Docència

 

Curs 2011-2012

Professor: José Manuel Bermudo Ávila

 

LLICENCIATURA	Filosofia Política I
	Assalts a la Raó Política
	Marxisme i Filosofia
DOCTORAT	Pendent

* * *

LLICENCIATURA

FILOSOFIA POLÍTICA I Programa (pdf) Temari oficial. 1. El concepte de filosofia política (La FP al nostre temps. Filosofia política, ontologia i filosofia de la història. 2. La política i allò polític (Diversos conceptes de política). 3. Ètica, política i dret (La qüestió maquiavel•liana. El dret com a creació i límit de la política). 4. El poder i l’Estat (El poder polític i la seva legitimació. Estat i poder. La idea contractualista de l’Estat). 5. La llibertat (Llibertats negatives i positives. Llibertat, igualtat i solidaritat). 6. La democràcia (Formes històriques de la democràcia. Problemes actuals de la democràcia. Democràcia i drets. Les declaracions de drets). 7. La justícia (Teories contemporànies de la justícia. Justícia i ciutadania). 8. La comunitat política (Models de comunitat tancada: polis, cosmopolis i civitas dei. Models de comunitat oberta: associació de mercaders, societat jurídica i comunitat ètica). Bibliografia bàsica BERMUDO, José M. Filosofía política. 3 vol. Barcelona: Ed. del Serbal, 2001, vol. I i II. CHÂTELET, François; PISIER, Evelyne. Les conceptions politiques du XXè. siècle. París: PUF, 1983. FIOROT, Dino. La filosofia politica, oggi. Torí: G. Giappichelli Editore, 1990. FERRY, Luc. Filosofía política. 3 vol. Mèxic: FCE, 1990. KYMLICKA, Will. Filosofía política contemporánea. Barcelona: Ariel, 1995. QUESADA, Fernando (ed.). Filosofía política. Madrid: Trotta, 1997. RAPHAEL, David D. Problemas de filosofía política. Madrid: Alianza, 1983. SABINE, Georg. Historia de la teoría política. Mèxic: FCE, 1963. TENZER, Nicolas. Philosophie politique. París: PUF, 1994. TOUCHARD, Jean. Historia de las ideas políticas. Madrid: Tecnos, 1969. WOLFF, Jonathan. An Introduction to Political Philosophy. Oxford: Oxford University Press, 1996. WISER, James L. Politial Philosophy, a History of the Search for Order. Englewood Cliffs (N. J.): Prentice-Hall, 1983. Avaluació Sistema d’avaluació Es valoraran tres tipus d’activitats: A) Examen final consistirà en el desenvolupament de dos temes: un obligatori y l’altre voluntari (per aspirar a l’excel•lència). Els temes seran qüestions concretes de les que es recullen literalment en el “temari d’examen” que s’adjunta a continuació (*). Aquest temari desenvolupa el contingut del programa oficial. A l’examen, l’alumne podrà utilitzar els apunts i les notes de lectura (no llibres ni documents impresos) que hagi elaborat al llarg del curs. A tal efecte s’exigeix com a metodologia d’aprenentatge l’elaboració col•lectiva d’una “Memòria” que desenvolupi el màxim possible el temari d’examen, donat que podrà utilitzar-se a l’examen final. La informació per elaborar la memòria provindrà tant a les classes com del treball personal a la biblioteca. B) Assistència a les conferències i debats de les “Jornades de Filosofia política”, que tindran lloc al llarg de novembre. C) Assistència “activa” a les classes teòriques i a alguns dels seminari o sessions que organitzi el Seminari de Filosofia Política al voltant de la lectura d’algun text o de l’anàlisi d’un tema de filosofia política. D) Elaboració, en grups de 8-10 alumnes, de la “Memòria” mencionada. (*) Temari d’examen. 1. La Filosofia política en temps post- filosòfics. Crisi del fonament i nihilisme. Crisi dels ideals i pragmatisme. La filosofia política en un mon despolititzat. 2. La Filosofia política com a disciplina normativa, com a crítica i com a hermenèutica. Filosofia política i ontologia. Filosofia política i filosofia de la història. Filosofia política, ciència política, filosofia moral i filosofia del dret. 3. Diverses concepcions contemporànies de la política: Max Weber, Carl Schmitt, H. Arendt, J. Rawls, J. Habermas y M. Foucault. Concepció marxista i concepció utilitarista de la política. 4. Ètica, política i dret. La qüestió maquiavel•liana. La qüestió weberiana. Ètica de convicció i ètica de responsabilitat. La política com a creació del dret i el dret com a límit de la política. 5. El poder polític i la seva legitimació. Els seus límits ètics. L’Estat com forma política moderna. Estat i societat civil. L’Estat-nació i l’estat plurinacional. 6. La idea contractualista clàssica de l’estat. La idea contractualista contemporània de l’estat. De l’estat liberal a l’estat pluralista. El repte filosòfic d’un estat multicultural. Estat i nou ordre polític internacional. 7. Figures històriques de l’ideal. Ideal moral, ètic i polític. Ideals polítics: la pau perpètua, l’estat de dret, la societat justa, la societat solidaria. El fi de les ideologies 8. Política i dret. Estat de dret i democràcia. Idea filosòfica i idea política de la democràcia. Ontologia de las diverses figures històriques de la democràcia: democràcia directa, govern representatiu liberal, democràcia parlamentaria, democràcia d’opinió. 9. Problemes actuals de la democràcia. La democràcia i la crisi de la subjectivitat. Obstacles filosòfics i polítics per a la creació de la voluntat general. La relació conflictiva entre filosofia i democràcia. Problemes de la democràcia a la societat de consum. Democràcia i globalització. 10. Drets i llibertats. El discurs lliberal dels drets. Discursos heterodoxes: Burke, Bentham i Marx. Les “generacions” de drets. Drets dels individus i drets dels col•lectius. 11. Diverses figures de la llibertat: autonomia, independència, espontaneïtat. Concepcions de la llibertat política: llibertat liberal (negativa, no interferència), llibertat republicana (no dominació) y llibertat socialista (positiva, autodeterminació). 12. Igualtat de drets i d’oportunitats. Igualtat jurídica, social i econòmica. Igualtat instrumental i igualtat perfeccionista. 13. La joia de la política: la creació del ciutadà. Drets de la ciutadania i dret a la ciutadania. Necessitat d’una nova declaració de drets de l’home i del ciutadà. El rostre ocult dels drets: els drets com a béns de consum i com a forma paternalista de dominació. 14. La societat justa. Algunes teories liberals contemporànies de la justícia: Nozick, Rawls, Walzer, Harsanyi... La idea de justícia al marxisme analític contemporani (G. A, Cohen, J. Elster...). 15. Comunitat i societat. Models clàssics de comunitat tancada: polis, cosmopolis i civitas dei. 16. Models de societats obertes: associació per a la defensa (Hobbes), associació de mercaders (Locke) i societat jurídica (Kant). La comunitat ètica moderna: propostes de Rouseau i Hegel. La societat comunista en el marxisme. 17. La comunitat impossible: mort de Deu i de l’home. Nietzsche i el nihilisme. Foucault i la fi de l’últim home. Individu i societat líquids (Bauman). * * *

ASSALTS A LA RAÓ POLÍTICA   Assignatura: Assalts a la Raó Política. Curs 2011-2012 [Prof. J. M. Bermudo] Temari 1. El projecte il·lustrat: racionalitat, subjectivitat i humanisme. 2. Les critiques de Marx, Nietzsche i Freud. 3. Weber: racionalitat tècnica i politeisme dels valors. 4. Heidegger: critica al logocentrisme. 5. Horkheimer/Adorno: teoria crítica i dialèctica negativa. 6. Foucault: de l'arqueologia a la resistència. 7. Rorty: política sense veritat i ètica sense deure. Bibliografia: MARX, K., La ideología alemana (I. Feuerbach). Mèxic: Grijalbo, 1974. NIETZSCHE, F., El ocaso de los ídolos. Barcelona: Tusquets, 1998. FREUD, S., El malestar en la cultura. Madrid: Alianza, 1999. HEIDEGGER, M., Caminos de bosque. Madrid: Alianza, 1995. WITTGENSTEIN, L., Investigaciones filosóficas. Barcelona: Cátedra, 2002. FEYERABEND, P. K., Adiós a la razón. Madrid, Tecnos, 1984. HORKHEIMER M. i ADORNO, TH., Dialéctica de la Ilustración. Madrid, Trotta, 1994. FROMM, E., El miedo a la libertad. Barcelona, Paidós, 1980. MARCUSE, H., El hombre unidimensional. Barcelona, Ariel, 1994. FOUCAULT, M., La arqueología del saber. México, Siglo XXI, 1978. GADAMER, H. G., El giro hermenéutico. Madrid, Cátedra, 1998. BERMUDO, J. M., Filosofía política III. Asaltos a la razón política. Barcelona: Ed. del Serbal, 2005. SUBIRATS, E., La ilustración insuficiente. Madrid: Taurus, 1981. DESCOMBES, V., Lo mismo y lo otro. Madrid, Cátedra, 1985. MCCARTHY, TH., Ideales e ilusiones. Reconstrucción y deconstrucción en la teoría crítica contemporánea. Madrid, Tecnos, 1992. BAYNES, K., BOHMAN, L., i TH. MCCARTHY, YH., (eds.), After Philosophy. Cambridge (Mass.), The MIT Press, 1987. FOUCAULT, M., Nietzsche, Freud, Marx. Barcelona: Anagrama, 1970. ARAMAYO, R., MUGUERZA, J., ROLDÁN, C. (eds.). La Paz y el ideal de la Ilustración. Madrid: Tecnos, 1996. FERRY, Luc; RENAUT, Alanin. Heidegger y los modernos. Barcelona: Paidós, 2001. RORTY, R., Contingencia, ironía y solidaridad. Barcelona, Paidós, 1991. Avaluació: a) Treball dirigit (descrit a continuació) (*) b) Assistència a les activitats (classes teòriques, seminaris, conferències...) programades. c) Examen escrit a final de curs. (*) Treball dirigit Es tracta d’elaborar un treball, amb caràcter obligatori, no només dirigit, sinó temàticament orientat. L’alumne escollirà un dels autors que a continuació (**) es proposen (excepcionalment podrien ser admesos altres autors, una vegada justificada la seva adequació al programa, però necessàriament “orientats” a contestar la següent pregunta: “quin espai, quin status i quina legitimitat deixa la filosofia de l’autor escollit a la praxis política i a la reflexió filosòfica sobre la política” A més, la inevitable i convenient diversitat d’enfocaments i formats dels treballs dels alumnes ha de ser compatible amb certes exigències de contingut. Per això, cada treball haurà d’assumir les següents condicions mínimes: - Inclourà una breu exposició de la posició ontològica, epistemològica, ètica i política de l’autor, seleccionant i emfatitzant els aspectes realment rellevants per contestar la pregunta plantejada. - Descriurà amb claredat, precisió i suficient documentació el tractament que l’autor dóna a la raó, tant en la seva funció cognitiva com en la prescriptiva. - Comentarà què es pot/què cal fer i què cal esperar si s’assumeix l’escenari de representació de l’autor. - Es valorarà críticament la proposta, contrastant-la amb altres alternatives. (**) Temes de treball: 1. Sobre Marx: - Crítica de Marx a les Declaracions de drets. - Crítica de Marx a l’humanisme de Feuerbach (en els Manuscrits de 1844 i en La Ideologia alemanya) Allen E. Buchanan, Marx and Justice: the radical critique of liberalism. Totowa (N.J.), Rowman and Littlefield, 1982. M. Atienza, Marx y los derechos humanos. Madrid, Mezquita, 1983. C. Eymar, Karl Marx, crítico de los derechos humanos. Madrid, Tecnos, 1987. T. Oizerman y otros, Marxismo y humanismo. México, Roca, 1972. V. Martin, Marxismo y humanismo. Buenos Aires, Columba, 1969. E. Grassi, Humanismo y marxismo. Madrid, Gredos, 1977. L. Althusser y otros, Polémica sobre marxismo y humanismo. México, Siglo XXI, 1968. 2. Sobre Nietzsche: - Crítiques de Nietzsche a la raó. - Crítiques de Nietzsche a l’humanisme i a la moral. J. Habermas, Sobre Nietzsche y otros ensayos. Madrid, Tecnos, 1982. J. Habermas, La crítica nihilista del conocimiento. Valencia, Teorema, 1977. G. Vattimo, Más allá del sujeto. Nietzsche, Heidegger y la hermenéutica. Barcelona, Paidós, 1989. G. Colli, El nacimiento de la filosofía'. Barcelona, Tusquets, 1994. - Después de Nietzsche. Barcelona, Anagrama, 2000. - El libro de nuestra crisis. Barcelona, Paidós, 1001. G. Deleuze, Nietzsche y la filosofía. Barcelona, Anagrama, 1998. M. Morey, Nietzsche. Una biografía. Barcelona, Círculo de lectores, 1994. 3. Sobre Freud: - Crítiques a la raó i a l’humanisme en El malestar de la cultura. - Deconstrucció i reconstrucció freudianes del jo. J. Lacan, El YO en la teoría de Freud y en la técnica psicoanalítica.. Barcelona, Paidós, 1983. C. G. Jung, El Yo y el inconsciente. Barcelona, Luis Miracle, 1964. Freud, El Yo y los mecanismos de defensa. Buenos Aires, Paidós, 1974. P. Ricoeur, Freud, una interpretación de la cultura. México, Siglo XXI, 1970. P. Roazen, Freud: su pensamiento político social. Barcelona, Martínez Roca, 1972. P-L., Assoun, Freud, la filosofía y los filósofos. Barcelona, Paidós, 1982. - Freud et les lumières. París, Payot, 1985. - Freud et Wittgenstein. Paríos, PUF, 1986. N. A., Braunstein (cood.), A medio siglo de “El malestar de la cultura”. México, Siglo XXI, 1986. M. Ansart-Dourlen, Freud et les lumières: individu, raison, société. París, Payot, 1985. 4. Sobre Weber: - El politeisme dels valors. - El desencantament del món. Ph. Raynaud, Max Weber et les dilemmes de la raison moderne. París, PUF, 1987. J-M. González García, La máquina burocrática. Madrid, Visor, 1989. - “Sobre dioses y demonios. Decisionismo y razón práctica en Max Weber” a Revista de Filosofía, 2ª serie, VI, (1983), p. 197-213. C. Colliot-Thétène, Le désenchantement de l´État : de Hegel a Max Weber. París, Ed. Minuit, 1992. F. Tuccari, Il pensiero politico di Weber. Roma, Laterza, 1995. Julien Freund, Etudes sur Max Weber. París, Droz, 1990. A. Mitzman, La jaula de hiero: una interpretación. Madrid, Alianza, 1976. W. Mommsesn, Max Weber. Sociedad, política e historia. Barcelona, Alfa, 1981. 5. Sobre Heidegger: - Reflexions heideggerianes sobre la tècnica: raó i domini. - Ètica i estètica en el pensament heideggerià. J. Hodge, Heidegger and ethics. Londres, Routledge, 1995. AA.VV., Heidegger: Technik, Ethik, Politik. Würzburg, Königshausen und Neumann, 1991. Franco Volpi y otros, Guida Heidegger. Roma, Laterza, 1998. F. Bosio, La Filosofía, Dio, l’uomo e il mondo nell’età della tecnica secondo il pensiero di M. Heidegger. Bari, Levante, 1977. E. Mazzarella, Tecnica e metafisica. Saggio su Heidegger. Napoli, Guida. 1981. E. Jünger, Acerca del nihilismo. Barcelona, Paidós, 1994. P. Cerezo Galán, Arte, verdad y ser en Heidegger. Madrid, FUE, 1963. M. Heidegger, «La pregunta por la técnica» en Conferencias y Artículos, Barcelona, Ediciones del Serbal, 1994. 6. Sobre Wittgenstein: - “Jocs de llenguatge” i pluralisme (epistemològic, ètic i polític). - Crisi del fonament: del Tractatus a les Investigacions. M. Cacciari, Crisis. Ensayo sobre la crisis del pensamiento negativo de Nietzsche a Wittgenstein. México, Siglo XXI, 1982. J. Bouveresse, Wittgenstein y la estética. Valencia, UV, 1993. - Essais I: Wittgenstein, la modernité, le progrès et le déclin. Marsella, Agone, 2000. J. Hartnack, Wittgenstein y la filosofía contemporánea. Barcelona, Ariel, 1977. W. Schulz, Wittgenstein: la negación de la filosofía. Madrid, G. Del Toro, 1970. M. Pecellin y otros, Wittgenstein-Heidegger. Badajoz, Dep. Public. Diputación Badajoz, 1990. H. F. Pitkin, Wittgenstein: el lenguaje, la política y la justicia. Madrid, CEC, 1984. J. W. Danford, Wittgenstein and political philosophy. Chicago U. P., 1988. S. Cavell, Reivindicaciones de la razón: Wittgenstein, escepticismo, moralidad, tragedia.Madrid, Síntesis, 2003. I. Reguera, La miseria de la razón: el primer Wittgenstein. Madrid, Taurus, 1980. 7. Sobre Horkheimer: - Teoria crítica i Crítica de la raó instrumental. - “Dialèctica de la Il•lustració” (lectura i comentari del text) Th. McCarthy., Ideales e ilusiones. Reconstrucción y deconstrucción en la teoría crítica contemporánea. Madrid, Tecnos, 1992. Juan José Sánchez, “Introducción” a M. Horkheimer, Anhelo de justicia. Teoría crítica y religión. Madrid, Trotta, 2000. G. Friedman, La filosofía política de la escuela de Frankfurt. México, FCE, 1981. A. Wellmer, Teoría crítica de la sociedad y positivismo. Barcelona, Ariel,1979. José A. Zamora, La cultura como industria de consumo. Su crítica en la Escuela de Frankfurt, Cuadernos «Institut de teologia fonamental», Barcelona, 2001. E. Lamo de Esinosa, La teoría de la cosificación de Marx a la Escuela de Frankfurt, Madrid, Alianza Editorial, 1981. 8. Sobre Adorno: - “Dialèctica de la Il•lustració” (lectura i comentari del text) . - “Mínima Moralia” (lectura i comentari del text) Th. McCarthy, Ideales e ilusiones. Reconstrucción y deconstrucción en la teoría crítica contemporánea. Madrid, Tecnos, 1992. G. Friedman, La filosofía política de la escuela de Frankfurt. México, FCE, 1981. A. Wellmer, Teoría crítica de la sociedad y positivismo. Barcelona, Ariel, 1979. - Sobre la dialéctica entre mdoernidad y postmodernidad. Madrid, Visor, 1993. G. Grass, Escribir después de Auschwith. Barcelona, Paidós, 1999. M. Jay, Adorno. México, Siglo XXI, 1988. S. Moravia, Adorno e la teoria critica della società. Firenze, Sansoni, 1974. J. M, Bernstein, Adorno: disenchantment and ethics. Cambridge U. P., 2001. Mike Featherstone, Cultura de consumo y postmodernismo. Buenos Aires, Amorrortu, 2000. José A. Zamora, La cultura como industria de consumo. Su crítica en la Escuela deFráncfort,Cuadernos «Institut de teologia fonamental», Barcelona, 2001. Carmen Díaz, «Dialéctica de la cosificación en T.W. Adorno» en Endoxa: Series filosóficas nº 11, Madrid, UNED, 1999, pp. 253-269 E. Lamo de Espinosa, La teoría de la cosificación de Marx a la Escuela de Francfort, Madrid, Alianza Editorial, 1981. Gillian Rose, The Melancholic Science. An Introduction to the Thought of Theodor W. Adorno, New York, Columbia University Press, 1978. 9. Sobre Foucault: - Mort de l’home i fragmentació de la història. - Poder i resistència (renúncia a la política) Th. McCarthy, Ideales e ilusiones. Reconstrucción y deconstrucción en la teoría crítica contemporánea. Madrid, Tecnos, 1992. V. Descombes, Lo mismo y lo otro. Madrid, Cátedra, 1985. K. Baynes, L. Bohman y Th. McCarthy (eds.), After Philosophy. Cambridge (Mass.), The MIT Press, 1987 P. Veyne, Cómo se escribe la historia. Foucault revoluciona la historia. Madrid, Alianza, 1994. Kremer-Marietti, Michel Foucault. Archéologie et généalogie. París, Seghers, 1974. A. Gabilondo, El discurso en acción. Foucault y una ontología del presente. Barcelona, Anthropos, 1990. J. Simons, J., Foucault and the Political. Nueva York, Routledge, 1995. G. Deleuze, Foucault. Barcelona, Paidós, 1999. E. Kurzweil, Michel Foucault. Acabar la era del hombre. Valencia, Servei de Publicacions de la Universitat de València. M. Morey, El hombre como argumento. Barcelona, Anthropos, 1987. M. Morey, Lectura de Foucault. Madrid, Taurus, 1993. AA.VV., Discurso, poder, sujeto: lecturas sobre Michel Foucault; Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 1987. M. Poster, Foucault, marxismo e historia: modos de producción versus modo de información.1987. McCarthy, Thomas, Ideales e ilusiones: reconstrucción y deconstrucción en la teoría contemporánea; Madrid, Técnos,1992. Maurice Blanchot, Michel Foucault tal como yo lo imagino. Valencia, Pre-Textos, 1988. Tomás Abraham, Los Senderos de Foucault, Nueva Visión, Buenos Aires, 1989. - El último Foucault. Sudamericana, Buenos Aires, 2003 C. Mouffe (comp.),. Deconstrucción y pragmatismo. Paidos, Barcelona, 1998. D. Eribon, Michel Foucault, Anagrama, Barcelona, 1999. 10. Sobre Rorty: - Democràcia sense filosofia i política sense veritat. - Justícia i solidaritat postmodernes. K. Baynes, L. Bohman y Th. McCarthy (eds.), After Philosophy. Cambridge (Mass.), The MIT Press, 1987. R. J. Bernstein, Beyond Objectivism and Relativism: Science, Hermeneutics, and Praxis. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1988. - “One Step Forward, Two Steps Backward: Richard Rorty on Liberal Democracy and Philosophy”, en Political Theory, Vol. 15, No. 4 (1987): 538-563. R. B. Brandom, Rorty and his critics, Blanckwell, Oxford, 2000 C. Mouffe (comp.), Deconstrucción y pragmatismo, Paidos, Barcelona, 1998 Reni Guinon, Richard Rorty, Cambridge, UP, 2003. A. Gabilondo, ‘El discurso en acción’, Anthropos, Barcelona, 1990. Lyotard, La condición posmoderna. Cátedra, Madrid, 1987. K. Kolenda, Rorty’s Humanistic Pragmatism: Philosophy Democratizad. Tampa, U. of South Florida Press, 990. H. J. Saatkamp, Rorty and Pragmatism. Nashville, Vanderbildt U. P., 1995.

 

MARXISME I FILOSOFIA   Assignatura: MARXISME I FILOSOFIA Codi: 111493 Curs: 2011-2012 Professor: J. M. Bermudo Temari 1. Emancipació, filosofa i política. 2. Emancipació i alienació (als textos filosòfics juvenils). 3. Emancipació i enajenació als Manuscrit de 1844. 3. Emancipació i materialisme històric. 4. Emancipació i fetichisme. 5. Emancipació i explotació. Avaluació -Treball tutelat sobre el tractament de l’emancipació en alguna obra de Marx. - Assistència a les activitats (classes teòriques, seminaris, conferències...), programades al llarg del curs. - Examen escrit a final de curs. Lecturas 1. Lecturas de Marx 1. Artículos de la Gaceta Renana 2. Lecturas de Marx 2 3. Lecturas de Marx 3 Bibliografia general K. Marx, La cuestión judía (y otros escritos). Barcelona, Planeta Agostini, 1994 (Edic. a cargo de J. M. Bermudo). V. I. Lenin, El estado y la revolución. Barcelona, Planeta-Agostini, 1986 G. Lukács, Historia y conciencia de clase. Barcelonba, Grijalbo, 1976. K. Korsch, Marxismo y filosofía. Barcelona, Ariel, 1978. A, Gramsci, La política y el estado moderno. Barcelona, Península, 1973. L. Althusser, La filosofía como arma de la revolución. Buenos Aires, Pasado y Presente, 1974. L, Althusser, Filosofía y lucha de clases. Madrid, Akal, 1980. I. Fetscher, Carlos Marx y el marxismo: de la filosofía del proletariado a la cosmovisión proletaria. Madrid, Monte Avila, 1921. K. Kühne, Economía y marxismo. Barcelona, Grijalbo, 1979. R. Miliband, Marxismo y política. México, Siglo XXI, 1978. L. Kolakowski, Principales corrientes del marxismo. Madrid, Alianza, 1985. A. F. Utz, La filosofía económica del marxismo. Barcelona, Herder, 1984. M. Sacristán, Sobre Marx y marxismo. Barcelona, Icaria, 1983. J. M. Bermudo, De Gramsci a Althusser. Barcelona, Horsori, 1979. J. M. Bermudo, Engels contra Marx. (El antiengelsianismo en el marxismo occidental). Barcelona, Edicions de la Universitad de Barcelona, 1981.

 

DOCTORAT