"La
materia, la forma, las
propiedades y las medidas
influencian y limitan mi
actividad creativa." U.
Rückriem (Text
reproduit al cat. De
líexposició de
U. Rückriem. al Centre
Georges Pompidou. Paris.
1983.)
"La
división no ha sido
exacta, no ha sido controlada
por el artista, ha sido
controlada por la roca, por
sus materiales y su
evolución."
"Ulrich
ha fragmentado un bloque de
piedra, lo ha dividido, para
después unirlo, para,
en el proceso, hacerlo
suyo.
En este
proceso ha dejado unas marcas,
unas huellas; heridas en la
roca que hacen patente que la
transformación ha sido
forzada, obligada por el
hombre."
"Una
cierta evocación a
módulos cotidianos,
apilamiento de cajas,
mercancias...."
"La
pieza arriba descrita es el
tablero de juego perfecto, un
testigo inmutable sobre el que
intervenir, se deja hacer. Eso
si, Ruckriem conserva intacta
la forma del prisma y el
sentido geométrico y
ordenado del principio, la
gran diferencia es que el
corte es imperfecto, es la
impronta humana sobre una
piedra que parece de origen
divino."
"Malgrat
el primer que sobta és
la contundencia d'un gran bloc
de pedra, el que més
inquieta són les
esquerdes que mencionava
anteriorment, i encara
més els forats que les
acompayen, que semblan fets a
la mida d'una ma humana, per
on poder ficar els dits i
així, aixecar i
carregar amb cada una de les
peces, per desgranar el
poderós
bloc."
"Com
un edifici, Dolomita veu
passar el temps lenta
però implacablement.
Tot i la seva estructura
arquitectònica
,sòlida, dura,
serena..., sembla
transmetre una visió de
compte enrera, de retorn al no
res, de desgast."
"No
deja de extrañar la
oposición entre el
acabado plano y pulido del
gran bloque y las irregulares
fisuras de los trozos que lo
forman, y esos agujeros, es
como si invitara al espectador
a meter la mano y llevarse los
trozos, algo imposible por su
tamaño y
peso."
"Sensació
de caixes independents
apilades, cinc en concret.
Encaixades fins a obtenir un
gran
ortòedre.
Caixes
plenes? buides?... O potser ni
tan sols són caixes.
Forats suggerents,
foscor."
"la
forma en qué s'apilen
les divisions de la
peça i el fet de
què aquests
mòduls siguin
iguals (menys el de la base)
dónen sensació
de continuitat, com si
poguéssim anar
apilant-se
eternament."
"... les
peces estan numerades en el
lateral, són uns
números molt grans
(massa per només
indicar l'ordre de les peces)
que van de l'u al cinc. La
peça número u
és la inferior, la que
està tocant a terre,
crec que aquest és un
ordre una mica estrany, ja que
sempre tenim tendència
a ordenar les coses de dalt a
baix. A més els
números estan de cap
per avall, té algun
significat això?. Va
canviar l'autor la
posició de la
peça?. és que
estableix un altre sistema de
referències, i fa de la
Terra el centre organizador de
les coses?."
"Una
estructura que parece un
edificio implicado con un
paisaje, con un entorno. Un
bloque compacto y
simétrico creando un
espacio dentro de otro
espacio. Bloque sin vida
propia, inerte que
através de esos
agujeros, de esas ventanas,
nos invita a un diálogo
con el paisaje, con lo que le
rodea, con el aire, con la
atmósfera."
"Misteriosa
forma geomètrica,
què amagues?,
obscuritat, silenci,
inquietud."
