ASSIGNATURA: ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS
   
DEPARTAMENTS: CIÈNCIES FISIOLÒGIQUES II

BIOLOGIA CEL.LULAR I ANATOMIA PATOLÒGICA

   
UNITATS: DEPARTAMENT DE CIÈNCIES FISIOLÒGIQUES II: FISIOLOGIA HUMANA 

BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR

DEPARTAMENT DE BIOLOGIA CEL.LULAR I ANATOMIA PATOLÒGICA:

HISTOLOGIA

   
CRÈDITS: Totals:
7
Teòrics:
3.5
Pràctics:
3.5
   
COORDINACIÓ: Dr. Jordi Marsal i Tebé
   
PROFESSORAT: JOAN RAMON BARBANY CAIRÓ

SANTIAGO AMBROSIO VIALE

JORDI MARSAL TEBÉ

 


 
 
 

TEMARI

Teòric

I. INTRODUCCIÓ.

  1. Organització general del sistema nerviós. Els circuits nerviosos. Integració i plasticitat. Funcions del sistema nerviós.
II.ESTRUCTURA, PROPIETATS I FUNCIÓ DE LES NEURONES
  1. Breu revisió de les cèl·lules que componen el sistema nerviós. Estructura de la neurona. Les dendrites, el cos cel·lular i l'axó. Tipus de neurones. Reacció de les neurones a les lesions.
  2. Breu revisió de l'estructura de les fibres nervioses i dels nervis perifèrics.
  3. Propietats elèctriques de les neurones: Equilibris iònics i potencials de Nernst. El potencial de repòs`. Registre intracel·lular. El potencial d'acció. Mecanismes iònics del potencial d’acció. Períodes refractaris. El codi de freqüències. Propietats passives de la membrana plasmàtica. Generació i propagació dels potencials d'acció. Velocitat de conducció de les fibres nervioses. Respostes de les neurones a l’estimulació. Formes diferents de l'activitat elèctrica neuronal.
  4. Corrents de membrana i canals iònics. Registre de les corrents iòniques: Voltage-clamp (patch clamp). Els canals iònics: principals característiques i conceptes bàsics. Relació estructura-funció dels canals iònics. Les combinacions de corrents iòniques són la base de l'activitat elèctrica neuronal.
III. INTERACCIONS ELEMENTALS ENTRE NEURONES: TRANSMISSIÓ SINÀPTICA
  1. Tipus de sinapsis: Sinapsis elèctriques i sinapsis químiques. La sinapsi neuromuscular.
  2. Els principals neurotransmissors : Estructura i tipus d'acció. Biosíntesi, precursors, reaccions i mecanismes de control. Sistemes d'inactivació, degradació i de recaptació dels neurotransmissors.
  3. La secreció de neurotransmissors: Transport dels neurotransmissors. L'exocitosi. Mecanismes de l'exocitosi. La secreció quàntica dels neurotransmissors. Paper del calci en la secreció de neurotransmissors.
  4. Receptors i mecanismes de la transducció. Característiques estructurals i funcionals dels receptors. Receptors directament acoblats a un canal iònic. Receptors indirectament acoblats a canals iònics. Neuromodulació. Bases moleculars de la neuromodulació.
  5. Aspectes electrofisiològics de la transmissió sinàptica. Potencials postsinàptics excitadors i inhibidors; bases iòniques. Efectes de les propietats passives de la membrana en la transmissió sinàptica. Inhibició pre i postsinàptica. Facilitació de les sinapsis. Neuromodulació elèctrica: mecanismes que indueixen canvis en el comportament elèctric de les neurones.
  6. La sinapsi neuromuscular. Mecanismes de la transmissió neuromuscular. Síntesi i degradació de l'acetilcolina. Malalties de la transmissió química a la sinapsi neuromuscular: miastènia. Malalties de la unitat motora.
  7. Plasticitat en el sistema nerviós: Creixement, supervivència i diferenciació de les neurones. Molècules d'adhesió i creixement axonal. Formació, manteniment i plasticitat de les sinapsis químiques.
IV. ORGANITZACIÓ MICROSCÒPICA DEL SISTEMA NERVIÓS
  1. Receptors cutanis del tacte: Terminacions nervioses lliures. Els corpuscles de Meissner. Els complexes o discs de Merkel. L'òrgan terminal del pel. Els terminals de Ruffini. Els corpuscles de Pacini. Els bulbs terminals de Krause. Els corpuscles subcutanis de Golgi-Mazzoni.Receptors propioceptius: Els terminals nerviosos de les articulacions. Els terminals nerviosos dels tendons. L'inervació sensitiva dels músculs estriats., els fusos neuromusculars. Els terminals nerviosos del teixit connectiu. Receptors viscerals : Les terminacions nervioses del teixit connectiu visceral. Les terminacions nervioses del múscul llis. Les terminacions nervioses del múscul cardíac. Baroreceptors. Quimioreceptors.
  2. Organització microscòpica de la medul·la espinal : La medul·la espinal: organització general. Substància gris i substància blanca. Laminació. Els ganglis raquidis. Neurones radiculars eferents somàtiques. Neurones eferents viscerals. Neurones de l'asta posterior. Neurones de l'asta anterior. Concepte d'unitat motora. Disposició dels fascicles nerviosos. Neurotransmissors que intervenen en la medul·la espinal. Malalties que afecten a la medul·la espinal.
  3. Organització microscòpica del tronc cerebral. Els nervis cranials. La formació reticular. Neurotransmissors que intervenen en el tronc cerebral i en particular a la formació reticular. Malalties que afecten al tronc cerebral.
  4. Organització microscòpica del diencèfal : El tàlem. El tàlem ventral. Interaccions talamo-corticals. L'epitàlem : la glàndula pineal. L'hipotàlem. Vies òptiques i vies auditives. Neurotransmissors que intervenen en el diencèfal. Malalties que afecten al diencèfal.
  5. Organització microscòpica del cerebel: L'estructura interna del cerebel. L'escorça cerebel·losa: Estructura general en capes: les cèl·lules de Purkinje, els grans del cerebel, les cèl·lules estelades externes, les cèl·lules en cistella, les cèl·lules de Golgi. Fibres nervioses aferents molsoses i grimpadores. Organització sinàptica: el circuit cerebel·lós. Neurotransmissors que intervenen en el cerebel. Malalties que afecten el cerebel.
  6. Organització microscòpica dels ganglis basals i dels nuclis associats. Connexions sensorials i motores. Neurotransmissors que intervenen en els ganglis basals i en els nuclis associats. Malalties que afecten als ganglis basals i nuclis associats.
  7. Organització microscòpica de l'escorça cerebral : Elements constitutius. Organització capes. Citoarquitectura de les neurones corticals. Fibres nervioses aferents i eferents. Les àrees corticals. Models d'organització de l'escorça. Els mapes neuronals. Desenvolupament del sistema visual i del sistema auditiu. Organització microscòpica del sistema límbic. Neurotransmissors que intervenen a l'escorça cerebral i en el sistema límbic. Malalties que afecten a l'escorça cerebral i al sistema límbic.
  8. Organització microscòpica del sistem nerviós autònom.Neurotransmissors que intervenen en el sistema nerviós autònom.
V. SISTEMES SENSORIALS: SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
  1. Codificació i processament de la informació sensorial. La informació sensorial com a base del control motor, de la conciència i de les sensacions. Sensacions i percepcions. Receptors sensorials: classificació i propietats funcionals. Modalitats i qualitats sensorials. Especificitat del receptor. Estímul adequat
  2. Fenòmens iònics i elèctrics en els receptors sensorials. Procès de transducció sensorial. Potencial generador de receptor Relació intensitat-freqüencia de descàrrega dels receptors. Els fenòmens de l'adaptació.
  3. Estructura funcional del sistema somatosensorial. Mecanorrecepció. Propiocepció. Termorrecepció. Nocicepció. Modalitats i qualitats sensorials dels diferents tipus de sensibilitat somatosensorial. Característiques funcionals dels receptors del sistema somatosensorial.
  4. Transmissió dels diferents tipus de sensacions somatoviscerals: les dues vies sensorials per a la transmissió de senyals al sistema nerviós central: El sistema de la columna dorso-lemniscal i el sistema anterolateral. Integració medular. Integració talàmica. Projecció a les àrees sensorials del córtex. Sistema de control medul·lar i supramedul·lar de la informació sensorial. Control de la sensibilitat dolorosa: concepte d'analgèsia. Anomalies clíniques del dolor i altres sensacions somàtiques.
VI. SISTEMES MOTORS DEL CERVELL: REFLEXOS I CONTROL VOLUNTARI DEL MOVIMENT
  1. Organització funcional del sistema motor. Informació sensorial i control motor. Efectors del sistema motor: Nivells jeràrquics del control motor. Paper funcional dels diferents nivells. Integració d'aferències perifèriques i centrals. Mèdul·la espinal. Sistemes motors del tronc de l'encèfal. Activitat motora del cortex motor: control directe i indirecte del moviment.
  2. Funcions motores de la mèdul·la espinal. Els reflexos: L'arc reflex. Característiques generals dels reflexos. Classificació dels reflexos. El to muscular. Simptomatologia de les lesións motores per secció medul·lar: shock medul·lar.
  3. Funcions motores del tronc cerebral i de la formació reticular: Paper del tronc cerebral en el control de la funció motora. Funcions dels nuclis específics del tronc cerebral per control de moviments subconscients estereotipats. Integració dels sistemes sensorial i motor. Funcions de l'escorça motora i del feix cortico-espinal. Alteracions motores per lesió del tronc cerebral.
  4. Funcions motores del cerebel. Circuit neuronal del cerebel. Funció global del cerebel en el control del moviment. Funció del cerebel en el control dels músculs voluntaris. Simptomatologia motora per lesió cerebelosa
  5. Control de la postura i de l'equilibri. Sensacions vestibulars i manteniment de l'equilibri. Funció del cerebel amb la medul·la espinal i el tronc cerebral per a controlar els moviments posturals i de l'equilibri.
  6. Funcions motores dels ganglis basals. Alteracions motores per lesió dels ganglis basals.
VII. HIPOTÀLEM, SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM, SISTEMA LÍMBIC I ESCORÇA CEREBRAL: HOMEOSTASI I VIGÍLIA
  1. Fisiologia de l'hipotàlem i del sistema límbic: Sistemes d'activació-estimulació del cervell. L'hipotàlem, una via eferent principal del sistema límbic. Funcions específiques d'altres parts del sistema límbic: L'amígdala, l'hipocamp i l'escorça límbica. Homeostasi i conducta emocional.
  2. Organització funcional del sistema nerviós autònom. Fisiologia del sistema nerviós autònom. Sistemes de neurotransmissors i neuromoduladors que intervenen en el sistema nerviós autònom. Característiques bàsiques de les funcions simpàtiques i parasimpàtiques. Fàrmacs que estimulen o bloquegen les neurones simpàtiques i parasimpàtiques.
  3. Funcions superiors de l'escorça cerebral. Funcions de les àrees corticals específiques. Funció del cervell en la comunicació. Funcions intel·lectuals del cervell. Funció del cos callós i de la comissura anterior en la transferència de pensaments, records i aprenentatge i altra informació d'un hemisferi a l'altre. Pensaments, consciència i memòria.
  4. Fisiologia de la son. Ones cerebrals. Electroencefalograma i potencials evocats.
  5. Trastorns de la consciència, el llenguatge, el pensament i l'afectivitat. L'epilèpsia. Les malalties psiquiàtriques.
Pràctic
  1. Observació microscòpica de les estructures del sistema nerviós.
  2. Determinació del temps de resposta enfront d´estímols
  3. Registre de potencials d'acció i de conducció nerviosa.
  4. Discriminació sensitiva del tacte i exploració del sistema propioceptiu.
  5. Exploració clínica dels reflexos
  6. Estudi del reflexe miotàtic
  7. Registre de l’E.M.G.
RECURSOS D'APRENENTATGE I METODOLOGIA DOCENT

Bibliografia

Llibres de text:

Es consideren llibres de text aquells que contenen informació de tipus general i que s'adapten a la major part del programa de l'assignatura. Constitueixen la font primària d'informació per a l'estudiant.

  1. D. W. Fawcett Bloom Fawcett Tratado de Histología (12 de.) Interamericana. McGraw-Hill, 1995
  2. L.C. Junqueira i J. Carneiro Histología básica. Texto y Atlas (4a ed.)Masson S.A., 1995
  3. A. Stevens i J. Low Texto y Atlas de Histología Doyma, 1993
  4. L. Weiss Histology MacMillan, 1988
  5. CONN, M. Neuroscience in Medicine. Lippincott, 1995
  6. KANDEL, E. Essentials of Neural Science and Behaviour. Prentice Hall International, 1995
  7. Best i Taylor, West J.B. Bases fisiológicas de la practica médica. Panamericana, 12ª Ed. 1993.
  8. Tresguerres, J.A.F. Fisiología Humana. Interamericana, 1992, 1ª Ed.
  9. Levitan i Kaczmarek. The neuron. Oxford University Press. 1997.