Epífora

El terme epífora procedeix del grec ἐπιφορά ‘referència final, conclusió’. L’epífora és una figura de dicció consistent en la repetició d’una o més paraules al final de dos o més enunciats successius.

Continguts

Explicació

Conceptes relacionats

Bibliografia bàsica

Explicació

L’epífora és la figura inversa o especular de l’anàfora. Gràficament, es pot representar amb l’esquema [...x][....x].

De exsilio reducti multi a mortuo, civitas data non solum singulis, sed nationibus et provinciis universis a mortuo, immunitatibus infinitis sublata vectigalia a mortuo
”Molts portats del seu exili per un mort, el dret de ciutadania atorgat no només a particulars, sinó a pobles i províncies senceres per un mort, la pèrdua de tributs per culpa de les innumerables exempcions concedides per un mort.”
(Ciceró Filípiques 1, 10, 24)

SHYLOCK I'll have my bond; speak not against my bond: 
I have sworn an oath that I will have my bond. 
(Shakespeare, El mercader de Venècia, 3, 3)

Alguna luz ha tiempo olía a flores. 
Pero no huele a nada. 
No digáis que la muerte huele a nada, 
que la ausencia del amor huele a nada, 
que la ausencia del aire, de la sombra huelen a nada.
(Vicente Aleixandre, Ya no es posible, vv. 9-13)

Per a la combinació de l’epífora amb l’anàfora vid. complexio

El caràcter conclusiu de l’epífora sovint serveix per donar contundència als missatges publicitaris:

Todo bombón y nada más que bombón (Nestlé).
Por primera vez un maquillaje que permanece en ti y sólo en ti (L'Oréal)
Piense en color. Trabaje en color. Es tiempo de pasar al color (Xerox)
Por las compras del día, un millón cada día (Servired)
La sorpresa del espacio. Peugeot 106. La evolución del espacio.
Well, these are their home screens. And again, as you recall, this is the iPhone’s home screen. This is what their contacts look like. This is what iPhone’s contacts look like. (iPhone, Steve Jobs)

Conceptes relacionats

Figura de dicció
Anàfora
Complexio

Bibliografia bàsica

Azauste, A. - Casas, J. (1997), Manual de retórica española, Barcelona, Ariel.

Lausberg, H. (1968), Manual de retórica literaria, 3 vols., Madrid, Gredos (trad. de J. Pérez Riesco de l’original alemany Handbuch der literarischen Rhetorik, München, Max Hueber, 1960).

Lázaro Carreter, F. (3a ed.) (1971), Diccionario de términos filológicos, Madrid, Gredos.

Marchese, A. - Forradellas, J. (1986), Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria, Barcelona, Ariel (trad de J. Forradellas de l’original italià Dizionario di retorica e di stilistica, Milano, Mondadori, 1978).

Mayoral, J. A. (1994), Figuras Retóricas, Madrid, Síntesis.

Mortara Garavelli, B. (1991), Manual de retórica, Madrid, Cátedra (trad. de M. J. Vega de l’original italià Manuale di retorica, Milano, Bompiani, 1989).

Oriol Dauder, J. A. - Oriol i Giralt, J. (1995), Diccionari de figures retòriques i altres recursos expressius, Barcelona, Llibres de l'Índex.

Spang, K. (2005), Persuasión. Fundamentos de Retórica, Pamplona, Ediciones de la Universidad de Navarra.