Departament de Biblioteconomia i Documentació

Programa de doctorat (2002-2004)

"Informació i documentació en l'era digital"

1 Aspectes generals
          Organització
          Objectius
          Coordinació del Programa
          Àrees de coneixement implicades
          Requisits d'admissió
          Nombre de places disponibles
          Requisits del curriculum
          Calendari
          Informació
          Preinscripció
2 Continguts i horaris de les assignatures
        Primer curs
        Segon curs
3 Programes de les assignatures
   Fonamentals
        L'anàlisi de citacions en la gestió de col·leccions
        Bibliografia catalana
        Ecologia de la informació
        Mètodes i tècniques de recerca en Biblioteconomia i Documentació
        Organització dels recursos electrònics
        Organització, representació i accés a la informació en publicacions digitals
        Satisfacció i fidelització d'usuaris
        Tècniques multivariants aplicades a la Documentació
        Documentació i comunicació social
        Gestió del coneixement
        La participació dels documentalistes en la societat de la informació
        Gestió d'informació en mitjans de comunicació digitals
        Metodologia per a l'elaboració de treballs de recerca
        Patrimoni hemerogràfic
        Sistemes de gestió documental en arxius (anul·lada)
    Afins
        Ciència i societat de la informació: anàlisi i perspectiva
        Comunicació en les organitzacions
        Documentació i gestió del coneixement
        Màrqueting electrònic
        Sociedad de la información: lógicas de la industria de la información
        

1 Aspectes generals

1.1 Organització

Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona

1.2 Objectius

El programa interuniversitari de doctorat "Informació i Documentació en l’era digital" no és únicament un curs instrumental per a la preparació de tesis doctorals, sinó que s’entén com un període formatiu d’alta especialització dins de les característiques pròpies tercer cicle.

Els continguts del doctorat estaran orientats a l’aprenentatge dels mètodes i tècniques de recerca en Biblioteconomia i Documentació, i també s’adreçaran a l'adquisició d'habilitats susceptibles de ser d’interès per al mercat de treball.

Els objectius primordials d’aquest programa són:
- Analitzar la problemàtica de la informació documental i dels sistemes d'informació documental.
- Formar investigadors en el camp de la Biblioteconomia i Documentació especialitzats en el nou entorn digital.
- Presentar i analitzar l'estat actual de les metodologies i de les línies de recerca en l’àmbit de l’organització de la informació documental.

1. 3 Coordinació del Programa

Dr. Ernest Abadal Falgueras, titular d’universitat de la Universitat de Barcelona.
abadal@fbd.ub.es

Dra. Maria José Recoder Sellarés, titular d'universitat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
mariajosep.recoder@uab.es

1.4 Àrees de coneixement implicades

Biblioteconomia i Documentació

1.5 Requisits d'admissió

Preferentment adreçat als llicenciats en Documentació, també als de l’àrea de Ciències de la Comunicació (Periodisme, Publicitat, Comunicació Audiovisual), Humanitats, Història i tots aquells que desitgin orientar la seva especialitat científica cap a la recerca en l'àmbit documental (química, medicina, ciències socials, etc.)

1.6 Nombre de places disponibles

25

1.7 Requisits del currículum

L'alumne haurà de cursar 32 crèdits organitzats de la següent manera:
- El període de docència consta de 20 crèdits, 15 dels quals com a mínim han de ser fonamentals. Es poden cursar un màxim de cinc crèdits complementaris d'altres programes de doctorat. L'alumne pot completar els seus crèdits de docència en un sol curs.
- El període d'investigació se supera per un o dos treballs de recerca de 12 crèdits (UAB) o dos treballs de recerca de 6 crèdits (UB).

1.8 Calendari

Preinscripció: de l’1 al 26 de juliol i del 2 al 13 de setembre de 2002
Admissió d'alumnes i tutories: del 16 al 27 de setembre
Durada dels cursos: del 7 d'octubre de 2002 al 30 de maig de 2003

1.9 Informació

DBD
c. Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Tel. 93 403 57 87
Fax 93 403 57 72
correu-e: dbd@fbd.ub.es
www.ub.es/dbd 


UAB
Àngels Giménez
Deganat de la Facultat de Ciències de la Comunicació
Campus, s/n. Edifici I
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Tel. 93 581 25 76
correu-e: mariaangels.gimenez@uab.es
http://kane.uab.es/documentacio


1.10 Preinscripció

Cal omplir el full de preinscripció adjunt i enviar-lo a l'adreça del Departament (dbd@fbd.ub.es) abans del 13 de setembre de 2002.


2 Continguts i horaris de les assignatures

2.1 Primer curs
Totes les assignatures són optatives i tenen 3 crèdits de docència.
L'alumne ha de cursar 20 crèdits, 15 dels quals han de correspondre a assignatures fonamentals.

1r Quadrimestre: inici, 7 d'octubre de 2002  -  final, 24 de gener de 2003
2n Quadrimestre: inici, 17 de febrer de 2003  -  final, 30 de maig de 2003

2.2 Segon curs

El període d'investigació se supera amb un treball de recerca de 12 crèdits en la UAB; i un treball de recerca de 12 crèdits o dos de 6 en la UB.

3 Programes de les assignatures

L'anàlisi de citacions en la gestió de col·leccions
Dr. Cristóbal Urbano Salido        urbano@fbd.ub.es 

Objectius

- Conèixer i valorar possibilitats de l'anàlisi de citacions en el terreny de la gestió de col·leccions en biblioteques de recerca.
- Adquirir les bases per a la interpretació i utilització d'indicadors bibliomètrics en la gestió de col·leccions.
- Adquirir les habilitats per a compilar, gestionar i explotar dades de citació amb mitjans informàtics.
- Analitzar les sinèrgies que es poden generar entre l'avaluació de col·leccions i l'avaluació de la recerca.

Continguts

1 Gestió de col·leccions en biblioteques de recerca
- Gestió de col·leccions, desenvolupament de col·leccions i avaluació de col·leccions: definicions
- Gestió de la col·lecció en un entorn de transició vers col·leccions híbrides
- Estudis de necessitats i ús d'informació en biblioteques de recerca
2 Bibliometria i anàlisi de citacions
- Bibliometria: definició i abast
- Anàlisi de citacions i indexació per citacions
- Discussió dels fonaments i de la metodologia de l'anàlisi de citacions
- Indicadors bibliomètrics en l'anàlisi de citacions
3 Aplicacions de l'anàlisi de citacions
- Les citacions com a indicador de l'ús de biblioteques i fonts d'informació
- Selecció de documents font i criteris de normalització en la recollida de dades
- Aplicacions informàtiques per a gestionar i explotar les dades de citació
- Avaluació de la col·lecció en base als fons
- Avaluació de la col·lecció en base a l'ús
- Punts de contacte entre l'avaluació de col·leccions i l'avaluació de la recerca

Bibliografia

Baker, Sharon L.; Lancaster, F.W. The measurement and evaluation of library services. 2^nd ed. Arlington, Virginia: Information Resources Press, 1991. xviii, 411 p.

Broadus, Robert N. "The applications of citation analyses to library collection building." Advances in librarianship, 1977, 7: 299-335.

Callon, Michel; Courtial, Jean-Pierre; Penan, Hervé. Cienciometría: la medición de la actividad científica: de la bibliometría a la vigilancia tecnológica. Gijón: Trea, 1995. 110 p.

Egghe, L.; Rousseau, R. Introduction to informetrics: quantitative methods in library, documentation and information science. Amsterdam: Elsevier Science, 1990. 450 p.

Kelland, John; Young, Arthur. "Citation as form of library use." Collection management, 1994, 19 (1/2): 81-100.

Lancaster, F.W. Evaluación de la biblioteca. Traducción por Ramón Abad y Belén Altuna. Madrid: ANABAD, 1996. 374 p.

Sanz Casado, Elías; Martín Moreno, Carmen. "Técnicas bibliométricas aplicadas a los estudios de usuarios." Revista general de información y documentación, 1997, 7 (2): 41-68.

Smith, Linda C. "Citation analysis." Library trends, 1981, 30 (1): 83-106.

Spinak, Ernesto. Diccionario enciclopédico de bibliometría, cienciometría e informetría. Caracas: Unesco, 1996. 245 p.


Bibliografia catalana
Dra. Nora Vela González        vela@fbd.ub.es 

Objectius

- Conèixer i avaluar les fonts bàsiques de la bibliografia catalana.
- Conèixer l’estat de la qüestió de la investigació bibliogràfica.

Continguts

1 Fonts bàsiques de la bibliografia catalana.
- Localització i disponibilitats
- Tècniques d’explotació
2 Mètodes d’anàlisi qualitativa i quantitativa per a la seva valoració.
3 Situació actual de la investigació bibliogràfica.

Bibliografia

Aguiló, Mariano. Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860… Madrid: Rivadeneyra, 1923. 1077 p. (‘Reprint’ Barcelona: Curial, 1976)

Bibliografia catalana de la comunicació 1796-1996. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Presidència; Centre d’Investigació de la Comunicació, 1997. 2 v.

Bover i Font, August. Manual de catalanística. Barcelona: Diputación de Tarragona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993. 177 p.

Bover de Rosselló, J. M. Biblioteca de escritores baleares. Palma de Mallorca: Gelabert, 1868. 2 v. (‘Reprint’ Barcelona: Curial, 1976)

Ribelles, J. Bibliografía de la lengua valenciana… Madrid: Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos; Mº de Educación y Ciencia; Mº de Cultura, 1920-1984. 5 v.

Torres Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes… Barcelona: Verdaguer, 1836. 719 p. (‘Reprint’ Barcelona: Curial, 1973)


Documentació i comunicació social
Dra. Ma. Eulàlia Fuentes Pujol        eulalia.fuentes@uab.es 

Objectius

- Determinar les especificitats de la informació en els mitjans de comunicació.
- Estudiar la contribució de la documentació en l’entorn mediàtic. Fer una revisió de la bibliografia existent.
- Donar pautes per a la recerca en l’àmbit de la documentació i la seva relació amb els mass-media.

Continguts

1 El context comunicatiu i social. Documentació i comunicació. La documentació aplicada a la comunicació: antecedents i evolució històrica. La documentació informativa avui i reptes de futur.
2 Els sistemes en general. Sistemes d’informació: estructura i funcions. Sistemes d’informació documentals: estructura, funcions i disseny. Sistemes d’informació documental i documentació informativa.
3 La documentació en els mitjans de comunicació. Característiques generals i caraterístiques específiques. Els mitjans de comunicació escrita, els mitjans de comunicació àudiovisual, els mitjans de comunicació digital, altres mitjans de comunicació. La fotografia i la publicitat.
4 El professional de la informació. El documentalista. El periodista. El comunicador. El gestor de la informació. Similituds i diferències. Punts de contacte.
5 Les polítiques d’Informació i Documentació. Iniciatives internacionals. Polítiques d’Informació i Documentació a l’Estat Espanyol.

Bibliografia

Adair, S.. Information sources for the press and broadcast media. 2^nd ed. London: Bowker-Saur, 1999.

Bachmann, Ph. Communiquer avec la presse écrite et audiovisuelle. París: CFPJ, 1997.

Block, E.S.-Broken, J.K. Communication and the mass media: A guide to the reference Literature. Englewood Colo: Libraries Unlimited, 1991.

Blum, E.-Goins. F. Mass media bibliography: an annotated guide to books ans journals for research and reference. Urbana: University of Illinois Press, 1990.

Codina, Ll. Sistemes d’informació documental. Concepció, anàlisi i disseny de sistemes de gestió documental amb microordinadors. Barcelona: Pòrtic, 1993.

Cotte, D. Stratégie documentaire dans la presse. París: ESF, 1991.

Eagle, Selwyn (ed.). Information sources for the press and broadcasted media. Londres: Bowker-Saur, 1991.

FIAF/FIAT/IASA. Archiving the audio-visual heritage: Third joint technical symposium. Ottawa: Wordworks, Unesco, 1992.

Fuentes i Pujol, Ma. E. Documentación y periodismo. Pamplona: EUNSA, 1997.

Fuentes i Pujol, Ma. E. (Ed). Manual de documentación periodística. Madrid: Síntesis, 1995.

Fuentes, Ma. E. i Conesa, A. La documentació periodística. Catalunya, Espanya i altres experiències europees. Barcelona: Centre d’Investigació de la Comunicació , Generalitat de Catalunya, 1994.

Galdón, G. Perfil històrico de la Documentación en la prensa de información general (1845-1984). Pamplona: EUNSA, 1986.

García Gutiérrez, A. (ed). Introducción a la Documentación informativa y periodística. Sevilla: MAD, 1999.

García Gutiérrez, A.-Lucas Fernández, R. Documentació automatitzada en los medios informativos. Madrid: Paraninfo, 1987.

López Yepes, A. Documentación informativa:sistemas, redes y aplicaciones. Madrid: Síntesis, 1997.

Lepigeon, Jean Louis-Wolton, Dominique. L'information demain. De la presse écrite aux nouveaux media. Paris: La Documentation Française, 1979.

Martin Martin, Fernando. La documentación publicitaria: automatización del centro de3 documentación. Madrid: Union editorial, 1987.

Mascolo, Cl.-Rodes, J.M. Le documentaliste.París:INA, 1992.

Moreiro, J. A. (coord.). Manual de documentación informativa. Madrid: Cátedra. 2000.

Semonche, B.P. News media libraries: a management handbook. Wesport, Connecticut, London: GP, 1993.

Whatmore, Geoffrey. The modern news library. London: The Library Association, 1978.


Ecologia de la informació
Dra. Montserrat Sebastià i Salat            sebastia@fbd.ub.es 

Objectius

- Analitzar els trets característics del nou model integrador de la informació sobre la base dels estudis de l’ecologia de la informació.
- Proporcionar elements per a l'avaluació i el disseny d'interfícies intel·ligents.
- Examinar la integració de la diversitat de tipologies d’informació, el reconeixement de l’evolució i la convergència professional, i l’èmfasi en l’observació i descripció dels models proposats per les tecnologies de la informació i de la comunicació.
- Analitzar les implicacions professionals de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Continguts

1 El nou paradigma cognitiu: l’ecologia de la informació.
- l’entorn internalista de la informació
- l’entorn de l’organització de la informació
- els entorns externs de la informació.
2 Redimensionament de l’accés a la informació: del model nuclear al perifèric.
3 Les interfícies intel·ligents.
4 Dimensió professional de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
- Els escenaris professionals de la interacció home-màquina.

Bibliografia

Allen, B.L. Information tasks: toward a user-centered approach to information systems. San Diego: Academic Press, 1996.

The challenge of Internet literacy: the instruction-web convergence. New York: Hawaorth Press, 1997.

Davenport, T.H. Information ecology: mastering the information and knowledge environment. New York: Oxford University Press, 1997.

Haywood, T. Info-rich, info-poor: access and exchange in the global information society. London: Bowker, Saur, 1995.

Intelligent multimedia information retrieval. Menlo Park: AAAI Press, The MIT Press, 1997.

Intelligent multimedia interfaces. Menlo Park: AAAI Press, The MIT Press, 1993.

International Workshop on Human and Machine Perception: information fusion. New York: Plenum Press, 1997.

Nardi, B.A., V.L. O’Day. Information ecologies: using technology with heart. Cambridge: The MIT Press, 1999.

Software agents. Menlo Park: AAAI Press, The MIT Press, 1997.


Gestió d’informació en mitjans de comunicació digitals
Dra. Angels Jiménez        angels.jimenez@uab.es 

Objectius
- Donar a conèixer les possibilitats de la recerca en l’àmbit de la premsa digital.
- Incidir en la gestió de la informació i el paper que hi juga la documentació en els mitjans de comunicació digitals.

Continguts

1 Tecnologies de la informació i mitjans de comunicació.
2 Mitjans de comunicació a Internet: antecedents, evolució i característiques.
3 Recursos per a la localització de mitjans a la Xarxa.
4 Serveis de Valor Afegit (SVA) en els mitjans de comunicació digitals: concepte, significació i tipologies.
5 Tècniques documentals aplicades a la creació i gestió de SVA.
6 Disseny d’ofertes de SVA per a mitjans digitals: metodologia.
7 Avaluació de SVA.

Bibliografia

Armañanzas, Emy; Díaz Noci, Javier; Meso, Koldo (1996). El periodismo electrónico: información y servicios multimedia en la era del ciberespacio. Barcelona: Ariel, 1996. 249 p. (Ariel Comunicación).

Canga Larequi, Jesús, et al. (2000). Diarios digitales. Apuntes sobre un nuevo medio. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio editorial, 2000. 198 p. (Comunicación; 8).

Cebrián, Juan Luis (1998). La red: cómo cambiarán nuestras vidas los nuevos medios de comunicación. Madrid: Taurus, 1998. 197 p.

Díaz Noci, Javier (1997). Medios de comunicación en Internet: guía de navegación. Madrid: Anaya multimedia, 1997. 190 p.

Díaz Noci, Javier; Meso Ayerdi, Koldo. (1999). Periodismo en Internet: Modelos de la prensa digital. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio editorial, 1999. 120 p.

Fuentes i Pujol, M. Eulàlia (Ed.) (1995). Manual de documentación periodística. Madrid: Síntesis, 1995. 230 p. (Biblioteconomía y Documentación).

Jiménez, A.; González, A.; Fuentes, Mª E. (1999). "Gestió documental de la informació en els serveies de valor afegit de la premsa espanyola a Internet". En: Jornades Catalanes de Documentació (7es: Barcelona: 1999). Les biblioteques i els centres de documentació al segle XXI: peça clau de la societat de la informació. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1999, p. 405-417.

Jiménez, A.; González, A.; Fuentes, Mª E. (2000). "Las hemerotecas digitales de la prensa en Internet". El Profesional de la Información, 2000, vol. 9, núm. 5, p. 15-22.

Jiménez, A.; González, A.; Fuentes, Mª E. (2001). "Sistemas y servicios de acceso a información periodística en Internet". Anuario de Biblioteconomia, Documentación e Información. Bibliodoc 2000. (en prensa).

Pulcini, Enrico (1997). Giornalismo su Internet: cercare, produrre e diffondere informazioni online. Roma: Castelvecchi, 1997. 135 p.

Wolton, Dominique (2000). Sobrevivir a Internet. Barcelona: Gedisa, 2000. 154 p. (El mamífero parlante).


Mètodes i tècniques de recerca en Biblioteconomia i Documentació
Dr. Ernest Abadal Falgueras       abadal@fbd.ub.es  

Objectius

- Conèixer i avaluar els mètodes i tècniques de recerca utilitzats en Biblioteconomia i Documentació.
- Conèixer les línies generals de la investigació actualment vigents en Biblioteconomia i Documentació.
- Conèixer i aplicar indicadors per avaluar la recerca en Biblioteconomia i Documentació.
- Adquirir les tècniques i la metodologia necessàries per a l'elaboració de treballs d'investigació en Biblioteconomia i Documentació.

Continguts

1 Fonaments
- Ciència i mètode científic
- Recerca
- Tipus de recerca
2 Fases de la recerca
- Definició i plantejament del problema
- Disseny metodològic
- Recollida, processament i anàlisi de les dades
- Elaboració de les conclusions
- Comunicació dels resultats
3 Mètodes de recerca
- Recerca descriptiva
- Recerca per enquesta
- Recerca històrica
- Recerca bibliogràfica
- Estudis bibliomètrics
- Recerca qualitativa
- Recerca experimental
- Recerca avaluativa
- Recerca teòrica o conceptual
- Recerca operacional
- Anàlisi i disseny de sistemes i programes
4 Tècniques de recerca
- Observació i descripció
- Qüestionaris
- Entrevistes
- Estudis de cas
- Interpretació de textos
- Anàlisi de citacions
- Experiments
- Anàlisi de contingut
- Estudi Delphi
5 Avaluació de la recerca en BiD
- Mètodes de recerca
- Tècniques de recerca
- Àrees temàtiques
- Autors i organismes
- Àmbit geogràfic
- Tipus de document

Bibliografia

A library science research reader and bibliographic guide. Charles H. Busha (ed). Littleton: Libraries Unlimited, 1981. 201 p.

Busha, Charles H.; Harter, Stephen P. Métodos de investigación en bibliotecología: técnicas e interpretación. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 1990.

Dane, Francis C. Mètodes de recerca. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 1997. 429 p. (Biblioteca Oberta, 5).

Glazier, J.D.; Powell, R.R. Qualitative research in information management. Englewood: Libraries Unlimited, 1992. 238 p.

Järvelin, Kalervo; Vakkari, Pertti. "Content analysis of research articles in library and information sciences", Library and information science research, 12, 1990, p. 395-421.

Losee, Robert, M.; Worley, Karen A. Research and evaluation for information professionals. San Diego [etc.]: Academic Press, 1993. 239 p.

Martyn, John; Lancaster, F.W. Investigative methods in library and information science: an introduction. Arlington, Vi: Information Resources Press, 1981.

Moore, Nick. How to do research: the complete guide to designing and managing research projects. 3 rd ed. London: Library Association, 2000.

Powell, Ronald R. Basic research methods for librarians. 3^rd ed. Greenwich; London: Ablex, 1997. 280 p.

"Qualitative research". Library trends, 46, 4 (spring 1998).

Quivy, Raymond; Van Campenhoudt, Luc. Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder, 1997. 277 p.

"Research in librarianship". Library trends, 6, 2 (october 1957).

"Research methods in librarianship". Library trends, 13, 1 (july 1964).

Rincón, Delio del et al. Técnicas de investigación en ciencias sociales. Madrid: Dykinson, 1995.

Salkind, Neil J. Métodos de investigación. 3ª ed. México [etc.]: Prentice-Hall, 1999. 380 p.

"Symposium on qualitative research: theory, methods and applications". The library quarterly, 63, 4 (october 1993).

Wimmer, Roger D.; Dominick, Joseph R. La investigación científica de los medios de comunicación: una introducción a sus métodos. Barcelona: Bosch, 1996. 492 p. (Bosch Comunicación).


Metodologia per a l'elaboració de treballs de recerca
Dra. Maria José Recoder Sellarès        mariajosep.recoder@uab.es 

Objectius

- Explicar als futurs doctors com han de plantejar la realització d’un treball de recerca i d’una tesi doctoral.
- L’assignatura dóna les pautes de com crear un treball, des del moment en que cal pensar un tema i triar un director, fins a les peculiaritats que han de contemplar-se en presentació escrita i en la defensa oral dels treballs d’investigació.

Continguts

1 Elecció del tema
Quines són les pautes que cal tenir en compte per triar un tema d’investigació: factors objectius i factors subjectius. El paper del director/a de la investigació. Els tràmits burocràtics.
2 Les fonts d’informació
Els documents. Tipología. Fonts d’informació bibliogràfica i de referència. Selecció, valoració i utilitat de les fonts d’informació impreses, sonores, visuals, audiovisuals i electròniques. Els centres de documentació: característiques i tipologia.
3 La planificació del treball
La creació de fitxers (bibliogràfic, anàlisi) i la seva utilitat. Com cal consultar els materials trobats. El guió del treball.
4 La redacció del treball d’investigació
Les parts del treball: títol, dedicatòria, índex general, índex de sigles, introducció, cos, conclusions, bibliografia, apéndixs. L’ordre de la redacció. Valoració del text final.
5 Els elements del treball científic
Els gràfics i les taules. Les cites i les notes. Normes de redacció (puntuació, cometes, subrayats, negreta, cursiva, paraules estrangeres...)
6 La presentació oral del treball d’investigació
Aspectes a tenir en compte davant la defensa del treball científic davant d’un tribunal: temps d’exposició, què s’ha d’explicar, com preparar l’exposición oral, elements externs, etc.

Bibliografia

Colobrans, Jordi. El doctorando organizado: la gestión del conocimiento aplicada a la investigación. Zaragoza: Mira, 2001.

Eco, U. Cómo se hace una tesis: técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura. 14 ed. Barcelona: Gedisa, 2000.

Estivill, A.; Urbano, C. "Citacions i referències de fonts bibliogràfiques i no bibliogràfiques". Item: revista de biblioteconomia i documentació, nº 15 (juliol-desembre) 1997. p. 4-59.

Pérez, L. Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índexs. Bellaterra: UAB, Gabinet de Llengua Catalana, 1998.

Rico, A.; Genesca, G. Tesis i treballs; aspectes formals. Vic: Universitat de Vic, 2000.

Romano, D. Elementos y técnica del trabajo científico. 7ª ed. Barcelona: Teide, 1985.

Sierra Bravo, R. Tesis doctorales y trabajos de investigación científica: metodología general de su elaboración y documentación. Madrid: Paraninfo, 1986.


Organització dels recursos electrònics
Dra. Assumpció Estivill Rius        estivill@fbd.ub.es 

Objectius

- Presentar els distints sistemes d’identificació dels recursos electrònics i la seva aplicació.
- Analitzar i avaluar el tractament i organització dels recursos electrònics amb les eines tradicionals.
- Presentar i analitzar formes alternatives de tractament i organització dels recursos electrònics d’accés remot.
- Presentar l’estat de la qüestió de l’ús de metadades per a recursos electrònics d’accés remot.

Continguts

1 Tipologia i característiques dels recursos electrònics d’accés local i d’accés remot i sistemes d’identificació i localització (URL, URI, URN, PURL, DOI, etc. )
2 Desenvolupaments de la normativa catalogràfica per acollir la descripció i recuperació de recursos electrònics.
3 Propostes de revisió del codi de les AACR a partir d’un nou marc teòric i dels nous materials bibliotecaris.
- El contingut i el continent.
- Les relacions entre les entitats bibliogràfiques.
- El concepte de serialitat.
4 Desenvolupament i aplicació de sistemes de metadades que faciliten la descoberta i recuperació de recursos electrònics distribuïts en xarxes.
5 Estat de la qüestió de l’ús de sistemes de metadades.

Bibliografia

AACR2 and seriality [en línia]. Washington, D.C.: Library of Congress, CONSER, 01/26/99. <http://lcweb.loc.gov/acq/conser/serialty.html>.

Electronic resources: selection and bibliographic control. Ling-yuh W. Pattie, Bonnie Jean Cox, ed. New York: The Haworth Press, c1996. xii, 252 p. ISBN 1-56024-847-5.

Hirons, Jean. Revising AACR2 to Accommodate Seriality [en línia]. Report to the Joint Steering Committee for Revision of AACR. Prepared by Jean Hirons, with the assistance of Regina Reynolds and Judy Kuhagen and the CONSER AACR Review Task Force. Joint Steering Committe for Revision of AACR, April 1999.<http://www.nlc-bnc.ca/jsc/ser-rep0.html>.

International Conference on the Principles and Future Development of AACR (1997: Toronto). The principles and future of AACR: proceedings of the International Conference on the Principles and Future Development of AACR: Toronto, Ontario, Canada, October 23-25, 1997. Jean Weihs, editor. Ottawa [etc.]: Canadian Library Association [etc.], 1998. xi, 272 p. ISBN 0-8389-3493-5

ISBD(ER): descripció bibliogràfica normalitzada internacional per a recursos electrònics: traducció de la ISBD(ER) International Standard Bibliographic Description for Electronic Resources, revised from the ISBD(CF). Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1999. viii, 81 p. ISBN 84-7845-134-X.

Identifying and describing Web resources. European Commission, Directorate-General Telecommunications, Information Market and Exploitation of Research. Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities, 1999. 55 f. (Interactive electronic publishing). ISBN 92-824-1516-3. Versió electrònica: http://www.elpub.org/html/webres.html

Joint Steering Committee for Revision of Anglo-American Cataloguing Rules. Joint Steering Committee for Revision of Anglo-American Cataloguing Rules [en línia]. <http://www.nlc-bnc.ca/jsc/>.

Leazer, Gregory H.; Smiraglia, Richard P. "Bibliographic families in the library catalog: a qualitative analysis and grounded theory." Library resources & technical services, vol. 43, no. 4 (Oct. 1999), p. 191-212.

Virtually yours: models for managing electronic resources and services: proceedings of the Joint Reference and User Services Association and Association for Library Collections and Technical Services Institute, Chicago (Illinois), October 23-25, 1997. Edited by Peggy Johnson and Bonnie MacEwan. Chicago: American Library Association, 1999. xiv, 165 p. (ALCTS papers on library technical services and collections; 8). ISBN 0-8389-0753-9.

Yee, Martha. "What is a work." Parts 1-4. Cataloging & classification quarterly, vol. 19, no. 1, 2, p. 9-28, 5-22, vol. 20, no. 1, 2, p. 25-46, 3-24.


Organització, representació i accés a la informació en publicacions digitals
Dr. Lluís Codina i Cristòfol Rovira            lluis.codina@cpis.upf.es 

Objectius

- Anàlisi i avaluació qualitativa de l’organització i l’accés a la informació.
- Mètodes de representació del coneixement en publicacions digitals.

Continguts

1 Característiques i propietats de la informació i de les publicacions digitals.
2 Estructura i composició d'un hipertext.
3 Estructures hipertextuals.
4 Elements d'un sistema d'ordenació de la informació.
5 Elements d'un sistema de navegació.

Bibliografia

Abadal, Ernest. Productos y servicios de información digital. Gijón: Trea; Barcelona: Edicions UB, 2001.

Codina, Lluís. "Evaluación de recursos digitales en línea: conceptos, indicadores y métodos". Revista española de documentación científica, v. 23, n. 1, 2000, p. 9-44

Codina, Lluís. El libro digital y la WWW. Madrid: Tauro, 2000, 274 p.

Lynch, P.K.; Horton, S. Web style guide: basic design principles for creating web sites. New Haven: Yale University Press, 1999, 165 p.

Nielsen, Jakob. Designing web usability. Indianapolis: New Riders, 2000, 420 p.

Rosenfeld, L.; Morville, P. Information architecture for the world wide web. Cambridge: O'Reilly, 1998, 204 p.

Rovira, Cristòfol. "L'hipertext: la recuperació d'informació per navegació en el web". En: Baró, J. (ed.). Cercar i col·locar informació en el World Wide Web. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1998, p. 57-80


La participació dels documentalistes en la societat de la informació
Dra. Mª Pilar Cid Leal            pilar.cid@uab.es 

Objectius

Els bibliotecaris-documentalistes col·laboren en la construcció de la societat de la informació. Des d’aquesta perspectiva es pretén analitzar:
- Quin és el paper d’aquests professionals en el marc d’un context (tecnològic, econòmic, polític i social) que canvia amb rapidesa.
- La varietat de les seves tasques i actuacions.
- La seva realitat laboral i les perspectives que s’obren.
- La formació que necessita per a poder incrementar les seves funcions.

Continguts

1 Una panoràmica general:
- L’impacte del nou context tecnològic; la globalització econòmica i la globalització de les comunicacions; el multiculturalisme;
- De la societat de la informació a la societat del coneixement.
- L’accés a la informació: propietat intel·lectual, privacitat i protecció de dades.
2 Polítiques d’informació.
- Els principals projectes i programes d’abast nacional, europeu i internacional.
3 Els àmbits d’actuació dels professionals de la Documentació.
- La biblioteca que ve.
- Les necessitats de les organitzacions
- El món digital
4 El perfil multidisciplinar de la formació dels nous professionals.
- La formació professional i universitària: tendències
- La formació permanent

Bibliografia

COMISIÓN EUROPEA. DIRECCION GENERAL DE INFORMACION, COMUNICACIÓN, CULTURA Y SECTOR AUDIOVISUAL. La Sociedad de la información. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1996. 15 p.: il. (Europa en movimiento). ISBN 92-827-6234-3

Dai, Xiudian. The Digital revolution and governance. Aldershot [etc.]: Ashgate, cop. 2000. XV, 270 p., gràf., taules. ISBN 0-7546-1518-9 (cart.)

Dosi, Giovanni; Teece, David J.; Chytry, Josef (ed.). Technology, organization, and competitiveness: perspectives on industrial and corporate change. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 1998. IX, 345 p. ISBN 0-19-829096-9 (rúst.). ISBN 0-19-829098-5 (cart.)

Gaynor, Gerard H. (ed. in chief.). Manual de gestión en tecnología: una estrategia para la competitividad de las empresas. Santafé de Bogotá [etc.]: McGraw-Hill Interamericana, 1999. XXVII, 880 p.: il., gràf. ISBN 958-600-986-6

Gil Pechuán, Ignacio, Guarch Bertolín, Juan José, Palacios Marqués, Daniel. Implantación de sistemas y tecnologías de la información en las organizaciones: su integración en la estrategia de negocio. Valencia : Universidad Politécnica de Valencia. Servicio de Publicaciones, DL 1998. 165 p. (Libro docente). ISBN 84-7721-593-6

Hill, Michael. National information policies and strategies: an overview and bibliographic survey: a synthesis based on recent developements, particularly those concerning the United Kingdom, with selective review of the literature. London : Bowker-Saur, cop. 1994. XIV, 245 p. (British Library research, information policy issues). ISBN 1-85739-155-1 (cart.)

Kaku Michio. Visiones: cómo la ciencia revolucionará la materia, la vida y la mente en el siglo XXI. Madrid: Debate, 1998. 484 p.: il. (Temas de debate). ISBN 84-8306-123-6

Pablos Herrero, Carmen de; et al. Dirección y gestión de los sistemas de información en la empresa. [Madrid]: Universidad Rey Juan Carlos. Servicio de PublicacionesPozuelo de Alarcón, Madrid: ESIC, 2001. 304 p.: il., gràf., map. ISBN 84-7356-276-3

Siminiani, Mariano. Intranets, empresa y gestión documental: cómo enfocar en la práctica la tecnología desde la eficiencia en todo tipo de empresas. Madrid [etc.]: MacGraw-Hill, DL 1997. 264 p. (Serie MacGraw-Hill de Management). ISBN 84-481-1062-5

Villagrá Rubio, Ángel; et al. La Formación continuada de bibliotecarios y documentalistas: bases para una evaluación. [Madrid]: Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía y Documentación, DL 1996. 135 p. ISBN 84-00-07540-4


Patrimoni hemerogràfic
Dr. Alfons González            alfons.gonzalez@uab.es 

Objectius

- Donar a conéixer les possibilitats de la recerca en l’àmbit del patrimoni hemerogràfic, especialment català i espanyol.
- Explicar els mètodes més adients per a la realització d’hemerografies especialitzades que contribueixin a un millor coneixement del patrimoni periodístic a tots els investigadors i a aquells que precisen la premsa per a la seva feina.

Continguts

1 Història, evolució i significació de les publicacions periòdiques
2 Concepte i tipologia de font hemerogràfica
3 Els mètodes d’estudi de la premsa: l’hemerografia descriptiva
4 Models descriptius de l’hemerografia espanyola.
5 Metodologia per a l’elaboració d’hemerografies especialitzades

Bibliografia

Almuiña Fernández, Celso (1977). La prensa vallisoletana durante el siglo XIX: 1808-1894. Valladolid: Institución Cultural Simancas. Servicio de Publicaciones de la Diputación Provincial de Valladolid, 1977. 2 vol.

Altabella Hernández, José (1981) Fuentes crítico-bibliográficas para la historia de la prensa provincial española. Madrid: Universidad Complutense, 1981. 634 p.

Figueres, Josep Mª (1981). Aproximació a la metodologia de la investigació històrica de premsa. Dades per a uns models de fitxa i per a l’elaboració de censos locals. (Mecanografiat). Sant Cugat del Vallès. 77 p.

Institut Català de Bibliografia (1982). Normativa per a la descripció de publicacions periòdiques en els repertoris de premsa local, comarcal i general. Barcelona: ICB, 1982, 1 f. Pleg.

Kayser, Jacques (1974). El diario francés. Barcelona : ATE. 189 p. (Libros de comunicación social).

Malclès, Louise Noëlle (1967). La bibliografía. 2ª ed. Buenos Aires: Eudeba, 1967. 134 p.

Metodología para la investigación histórica de la prensa. (1989). 2ªed. ampliada. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Informació. (Quaderns d’Història de la Comunicació Social; 8)

Pizarroso Quintero, Alejandro (1994). Historia de la prensa. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces, 1994. 655 p. (Información y comunicación)

Simón Díaz, José (1971). La bibliografía: conceptos y aplicaciones. Barcelona: Planeta, 1971.

Simón Díaz, José (1977). "Evolución y estado actual de la bibliografía española". Dins: Primeras Jornadas de Bibliografía. Madrid: Fundación Universitaria Española, 1977. p. 15-31.

Tuñón de Lara, Manuel (1985). La prensa de los siglos XIX y XX, metodología, ideología e información.; aspectos ideológicos y tecnológicos. Bilbao: Servicio Editorial. Universidad del País Vasco, 1985. 711 p.

Weill, Georges (1962). El periódico: orígenes, evolución y función de la prensa periódica. México: UTEHA, 1962. 332 p. (La evolución de la humanidad; 142)


Satisfacció i fidelització d’usuaris
Dra. Carina Rey Martín            rey@fbd.ub.es 

Objectius

- Presentar la satisfacció dels usuaris com a variable estratègica de gestió.
- Mostrar les metodologies que permeten identificar les necessitats i expectatives del usuaris.
- Presentar les metodologies per a mesurar la satisfacció.
- Aprendre a analitzar els resultats i a explotar-los.
- Mostrar la relació satisfacció- fidelització.
- Conèixer els mètodes de fidelització.
- Presentar l’estat de la qüestió de l’aplicació de la satisfacció i fidelització dels usuaris en les unitats d’informació.

Continguts

1 L’usuari com a eix de gestió
- La gestió focalitzada en l’usuari
- Atenció o orientació del usuari com a element de qualitat, de màrqueting
- De la satisfacció a la fidelització dels usuaris en les unitats d’informació
2 Detecció i identificació de necessitats i expectatives
- Coneixement versus comprensió
- Detecció i identificació de necessitats satisfetes i no satisfetes
- Detecció i identificació d’expectatives
3 La satisfacció dels usuaris.
- Determinació de la satisfacció: aspectes implicats
- Tipologia de mètodes de medició: Directes e indirectes
- Elaboració i aplicació dels mètodes
4 Anàlisi de la medició. plans de millora.
- Segmentació
- Identificació dels factors claus
- Elaboració dels plans de millora. Trobar l’estratègia
5 Tractament de les queixes i reclamacions
- Detecció i coneixement : mètodes i aplicacions
- Resolució de les queixes
6 Fidelització
- La fidelització com a eina de marqueting
- Tipus de fidelització
- Compromís amb l’usuari
7 Estat de la qüestió

Bbibliografia

Christopher, M.; Payne, A. ; Ballantyne, D. Relationship Marketing: Bringing Customer Service and Marketing Together. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1991.

Day, G.S. Comprender, captar y fidelizar a los mejores clientes. Barcelona: Gestión 2000.

Dutka, A. Manual AMA para la satisfacción del cliente. Buenos Aires: Granica, 1998.

Hanan, M. Customer satisfaction: how to maximize, measure and market your company’s "ultimate products". New York: American Management Association, 1989.

Kerr, G.D. Fidelizar clientes en la Biblioteca pública. Barcelona: Fundación Bertelsmann, 2000.

Martínez-Ribes, J.M.; L. De Borja; P. Carvajal. Fidelizando clientes. Detectar y mantener al cliente ideal. Barcelona: Gestió, 1999.

Pinder, Ch.; M. Melling. Providing Customer-oriented Services in Academic Libraries. London: Library Association Publishing, 1996.

St. Clair, G. Customer Service in the information environment. London: Bowker-Saur, 1993.

Walters, S. Customer Service: a how to do it manual for librarians. New York: Neal-Schuman Publishers, 1994.

Weingand, D.E. Customer service excellence: a concise guide for librarians. Chicago: American Library association, 1997.

Wise, T. Qué hacer realmente para atraer, deleitar y retener clientes. Barcelona: Granica, 1994.


Sistemes de gestió documental en arxius
Dra. Remei Perpinyà            remei.perpinya@uab.es 

Objectius

- Conèixer les tendències dels Sistemes de Gestió Documental que s’estan utilitzant en arxius.
- Avaluar nous productes comercials per a l’automatització d’arxius.
- Conèixer els sistemes de distribució dels instruments de descripció dels arxius.
- Donar elements de judici per a fer recerca en l’àmbit dels arxius, i concretament en la possibilitat d’automatitzar els arxius històrics i administratius per a posar a l’abast d’un número ampli d’investigadors els seus fons documentals

Continguts

1 Les tecnologies de la informació i els arxius.
- Evolució històrica de l’aplicació de les tecnologies de la informació als arxius. Situació actual. Tendències de futur.
2 Planificació de l’automatització
3 Sistemes de gestió d’arxius
- Característiques, aplicacions, exemples. Anàlisi comparativa de productes. Avaluació de productes.
4 Integració dels sistemes de gestió documental en la gestió d’informació de l’entitat
5 Publicació d’instruments de descripció al web
- Característiques, aplicacions, exemples.

Bibliografia

Bearman, David. "Archivos virtuales". XIIIè. Congreso Internacional de Archivos. Beijing, 31 de agost o a 8 de septiembre de 1996.

Berninger, Peter. "Arxivant informació electrònica. Cooperació europea sobre documents electrònics. Informe de les activitats complementàries derivades del Fòrum DLM". Lligall. Revista Catalana d'Arxivística. núm. 14 (1999). p. 69-88. Ponència presentada a les Setenes Jornades d'Arxivística de Catalunya, Arxivant Bytes. Vic, 13-15 de maig de 1999.

Canela, Montserrat; Campos, Isabel; Domingo, Joan; Serra, Jordi. "The appraisal process as a way to integrate the archival point of view in the planing, creation and use of electronic records and automated systems. A case study". European Commission. INSAR supplement II. The Proceedings of the DLM-Forum on electronic records. Brussels, 18-20 december 1996. Luxembourg : Office for Official Publications of the European Communities, 1997. p. 113-117.

Dollar, Charles M. "Arxivers i gestors de documents: un programa per a l'era de la informació". Lligall. Revista Catalana d'Arxivística. 6 (1993). p. 13-26. Ponència presentada a les Quartes Jornades d'Arxivística de Catalunya: Informàtica i arxius. Sabadell, 13 al 15 de maig de 1993.

European Commission. INSAR suplement III. Guidelines on best practices for using electronic information. Luxembourg : Office for Official Publications of The European Communities, 1997. 60 p.

Green, Adam. The Development of policies and plans in archival automation: a Ramp study with guidelines. París, 1991. 71 p.. General Information Programme and Unisist. PGI-91/WS/19.

Information handling in offices and archives. Edited by Angelika Menne-Haritz. München [etc.] : K. G. Saur, 1993. 197 p.

International Council On Archives. Comitè sur les documents electroniques. Guide pour la gestion des documents électroniques. Paris : International Council on Archives, 1997. 63 p. (Studies - Études; 8).

Kesner, Richard. "Archives in the Information Society". LLigall. Revista Catalana d'Arxivística: V Conferència Europea d'Arxius: les bases de la professió. Barcelona, 27-30 maig 1997. Núm. 12, p. 246-263.

Kitching, C. Las consecuencias de la informatización en los instrumentos de consulta rápida de los archivos: un estudio RAMP. Paris : UNESCO, 1992.

Martínez Raduà, Betlem. "Paseo por el mapa español de archivos en Internet: el pergamino cibernético".

Baró i Queralt, Jaume; Cid Leal, Pilar (eds.). Anuari SOCADI de Documentació i Informació = Anuario Socadi de Documentación e Información 1998. Barcelona : Societat Catalana de Documentació i Informació, 1998. p. 55-64.

Megill, Kenneth A.; Schantz, Herbert F. Document management: new technologies for the information services manager. London [etc.] : Bowker-Saur, cop. 1999. 191 p.

Nougaret, Christine. "El impacto de las tecnologías modernas de la información en los archivos y el trabajo del archivero". XIIIè. Congreso Internacional de Archivos. Beijing, 31 de agost o a 8 de septiembre de 1996.

Perpinyà Morera, Remei. "Instrumentos de selección de software para la gestión de archivos". Bilduma. 14 (2000), p. 301-333.

Perpinyà Morera, Remei. "L'aplicació de les tecnologies de la informació als arxius catalans". BiD. Biblioteconomia i documentació. 5 (2000). <http://www.ub.es/biblio/bid>.

Serra, Jordi. "Archivar internet". El Profesional de la información. 7, núm. 7-8 (julio-agosto 1998), p. 14-18.

Serra, Jordi. "Gestión de los documentos digitales: estrategias para su conservación". El Profesional de la información. 10, núm. 9 (septiembre 2001), p. 4-18.

Stibbe, Hugo P.L. "Applicare il concetto di fondo : punto di accesso primario, descrizione a peù livelli e controllo d'autorità". Archivi & Computer. 4 (1993). p. 211-250.

Thomassen, Theo. "Como se saca el carnet de conducir en la autopista de la información. Adaptación de la formación profesional al entorno transnacional de la información". XIIIè. Congreso Internacional de Archivos. Beijing, 31 de agost o a 8 de septiembre de 1996.


Tècniques multivariants aplicades a la Documentació
Dr. Antonio Cosculluela Mas i Dra. Maribel Peró Cebollero        acosculluela@psi.ub.es        mpero@psi.ub.es 

Objectius

- Conèixer i aplicar les tècniques multivariants.
- Analitzar les tècniques multivariants més emprades en l'àmbit de la documentació

Continguts

1 Introducció a les tècniques multivariants.
2 Regressió lineal múltiple.
3 Anàlisi de components principals.
4 Cluster anàlisi.
5 Escalament Multidimensional.

Bibliografia

Arce, C. Escalamiento multidimensional: una técnica multivariante para el análisis de datos de proximidad y preferencia. Barcelona: PPU, 1993.

Batista Foguet, J.M. ; Martínez Arias, M.R. Análisis multivariante: análisis en componentes principales. Barcelona: Hispano Europea, 1989.

Domènech, J.M.; Riba, M.D. Métodos estadísticos: modelo lineal de regresión. Barcelona: Herder, 1985.

Egghe, L.; Rousseau, R. Introduction to infometrics: quantitative methods in library, documentation and information science. New York: Science Publishers, 1990.

Hair, J.F., Anderson, R.E., Tatham, R.L.; Black, W.C. Análisis multivariante. 5ª ed. Madrid: Prentice Hall, 1999.

Manly, F.F.J. Multivariate statistical methods: a primer. London: Chapman and Hall, 1986.


Assignatures afins

Ciència i societat de la informació: anàlisi i perspectiva
Dr. Santiago Ramentol. Universitat Autònoma de Barcelona
Programa de doctorat de Periodisme i Ciències de la Comunicació. Facultat de Ciències de la Comunicació

Comunicació en les organitzacions
Dr. Jaume Almenara. Universitat de Barcelona
Programa de doctorat: Recursos humans i organitzacions

Documentació i gestió del coneixement
Dr. Lluís Codina i Dr. Cristòfol Rovira. Universitat Pompeu Fabra
Doctorat IULA

Gestió del coneixement
Dr. Mario Pérez-Montoro. Universitat Oberta de Catalunya
Doctorat Societat de la Informació i del coneixement

Màrqueting electrònic
Dra. Ma Luisa Solé Moro. Universitat de Barcelona
Programa de doctorat: Estudis empresarials

Sociedad de la información: lógicas de la industria de la información
Dra. Charo de Mateo. Universitat Autònoma de Barcelona
Programa de doctorat de Periodisme i Ciències de la Comunicació. Facultat de Ciències de la Comunicació