Departament de Biblioteconomia i Documentació

Programa de doctorat (2005-2007)

"Informació i documentació en l'era digital"

1 Aspectes generals
          Organització
          Objectius
          Coordinació del Programa
          Àrees de coneixement implicades
          Requisits d'admissió
          Nombre de places disponibles
          Requisits del curriculum
          Calendari
          Informació
          Preinscripció
          Matriculació
2 Continguts i horaris de les assignatures
        Primer curs
        Segon curs
3 Programes de les assignatures
   Fonamentals
        
        Aspectes legals de la informació digital
        Bibliografia catalana
        Comunicació científica
        Documentació i comunicació social
        Ecologia de la informació
        Estudis mètrics sobre el valor i l'us d'informació
        La informació periodística a Internet: sistemes i serveis documentals d'accés
        Mètodes i tècniques de recerca en Biblioteconomia i Documentació
        Metodologia per a l'elaboració de treballs de recerca
        Minería de la web
        Organització dels recursos electrònics
        Organització, representació i accés a la informació en publicacions digitals
        La informació i documentació esportiva
        Patrimoni hemerogràfic
        Satisfacció i fidelització d'usuaris
        Sistemes de gestió documental en arxius
        Tècniques multivariants aplicades a la Documentació     

1 Aspectes generals

1.1 Organització

Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona

1.2 Objectius

El programa interuniversitari de doctorat "Informació i Documentació en l’era digital" no és únicament un curs instrumental per a la preparació de tesis doctorals, sinó que s’entén com un període formatiu d’alta especialització dins de les característiques pròpies tercer cicle.

Els continguts del doctorat estaran orientats a l’aprenentatge dels mètodes i tècniques de recerca en Biblioteconomia i Documentació, i també s’adreçaran a l'adquisició d'habilitats susceptibles de ser d’interès per al mercat de treball.

Els objectius primordials d’aquest programa són:
- Analitzar la problemàtica de la informació documental i dels sistemes d'informació documental.
- Formar investigadors en el camp de la Biblioteconomia i Documentació especialitzats en el nou entorn digital.
- Presentar i analitzar l'estat actual de les metodologies i de les línies de recerca en l’àmbit de l’organització de la informació documental.

1. 3 Coordinació del programa

Dr. Ernest Abadal Falgueras, Universitat de Barcelona.
abadal@ub.edu

Dra. Maria José Recoder Sellarés, Universitat Autònoma de Barcelona.
mariajosep.recoder@uab.es

1.4 Àrees de coneixement implicades

Biblioteconomia i Documentació

1.5 Requisits d'admissió

Preferentment adreçat als llicenciats en Documentació, també als de l’àrea de Ciències de la Comunicació (Periodisme, Publicitat, Comunicació Audiovisual), Humanitats, Història, Lingüística, Informàtica i tots aquells que desitgin orientar la seva especialitat científica cap a la recerca en l'àmbit documental (química, medicina, ciències socials, etc.)

1.6 Nombre de places disponibles

25

1.7 Requisits del currículum

L'alumne haurà de cursar 32 crèdits organitzats de la següent manera:
- El període de docència consta de 20 crèdits, 15 dels quals com a mínim han de ser fonamentals. Es poden cursar un màxim de cinc crèdits complementaris d'altres programes de doctorat. L'alumne pot completar els seus crèdits de docència en un sol curs.
- El període d'investigació consisteix en la realització d'un treball de recerca de 12 crèdits a la UAB; i un treball de recerca de 12 crèdits o dos de 6 a la UB.

1.8 Calendari

Preinscripció: fins al 9 de setembre de 2005
Admissió d'alumnes: 15 setembre de 2005
Tutories: del 19 al 22 de setembre de 2005
Durada dels cursos: del 3 d'octubre de 2005 al 26 de maig de 2006

1.9 Informació

UB - Departament de Biblioteconomia i Documentació
C . Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon i Fax 93 403 57 67
correu-e: dbd@.ub.edu web: www.ub.es/dbd 


UAB
Àngels Giménez
Deganat de la Facultat de Ciències de la Comunicació
Campus, s/n. Edifici I
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Tel. 93 581 25 76
correu-e: mariaangels.gimenez@uab.es                 web: http://kane.uab.es/documentacio


1.10 Preinscripció

Cal omplir el full de preinscripció adjunt i enviar-lo a l'adreça electrònica del Departament on us vulgueu matricular abans del 9 de setembre de 2005.

1.11 Matriculació

Un cop admesos al programa de doctorat, la matriculació de les assignatures es farà a:

Universitat de Barcelona 
Secretaria de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
c. Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Tel. 934 035 770
www.ub.es/biblio

Universitat Autònoma de Barcelona
Escola de Doctorat i de Formació Continuada
Edifici U
08193 Bellaterra (Cerdayola del Vallès)
Tel. 935 813 010
www.uab.es/edfc/

El preu aproximat per cada crèdit matriculat és: 
1r  curs (període de docència): 53,69 euros per crèdit
2n curs (període d'investigació) : 68,19 euros per crèdit


2 Continguts i horaris de les assignatures

2.1 Primer curs
Totes les assignatures són optatives i tenen 3 crèdits de docència.
L'alumne ha de cursar 20 crèdits, 15 dels quals han de correspondre a assignatures fonamentals.

1r Quadrimestre: inici, 3 d'octubre de 2005  -  final, 20 de gener de 2006
2n Quadrimestre: inici, 13 de febrer de 2005  -  final, 26 de maig de 2006

2.2 Segon curs

El període d'investigació consisteix en la realització d'un treball de recerca de 12 crèdits a la UAB; i un treball de recerca de 12 crèdits o dos de 6 a la UB.

3 Programes de les assignatures

Aspectes legals de la informació digital
Dr. Alexandre López        alexandre.lopez@uab.es 

Objectius

- Conèixer les principals lleis i directives relacionades amb la informació digital
- Presentar l’escenari global de la legislació en informació digital, en especial en l’àmbit europeu i els Estats Units.
- Conscienciar de la importància de conèixer els aspectes legals que poden afectar als gestors d’informació en l’entorn digital.

Continguts

1 Introducció
Presentació de diferents exemples i contextos relacionats amb la informació digital on topen interessos legals. Per què és important conèixer les lleis per gestionar informació? Internet com a camp de batalla entre productors i usuaris.
2 Drets d’autor
Problemàtica actual dels drets d’autor. Casuístiques per a documents en format web i documents audiovisuals. Lleis de l’Estat, Directives Europees i lleis dels Estats Units. Perspectives de futur. Exemples de judicis coneguts: Napster, etc.
3 Drets d’autor de les publicacions científiques
Problemàtica actual de les publicacions científiques: lluites per l’accés gratuit. Crítica i defensa de les llicències d’accés. Open Archive Initiative i Budapest Open Access Initiative.
4 Disputes legals relacionades amb la informació a Internet
La problemàtica dels hipertextos: framing i linking. Disputes sobre els noms de domini. Difamació. Informació sensible: pornografia i censura. Conflictes jurisdiccionals i paradisos a la xarxa. Responsabilitat legal dels proveïdors d’informació.
5 Dipòsit legal de pàgines web i altres materials digitals
Polítiques de dipòsit legal de material digital a diferents països. Mètodes exhaustius i selectius. Política a Catalunya i l’Estat Espanyol.

Bibliografia

García Vidal, Ángel. Derecho de marcas e Internet. Valencia: Tirant lo Blanch, 2002. (Biblioteca jurídica Cuatrecasas, 36). ISBN 84-8442-481-2.

Miguel Asensio, Pedro A. de. Derecho privado de Internet. 3a ed. Madrid: Civitas, 2002. ISBN 84-470-1769-9.

Garrote Fernández-Díez, Ignacio. El derecho de autor en Internet: la directiva sobre derechos de autor y derechos afines en la sociedad de la información. Granada: Comares, 2001. (Estudios de derecho privado, 24). ISBN 84-8444-329-9

Deturbide, M. "Liability of Internet service providers for defamation in the US and Britain: same competing interests, different responses". Journal of Information, Law and Technology. vol 31 nº 3 (October 2000).

Garrote, I. "The linking law of the World Wide Web". Pei revista de propiedad intelectual, vol.1 nº1 (1999).

Gladstone, J. A. "Why Business Method Patents are the Epitome of Misdirection: Strong Intellectual Property Rights Do not Encourage Innovation in Information Technology". La Revue. The Edhec Journal of Law, New Technology and Best Legal Practices, vol 1 nº 1 (2001).

Harnad, S.  "The Invisible Hand of Peer Review". Exploit Interactive, nº 5 (2000).

Iannella, R. "Digital Rights Management (DRM) architectures". D-Lib Magazine,  vol. 7 nº 6 (2001).

Khong, W. K. "Spam Law for the Internet". Journal of Information, Law and Technology,  nº 3 (2001).

Lloyd, I. J. Legal aspects of the information society. London: Butterworths, 2000.

Mannerheim, J.  "The WWW and our digital heritage - the new preservation tasks of the library community". Paper presented at the 66th IFLA Council and General Conference, Jerusalem, Israel, 13-18 August, 2000.

Martin, B. "Defamation havens". First Monday, vol 5 nº 3 (2000).

Muir, A.  "Legal Deposit and Preservation of Digital Publications: A review of research and Development Activity". Journal of Documentation, vol. 57 nº 5 (2001), 652-682.

Oppenheim, C. The legal and regulatory environment for electronic information. Tetbury: Infonortics, 2001. ISBN 1-873699-53-0.

Penfold, C. "Nazis, porn and politics: asserting control over Internet content". Journal of Information, Law and Technology, vol. 2 nº 2(2001).


Bibliografia catalana
Dra. Nora Vela González        vela@ub.es 

Objectius

- Conèixer i avaluar les fonts bàsiques de la bibliografia catalana.
- Conèixer l’estat de la qüestió de la investigació bibliogràfica.

Continguts

1 Fonts bàsiques de la bibliografia catalana.
- Localització i disponibilitats
- Tècniques d’explotació
2 Mètodes d’anàlisi qualitativa i quantitativa per a la seva valoració.
3 Situació actual de la investigació bibliogràfica.

Bibliografia

Aguiló, Mariano. Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860… Madrid: Rivadeneyra, 1923. 1077 p. (‘Reprint’ Barcelona: Curial, 1976)

Bibliografia catalana de la comunicació 1796-1996. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Presidència; Centre d’Investigació de la Comunicació, 1997. 2 v.

Bover i Font, August. Manual de catalanística. Barcelona: Diputación de Tarragona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993. 177 p.

Bover de Rosselló, J. M. Biblioteca de escritores baleares. Palma de Mallorca: Gelabert, 1868. 2 v. (‘Reprint’ Barcelona: Curial, 1976)

Ribelles, J. Bibliografía de la lengua valenciana… Madrid: Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos; Mº de Educación y Ciencia; Mº de Cultura, 1920-1984. 5 v.

Torres Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes… Barcelona: Verdaguer, 1836. 719 p. (‘Reprint’ Barcelona: Curial, 1973)

Sistema d'avaluació

Presencialitat: es demana l’assistència a cada sessió. Com sigui que les dues hores es programen en dos blocs, un de teòric i un altre de pràctic, cal assistir sempre a la part teòrica. El primer dia de curs s’acorda entre els alumnes la conveniència de l’horari i on s’encabirà el bloc teòric. S’intenten trobar solucions per tal que tothom pugui assistir.

Cada alumne ha de fer un treball personal per lliurar a final de curs. La tutoria d’aquest treball comporta el bloc pràctic de cada sessió i es fa de forma personalitzada

Avaluació: l’assistència suposa un 50%, l’altra meitat incideix sobre el treball de curs del qual se’n parla de forma personalitzada a les sessions pràctiques.

Comunicació científica
Dr. Angel Borrego    borrego@ub.edu

Objectius

- Presentar les bases del funcionament del sistema de publicació en la ciència.
- Analitzar el procés de comunicació dels resultats de la recerca científica.
- Conèixer les característiques de les revistes com a principal vehicle de comunicació dels resultats científics.
- Conèixer les característiques i avaluar els avantatges i inconvenients del sistema de revisió.
- Analitzar els problemes ètics que es plantegen en el procés de comunicació dels resultats científics.
- Introduir a l’ús d’indicadors bibliomètrics per a l’avaluació de la ciència

Continguts

1 El sistema de publicació en la ciència.
2 Elements del sistema de publicació.
3 El sistema de revisió.
4 La normalització de revistes científiques.
5 Revistes electròniques.
6 Aspectes ètics en la publicació científica.
7 Avaluació de revistes científiques.

Bibliografia

Borgman, Christine L. "Scholarly communication and bibliometrics". Annual review of information science and technology vol. 36 (2002), p. 3-72.

La edición de revistas científicas: guía de buenos usos. Coordinada por Adelaida Román Román. Madrid: CINDOC, 2001. ISBN 84-00-07916-7.

Kling, Rob. "The Internet and unrefereed scholarly publishing". Annual review of information science and technology vol.  38, (2004)  p. 591-631.

Kling, Rob; Callahan, Ewa. "Electronic journals, the Internet, and scholarly communication". Annual review of information science and technology vol. 37 (2003) p. 127-177.

Maltrás Barba, Bruno. Los indicadores bibliométricos: fundamentos y aplicación al análisis de la ciencia. Gijón: Trea, 2003. ISBN 84-9704-012-0.

McGinty, Stephen. Gatekeepers of knowledge: journal editors in the sciences and the social sciences. Westport: Bergin & Garvey, 1999. ISBN 0-89789-664-5.

Ruiz Pérez, Rafael; Pinto Molina, María. Directrices fundamentales para la normalización de revistas científicas: recomendaciones destinadas a autores, directores y editores. Granada: Universidad de Granada; Grupo de Trabajo de Información y Documentación de la Comisión Nacional de España de la Unesco, 1990. ISBN 84-338-1203-3.

Scholarly publishing: books, journals, publishers, and libraries in the twentieth century. Ed. by Richard E. Abel et al. New York: Wiley, 2002. ISBN 0-471-21929-0.

Weller, Ann C. Editorial peer review: its strengths and weaknesses. Medford: Information Today, 2001. ISBN 1-57387-100-1.

Sistema d'avaluació

L'alumne pot escollir entre dues modalitats d'avaluació:

a) Assistència a un mínim del 75% de les classes i comentari de quatre estudis relacionats amb la temàtica del curs identificats per l'alumne d' entre la bibliografia de la disciplina.

b) Elaboració d'una revisió bibliogràfica o d'un treball empíric relacionat amb algun dels temes tractats al curs. Durant la primera setmana del curs es lliurarà als alumnes un llistat de possibles temes per a la realització del treball.

Estudis mètrics sobre el valor de l'ús de la informació
Dr. Cristóbal Urbano            urbano@ub.edu

Objectius

- Conèixer els principals indicadors bibliomètrics emprats en política científica i en la gestió bibliotecària.
- Conèixer i valorar possibilitats de les dades i mètodes bibliomètrics/informètrics en el terreny de la gestió de col.leccions en biblioteques de recerca.
- Adquirir les bases per a la interpretació i utilització d'indicadors bibliomètrics/informètrics en la gestió de col.leccions i en l'avaluació dels recursos d'informació en general.
- Analitzar les sinergies que es poden generar entre l'avaluació de col.leccions i l'avaluació de la recerca.
- Desvetllar en els alumnes l’interès per plantejar-se problemes de recerca sobre els àmbits temàtics de l’assignatura.
- Familiaritzar-se amb les principals fonts d'informació i els mètodes per a l'obtenció de dades bibliomètriques.


Continguts

1- Introducció: preguntes, observacions i aplicacions dels estudis mètrics d'informació
- Marc epistemològic i metodològic dels estudis mètrics d'informació
- Terrenys d'aplicació:
• Estudis d'usuaris: les citacions com a indicador de l'ús de biblioteques i fonts d'informació.
• Avaluació de col.leccions: en base als fons i en base a l'ús.
• Avaluació d'investigadors.
• Avaluació, prospectiva i gestió de la recerca a nivell institucional: grups, departaments, universitats, organismes, països.
• Història i sociologia de la ciència i de la cultura.
• Intel.ligència competitiva i vigilància tecnològica.
• Tècniques informètriques de valoració de seus i documents web.

2- Fonaments de bibliometria
- La bibliometria com a branca de la informetria.
- Distribució de variables bibliomètriques i lleis bibliomètriques.
- Anàlisi de citacions: indexació per citacions, discussió dels fonaments i de la metodologia de l'anàlisi de citacions, i indicadors bibliomètrics en l'anàlisi de citacions.
- Indicadors bibliomètrics univariants. Indicadors relacionals i tècniques multivariants.

3- Estadístiques i indicadors de rendiment en serveis d'informació
- Normalització de les estadístiques bibliotecàries.
- Les estadístiques d'ús dels recursos electrònics d'informació.
- Les estadístiques de llocs web.

4- Obtenció i tractament de dades bibliomètriques/informètriques.
- Bibliografies de monografies i de publicacions seriades. Bases de dades d'índex i resum. Índexs de cites.
- Bases de dades i informes de gestió de la recerca en universitats i altres centres.
- Extracció manual de dades de documents originals: selecció de documents font i criteris de normalització en la recollida de dades.
- Sistemes automatitzats de gestió de processos bibliotecaris.
- Fitxers de logs en servidors d'Internet.
- Aplicacions informàtiques per a gestionar i explotar les dades.

Bibliografia general

Alonso Berrocal, José L.; Figuerola, Carlos G.; Zazo, Ángel F. Cibermetría: nuevas técnicas de estudio aplicables al web. Gijón: Trea, 2004.

Association of Research Libraries (ARL). ARL Statistics & Measurement Programm [en línia]. . Washington: Association of Research Libraries. Last Updated: January 31, 2005 <http://www.arl.org/stats/index.html> [consulta: 8 feb. 2005].

Baker, Sharon L.; Lancaster, F.W. The measurement and evaluation of library services. 2nd ed. Arlington, Virginia: Information Resources Press, 1991.

Bellavista, Joan; et al. Evaluación de la investigación. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1997.

Bertot, John Carlo; McClure, Charles R.; Ryan, Joe. Statistics and performance measures for public library networked services. Chicago: American Library Association, 2001.

Bjöneborn, L.; Ingwersen, P. "Perspectives of webometrics." Scientometrics. Vol. 50 (2001), no. 1, p. 65-82.

Bradford, Samuel Clement. Documentation. London: Lockwood, 1948.

Callon, Michel; Courtial, Jean-Pierre; Penan, Hervé. Cienciometría: la medición de la actividad científica: de la bibliometría a la vigilancia tecnológica. Gijón: Trea, 1995.

Cronin, Blaise. The citation process: the role and significance of citations in scientific communication. London: Taylor Graham, 1984.

Cronin, Blaise; Atkins, Helen B. The web of knowledge: a festschrift in honor of Eugene Garfield. Medford, N.J.: Information Today, 2000.

Diodato, Virgil. Dictionary of bibliometrics. New York: The Haworth Press, 1994.

Egghe, L.; Rousseau, R. Introduction to informetrics: quantitative methods in library, documentation and information science. Amsterdam: Elsevier Science, 1990. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/1942/587> [consulta: 8 feb. 2005].

Faba Pérez, C.; Guerrero Bote, Vicente P.; Moya Anegón, Félix. Fundamentos y técnicas cibermétricas. [Mérida]: Junta de Extremadura, 2004.

Ferreiro Aláez, Luis. Bibliometría: análisis bivariante. Madrid: Eypasa, 1993.

Garfield, Eugene. Citation indexing: its theory and application in science, technology and humanities. New York: John Wiley & Sons, 1979.

Internacional Organization for Standardization. Information and documentation: international library statistics: ISO 2789:2003. 3rd ed. Geneve: ISO, 2003

Lafouge, Thierry. Eléments de statistique et de mathématique de: infométrie, bibliométrie, médiamétrie, scientométrie muséométrie, webométrie: cours avec exemples et exercices corrigés. Villeurbanne: Presses de l'Enssib, École supérieure des sciences de l'information et bibliothèques, 2002.

Lancaster, F.W. Evaluación de la biblioteca. Traducción por Ramón Abad y Belén Altuna. Madrid: ANABAD,1996.

López López, Pedro. Introducción a la bibliometría. Valencia: Promolibro, 1996.

López Piñero, José M. El análisis estadístico y sociométrico de la literatura científica. Valencia: Centro de Documentación e Informática Médica. 1972.

Maltrás, Bruno. Los indicadores bibliométricos: fundamentos y aplicación análisis de la ciencia. Gijón: TREA, 2003.

E-Metrics [en línia]: measures for electronic resources. Washington: Association of Research Libraries. Last Updated: January 31, 2005. <http://www.arl.org/stats/newmeas/emetrics/index.html> [consulta: 8 feb. 2005].

National Information Standards Organization. (2002). NISO Z39.7-2004 [en línia]: Information Services and Use: Metrics & statistics for libraries and information providers – Data Dictionary. [Bethesda, MD]: NISO, cop. 2005. < http://www.niso.org/emetrics/current/index.html> [consulta: 8 feb. 2005].

Price, Derek J. de Solla. Hacia una ciencia de la ciencia. Barcelona: Ariel, 1973.

Rostaing, Hervé. La bibliométrie et ses techniques. Toulouse: Sciences de la société; Marseille: Centre de recherche rétrospective de Marseille, 1996.

Rowlands, Ian. "Knowledge production, consumition and impact: policy indicators for a changing world." Aslib proceedings: new information perspectives. Vol. 55 (2003), no. 1/2, p. 5-12.

Sanz Casado, Elías. Manual de estudios de usuarios. Madrid: Pirámide, 1994.

Shim, Wonsik “Jeff”; McClure, Charles R.; Fraser, Bruce T.; Bertot, John Carlo. Data collection manual for academic and research library network statistics and performance measures [en línia]. Washington: Association of Research Libraries, 2001.
<http://www.arl.org/stats/newmeas/emetrics/phase3/ARL_Emetrics_Data_Collection_Manual.pdf> [consulta: 8 feb. 2005].

Spinak, Ernesto. Diccionario enciclopédico de bibliometría, cienciometría e informetría. Caracas: Unesco, 1996.

Sterne, Jim. Web metrics : proven methods for measuring Web site success. New York: Wiley, 2002.

Tague-Sutcliffe, Jean. Measuring information: an information services perspective. San Diego: Academic Press, 1995.

Tenopir, C. "Information metrics and user studies." Aslib proceedings: new information perspectives. Vol. 55 (2003), no. 1/2, p. 13-17.

Tenopir, C. Use and users of electronic library resources: an overview and analysis of recent research studies. Washington, D.C.: Council on Library and Information Resources, 2003.

Sistema d'avaluació

Teoria: entrevista personal amb el professor per avaluar l'assistència, l'aprofitament de les sessions de classe i la realització de les lectures prescrites (2 per a cada un dels tres primers temes).

Pràctica: Comentari d'un mínim de cinc estudis relacionats amb la matèria del curs, identificats per l'alumne en la bibliografia o en llocs web, i que siguin representatius de línies de recerca en les que l'alumne li agradaria treballar, si fos el cas. El treball s'ha de presentar amb una introducció justificativa de la tria realitzada, mentre que cada un dels estudis analitzats ha de ser objecte d'una fitxa en la que consti:

a) Referència bibliogràfica de l'estudi seleccionat.
b) Nom del projecte de recerca en el que s'emmarca, si s'escau.
c) Equip humà i la seva afiliació.
d) Resum.
e) Objectius.

f) Mètodes emprats.
g) Resultats/Conclusions obtinguts.
h) Altra bibliografia publicada vinculada al projecte en el que s'emmarca, si s'escau.
i) Comentari de l'estudi tant respecte a aspectes formals de redacció científica com de metodologia.

[Data límit de lliurament del treball i de realització de l'entrevista: 2 de setembre]

Ecologia de la informació
Dra. Montserrat Sebastià i Salat            sebastia@ub.es 

Objectius

1. Analitzar els trets característics del nou model holistic de la societat del coneixement. Model basat en els tres escenaris proposats per l’Ecologia de la Informació: dimensió social, dimensió professional i dimensió històrica.
2. Examinar els tres eixos que conformen la teoria de l’ecologia de la informació: interacció en l’accés, sostenibilitat en la gestió, i pol.lució en l’avaluació dels sistemes d’informació.
3. Exposar la teoria de la interacció persona/ ordinador i les àrees d’aplicació.
4. Avaluar les aplicacions de les interfícies intel.ligents i el desplegament de la personalització dels serveis als usuaris

Continguts

1 L’ecologia de la informació.
- La societat del coneixement i l’ecologia de la informació: nou paradigma cognitiu, filosòfic i pragmàtic del coneixement i de la informació.
- La teoria de l’ecologia de la informació: dimensió social, lingüística i històrica.
- Els escenaris de la informació: edifici virtual, utopia professional, consum d’informació i utopia informativa.
- Pragmatisme i ecologia: sostenibilitat i pol·lució informativa.
2 La globalització de la informació i la globalització del coneixement.
- L’accés a la informació: el redimenssionament dels sistemes i serveis d’informació. L’evolució dels models nuclears (Ptolemaic, Copernicà) al perifèric (World Wide Web). Les dimensions de la retòrica de l’accés a la informació: objectius, usuaris, transferència, qualitat i cost.
- La transició de la tecnologia pull a la tecnologia push.
- La dimensió professional de l’ ecologia: factors de crisi. Els nous perfils dels professionals de la informació. El síndrome del Panda.
3 Interacció Persona/Ordinador (Human Computer Interaction).
- Definició i caracterització de la disciplina.
- Interacció i Diàleg.
- Organització social de les tasques.
- Característiques humanes. Adaptació i tècniques.
- Ergonomia. Usabilitat.
- Àrees d’aplicació: entorns de gestió i accés a la informació.
- Interfícies.
4 Els usuaris i les interfícies intel.ligents.
- Tendències en el disseny cognitiu: entrades i sortides.
- Diàleg: components, tècniques, tipologia, arquitectura i avaluació.
- Models d’interfícies: Cerca i visualització de la informació.
- Estudi de casos: entorns informatius.
- La personalització dels serveis: impacte social i individual de les interfícies d’usuari/ària.

Bibliografia

Allen, B.L. Information Tasks: toward a user-centered approach to information systems. San Diego: Academic Press, 1996.

The Challenge of Internet Literacy: The Instruction-Web Convergence. New York: Haworth Press, 1997.

Capurro, R. "Towards on information ecology". En: NORDINFO. International seminar. Information and Quality, (Copenhagen, 23-25 August 1989). Proceedings: I. Wormell ed.: Information Quality. Definitions and Dimensions. London: Taylor Graham 1990, p. 122-139. 

Capurro, R. "On the Genealogy of Information". En: Information. New Questions to a Multidisciplinary Concept. Berlin: Akademie Verlag, 1996, p. 259-270. 

Chia, Ch. , J. Garcia. The personalization challenge in public libraries: perspectives and prospects. Gütersloh: Berstelmann Foundation, 2002. http://www.bertelsmann-stiftung.de/documents/ACF5WD65.pdf [Consulta: 3 de febrer de 2004].

Choo, CH. W. La organización inteligente. México: Oxford University Press, 1999.

Choo, CH. W., B. Detlor, D. Turnbull. Web Work: Information Seeking and Knowledge Work ont the World Wide Web. New York: Kluwer Academic Publishers, 2000.

Davenport, T.H. Information Ecology: Mastering the information and knowledge environment. New York: Oxford University Press, 1997.

Haywood, T. Info-Rich, Info-Poor: access and exchange in the global information society. London: Bowker, Saur, 1995.

Huberman, B.A. The laws of the Web: patterns in the ecology of information. Cambridge, Mass: MIT Press, 2001.

Intelligent Multimedia Information Retrieval. Menlo Park: AAAI Press, The MIT Press, 1997.

Intelligent Multimedia Interfaces. Menlo Park: AAAI Press, The MIT Press, 1993.

International Workshop on Human and Machine Perception: Information Fusion. New York: Plenum Press, 1997.

Kramer, J.S., Noronha J. Vergo. "A user-centered design approach to personalization", Communication of the ACM, v. 43, (2000), núm. 8, p. 44-48.

McConnell, B. W. "Information Ecology: Libraries and Government Should Evolve Together". En: ARL Proceedings: Building Parternships that Shape the Future. http://www.arl.org/arl/proceedings/127/mcconnell.html [Consulta: 4 de febrer de 2004].

The MIT Encyclopedia of the Cognitive Sciences. Edited by R. A. Wilson, F.C. Keil. Cambridge, Ma, The MIT Press, 1999.

Nardi, B.A., V.L. O’Day. Information Ecologies: Using Technology with Heart. Cambridge: The MIT Press, 1999.

Pearce-Moses, R. The Information Ecology of Archives. http://crm.cr.nps.gov/archive/21-6/21-6-9.pdf [Consulta: 4 de febrer de 2004].

Proctor, R.W., T. Van Zandt. Human factors in simple and complex systems. Boston, MA: Allyn & Bacon, 1994.

Readings in Human Computer Interaction: Toward the Year 2000. 2nd edition. Los Altos, CA: Morgan Kaufmann, 1995.

Sebastià Salat, M. "Ecología de la Información: ¿Nuevas Competencias, Nueva Ideología Profesional?". En: FESABID 2000. La Gestión del Conocimiento: retos y soluciones de los profesionales de la información. Bilbao: Universidad de País Vasco, 2000. p. 69-78.

Sebastià Salat, M. "L’arquitectura de la informació i el disseny curricular: competitivitat i discontinuïtat". En: BIBLIODOC 2001/2002. Anuari de Biblioteconomia i Documentació. Barcelona: COBDC, 2003. p. 51- 71.

Sebastià Salat, M. "La personalización de los servicios públicos: Mi Biblioteca". En: Jornadas del Sistema Nacional de Bibliotecas de Euskadi: Actas. San Sebastián: Gobierno Vasco, 2003. http://www1.euskadi.net/libro_bibliotecas/libroybibliotecas/01default.htm [Consulta: 20 de febrer de 2004].

Shneiderman, B. Designing the User Interface: Strategies for effective Human-Computer Interaction. 3rd. Edition. Reading, Ma: Addison-Wesley, 1998.

Software Agents. Menlo Park: AAAI Press, The MIT Press, 1997.

Toub, S. Evaluating information architecture: a practical guide to assessing web site organization. Ann Arbor: Argus, 2002.

Vall-Smith, M. "The Network Society: A shift in cognitives ecologies? ", Firstmonday: Peer-reviewed Journal on the Internet, August (2002). http://www.firstmonday.org/issues/issue7_9/wallsmith/index.html [Consulta: 20 de febrer de 2004].

Van House, N., K. Heim. "The Panda Syndrome: An Ecology of LIS Education", Journal of Education for Library and Information Science, v. 37 (1996), núm. 2, p. 131-147.

Sistema d'avaluació

1. Opció presencial (opció recomanada per la professora):
Assistència regular a classe i participació en el Fòrum sobre cultura informativa d’EI.
Elaboració d’una reflexió especulativa sobre un àmbit temàtic d’un mòdul de l’assignatura: tria individual o de grup.
Elaboració d’un informe de recerca en dos formats: a) Estudi exploratori; b) Estat de la qüestió. L’informe s’ha de desenvolupar en funció d’una paraula clau de la quarantena que conformen l’espectre conceptual de l’assignatura.

2. Opció semipresencial (opció pels alumnes amb conflictes horaris, caldrà parlar amb la professora):
Assistència a 4 sessions de classe: la presentació de cada un dels 4 mòduls en que està organitzat el contingut de l’assignatura.
Seguiment de l’assignatura per mitjà de: a) el dossier electrònic; b) tutories individuals.
Elaboració d’una reflexió especulativa sobre un àmbit temàtic d’un mòdul de l’assignatura: tria individual.
Elaboració d’un informe de recerca en dos formats: a) Estudi exploratori; b) Estat de la qüestió. L’informe s’ha de desenvolupar en funció d’una paraula clau de la quarantena que conformen l’espectre conceptual de l’assignatura.

3. A distància (opció que cal pactar amb la professora):
Pacte amb la professora sobre la participació i el seguiment de l’assignatura.
Seguiment de l’assignatura per mitjà de: a) el dossier electrònic; b) tutories individuals.
Elaboració d’una reflexió especulativa sobre un àmbit temàtic d’un mòdul de l’assignatura: tria individual.
Elaboració d’un informe de recerca en dos formats: a) Estudi exploratori; b) Estat de la qüestió. L’informe s’ha de desenvolupar en funció d’una paraula clau de la quarantena que conformen l’espectre conceptual de l’assignatura.

La informació i documentació esportiva
Dra. Mª Pilar Cid Leal            pilar.cid@uab.es 

Objectius

L’esport suscita, a la nostra societat, un creixent interès a tots els nivells. De forma generalitzada i universal es viu un important desenvolupament de l’esport competició, de l’esport-espectacle, de l’educació física, del denominat esport per a tothom, etc. Així mateix augmenten les investigacions en torn a l’esport i que estudien des de les seves implicacions polítiques, econòmiques, socials i culturals, fins els aspectes més tècnics.

Per portar a terme aquestes recerques, els investigadors compten amb un quasi infinit nombre de fonts d’informació, tot i que algunes estan força disperses i presenten problemes d’accés.

En aquest context, l’assignatura pretén constituir-se en una eina de suport a la recerca en esport, identificant, categoritzant i descrivint fonts d’informació especialitzades i també d’altres que poden ser d’interès.

Continguts

1. Alguns conceptes bàsics relatius al món de l’esport.

2. Descriure les tipologies i característiques dels productors d’informació esportiva: comitès nacionals olímpics, comitès organitzadors de jocs olímpics, federacions esportives, organismes esportius internacionals, fonts governamentals, grups de recerca, productors i distribuïdors de bases de dades, congressos, etc.

3. Conèixer els serveis d’informació i documentació (biblioteques, centres de documentació, bases de dades, altres serveis digitals, etc.) amb col•leccions especialitzades o de temes afins a l’esport més importants, a nivell nacional i internacional.

4. Identificar i analitzar les característiques de les fonts documentals: des del capítol inacabable de d’obres de referència que es generen fins les memòries dels jocs olímpics passant per les publicacions periòdiques, legislació, informes tècnics, etc.

Bibliografia bàsica

V Jornadas sobre documentación deportiva: documentación científica y principios de investigación deportiva. Málaga: Instituto Andaluz del Deporte, 1995. (Apuntes; 331)

Apuntes de información y documentación deportiva: II Jornadas Sportcom de Información y Documentación Deportiva. Màlaga, IAD, cop. 1995. (Apuntes; 337). ISBN 84-88718-7-5

Aquesolo Vegas, J. ”Documentación deportiva: del silencio a la cooperación internacional”. En: Congreso Panamericano de Educación Física, Lima 1995. Lima: [s.n.], 1995

Aquesolo Vegas, J.; Arjona Villena, P. El marco internacional de la documentación deportiva. Málaga: Instituto Andaluz del Deporte. Junta de Andalucía, 1994

Centre d'estudis olímpics i de l'esport. Olympic studies international directory [en línia]. [Bellaterra: el Centre]. URL: http://olympicstudies.uab.es/directory/main.asp (Darrera consulta: 12 gener 2004)

Cid Leal, Mª Pilar. El Movimiento olímpico y la información documental [Microforma] : análisis de fuentes, tipologías y métodos de tratamiento. Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1996. 3 microfitxes (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona). ISBN 84-490-0448-9

Metodologia

- Exposicions teòriques.
- Lectures de fonts d’informació especialitzades.
- Grups de discussió.
- Presentació de casos.

Sistema d’avaluació

- S’ha d’assistir al 80% de les classes.
- Realització d’un treball de curs, les conclusions principals del qual s’exposaran davant dels alumnes de l’assignatura.

La informació periodística a Internet: sistemes i serveis documentals d'accés
Dra. Angels Jiménez        angels.jimenez@uab.es 

Objectius
- Donar a conèixer les possibilitats de la recerca en l’àmbit de la premsa digital.
- Incidir en la gestió de la informació i el paper que hi juga la documentació en els mitjans de comunicació digitals.

Continguts

1 Tecnologies de la informació i mitjans de comunicació.
2 Mitjans de comunicació a Internet: antecedents, evolució i característiques.
3 Recursos per a la localització de mitjans a la Xarxa.
4 Serveis de Valor Afegit (SVA) en els mitjans de comunicació digitals: concepte, significació i tipologies.
5 Tècniques documentals aplicades a la creació i gestió de SVA.
6 Disseny d’ofertes de SVA per a mitjans digitals: metodologia.
7 Avaluació de SVA.

Bibliografia

Armañanzas, Emy; Díaz Noci, Javier; Meso, Koldo (1996). El periodismo electrónico: información y servicios multimedia en la era del ciberespacio. Barcelona: Ariel, 1996. 249 p. (Ariel Comunicación).

Canga Larequi, Jesús, et al. (2000). Diarios digitales. Apuntes sobre un nuevo medio. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio editorial, 2000. 198 p. (Comunicación; 8).

Cebrián, Juan Luis (1998). La red: cómo cambiarán nuestras vidas los nuevos medios de comunicación. Madrid: Taurus, 1998. 197 p.

Díaz Noci, Javier (1997). Medios de comunicación en Internet: guía de navegación. Madrid: Anaya multimedia, 1997. 190 p.

Díaz Noci, Javier; Meso Ayerdi, Koldo. (1999). Periodismo en Internet: Modelos de la prensa digital. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio editorial, 1999. 120 p.

Fuentes i Pujol, M. Eulàlia (Ed.) (1995). Manual de documentación periodística. Madrid: Síntesis, 1995. 230 p. (Biblioteconomía y Documentación).

Jiménez, A.; González, A.; Fuentes, Mª E. (1999). "Gestió documental de la informació en els serveies de valor afegit de la premsa espanyola a Internet". En: Jornades Catalanes de Documentació (7es: Barcelona: 1999). Les biblioteques i els centres de documentació al segle XXI: peça clau de la societat de la informació. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1999, p. 405-417.

Jiménez, A.; González, A.; Fuentes, Mª E. (2000). "Las hemerotecas digitales de la prensa en Internet". El Profesional de la Información, 2000, vol. 9, núm. 5, p. 15-22.

Jiménez, A.; González, A.; Fuentes, Mª E. (2001). "Sistemas y servicios de acceso a información periodística en Internet". Anuario de Biblioteconomia, Documentación e Información. Bibliodoc 2000. 

Pulcini, Enrico (1997). Giornalismo su Internet: cercare, produrre e diffondere informazioni online. Roma: Castelvecchi, 1997. 135 p.

Wolton, Dominique (2000). Sobrevivir a Internet. Barcelona: Gedisa, 2000. 154 p. (El mamífero parlante).


Mètodes i tècniques de recerca en Biblioteconomia i Documentació
Dr. Ernest Abadal Falgueras        abadal@ub.es  

Objectius

- Conèixer i avaluar els mètodes i tècniques de recerca utilitzats en Biblioteconomia i Documentació.
- Conèixer les línies generals de la investigació actualment vigents en Biblioteconomia i Documentació.
- Conèixer i aplicar indicadors per avaluar la recerca en Biblioteconomia i Documentació.
- Adquirir les tècniques i la metodologia necessàries per a l'elaboració de treballs d'investigació en Biblioteconomia i Documentació.

Continguts

1 Fonaments
- Ciència i mètode científic. Recerca. Tipus de recerca
2 Fases de la recerca.
- Definició i plantejament del problema. Disseny metodològic. Recollida, processament i anàlisi de les dades. Elaboració de les conclusions. Comunicació dels resultats
3 Mètodes de recerca
- Recerca descriptiva. Recerca per enquesta. Recerca històrica. Recerca bibliogràfica. Estudis bibliomètrics. Recerca qualitativa. Recerca experimental. Recerca avaluativa. Recerca teòrica o conceptual. Recerca operacional. Anàlisi i disseny de sistemes i programes
4 Tècniques de recerca
- Observació i descripció. Qüestionaris. Entrevistes. Estudis de cas. Interpretació de textos. Anàlisi de citacions. Experiments Anàlisi de contingut. Estudi Delphi
5 Avaluació de la recerca en BiD

Bibliografia

A library science research reader and bibliographic guide. Charles H. Busha (ed). Littleton: Libraries Unlimited, 1981. 201 p.

Busha, Charles H.; Harter, Stephen P. Métodos de investigación en bibliotecología: técnicas e interpretación. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 1990.

Dane, Francis C. Mètodes de recerca. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 1997. 429 p. (Biblioteca Oberta, 5).

Glazier, J.D.; Powell, R.R. Qualitative research in information management. Englewood: Libraries Unlimited, 1992. 238 p.

Järvelin, Kalervo; Vakkari, Pertti. "Content analysis of research articles in library and information sciences", Library and information science research, vol. 12, (1990), p. 395-421.

Losee, Robert, M.; Worley, Karen A. Research and evaluation for information professionals. San Diego [etc.]: Academic Press, 1993. 239 p.

Martyn, John; Lancaster, F.W. Investigative methods in library and information science: an introduction. Arlington, Vi: Information Resources Press, 1981.

Moore, Nick. How to do research: the complete guide to designing and managing research projects. 3 rd ed. London: Library Association, 2000.

Powell, Ronald R. Basic research methods for librarians. 3^rd ed. Greenwich; London: Ablex, 1997. 280 p.

"Qualitative research". Library trends, vol. 46, nº 4 (spring 1998).

Quivy, Raymond; Van Campenhoudt, Luc. Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder, 1997. 277 p.

"Research in librarianship". Library trends, vol. 6 nº 2 (october 1957).

"Research methods in librarianship". Library trends, vol. 13, nº 1 (july 1964).

Rincón, Delio del et al. Técnicas de investigación en ciencias sociales. Madrid: Dykinson, 1995.

Salkind, Neil J. Métodos de investigación. 3ª ed. México [etc.]: Prentice-Hall, 1999. 380 p.

"Symposium on qualitative research: theory, methods and applications". The library quarterly, vol. 63 nº 4 (october 1993).

Wimmer, Roger D.; Dominick, Joseph R. La investigación científica de los medios de comunicación: una introducción a sus métodos. Barcelona: Bosch, 1996. 492 p. (Bosch Comunicación).

Sistema d'avaluació

Presencialitat (assistència al 70% de les classes)
Participació a classe (10%). Comentaris de text i exercicis (10%). Treball de curs (80%).

Semipresencialitat (assistència inferior al 70% de les classes)
Comentaris de text i exercicis per escrit (10%). Dues ressenyes (10%). Treball de curs (80%).

Metodologia per a l'elaboració de treballs de recerca
Dra. Maria José Recoder Sellarès        mariajosep.recoder@uab.es 

Objectius

- Explicar als futurs doctors com han de plantejar la realització d’un treball de recerca i d’una tesi doctoral.
- L’assignatura dóna les pautes de com crear un treball, des del moment en que cal pensar un tema i triar un director, fins a les peculiaritats que han de contemplar-se en presentació escrita i en la defensa oral dels treballs d’investigació.

Continguts

1 Elecció del tema
Quines són les pautes que cal tenir en compte per triar un tema d’investigació: factors objectius i factors subjectius. El paper del director/a de la investigació. Els tràmits burocràtics.
2 Les fonts d’informació
Els documents. Tipología. Fonts d’informació bibliogràfica i de referència. Selecció, valoració i utilitat de les fonts d’informació impreses, sonores, visuals, audiovisuals i electròniques. Els centres de documentació: característiques i tipologia.
3 La planificació del treball
La creació de fitxers (bibliogràfic, anàlisi) i la seva utilitat. Com cal consultar els materials trobats. El guió del treball.
4 La redacció del treball d’investigació
Les parts del treball: títol, dedicatòria, índex general, índex de sigles, introducció, cos, conclusions, bibliografia, apéndixs. L’ordre de la redacció. Valoració del text final.
5 Els elements del treball científic
Els gràfics i les taules. Les cites i les notes. Normes de redacció (puntuació, cometes, subrayats, negreta, cursiva, paraules estrangeres...)
6 La presentació oral del treball d’investigació
Aspectes a tenir en compte davant la defensa del treball científic davant d’un tribunal: temps d’exposició, què s’ha d’explicar, com preparar l’exposición oral, elements externs, etc.

Bibliografia

Colobrans, Jordi. El doctorando organizado: la gestión del conocimiento aplicada a la investigación. Zaragoza: Mira, 2001.

Eco, U. Cómo se hace una tesis: técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura. 14 ed. Barcelona: Gedisa, 2000.

Estivill, A.; Urbano, C. "Citacions i referències de fonts bibliogràfiques i no bibliogràfiques". Item: revista de biblioteconomia i documentació, nº 15 (juliol-desembre 1997), p. 4-59.

Pérez, L. Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índexs. Bellaterra: UAB, Gabinet de Llengua Catalana, 1998.

Rico, A.; Genesca, G. Tesis i treballs; aspectes formals. Vic: Universitat de Vic, 2000.

Romano, D. Elementos y técnica del trabajo científico. 7ª ed. Barcelona: Teide, 1985.

Sierra Bravo, R. Tesis doctorales y trabajos de investigación científica: metodología general de su elaboración y documentación. Madrid: Paraninfo, 1986.

Sistema d'avaluació
La qualificació del curs s'obté assistint al 80% de les classes, realitzant els exercicis pràctics (individuals o en grups) corresponents a les explicacions teòriques, per a comprovar si assimilen correctament les explicacions que s'imparteixen en classe, i fent la presentació oral durant 10-15 minuts d'un projecte d'investigació. No es planteja un sistema d'avaluació no presencia

Minería de la web
Dr. Ricardo Baeza-Yates       ricardo.baeza@upf.edu

Continguts

1. Motivación
2. Características y modelos para la Web
3. Minería Web
3.1 Etapas
3.2 Crawling
3.3 Proceso del texto
4. Minería de estructura
- PageRank, HITS
5. Minería de uso
Navegación, consultas
6. Minería de contenido
- Texto
- Otros medios
7. Aspectos dinámicos de la Web
8. Aplicaciones
- Ranking
- Sistemas de recomendación
- Comunidades

Organització dels recursos electrònics
Dra. Assumpció Estivill Rius        estivill@ub.es

Objectius

- Presentar els distints sistemes d'identificació dels recursos electrònics i la seva aplicació.
- Analitzar i avaluar el tractament i organització dels recursos electrònics amb les eines tradicionals.
- Presentar i analitzar formes alternatives de tractament i organització dels recursos electrònics d'accés remot.
- Presentar distints sistemes de metadades per a la descripció i accés de recursos electrònics i el seu ús.

Continguts

1 Tipologia i característiques dels recursos electrònics d'accés local i d'accés remot i sistemes d'identificació i localització. L'ús d'identificadors per a enllaços de referències. L'Open URL.

2 Sistemes de metadades: descripció i projectes que els empren.

Dublin Core (DC) i perfils d’aplicació que se’n deriven.

Encoding Archival Description (EAD).

Capçalera TEI.
Visual Resource Association Core categories.

Categories for the Description of Works of Art.
ONIX.

MARCXML, MODS i MADS.
Altres sistemes de metadades.

3 Organització de recursos electrònics: guies de recursos, bases de dades i portals.

Polítiques de col·lecció i selecció.
Descripció i recuperació.
El cas de les revistes.

4 Adaptació dels codis catalogràfics als recursos electrònics.

El model FRBR com a punt de partida de les adaptacions dels codis catalogràfics.

Contingut i continent. Les versions múltiples.
Relacions entre les entitats bibliogràfiques.
Concepte de serialitat.

Control d’autoritats.

Bibliografia

AACR2 and seriality. Washington, D.C.: Library of Congress, CONSER, 01/26/99. http://lcweb.loc.gov/acq/conser/serialty.html. [Consulta: 12/02/2003].

Baca, Murtha, ed. Introduction to metadata: pathways to digital information. [S.l]: Getty Information Institute, c1998. 41 p. ISBN 0-89236-533-1. Versió digital a: http://www.getty.edu/research/conducting_research/standards/intrometadata/.

Haynes, David. Metadata for information management and retrieval. London: Facet, c2004. XIV, 186 p. ISBN 1-85604-489-0.

Caplan, Priscilla. Metadata fundamentals for all librarians. Chicago: American Library Association, 2003. IX, 192 p. ISBN 0-8389-0847-0.

Categories fort he description of works of art. John Paul Getty Trust, c2000. http://www.getty.edu/research/conducting_research/standards/cdwa/.

Dublin Core Metadata Initiative. DCMI, c1995-2005. http://dublincore.org.

Encoded Archival Description (EAD). Versión 2002. Library of Congress, 2004-08-12.

Especially for ... librarians & archivists. Library of Congress, November 16, 2004. http://www.loc.gov/library/librarians.html.

Hillmann, Diane I.; Westbrooks, Elaine L., ed. Metadata in practice. Chicago: American Library Association, c2004. XVII, 285 p. ISBN 0-8389-0882-9.

Hirons, Jean. Revising AACR2 to accommodate seriality. Report to the Joint Steering Committee for Revision of AACR. Prepared by Jean Hirons, with the assistance of Regina Reynolds and Judy Kuhagen and the CONSER AACR Review Task Force. Joint Steering Committe for Revision of AACR, April 1999. http://www.nlc-bnc.ca/jsc/ser-rep0.html. [Consulta: 12/02/2003].

International Conference on the Principles and Future Development of AACR (1997: Toronto). The principles and future of AACR: proceedings of the International Conference on the Principles and Future Development of AACR: Toronto, Ontario, Canada, October 23-25, 1997. Jean Weihs, ed. Ottawa [etc.]: Canadian Library Association [etc.], 1998. xi, 272 p. ISBN 0-8389-3493-5.

Intner, Sheila S.; Tseng, Sally C.; Larsgaard, Mary Lynette, ed. “Electronic cataloging: AACR2 and metadata for serials and monographs”. Cataloging & classification quarterly , vol. 36, no. 3/4 (2003). 171 p.

Joint Steering Committee for Revision of Anglo-American Cataloguing Rules. http://www.collectionscanada.ca/jsc/.

Jones, Wayne; Ahronheim, Judith R.; Crawford, Josephine, eds. Cataloging the Web: metadata, AACR, and MARC 21. Lanham: Scarecrow Press in cooperation with the Association for Library Collections & Techinical Services, 2002. 199 p. (ALCTS papers on library technical services and collections; 10). ISBN 0-8108-4143-6.

Draft standard for Learning Object Metadata. Sponsored by the Learning Technology Standards Committee of the IEEE. Institute of Electrical and Electronics Engineers, c2002. http://ltsc.ieee.org/wg12/files/LOM_1484_12_1_v1_Final_Draft.pdf.

MARC standards. Library of Congress, Network Development and MARC Standards Office, December 29, 2004. http://www.loc.gov/marc/.

Méndez Rodríguez, Eva Mª. Metadatos y recuperación de la información: estándares, problemas y aplicabilidad en bibliotecas digitales. Madrid: Trea, 2002. ISBN 84-9704-055-4.

Text Encoding Initiative. TEI Consortium, c2003. http://www.tei-c.org/.

VRA Core Categories, Version 3.0: a project of the Visual Resources Association Data Standards Committee. VRA, 2/20/2002. http://www.vraweb.org/vracore3.htm

Avaluació

- Assistència al 70% de les classes:

Participació a classe (10%).

Lectures i comentaris a lectures (20%)

Treball de curs (70%).

- Assistència inferior al 70% de les classes:

Lectures (4/5 ressenyes i/o resums) (20%).

Treball de curs (80%).

Organització, representació i accés a la informació en publicacions digitals
Dr. Lluís Codina i Cristòfol Rovira            lluis.codina@.upf.edu 

Objectius

- Anàlisi i avaluació qualitativa de l’organització i l’accés a la informació.
- Mètodes de representació del coneixement en publicacions digitals.

Continguts

1 Característiques i propietats de la informació i de les publicacions digitals.
2 Estructura i composició d'un hipertext.
3 Estructures hipertextuals.
4 Elements d'un sistema d'ordenació de la informació.
5 Elements d'un sistema de navegació.

Bibliografia

Abadal, Ernest. Productos y servicios de información digital. Gijón: Trea; Barcelona: Edicions UB, 2001.

Codina, Lluís. "Evaluación de recursos digitales en línea: conceptos, indicadores y métodos". Revista española de documentación científica, v. 23, n. 1, (2000), p. 9-44

Codina, Lluís. El libro digital y la WWW. Madrid: Tauro, 2000, 274 p.

Lynch, P.K.; Horton, S. Web style guide: basic design principles for creating web sites. New Haven: Yale University Press, 1999, 165 p.

Nielsen, Jakob. Designing web usability. Indianapolis: New Riders, 2000, 420 p.

Rosenfeld, L.; Morville, P. Information architecture for the world wide web. Cambridge: O'Reilly, 1998, 204 p.

Rovira, Cristòfol. "L'hipertext: la recuperació d'informació per navegació en el web". En: Baró, J. (ed.). Cercar i col·locar informació en el World Wide Web. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1998, p. 57-80

Sistema d'avaluació
El sistema d’avaluació de l’assignatura combina l’assistència i participació a les sessions de classe amb el desenvolupament d'un treball individual i la posterior discussió dels resultats. Es necessària, en tot cas, una assistència al 80 per cent de les sessions per aprovar l'assignatura. La distribució de la nota segons els dos elements indicats es la següent:
- Assistència i participació en les sessions: 20% de la nota
- Treball: 80% de la nota


Patrimoni hemerogràfic
Dr. Alfons González            alfons.gonzalez@uab.es 

Objectius

- Donar a conéixer les possibilitats de la recerca en l’àmbit del patrimoni hemerogràfic, especialment català i espanyol.
- Explicar els mètodes més adients per a la realització d’hemerografies especialitzades que contribueixin a un millor coneixement del patrimoni periodístic a tots els investigadors i a aquells que precisen la premsa per a la seva feina.

Continguts

1 Història, evolució i significació de les publicacions periòdiques
2 Concepte i tipologia de font hemerogràfica
3 Els mètodes d’estudi de la premsa: l’hemerografia descriptiva
4 Models descriptius de l’hemerografia espanyola.
5 Metodologia per a l’elaboració d’hemerografies especialitzades

Bibliografia

Almuiña Fernández, Celso (1977). La prensa vallisoletana durante el siglo XIX: 1808-1894. Valladolid: Institución Cultural Simancas. Servicio de Publicaciones de la Diputación Provincial de Valladolid, 1977. 2 vol.

Altabella Hernández, José (1981) Fuentes crítico-bibliográficas para la historia de la prensa provincial española. Madrid: Universidad Complutense, 1981. 634 p.

Figueres, Josep Mª (1981). Aproximació a la metodologia de la investigació històrica de premsa. Dades per a uns models de fitxa i per a l’elaboració de censos locals. (Mecanografiat). Sant Cugat del Vallès. 77 p.

Institut Català de Bibliografia (1982). Normativa per a la descripció de publicacions periòdiques en els repertoris de premsa local, comarcal i general. Barcelona: ICB, 1982, 1 f. Pleg.

Kayser, Jacques (1974). El diario francés. Barcelona : ATE. 189 p. (Libros de comunicación social).

Malclès, Louise Noëlle (1967). La bibliografía. 2ª ed. Buenos Aires: Eudeba, 1967. 134 p.

Metodología para la investigación histórica de la prensa. (1989). 2ªed. ampliada. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Informació. (Quaderns d’Història de la Comunicació Social; 8)

Pizarroso Quintero, Alejandro (1994). Historia de la prensa. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces, 1994. 655 p. (Información y comunicación)

Simón Díaz, José (1971). La bibliografía: conceptos y aplicaciones. Barcelona: Planeta, 1971.

Simón Díaz, José (1977). "Evolución y estado actual de la bibliografía española". Dins: Primeras Jornadas de Bibliografía. Madrid: Fundación Universitaria Española, 1977. p. 15-31.

Tuñón de Lara, Manuel (1985). La prensa de los siglos XIX y XX, metodología, ideología e información.; aspectos ideológicos y tecnológicos. Bilbao: Servicio Editorial. Universidad del País Vasco, 1985. 711 p.

Weill, Georges (1962). El periódico: orígenes, evolución y función de la prensa periódica. México: UTEHA, 1962. 332 p. (La evolución de la humanidad; 142)


Satisfacció i fidelització d’usuaris
Dra. Carina Rey Martín            rey@ub.es 

Objectius

- Presentar la satisfacció dels usuaris com a variable estratègica de gestió.
- Mostrar les metodologies que permeten identificar les necessitats i expectatives del usuaris.
- Presentar les metodologies per a mesurar la satisfacció.
- Aprendre a analitzar els resultats i a explotar-los.
- Mostrar la relació satisfacció- fidelització.
- Conèixer els mètodes de fidelització.
- Presentar l’estat de la qüestió de l’aplicació de la satisfacció i fidelització dels usuaris en les unitats d’informació.

Continguts

1 L’usuari com a eix de gestió
- La gestió focalitzada en l’usuari
- Atenció o orientació del usuari com a element de qualitat, de màrqueting
- De la satisfacció a la fidelització dels usuaris en les unitats d’informació
2 Detecció i identificació de necessitats i expectatives
- Coneixement versus comprensió
- Detecció i identificació de necessitats satisfetes i no satisfetes
- Detecció i identificació d’expectatives
3 La satisfacció dels usuaris.
- Determinació de la satisfacció: aspectes implicats
- Tipologia de mètodes de medició: Directes e indirectes
- Elaboració i aplicació dels mètodes
4 Anàlisi de la medició. plans de millora.
- Segmentació
- Identificació dels factors claus
- Elaboració dels plans de millora. Trobar l’estratègia
5 Tractament de les queixes i reclamacions
- Detecció i coneixement : mètodes i aplicacions
- Resolució de les queixes
6 Fidelització
- La fidelització com a eina de marqueting
- Tipus de fidelització
- Compromís amb l’usuari
7 Estat de la qüestió

Bbibliografia

Christopher, M.; Payne, A. ; Ballantyne, D. Relationship Marketing: Bringing Customer Service and Marketing Together. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1991.

Day, G.S. Comprender, captar y fidelizar a los mejores clientes. Barcelona: Gestión 2000.

Dutka, A. Manual AMA para la satisfacción del cliente. Buenos Aires: Granica, 1998.

Hanan, M. Customer satisfaction: how to maximize, measure and market your company’s "ultimate products". New York: American Management Association, 1989.

Kerr, G.D. Fidelizar clientes en la Biblioteca pública. Barcelona: Fundación Bertelsmann, 2000.

Martínez-Ribes, J.M.; L. De Borja; P. Carvajal. Fidelizando clientes. Detectar y mantener al cliente ideal. Barcelona: Gestió, 1999.

Pinder, Ch.; M. Melling. Providing Customer-oriented Services in Academic Libraries. London: Library Association Publishing, 1996.

St. Clair, G. Customer Service in the information environment. London: Bowker-Saur, 1993.

Walters, S. Customer Service: a how to do it manual for librarians. New York: Neal-Schuman Publishers, 1994.

Weingand, D.E. Customer service excellence: a concise guide for librarians. Chicago: American Library association, 1997.

Wise, T. Qué hacer realmente para atraer, deleitar y retener clientes. Barcelona: Granica, 1994.


Sistemes de gestió documental en arxius
Dra. Remei Perpinyà            remei.perpinya@uab.es 

Objectius

- Conèixer les tendències dels Sistemes de Gestió Documental que s’estan utilitzant en arxius.
- Avaluar nous productes comercials per a l’automatització d’arxius.
- Conèixer els sistemes de distribució dels instruments de descripció dels arxius.
- Donar elements de judici per a fer recerca en l’àmbit dels arxius, i concretament en la possibilitat d’automatitzar els arxius històrics i administratius per a posar a l’abast d’un número ampli d’investigadors els seus fons documentals

Continguts

1 Les tecnologies de la informació i els arxius.
- Evolució històrica de l’aplicació de les tecnologies de la informació als arxius. Situació actual. Tendències de futur.
2 Planificació de l’automatització
3 Sistemes de gestió d’arxius
- Característiques, aplicacions, exemples. Anàlisi comparativa de productes. Avaluació de productes.
4 Integració dels sistemes de gestió documental en la gestió d’informació de l’entitat
5 Publicació d’instruments de descripció al web
- Característiques, aplicacions, exemples.

Bibliografia

Bearman, David. "Archivos virtuales". XIIIè. Congreso Internacional de Archivos. Beijing, 31 de agost o a 8 de septiembre de 1996.

Berninger, Peter. "Arxivant informació electrònica. Cooperació europea sobre documents electrònics. Informe de les activitats complementàries derivades del Fòrum DLM". Lligall. Revista Catalana d'Arxivística. núm. 14 (1999). p. 69-88. Ponència presentada a les Setenes Jornades d'Arxivística de Catalunya, Arxivant Bytes. Vic, 13-15 de maig de 1999.

Canela, Montserrat; Campos, Isabel; Domingo, Joan; Serra, Jordi. "The appraisal process as a way to integrate the archival point of view in the planing, creation and use of electronic records and automated systems. A case study". European Commission. INSAR supplement II. The Proceedings of the DLM-Forum on electronic records. Brussels, 18-20 december 1996. Luxembourg : Office for Official Publications of the European Communities, 1997. p. 113-117.

Dollar, Charles M. "Arxivers i gestors de documents: un programa per a l'era de la informació". Lligall. Revista Catalana d'Arxivística. 6 (1993). p. 13-26. Ponència presentada a les Quartes Jornades d'Arxivística de Catalunya: Informàtica i arxius. Sabadell, 13 al 15 de maig de 1993.

European Commission. INSAR suplement III. Guidelines on best practices for using electronic information. Luxembourg : Office for Official Publications of The European Communities, 1997. 60 p.

Green, Adam. The Development of policies and plans in archival automation: a Ramp study with guidelines. París, 1991. 71 p.. General Information Programme and Unisist. PGI-91/WS/19.

Information handling in offices and archives. Edited by Angelika Menne-Haritz. München [etc.] : K. G. Saur, 1993. 197 p.

International Council On Archives. Comitè sur les documents electroniques. Guide pour la gestion des documents électroniques. Paris : International Council on Archives, 1997. 63 p. (Studies - Études; 8).

Kesner, Richard. "Archives in the Information Society". LLigall. Revista Catalana d'Arxivística: V Conferència Europea d'Arxius: les bases de la professió. Barcelona, 27-30 maig 1997. Núm. 12, p. 246-263.

Kitching, C. Las consecuencias de la informatización en los instrumentos de consulta rápida de los archivos: un estudio RAMP. Paris : UNESCO, 1992.

Martínez Raduà, Betlem. "Paseo por el mapa español de archivos en Internet: el pergamino cibernético".

Baró i Queralt, Jaume; Cid Leal, Pilar (eds.). Anuari SOCADI de Documentació i Informació = Anuario Socadi de Documentación e Información 1998. Barcelona : Societat Catalana de Documentació i Informació, 1998. p. 55-64.

Megill, Kenneth A.; Schantz, Herbert F. Document management: new technologies for the information services manager. London [etc.] : Bowker-Saur, cop. 1999. 191 p.

Nougaret, Christine. "El impacto de las tecnologías modernas de la información en los archivos y el trabajo del archivero". XIIIè. Congreso Internacional de Archivos. Beijing, 31 de agost o a 8 de septiembre de 1996.

Perpinyà Morera, Remei. "Instrumentos de selección de software para la gestión de archivos". Bilduma, vol 14 (2000), p. 301-333.

Perpinyà Morera, Remei. "L'aplicació de les tecnologies de la informació als arxius catalans". BiD. nº 5 (2000). <http://www.ub.es/biblio/bid>.

Serra, Jordi. "Archivar internet". El Profesional de la información. vol.7, núm. 7-8 (julio-agosto 1998), p. 14-18.

Serra, Jordi. "Gestión de los documentos digitales: estrategias para su conservación". El profesional de la información.vol. 10, núm. 9 (septiembre 2001), p. 4-18.

Stibbe, Hugo P.L. "Applicare il concetto di fondo : punto di accesso primario, descrizione a peù livelli e controllo d'autorità". Archivi & Computer. vol. 4 (1993). p. 211-250.

Thomassen, Theo. "Como se saca el carnet de conducir en la autopista de la información. Adaptación de la formación profesional al entorno transnacional de la información". XIIIè. Congreso Internacional de Archivos. Beijing, 31 de agost o a 8 de septiembre de 1996.

Sistema d'avaluació

S’avaluarà a l’alumne a través de la presència a classe i del seguiment de les lectures proposades per a la preparació de cada tema

Tècniques multivariants aplicades a la Documentació
Dr. Antonio Cosculluela Mas i Dra. Maribel Peró Cebollero        acosculluela@psi.ub.es        mpero@psi.ub.es 

Objectius

- Conèixer i aplicar les tècniques multivariants.
- Analitzar les tècniques multivariants més emprades en l'àmbit de la documentació

Continguts

1 Introducció a les tècniques multivariants.
2 Regressió lineal múltiple.
3 Anàlisi de components principals.
4 Cluster anàlisi.
5 Escalament Multidimensional.

Bibliografia

Arce, C. Escalamiento multidimensional: una técnica multivariante para el análisis de datos de proximidad y preferencia. Barcelona: PPU, 1993.

Batista Foguet, J.M. ; Martínez Arias, M.R. Análisis multivariante: análisis en componentes principales. Barcelona: Hispano Europea, 1989.

Domènech, J.M.; Riba, M.D. Métodos estadísticos: modelo lineal de regresión. Barcelona: Herder, 1985.

Egghe, L.; Rousseau, R. Introduction to infometrics: quantitative methods in library, documentation and information science. New York: Science Publishers, 1990.

Hair, J.F., Anderson, R.E., Tatham, R.L.; Black, W.C. Análisis multivariante. 5ª ed. Madrid: Prentice Hall, 1999.

Manly, F.F.J. Multivariate statistical methods: a primer. London: Chapman and Hall, 1986.

Sistema d'avaluació

L'avaluació es realitza a partir d'un treball que es durà a terme al llarg del curs i del qual es farà un seguiment tutoritzat.