De
moment,
hem posat en marxa un espai de diàleg. Un espai que, si bé
no és ni arribarà a ser públic, sí que
té pretensions de fòrum, de ser un indret on posar a
prova idees i valors. Una idea vella, nodrida amb la nostàlgia
de joves graduats dispersos per la institució, pren forma en
aquest Seminari, on professors i investigadors preocupats per la filosofia,
és a dir, per la comprensió del present, ens comprometem
a fer preguntes i a cercar respostes, a escoltar i a dissentir, i,
sobretot, a pensar. Compartim la preocupació per l'accelerada
crisi de la raó pràctica, pel desplaçament cultural
cap a la trivialització, pel creixent culte a l'opinió
i la imperiosa seducció de la banalitat. Sense fer professió
de fe racionalista, no renunciem a l'imperatiu categòric de
la filosofia: el deure de comprendre el món, o si volem dir-ho
així, de donar-li un sentit; i encara que amb afany i entusiasme
desiguals, tampoc renunciem a l'imperatiu polític d'intervenir
en la ciutat amb la pretensió de millorar-la.
L'objectiu
de fons del Seminari és escoltar-nos, preguntar-nos, donar-nos
respostes, afirmar-nos i negar-nos. Els nostres treballs (publicacions,
tesis, projectes) seran, per tant, els objectes d'anàlisi i
reflexió. El Seminari serà un lloc de mediació,
de posta a punt dels treballs individuals i, ocasionalment, un centre
de producció col·lectiva; en ambdós casos, el
Seminari actuarà com a instrument d'intervenció en l'espai
públic de deliberació. Però sabrem estar oberts
als altres: intentarem que passin pel Seminari professors i investigadors
eminents, que puguin posar més llenya al nostre foc, que ens
estimulin o ens provoquin. Anirem revisant el projecte sobre la marxa,
adequant-lo a nous reptes o situacions, fugint tant de l'ordre tancat
com de la indefinició: entre un i altre, entre la fe i la indiferència,
entre les categories rígides i les blanes, preferim l'ordre,
l'estructura, la raó… provisionals. ¡Llarga vida
al Seminari!
José
Manuel Bermudo Ávila