"En
la casa construida sólo
de hojas, nada les
faltó a los seres
humanos. Siempre fueron
huespedes bienvenidos. Nada
podrá devolverles ese
estado. Un espacio que se
compone de recuerdo y de
imaginación debe
conservar, necesariamente, un
carácter fragmentario."
Martin
Hentschel.
"Wolfang
Luy utiliza la imagen
típica de una casa y la
imagen típica de una
hoja, elementos cotidianos en
la realidad, para crear un
espacio de fantasía, de
lo lúdico, del juego
didáctico. Entonces la
realidad se torna
fantasía i la
fantasía realidad. Pero
estos elementos no
están colocados como
los encontramos en la
realidad: las casas
están tumbadas y las
hojas están alzadas, no
están en el suelo.
Estas hojas son las que dan
volumen a la pieza, ya que en
ellas se apoyan las paredes de
las casas , unas simples hojas
dan sentido a la casa, un
simple elemento natural
conlleva el concepto de la
creación del
hombre."
"Nexes
interpretatius, punts de
convergència:
- Relació
inversa ARQUITECTURA>
escultura
clàssica.
- Relació
directa: escultura
contemporània
<ARQUITECTURA.
- Llar,
habitatge, casa, espai
privat,
contenidor.
- Obertura
a l'exterior,
incorporació del que
no hi
és."
"El
artista juega así con
las formas y contraformas, con
la presencia física y
el espacio vacío y
concluye dirigiendo la mirada
al origen: el
centro.
Quizá
lo que pretende WOLFANG LUY es
que recuperemos frente a esta
obra Fantasía es
realidad, realidad es
fantasía aquella
percepción infantil ya
olvidada,y recordemos que la
fantasía se crea a
partir de la realidad, y la
realidad a partir de la
fantasía. La pieza
genera así un juego
infantil que se desarrolla en
la intersección entre
lo fantástico y lo
real."
"Una
escultura entre lo real y lo
fantástico, entre las
imágenes
arquetípicas y el
material tangible."
"Només
necessita del terra per ser
instal.lada, així es
presenta com a forma tancada,
però, al mateix temps,
mostra l'interior de cadascuna
de les cinc parts que la
composen."
"Com
qualsevol conte, partim
d'elements reals per
endinsar-nos de móns
desconeguts, però
anhelosos de trobar noves
emocions. Aquesta obra de Luy
és una apologia a la
fantasia, a la
irracionalitat"
"Conjugando
las figuras de hojas de
árboles y casas que
recuerdan a dibujos
infantiles, Wolfang Luy nos
presenta un objeto que no
logramos identificar, aunque
si reconozcamos las partes que
lo componen."
"Da la
sensación de
inestabilidad, al estar
apoyadas las unas en las
otras, hace que al mirarla
sienta la tentación de
mover una de las piezas,
consciente de que este hecho
puede suponer el
derrumbamiento de la
estructura."
"Sis
cases de fusta, millor, dotze
perfils d'una casa de fusta.
Més que d'una casa,
d'una idea de casa, d'un
ideograma de casa."
"La
estrategia, está
estudiada para interpelar
diversas formas en una
composición unificada a
la vez por un resultado
aparentemente
inocente."
"El
material que utiliza, la
madera, es el encargado de
reivindicar la naturalidad
de las casas, las hojas,
y la particular
disposición (los
tejados apuntan a modo de
flechas indicándonos un
centro) creándonos un
espacio espontáneo,
llegando a ser NATURAL dentro
de la artificialidad que la
manipulación del hombre
es capaz de crear"
"Es ben
cert que quan tomba la tardor,
la vida pareix més
curta. Les ombres de les cases
son més llargues
perquè el Sol roman
quasi tocant la verdor de les
fulles. Una vida llisa i no
massa alta, una vida que
gairebé hi té
cabuda dins el puny, formant
una rodona que va i ve amb un
cop de tramuntana"
"La miro
i la remiro, però no
aconsegueixo desxifrar-ne
res...em fixo amb detalls,
però cada vegada
m'envaeixen més un
seguit de perquès.
Recorro al títol, i em
trobo amb dues frases que
m'acaven de confondre i que
m'evidencien encara més
aquest gran interrogant. Se'm
fa inaccessible. No puc anar
més enllà d'una
descripció."
"Indiferència
és la paraula. (S'ha de
reconèixer que en el
fons, para bien o para
mal, l'obra ha aconseguit
un propòsit, i
és fer ballar els teus
pensaments, esquemes,
curiositat, i no des d'un punt
còmode o confortable
com normalment volem que
passi, sinó que pel
contrari, ha exercit en tot
moment una mena de
pressió. Un neguit que
t'obliga a desplegar tots els
teus mecanismes de
reconeixement i
absorció.)"
"...
senyalant una petita bola que
hi ha al mig del cercle
format. Totes les mirades
recauen en ella i malgrat que
aquesta és molt petita
pren gran importància
degut a la tensió
creada per les mirades que li
llencen les punxes de les
cases i les de
l'espectador."
"És
curiós de com l'artista
utilitza unes fulles de
forma vertical quan en la
realitat les solem veure
horitzontalment dalt dels
arbres, i que les formes que
podríen representar
unes casetes les
disposa al terra radialment
quan sempre estem acostumats
veure-les verticalment,
és aquí on el
títol de l'obra cobra
per a mi molt de significat,
on l'obra pot ser un clar
exemple del que s'està
explicant al
títol."
"En
aquesta obra Wolfang Luy, em
fa veure, més ben dit,
pensar en la fragilitat de la
realitat, amb la
lleugeresa"
"Un
món que curiosament
acaba essent un escenari
decoratiu, format per elements
simples en disposicions
simples que estableixen
situacions que donen peu a una
nova dimensió,
més irreal."
"Aquestes
peces són planes.
És a dir que el conjunt
escultòric és
generat a partir de la
construcció amb plans.
Aquí doncs, podem
apreciar una possible
interconnexió o
límit entre dues
disciplines
artístiques: el dibuix,
els plans, les dues
dimensions; i l'escultura, el
volum, les tres
dimensions."
"Son un
total de diez siluetas en
forma de casa y diez en forma
de hoja,colocadas de tal
manera que dan la
sensación que en
cualquier momento o instante
esas hojas van a desaparecer
ante el desplome de las
piezas, en el interior de
casas-siluetas."
"La
utilització de la fusta
com a únic material de
l'obra li dóna un
aspecte més
càlid i més
natural, podent servir alhora
de lligam o unió entre
diferents formes i
conceptes."
"A poc a
poc les fulles agafen
força dins l'espai fins
a sostenir-lo,fins a prendre
total part d'ell, fins arribar
a no poder prescindir espai i
presència un de
l'altre.
El
títol de l'obra penso
que aclareix el fet que dues
parts no tenen sentit si es
prescindeix d'una d'elles.
L'una necessita la
presència de l'altra.
Deixem la realitat quan torna
la fantasia i la fantasia quan
ho fa la realitat, són
dos extrems en un mateix
cercle que es
toquen."
"Doncs
no puc participar, tinc POR a
trencar-la, a entrar a un lloc
que no és el meu.
Seuré... i
tranquil·lament la
miraré sense dir
res."
"Per
altra banda, el fet de veure
com les fulles aguanten el pes
de la casa dóna una
sensació de fragilitat,
d'un equilibri forçat
que provoca tensió i es
contradiu a l'idea d'equilibri
i funcionalitat
arquitectònica."
"Lo
primero y más
importante de esta obra es
precisamente la
disposición de las
diversas piezas; teniendo
estas un aspecto infantil,
como recortadas en cartulina y
repetidas por tener un
patrón sencillo, se
disponen con la minuciosidad,
y curiosidad de un
niño."
"Aquesta
complexitat formal i al mateix
temps, també
conceptual, es pot concebre
només llegint el
títol de l'obra
Fantasia és
realitat, realitat és
fantasia, una frase simple
certament, però
complexa si ens hi parem un
instant a
reflexionar-hi."
"La
representación de estos
elementos explica una
experiencia visual
básica, plenamente
implicada con la realidad,
vinculándose
precisamente con la naturaleza
(el árbol como esencia
orgánica constituye,
tras un procedimiento de
manipulación, un objeto
de
construcción..."
