Miquel
Llobera (Pollença,
1949) és
professor del Departament
de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat
de Barcelona des de 1986. Catedràtic d’Universitat
des de 2003. Es va doctorar el 1979 amb una tesi sobre tres
novel·les de Nabokov, autor sobre el qual té
publicats alguns articles i pròlegs.
Està interessat en la formació
de professors de llengües estrangeres i llengües
segones i en la recerca sobre el discurs de professors i parlants
no-nadius d’una llengua. Ha dirigit catorze tesis doctorals
sobre aquests temes.
Té articles publicats
sobre la dimensió educativa
de l’ensenyament de llengües, sobre aspectes de
la formació de professors, sobre els discursos aportats
i generats a l’aula i sobre les característiques
del discurs de parlants amb una interllengua altament fossilitzada.
També té publicacions sobre la competència
comunicativa i l’adquisició de llengües.
Ha contribuit a la publicació de manuals per a la docència
del català com a llengua segona, i de l’anglès
i el castellà com a llengua estrangera.
Va dirigir l’Escola
Oficial d’Idiomes de Barcelona i l’Escola d’Idiomes
Moderns de la Universitat de Barcelona. Fou membre de la Junta
Permanent de Català. Va dirigir el Departament de Didàctica
de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona
(1996-1999). És el director del Màster
Oficial en Formació de Professors d’Espanyol
com a Llengua Estrangera.
Ha estat professor visitant a la University
of Pennsylvania. Ha col·laborat amb l’Instituto
Cervantes i amb les universitats de València, País
Basc, Illes Balears i Lumière-Lyon 2, en l’àmbit
de la formació de professors. Ha treballat com a expert
per al Consell d’Europa i ha actuat com a avaluador
de projectes dels programes Lingua i Sòcrates a Brussel·les.
Ha impartit conferències a nombroses universitats,
entre les quals: Sophia University (Tokio), UNAM (México),
Johann Wolfgang Goethe (Frankfurt) i Tam-kan i Providence
(Taiwan).
|
