La seva Tesina de Llicenciatura es va centrar en l’estudi “El Teatro Infantil Español. Aspectos Sociales. 1875-1950.” Universitat de Barcelona (1975).

La seva Tesi Doctoral (1979), va versar sobre “La Tragedia Neoclásica Española.1710-1819”. Universitat de Barcelona. Data: 10-12-1979. Qualificació: Excel·lent Cum Laude per unanimitat. DIRECTOR: Joaquín Marco Revilla.

Des de 1975 la seva activitat docent ha estat sempre vinculada a la docència i a la formació del professorat. En 1987 va dissenyar i coordinar el primer programa de Doctorat “Enseñanza de la lengua y la literatura”, del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona. I en el marc d’aquest programa i d’altres activitats d’investigació ha desenvolupat diverses línies d’investigació, en relació amb les matèries que en els anys successius ha impartit.

Línies de recerca

FORMACIÓ DEL LECTOR I EDUCACIÓ LITERÀRIA. L’educació literària (o lecto-literària) és una de les nostres línies prioritària de treball i investigació. Inicialment es va centrar en las facetes del desenvolupament de la competència literària en l’etapa escolar. L’extensió de factors i de components que incideixen en aquesta competència que atengués les diferents facetes de manera progressiva. Aquest fet el va encaminar a concretar les següents línies d’investigació en el marc de l’educació literària.

1. LA FORMACIÓ DEL LECTOR (–estudiada i analitzada des del model interactiu de lectura i en relació a les facetes del procés de recepció—) Ha estat plantejada des de les aportacions de la teoria de la recepció (Iser, Jauss, Goodmann) i lligada amb les orientacions cognitives de l’aprenentatge, ja que aquesta connexió permet comprovar el desenvolupament de la competència lectora en relació amb la metacognició del procés de lectura.

2. L’ interès per l’establiment de connexions i relacions entre les produccions literàries, ens va portar a reprendre les orientacions de LA LITERATURA COMPARADA de L’INTERTEXTUALIDAD com plantejaments teòrics a partir dels quals poder establir orientacions didàctiques de caràcter formatiu. D’aquesta manera, la lectura, l’anàlisi i l’estudi de les produccions literàries s’han estudiat en relació a la interdependència que manté les obres i els seus lectors, en un procés interactiu i en el marc de la continuïtat cultural.

3. La temàtica d’estudi, indicada en el punto anterior, va donar lloc a una nova projecció, al posar en connexió les aportacions del text amb les del lector. Llavors es va veure que la FACETA INTERTEXTUAL cobrava noves possibilitats formatives i didàctiques, ja que a més de mostrar-se com un plantejament teòric, oferia àmplies possibilitats i interès per la innovació didàctica de la formació del lector i el tractament didàctic de l’educació literària. La clau està en que L’OBRA LITERÀRIA APORTA EL SEU INTERTEXT DISCURSIU I, PER LA SEVA PART, EL RECEPTOR APORTA EL SEU INTERTEXT LECTOR. L’intertext discursiu connecta l’obra amb altres creacions en un àmbit cultural; l’intertext lector permet l’accés a la comprensió i interpretació de l’obra a partir de l’activació de coneixements i experiències lectores prèvies que el lector acumula en la seva competència lecto-literària.

4. En l’actualitat, l’activitat investigadora es centra en l’intertext lector i l’anàlisi de competències que intervenen en la formació del lector. La temàtica de la nostra investigació s’ha centrat en les facetes formatives i en l’ interès didàctic que ofereix l’INTERTEXTO LECTOR. Donada l’amplitud de components que s’integren en l’intertext lector i les peculiaritats de la seva activació en el procés de lectura, considerem que aquesta línia d’investigació hauria de ser tractada amb especial atenció (vid. Mendoza, 2001).

ALTRES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ