextualitzat. La segona prova permetia valorar les capacitat interactives en un context de negociació interpersonal.
  • Entrevistes i grups de discussió: els informants clau van parlar durant 30’-45’ diversos aspectes de les seves biografies lingüístiques, el seu consum cultural i les experiències de relació interètnica.

El tractament de les dades

Les dades provinents dels qüestionaris van ser buidades en matrius de dades i tractades per al seu estudi quantitatiu en programes estadístics estàndard.

Les dades provinents de les proves de competència van ser transcrites i preparades per a la seva anàlisi quantitativa i qualitativa en funció dels objectius de recerca.

Les dades provinents de les entrevistes van preparades per a la seva anàlisi quantitativa i qualitativa en funció dels objectius de recerca.

L’anàlisi i l’explotació de les dades

El projecte RESOL va ser valorat positivament i va poder ser prolongat en el projecte RESOLSEC. Les seves dades es troben en fases diferents d’anàlisi i han donat lloc a diverses contribucions (veg. infra).

L’anàlisi i l’explotació de les dades

El projecte Resol va ser valorat positivament i va poder ser prolongat en el projecte Resolsec. Les seves dades es troben en fases diferents d’anàlisi i han donat lloc a diverses contribucions (veg. infra).

 

Com col·laborar-hi?

El projecte RESOLSEC preveu la incorporació d’estudiants de diferents nivells amb modalitats diverses:

  • Nivells: Estudiants de llicenciatura/grau, de postgraus, i de màsters així com investigadors predoctorals i postdoctorals
  • Modalitats:
    • Sense remuneració: pràctiques amb crèdits en conveni amb altres institucions. Són habituals els convenis amb la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona per a estudiants de Sociologia.
    • Amb remuneració del mateix projecte: beques i contractes. Les ofertes es fan públiques de manera oportuna pels canals habituals en funció de les necessitats del projecte.
    • Amb remuneració externa: el projecte accepta col·laboradors finançats per altres institucions interessats tant per les dades com per la metodologia.

Com hi puc entrar en contacte?

Investigador principal del projecte: F. Xavier Vila i Moreno fxvila@ub.edu

Suport administratiu del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació: cusc@ub.edu

Investigador principal

Francesc Xavier Vila

Investigadors i col·laboradors

Producció científica associada

  • Serra Vidal, Catalina M. (2011) «Anàlisi dels usos lingüístics en els mitjans de comunicació i en les relacions interpersonals entre els alumnes de primer d’ESO de Mallorca». Treball final de carrera. Universitat de les Illes Balears

    ,
  • Ubalde Buenafuente, Josep (2011) «L’adopció d’actituds lingüístiques entre els adolescents: els casos de Catalunya i la Franja.» Treball de curs. Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions, Universitat de Barcelona, Barcelona.

    ,
  • Vila i Moreno, F. Xavier (2011) «Projecte RESOL: canvis lingüístics en el pas de primària a secundària.» Comunicació a les Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana». Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 29 gener 2011. http://blocs.iec.cat/cruscat/jornades-de-la-xarxa-cruscat/jornades-2011/

    ,
  • Vila i Moreno, F. Xavier (2011) «Language choice and practice among preadolescents in Catalonia: Impact of demolinguistics and the school model.» Ponència al Language Planning Symposium, Ollscoil na hÉireann, Gaillimh, Éire, 28 març 2011.

    ,
  • Sorolla Vidal, Natxo (2011) «Catalanoparlants, castellanoparlants, bilingües…  Anàlisi de xarxes socials per a la delimitació de grups sociolingüístics a la Franja.» Comunicació al IV Congrés de Joves Sociòlegs. Universitat Autònoma de Barcelona, 29 i 30 d’abril de 2011.

    ,
  • Illamola, Cristina (2011) «La influencia de la L1 en el uso de la construcción “ir a + infinitivo” con valor prospectivo en las zonas bilingües.». Comunicació al III Congreso Internacional de Lingüística de Corpus: Las tecnologías de la información y las comunicaciones: presente y futuro en el análisis de córpora. Universitat Politècnica de València, 7-9 d’abril.

    ,
  • Sorolla, Natxo (en preparació) «Manteniment i substitució de les llengües des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. La comunitat lingüística catalanoparlant al Mesquí, el Matarranya, la Llitera i la Ribagorça», Universitat de Barcelona. Director: F. X. Vila i Moreno

  • Illamola, Cristina (en preparació) «Contacto de lenguas y la expresión de la posterioridad temporal en el español de Cataluña», Departamento de Filología Hispánica, Universitat de Barcelona. Directora: Rosa Vila

  • Bretxa i Riera, Vanessa i F. Xavier Vila i Moreno (en prensa) «Els canvis sociolingüístics en el pas primària a secundària: el projecte RESOL a Mataró.» Treballs de Sociolingüística Catalana 22.

  • Vila i Moreno, F. Xavier (ed.). (en premsa). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.