ASSIGNATURA: ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL SISTEMA DIGESTIU I NUTRICIÓ
   
DEPARTAMENTS: CIÈNCIES FISIOLÒGIQUES II

BIOLOGIA CEL·LULAR I ANATOMIA PATOLÒGICA
   
UNITATS: DEPARTAMENT DE CIÈNCIES FISIOLÒGIQUES II: 
FISIOLOGIA HUMANA
BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR

DEPARTAMENT DE BIOLOGIA CEL.LULAR I ANATOMIA PATOLÒGICA:
HISTOLOGIA
   
CRÈDITS: Totals:
4.5
 Teòrics:
2.3
 Pràctics:
2.2
   
COORDINACIÓ: Dr. Ramón Segura Cardona 
   
PROFESSORAT: RAMON SEGURA CARDONA

GABRIEL PONS IRAZAZABAL

JOAN BLASI

 

TEMARI

Teòric

I. FONAMENTS DE NUTRICIÓ

  • Aliments, nutrients i salut. Característiques generals i classificació dels nutrients. Funcions bàsiques dels distints tipus de nutrients.
  • Els aliments com a font d'energia. Valor calòric dels aliments. Requeriments mínims d'energia: a) en relació amb l'edat; b) durant l'embaraç i la lactància. c) en relació amb el grau d'activitat física. Disponibilitat d'energia i desenvolupament corporal. Subministrament de calories i reserves d'energia
  • Hidrats de carboni. Característiques nutritives dels hidrats de carboni: a) hidrats de carboni simples, b) hidrats de carboni complexes, digeribles, c) hidrats de carboni complexes, no digeribles. Requeriments diaris de glucosa: a) òrgans dependents de l'insulina. b) òrgans independents de l'insulina. Disponibilitat de glucosa i activitat funcional. Efectes dels hidrats de carboni complexes: a) sobre el ritme d'absorció, b) sobre el trànsit intestinal. Diferències en els efectes nutrititius de la glucosa i de la fructosa. Contingut en hidrats de carboni dels diferents aliments.
  • Lípids. Funcions dels lípids de la dieta: a) subministrament d'energia; b) subministrament d'àcids grassos esencials; c) solubilització de vitamines no hidrosolubles; d) conferiment de sabor i aroma als aliments (palatabilitat). Requeriments diaris d'àcids grassos (esencials). Limitacions en la síntesi endògena d'àcids grassos. Efectes dels diferents tipus d'àcids grassos sobre l'organisme: a) àcids grassos saturats; b) àcids grassos mono-insaturats; c) àcidsgrassos poli-insaturats. Funcions dels àcids grassos esencials: a) síntesi de Prostaglandines b)síntesi de Leucotriens; c) participació en estructures de membrana. El colesterol de la dieta i el colesterol del plasma. Significació funcional. Els fosfolípids de la dieta i el seu paper en la nutrició. Contingut en lípids dels diversos tipus d'aliments
  • Proteïnes. Requeriments diaris de proteïna. Aminoàcids essencials i no essencials. Necessitats d'aminoàcids essencials en relació amb l'edat, l'embaraç i la lactància. Digestibilitat i aprofitament de les proteïnes de la dieta. Valor biològic de les proteïnes. Paper dels aminoàcids com a precursors de compostos de petit pes molecular. Contingut en proteïnes dels diferents tipus d'aliments.
  • La fibra dietètica. Components i característiques generals de la fibra dietètica. Accions sobre el sistema digestiu: a) a la cavitat oral; b) a l'estòmac; c) al budell prim; d) al budell gros. Efectes de la fibra sobre el metabolisme intermediari: a) de la glucosa; b) dels triacilglicerols; c) del colesterol. Contingut en "fibra" dels diversos tipus d'aliments
  • Vitamines. Paper de les vitamines en el conjunt de l'organisme. Accions de les vitamines: hidrosolubles i liposolubles. Accions "no vitamíniques" de les vitamines. Contingut en vitamines dels distints tipus d'aliments.
  • Minerals i oligoelements. Funcions dels principals minerals i oligoelements presents en els aliments i en l'aigua de beguda: a) calci, b) clor, c) coure, d) ferro, e) fòsfor, f) fluor g) iode, h) magnesi, i) potasi, j) seleni, k) sodi, l) zinc
  • II. SISTEMA DIGESTIU
  • Importància i significat funcional del sistema digestiu
  • DIGESTIÓ BUCAL
  • La cavitat bucal. Organització histològica dels llavis i les galtes. La llengua: la mucosa i les papil·les linguals. Els receptors gustatius: histofisiologia
  • Les dents. Nomenclatura dental. Estructura histològica de la dent: la dentina, l'esmalt i el ciment. Les parts toves de la dent: la polpa dental, la membrana periodòntica i la geniva. L'os alveolar. La odontogènesi
  • Masticació. Funcions de la masticació. Músculs de la masticació. Accions de les diferents peces dentàries. La masticació com a acte reflex.
  • Les glàndules salivals. Estructura general. Característiques de la glàndula: paròtida, submaxil·lar i sublingual. Glàndules salivals menors de la mucosa bucal
  • Salivació. Secreció mucosa. Secreció serosa. Composició de la saliva: a) compostos inorgànics; b) compostos orgànics: amilasa saliva, mucines i lisozima. Secreció salival: volum i velocitat de secreció de la saliva. Funcions de la saliva: disolvent, digestiva, lubricant, protectora, higiènica, excretora, secretora, sensació de sed, articulació de la paraula. Regulació de la secreció salival: inervació de les glàndules salivals. secreció basal. Estimulació de la secreció salival: estímuls de tipus mecànic i de tipus químic. Control reflex de la secreció salival: reflexes innats o no condicionats; reflexes adquirits o condicionats
  • DEGLUCIÓ
  • La faringe i l'esòfag. La faringe. Les amígdales. Estructura general del tub digestiu: capes; vascularització; vasos limfàtics; teixit limfoide; innervació. Els plecs suspensoris. Estructura histològica de l'esòfag: les glàndules esofàgiques. Vascularització i innervació de l'esòfag. Histogènesi de l'esòfag
  • Deglució. Mecanisme de la deglució. Fases de la deglució: oral i faríngea. Possibilitats de pas del bolus alimentici cap a fosses nasals, cavitat bucal, tràquea - aparell respiratori i esòfag. Fase esofàgica de la deglució: ones peristàltiques: primàries / secundàries. Paper de l'esfínter esofàgic inferior. Control dels músculs de la deglució: innervació dels músculs de la deglució; el centre de la deglució; mecanisme reflex de la deglució.
  • DIGESTIÓ GÀSTRICA
  • L'estòmac. Disposició i morfologia de les capes de l'estòmac. La regió del cos i del fundus: epiteli superficial i glàndules fúndiques. Cèl·lules mucoses, cèl·lules parietals i cèl·lules principals. Distribució de les cèl·lules endocrines. La regió del cardias: glàndules cardiàques. La regió del pílor: glàndules pilòriques. Histogènesi de l'estòmac. Renovació cel·lular i regeneració de l'estòmac.
  • Origen, composició i funcions del suc gàstric. Compostos orgànics: enzims : Pepsina (pepsinogen)/Renina; secreció mucosa; factor intrínsec. Compostos inorgànics: àcid clorhídric. Mecanisme de secreció de l'àcid clorhídric
  • Regulació de la secreció gàstrica. Secreció basal o del període interdigestiu. Secreció durant el període digestiu: Fase cefàlica: estimulació: visual/olfativa/gustativa. Reflexes condicionats; reflexes no condicionats. Mecanisme de control: directe (nerviós): acetilcolina i indirecte (neurohumoral): gastrina; accions locals: histamina/prostaglandines. Fase gàstrica: estimulació mecànica (distensió gàstrica) i química (peptones, aminoàcids); Mecanisme de control: nerviós, reflexe vago-vagal, reflexes intramurals; humoral: gastrina. Fase intestinal: estimulació mecànica (distensió duodenal); química (peptones, aminoàcids). Mecanisme de control: humoral (gastrina intestinal); inhibició: presència en el duodé de mitjà àcid, greix i disolucions hipertòniques. Mecanisme de control humoral: "enterogastrona"
  • DIGESTIÓ INTESTINAL
  • El pàncreas. Concepte i estructura general del pàncreas. El pàncreas exocrí: citologia de les cèl·lules acinoses i centreacinoses. El sistema de conductes. El pàncrees endocrí: estructura dels illots de Langerhans; ultraestructura de les cèl·lules dels illots; vascularització i inervació dels illots. Histogènesi i regeneració del pàncrees.
  • Secreció exocrina del pàncrees. Composició i característiques del suc pancreàtic: Enzims pancreàtics amb funció amilolítica: amilasa; amb funció lipolítica: lipasa, fosfolipases i amb funció proteolítica: endopeptidases, tripsina (tripsinogen) quimotripsina (quimotripsinogen), elastasa, col·lagenasa, exopeptidases, carboxipeptidases, aminopeptidases, ribonucleases. Constituents minerals del suc pancreàtic: secreció de bicarbonat. Regulació de la secreció pancreàtica: Fase gàstrica: estimulació mecànica (distensió de les parets de l'estòmac). Mecanisme de control neurohumoral (acetilcolina) i humoral (gastrina). Fase intestinal: estimulació: química; Mecanisme de control humoral per Secretina; estímol: presència al duodè de mitjà àcid, hidrolitzat de proteínes, aminoàcids i àcids grassos; resposta: major secreció de suc ric en bicarbonat i pobre en enzims. Mecanisme de control humoral per Colecistoquinina-pancreocimina; estímol: presència al duodè de proteìnes, d'aminoàcids, àcids grassos i mitjà àcid; resposta: major secreció de suc ric en enzims.
  • El budell prim. Estructura general en capes del budell prim. Especialitzacions estructurals de la mucosa: vellositats intestinals i criptes de Lieberkhun. Citologia de l'epiteli intestinal: enteròcits, cèl·lules caliciformes, cèl·lules de Paneth, cèl·lules endocrines. Estructura histològica de les capes: muscularis mucosae, submucosa, muscular, serosa. Vascularització del budell prim: Vasos limfàtics i teixit limfoide. Innervació del budell: plexes submucós i mientèric. Diferències regionals al budell prim.
  • El "suc" intestinal. Composició i funcions de la secreció intestinal: Enzims intraluminals (enteroquinasa, amilasa intestinal); Enzims de la paret intestinal (glucosidases: maltasa/sacarasa/lactasa, esterases, peptidases). Mucina. Control de la secreció intestinal: local; regional: nerviós i humoral
  • El fetge, les vies biliars i la vesícula biliar. Morfologia del fetge. Organització histològica del fetge: el lobel hepàtic. La circulació sanguínea en el lòbul: els sinusoids hepàtics. L'hepatòcit: ultraestructura i funció. Zonació en el lobul hepàtic. El teixit connectiu. Vascularització sanguínia. Vasos limfàtics. Innervació del fetge. Regeneració hepàtica. Conductes biliars intrahepàtics. Conductes biliars extrahepàtics. La vesícula biliar: estructura histològica. La unió colèdoco-duodenal: estructura histològica. Histogènesi del fetge i de les vies biliars.
  • Secreció biliar. Composició de la secreció biliar. Components inorgànics. Sals biliars: origen i formació, funcions, circulació enterohepàtica i excreció. Pigments biliars. Fosfolípids i colesterol. Proteïnes de la bilis. Mecanisme de la secreció biliar. Control de la secreció biliar. La vesícula biliar. Funcions de la vesícula biliar: Concentració, amagatzemament de la bilis i secreció mucosa. Omplida i evacuació de la vesícula biliar: factors que regulen la evacuació de la vesícula biliar
  • MOTILITAT GASTROINTESTINAL
  • Significació funcional, general, de l'activitat motora del sistema gastrointestinal.
  • Motilitat gàstrica. Disposició de la musculatura gàstrica. Control de la musculatura gàstrica: Extrínsec ( sistema parasimpàtic - pneumogàtric; sistema simpàtic - plexe celiac. Intrínsec: Plexe mientèric. Activitat motora de l'estòmac buit: Tipus de moviments (ones de tipus I - contraccions de barreja; ones de tipus II - contraccions de "gana"; ones de tipus III - tètanus incomplet. Activitat elèctrica de les cèl·lules de l'estòmac. "Adaptació" de l'estòmac i recepció d'aliments. Activitat motora de l'estòmac durant el període digestiu. Moviments de l'estòmac ple: ones peristàltiques; sístole de l'antre pilòric; adaptació de la cavitat gàstrica. Control de la motilitat gàstrica. Evacuació de l'estòmac: Unió gastro-intestinal i control de la evacuació gàstrica. Factors que condicionen la velocitat d'evacuació gàstrica: volum, consistència, composició química, concentració d'hidrogenions i osmolaritat. Mecanisme: nerviós (sistema extrínsec, reflexe enterogàstric i plexe mioentèric) hormonal ("enterogastrona").
  • Motilitat intestinal. Disposició de les fibres musculars en el budell prim. Tipus de moviments: Moviments rítmics de segmentació (funció: barreja del contingut intestinal; gradient d'activitat motora intestinal; frequència de moviments; activitat elèctrica; metabolisme cel·lular. Moviments peristàltics: funció: propulsió del contingut intestinal. La "llei" del budell. Control de la motilitat intestinal: Nerviós (sistema intrínsec: reflex mioentèric; sistema extrínsec: reflex gastrointestinal i reflex enterointestinal. Humoral (gastrina, colescistoquinina-pancreo-zimina, secretina, glucagó, adrenalina. El Vòmit: Significació funcional del vòmit. El vòmit com a acte reflex. Estimulació del vòmit: sistema gastrointestinal, sistema urogenital, conductes semicirculars, cor, òrgans del sentits. Vies aferents: frènic, neumogàstric i sistema simpàtic. Centre del vòmit. Vies eferents: sistema parasimpàtic, sistema simpàtic i frènic. Dinàmica del vòmit: tancament de l'esfínter pilòric, contracció de l'antre pilòric, contracció del diafragma, contracció dels músculs de la paret abdominal, moviment d'inspiració profunda i tancament de la glotis.
  • ABSORCIÓ INTESTINAL
  • Aspectes generals de l'absorció intestinal. Disposició de l'epiteli intestinal: vàlvules connivents, vellositats, microvellositats i àrea total de la superfície absorvent. Característiques funcionals de l'enteròcit . ribet en "raspall", microvellositats, dotació enzimàtica, síntesi intracel·lular i secreció cel·lular. Mecanismes generals de l'absorció intestinal: Difusió simple, Difusió facilitada, Transport actiu, Difusió per intercanvi iònic
  • Hidròlisi dels oligosacàrids i absorció de monosacàrids. Activitat enzimàtica: Dextrinasa, Maltasa, Sacarasa, Lactasa, Trehalasa. Absorció dels monosacàrids: Velocitat d'absorció dels diversos monosacàrids; transport actiu de glucosa i de galactosa. Requeriments estructurals. Bomba de sodi i absorció de monosacàrids. Absorció de fructosa
  • Absorció d'aminoàcids. Absorció de proteïna nativa. Hidròlisi del pèptids: peptidases. Absorció dels aminoàcids: Requeriments estructurals pel transport dels aminoêcids (aminoàcids neutres, aminoàcids bàsics, prolina i hidroxiprolina, aminoàcids dicarboxílics. Absorció dels oligopèptids.
  • Absorció dels lípids. Paper i importancia funcional de les sals biliars. Absorció dels triglicèrids. Fase intraluminal: emulsificació i constitució de les micel·les. Fase intracel·lular: resíntesi de triglicèrids. Formació de quilomicrons i transport de lípids. Absorció dels àcids grassos de mitja i curta cadena. Absorció dels esterols: Colesterol, Sals biliars, Vitamina D, altres esterols.
  • Absorció de l'aigua i dels electròlits. Circulació intestinal de l'aigua i balanç hídric. Transport de sodi i fluxe d'aigua: osmolaritat i moviment d'aigua. Absorció del sodi. Absorció del potasi. Absorció del clor i del bicarbonat. Absorció del calci, del magnesi i del fosfat. Absorció del ferro i del coure.
  • EL BUDELL GROS
  • Estructura histològica del budell gros. Estructura histològica de: el cec, l'apèndix, el colon, el recte. La unió anorectal. Vascularització del budell gros. Teixit limfoide al budell gros. Innervació del budell gros. Histogènesi dels budells. Renovació cel·lular i regeneració.
  • Secreció i absorció al budell gros. Secreció i absorció d'aigua. Secreció i absorció d'electròlits. Formació de la femta: constituents de la materia fecal, aigua, components sòlids, bacteris. Característiques organolèptiques de la femta.
  • Activitat motora del budell gros. Tipus de moviments: Moviments de segmentació i formació de les haustres; Moviments propulsius segmentaris; Ones peristàltiques; moviments en massa. Control de la motilitat del colon: Intrínsec: el plexe mientèric; Extrínsec: sistema simpàtic, sistema parasimpàtic, reflexe gastro-còlic, reflex duodenocòlic. Humoral: Gastrina, colecistoquinina-pancreozimina, altres pèptids de caràcter hormonal.
  • Divisió funcional del budell gros. El colon proximal: absorció. El colon distal: amagatzematge. Regió anorectal: evacuació.
  • El reflex de la defecació. Disposició anatòmica de la regió ano-rectal: l'ampolla rectal, el canal anal, l'esfínter anal intern (múscul llis) i l'esfínter anal extern (múscul estriat).- Estímul desencadenant de la defecació: distensió de l'ampolla rectal. Resposta; Reflexes rectoesfinterians, contracció del recte; relaxació de l'esfínter anal intern; contracció de l'esfínter anal extern. Estimulació sensitiva del canal anal i anàlisi cortical de la informació. Respostes alternatives: inhibició cortical de l'activitat còlica i rectoanal; reforçament de l' activitat reflexa; reducció del tonus de l'esfínter anal; increment en les contraccions del colon transvers i descendent; reducció de l'angulació rectoanal; contracció del diafragma i dels músculs de la paret abdominal
    • Pràctic


    METODOLOGIA DOCENT I RECURSOS D'APRENENTAGE

    Classes teòriques

    Pràctiques de laboratori

    Exploracions funcionals
    Orientades a introduir l'estudiant en les metodologies i tècniques emprades habitualment a la clínica i a reforçar les habilitats i coneixements adquirits al llarg del curs.

    Mitjans audiovisuals
    Projeccions de video, d'esquemes, de programes informàtics interactius, orientats a completar, aclarir o ampliar la informació subministrada a les classes teòriques i alguns aspectes metodològics relacionats amb les pràctiques de laboratori o les exploracions funcionals.

    Seminaris
    Els seminaris estaran dirigits fonamentalment a educar l'estudiant en l'aplicació dels coneixements adquirits a la solució de problemes i en l'anàlisis i avaluació de treballs científics relacionats amb les matèries objecte d'estudi de l'assignatura i a resoldre els dubtes que pugui tenir en la comprensió dels diversos temes. Els seminaris serviran també com a marc on l'estudiant podrà presentar treballs de "recerca" bibliogràfica i (eventualment) "experimental" realizat individualment o amb un nombre reduit de companys.

    Bibliografia