Tipus de projecte: Estat:

  Aquest projecte s’emmarca en la línia de recerca de Sociolingüística educativa.  L’objectiu és analitzar l’evolució de les competències, els usos, les ideologies lingüístiques i identitàries, i les pràctiques culturals dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears. El projecte combina els qüestionaris amb les entrevistes i els grups de discussió, i amb unes proves d’expressió oral en català i de castellà, i es basa en el seguiment longitudinal des de 6è d’Educació Primària fins a 4t d’ESO dels mateixos informants. El projecte es desenvolupa entre 2010 i 2012.

Aquest projecte s'emmarca en la línia de recerca de Sociolingüística educativa i és continuació del projecte Resocialització i llengües: els efectes lingüístics del pas de primària a secundària en contextos plurilingües (HUM2006-05860). És un projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya i amb una contribució del Grup consolidat de recerca Variació en el Llenguatge. Per a la seva realització, el projecte ha gaudit del suport logístic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El projecte s’origina a causa de la necessitat d’avaluar els resultats del sistema de conjunció lingüístic a Catalunya en termes diacrònics: calia esbrinar si, com asseguraven algunes veus, al llarg de secundària es produïa un retrocés en el coneixement, l’ús i la identificació amb la llengua catalana entre els escolars. El projecte s’estén a la Franja i les Illes amb finalitats comparatives.
Analitzar l'evolució de les competències en català i castellà, els usos lingüístics, la seguretat i autoconfiança lingüístiques, les ideologies lingüístiques i identitàries, i les pràctiques culturals dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears.

Els indrets

L’estudi es realitza simultàniament en les següents àrees:

  • Catalunya: Balaguer, Manlleu, Mataró, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sabadell, Vic
  • Franja: Llitera, Baix Cinca
  • Illes Balears: Palma de Mallorca, Inca

 Els informants

El projecte prolonga l’estudi longitudinal iniciat pel projecte Resol amb tota la població escolar de les localitats indicades. Aquest estudi havia arrencat amb els escolars de 6è d’Educació Primària i va continuar amb els de 1r/2n d’ESO. El projecte Resolsec se centra en les mateixes poblacions un cop han arribat a 4t d’ESO.

Al projecte Resolsec s’hi analitza també una mostra de població amazigòfona de Sabadell per tal de comparar-la amb la població amazigòfona de Manlleu.

La recollida de dades

El projecte recull les dades en els centres escolars mitjançant tres metodologies de recollida de dades:

  • Demoscòpica: tota la població visada contesta uns qüestionaris ad hoc gràcies als quals s’obtenen dades sobre les competències en català, castellà i altres llengües, els seus usos lingüístics interpersonals, el seu consum cultural, la seva seguretat lingüística en català i castellà, la seva autoconfiança en català i castellà, i la seva identificació amb les diferents llengües del seu repertori lingüístic.
  • Proves de competència lingüística: una submostra d’informants clau de llengua inicial catalana, castellana i amaziga, triats de manera aleatòria en el marc del projecte Resol, realitza dues a termes dues proves d’expressió oral en català i dues d’equivalents en castellà. Totes les proves han estat dissenyades per l’equip de recerca. La primera prova permet mesurar les capacitat d’expressió oral en un context fortament acadèmic i descontextualitzat. La segona prova permet valorar les capacitat interactives en un context de negociació interpersonal.
  • Entrevistes i grups de discussió: els informants clau parlen durant 30’-45’ diversos aspectes de les seves biografies lingüístiques, el seu consum cultural i les experiències de relació interètnica.

 

El tractament de les dades

Les dades provinents dels qüestionaris són buidades en matrius de dades i tractades per al seu tractament quantitatiu en programes estadístics estàndard.

Les dades provinents de les proves de competència són transcrites i preparades per a la seva anàlisi quantitativa i qualitativa en funció dels objectius de recerca.

Les dades provinents de les proves de competència són transcrites i preparades per a la seva anàlisi quantitativa i qualitativa en funció dels objectius de recerca.

 

L'anàlis i l'explotació de les dades

La recollida de dades de Resolsec s’iniciarà al febrer del 2011 i durarà fins a finals d’aquest any.

Com col·laborar-hi?

El projecte Resolsec preveu la incorporació d’estudiants de diferents nivells amb modalitats diverses:

  • Nivells: Estudiants de llicenciatura/grau, de postgraus, i de màsters així com investigadors predoctorals i postdoctorals

  • Modalitats:

    • Sense remuneració: pràctiques amb crèdits en conveni amb altres institucions. Són habituals els convenis amb la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona per a estudiants de Sociologia.

    • Amb remuneració del mateix projecte: beques i contractes. Les ofertes es fan públiques de manera oportuna pels canals habituals en funció de les necessitats del projecte.

    • Amb remuneració externa: el projecte accepta col·laboradors finançats per altres institucions interessats tant per les dades com per la metodologia.

Com hi puc entrar en contacte?

Investigador principal del projecte: F. Xavier Vila i Moreno fxvila@ub.edu

Suport administratiu del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació: cusc@ub.edu

 

Aquest projecte s'emmarca en la línia de recerca de Sociolingüística educativa i és continuació del projecte Resocialització i llengües: els efectes lingüístics del pas de primària a secundària en contextos plurilingües (HUM2006-05860). És un projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya i amb una contribució del Grup consolidat de recerca Variació en el Llenguatge. Per a la seva realització, el projecte ha gaudit del suport logístic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El projecte s’origina a causa de la necessitat d’avaluar els resultats del sistema de conjunció lingüístic a Catalunya en termes diacrònics: calia esbrinar si, com asseguraven algunes veus, al llarg de secundària es produïa un retrocés en el coneixement, l’ús i la identificació amb la llengua catalana entre els escolars. El projecte s’estén a la Franja i les Illes amb finalitats comparatives.

 

Investigador principal

Francesc Xavier Vila

Investigadors i col·laboradors

Producció científica associada

  • Serra Vidal, Catalina M. (2011) «Anàlisi dels usos lingüístics en els mitjans de comunicació i en les relacions interpersonals entre els alumnes de primer d’ESO de Mallorca». Treball final de carrera. Universitat de les Illes Balears

    ,
  • Flors Mas, Avel·lí (2011) «Les ideologies lingüístiques dels joves de 4t d’ESO de Mataró (2010-2011).» Treball de recerca del màster oficial Estudis Avançants en llengua i literatura catalanes, 2010-2011

    ,
  • Noya i Díaz, Xavier (2011) «Alguns pronoms febles a 6è de primària.» Treball de grau, Departament de Filologia Catalana.

    ,
  • Ubalde Buenafuente, Josep (2011) «L’adopció d’actituds lingüístiques entre els adolescents: els casos de Catalunya i la Franja.» Treball de curs. Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions, Universitat de Barcelona, Barcelona.

    ,
  • Vila i Moreno, F. Xavier (2011) «Projecte RESOL: canvis lingüístics en el pas de primària a secundària.» Comunicació a les Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana». Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 29 gener 2011. http://blocs.iec.cat/cruscat/jornades-de-la-xarxa-cruscat/jornades-2011/

    ,
  • Vila i Moreno, F. Xavier (2011) «Language choice and practice among preadolescents in Catalonia: Impact of demolinguistics and the school model.» Ponència al Language Planning Symposium, Ollscoil na hÉireann, Gaillimh, Éire, 28 març 2011.

    ,
  • Sorolla Vidal, Natxo (2011) «Catalanoparlants, castellanoparlants, bilingües…  Anàlisi de xarxes socials per a la delimitació de grups sociolingüístics a la Franja.» Comunicació al IV Congrés de Joves Sociòlegs. Universitat Autònoma de Barcelona, 29 i 30 d’abril de 2011.

    ,
  • Illamola, Cristina (2011) «La influencia de la L1 en el uso de la construcción “ir a + infinitivo” con valor prospectivo en las zonas bilingües.». Comunicació al III Congreso Internacional de Lingüística de Corpus: Las tecnologías de la información y las comunicaciones: presente y futuro en el análisis de córpora. Universitat Politècnica de València, 7-9 d’abril.

    ,
  • Sorolla, Natxo (en preparació) «Manteniment i substitució de les llengües des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. La comunitat lingüística catalanoparlant al Mesquí, el Matarranya, la Llitera i la Ribagorça», Universitat de Barcelona. Director: F. X. Vila i Moreno

  • Illamola, Cristina (en preparació) «Contacto de lenguas y la expresión de la posterioridad temporal en el español de Cataluña», Departamento de Filología Hispánica, Universitat de Barcelona. Directora: Rosa Vila