Jornades 2016

De Jornades Filosofia Política
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Aquest any, els ponents convidats són:

  • JOSÉ MANUEL BERMUDO (Universidad de Barcelona)
  • ANDRÉS DE FRANCISCO (Universidad Complutense de Madrid)
  • GIACOMO MARRAMAO (Universidad ROMA III)
  • OFELIA SCHUTTE (Universidad SOUTH FLORIDA)

El Seminari de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona organitza la XIII edició de les Jornades de Filosofia Política. Per aquest motiu, convoca a tots els membres de la comunitat acadèmica de la filosofia política, encara que també als integrants de la comunitat de la filosofia pràctica en general, així com als investigadors en ciències socials afins, a participar-hi sota la temàtica Desplaçaments del poder i de la crítica. En aquest sentit, en particular, convidem a què s’enviïn comunicacions des d’enfocaments tant històrics com contemporanis sobre els següents assumptes:

  • a. El desplaçament del poder. ¿S’ha transformat l’exercici del poder o, més aviat, hem de parlar d’un desplaçament? Avui assistim a una sèrie de modificacions que afecten al nucli tradicional de l’Estat - nació com a locus legítim de l’exercici del poder; apareixen noves articulacions i constel·lacions del poder, propostes reorganitzatives que cerquen donar protagonisme a l’escala local, altres que aspiren a la seva refundació en un context internacional multilateral. En aquest context, han emergit també actors socials importants vinculats a l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Si s’ha desplaçat el poder, ¿en quina mesura ho ha fet i en quines direccions? Tanmateix, les noves articulacions del poder polític han suposat la modificació de formes d’interacció social i de l’ús dels espais públics. ¿Fins a quin punt l’acció política ens empeny a escenaris de poder diferents? ¿I fins a quin punt aquests escenaris poden transformar la interacció social o empènyer cap a noves formes de subjecció.
  • b. El desplaçament de la crítica. ¿Quin és l’estatut de la crítica filosòfica en els nostres dies? ¿Sobre quines tradicions s’hi articula? ¿Aquestes tradicions segueixen sent operatives o, al contrari, ens calen eines conceptuals diferents per poder elaborar discursos crítics? Si és així, ¿en quines direccions pot desplaçar-se la crítica filosòfica, cap a quins llocs pot dirigir-se, amb quines conseqüències probables? Pensar la crítica avui requereix obrir-se a la pluralitat de les seves formes teòriques, algunes de les quals han acompanyat l’experiència d’alguns moviments socials, com el feminisme, l’ecologisme o l’alter-mundisme, però també implica considerar de quina manera les noves experiències han soscavat els supòsits d’algunes velles formes de crítica així com els llocs des dels quals s’exerceix.
  • c. La relació entre el desplaçament del poder i el de la crítica. ¿Existeixen possibilitats d’aproximació entre un poder polític transformat i alguna nova forma de crítica filosòfica? ¿Quina classe de discursos crítics poden ser elaborats, per posar alguns exemples, davant la mera gestió, les proclames populistes, la re-emergència nacionalista, l’anomenada democràcia mediàtica o el retorn del conservadurisme autoritari? ¿Quin tipus de moviments o experiències poden acompanyar, en canvi, una filosofia crítica renovadora?
  • </ul>

    </div>

Contacte


Jornades de Filosofia Politica

jornadasfp@gmail.com

Seminari de Filosofia Política

sfpub09@gmail.com

Facultat de Filosofia, Carrer Montalegre, 6, 4ta planta, Barcelona

Logo UB