Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Logo Universitat de Barcelona Departament de Fisiologia Imatge de diagramació
    Castellano | English Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
 
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
Informació general
Presentació
Breu Història
Personal
Organització
Docència
Docència de Grau
Postgraus i màsters
Innovació docent
Recerca
Grups de recerca
Imatge de diagramació
Icona d'informacióMés informació:

Facultat de Farmàcia
edifici B, tercerca planta

Av. Joan XXIII s/n
08028-Barcelona
Telèfon :93 402 45 05

Fax :93 402 59 01


Imatge de diagramació Imatge de diagramació  
 

Grup de Cronobiologia


Membres del grup

Trinitat Cambras Riu
Antoni Díez Noguera


Breu nota històrica

El grup va iniciar la recerca en cronobiologia l’any 1978.

L’any 1988 el nostre grup va convocar (juntament amb el Dr. JA Madrid) i va organitzar la primera Reunión de Grupos de Cronobiología (d’àmbit estatal), la qual ha tingut lloc periòdicament des d’aquella data. L’any 1990 vam organitzar la VI reunió anual de la European Society for Chronobiology. En el grup s’han llegit diverses tesis doctorals, tesines i màsters experimentals. Actualment disposem de 8 cabines insonoritzades amb actímetres suficients per permetre el registre de l’activitat motora de més de 160 animals simultàniament. Els nostres treballs han fet que el grup ocupi un lloc reconegut en el panorama actual de la investigació en cronobiologia.

En l’àmbit docent, el nostre grup ha estat capdavanter en la implantació de la docència de la cronobiologia, tant en els estudis de grau com de postgrau. Així, des de l’any 1987, impartim la matèria de cronobiologia en programes de doctorat i màsters oficials, i des de l’any 1994 en una assignatura optativa dins la llicenciatura de Farmàcia, o de lliure elecció per a altres llicenciatures. Així mateix els membres del grup sovint són convidats a impartir conferències sobre els ritmes biològics i el sistema circadiari en nombrosos cursos de postgrau.

Podem dir que el nostre grup de recerca ha introduït i ha fet arrelar la recerca i la docència en cronobiologia a Catalunya (i Espanya), de manera que ha passat de la inexistència d’aquesta matèria a la consolidació tant en l’àmbit docent com de recerca.


Línies de recerca

  • Desenvolupament i maduració del sistema circadiari. Com passa en moltes altres estructures del sistema nerviós central, el sistema circadiari dels nadons no és funcional, i li cal un cert temps per madurar i adquirir l’estructura rítmica de l’adult. El nostre grup estudia els canvis del patró rítmic que tenen lloc durant el creixement, tant en la manifestació de la seva conducta motora com en l’estructura del sistema circadiari. L’estudi dels ritmes circadiaris en aquestes etapes primerenques és indispensable per conèixer i entendre millor el funcionament del sistema circadiari dels adults i la seva adaptació al medi extern.
  • Factors exògens que afecten la maduració del sistema circadiari i la manifestació rítmica un cop adult. En aquesta línia estudiem l’efecte que tenen les condicions d’il·luminació i d’altres factors externs sobre la manifestació dels ritmes circadiaris.  
  • Dissociació del sistema circadiari i la seva resincronització. Els nostres estudis han mostrat que el sistema circadiari es pot dissociar experimentalment, de manera que poden presentar-se simultaniàment dos ritmes circadiaris de diferent període en la conducta d’un individul. Els nostres estudis mostren que cada un d’aquests ritmes està generat per una part diferent del nucli supraquiasmàtic, cosa que fa pensar que aquesta estructura actua com si fossin dos “rellotges” acoblats. Pensem que aquesta dissociació pot tenir lloc en humans en situacions de dessincronització, com ara en casos d’alteracions d’horaris o en persones cegues. Actualment estem estudiant quines repercussions genera la dissociació en diverses variables fisiològiques de l’organisme, així com quins factors, farmacològics o conductuals, poden afectar la dissociació.
  • Modelització del sistema circadiari. L’extraordinària complexitat del sistema nerviós fa que moltes de les hipòtesis de treball que es plantegen no puguin ser verificades experimentalment amb els mitjans tècnics actuals. Sovint la simulació per ordinador és l’única manera de verificar la viabilitat de les hipòtesis mitjançant la predicció de situacions verificables experimentalment. En aquest terreny el nostre grup ha estat capdavanter en l’elaboració d’un model funcional del sistema circadiari capaç d’integrar tant els efectes tònics com fàsics de la llum mitjançant un únic mecanisme de tipus paramètric.

Publicacions

2010

2009

2008

2007

  • Anglès-Pujolràs M, Díez-Noguera A, Cambras T. Exposure to T-cycles of 22 and 23 h during lactation modifies the later dissociation of motor activity and temperature circadian rhythms in rats. Chronobiol Int. 24(6):1049-64, 2007.
  • Chiesa JJ, Díez-Noguera A, Cambras T. Effects of transient and continuous wheel running activity on the upper and lower limits of entrainment to light-dark cycles in female hamsters. Chronobiol Int. 24(2):215-34, 2007.
  • Cambras T, Weller JR, Anglès-Pujoràs M, Lee ML, Christopher A, Díez-Noguera A, Krueger JM, de la Iglesia HO. Circadian desynchronization of core body temperature and sleep stages in the rat. Proc Natl Acad Sci U S A. 104(18):7634-9, 2007.

2006

  • Chiesa JJ, Anglès-Pujolràs M, Díez-Noguera A, Cambras T. The circadian system of the golden hamster (Mesocricetus auratus): Plasticity of the motor activity patterns observed at the lower limit of entrainment. Journal of Biological rhythms 21:1-3, 2006.
  • Carpentieri AR, Anglès-Pujolràs, M, Chiesa JJ, Díez-Noguera A, Cambras T. Effect of melatonin and diazepam on the rat’s dissociated circadian rhythm. Journal of Pineal Research 40:318-325, 2006.
  • Anglès-Pujolràs, M, Chiesa JJ, Díez-Noguera A, Cambras T. Motor activity rhythms of forced desynchronized rats subjected to restricted feeding. Physiology and Behavior 88:x-x, 2006.

2005

  • Cambras T, Lopez L, Arias J, Díez-Noguera A. Quantitative changes in neuronal and glial cells in the suprachiasmatic nucleus as a function of the lighting conditions during weaning. Developmental Brain Research 157:27-33, 2005.
  • Martínez-Castelao A, Sarrias X, Bestard O, Gil-Vernet S, Serón D, Cruzado JM, Moreso F, Díez-Noguera A, Grinyó JM. Arterial Elasticity Measurement in Renal Transplant Patients Under Anticalcineurin Immunosuppression. Transplantation Proceedings, 37:3788–3790, 2005.
  • Sans-Fuentes MA, Lopez-Fuster MJ, Ventura J, Díez-Noguera A Cambras T. Effect of robersonian translocations on the motor activity rhythm in the House Mouse. Behaviour Genetics 35:601-611, 2005.
  • Chiesa JJ, Anglès-Pujolràs M,Díez-Noguera A, Cambras T. Effect of light during lactation on the phasic and tonic responses of the rat pacemaker. American Journal of Physiology 289:998-1005, 2005

2004

  • de la Iglesia H, Cambras T, Schwartz WJ, Díez-Noguera A. Forced desynchronization of dual circadian oscillatores within tye rat suprachiasmatic nucleus. Current Biology 14:796-800, 2004.
  • Cambras T, Chiesa JJ, Araujo J, Díez-Noguera A. Effects of photoperiod on rat motor activity rhythm at the lower limit of entrainment. Journal of Biological Rhythms. 19:216-225, 2004.

2003

  • Canal-Corretger MM, Cambras T, Vilaplana J, Díez-Noguera A. Tau and phase response curve for non-photic stimuli in blinded rats. Biological Rhythm Research 34:91-99, 2003.
  • Canal-Corretger MM, Cambras T, Díez-Noguera A. Effect of light during lactation on the phasic and tonic responses of the rat pacemaker. Chronobiology International 20:21-35, 2003.
  • Canal-Corretger MM, Cambras T,Vilaplana J, Díez-Noguera A. The manifestationof the motor activity circadian rhythm of blinded rats depends on the lighting conditions during lactation. Chronobiology International, 20:441-450, 2003.

2002

  • Díez-Noguera A, Sans-Fuentes MA, Sarrias X. Métodos de análisis cuantitativo de los registros ambulatorios de presión arterial. Nefrologia 22:47-53, 2002.

2001

  • Canal-Corretger MM, Vilaplana J, Cambras T, Díez-Noguera A. Functioning of the rat circadian system is modified by light in critical postnatal days. American Journal of Physiology (Regulatory Integrative Comp. Physiol.) 280:R1023-R1030, 2001.
  • Canal-Corretger MM,Vilaplana J, Cambras T, Díez-Noguera A. Effect of light on the development of the circadian rhythm of motor activity in the mouse. Chronobiology International 18:683-696, 2001.
  • Canal-Corretger MM, Witte K, Díez-Noguera A, Lemmer B. Effect of short light-dark cycles on young and adult TGR (mRen)27 Rats. Chronobiology International 18:641-656, 2001.

2000

  • Canal-Corretger MM, Cambras T,Vilaplana J, Díez-Noguera A. Bright light alters the functioning of the circadian system of adult rats. American Journal of Physiology (Regulatory Integrative Comp. Physiol.) 278:R201-R208, 2000.
  • Cambras T, Vilaplana J, Campuzano A, Canal-Corretger MM, Carulla M, Díez-Noguera A. Entrainment of the rat motor activity rhythm: effects of the light-dark cycle and physical exercise. Physiology and Behavior 70:227-232, 2000.

Anys anteriors

  • Campuzano A, Vilaplana J, Cambras T, Díez-Noguera A. The role of wheel running in the coupling of two simultaneous circadian rhythm of motor activity in the rat. Biological Rhythm Research. 30:497-507, 1999.
  • Campuzano A, Cambras T, Vilaplana J, Canal MM, Carulla M, Díez-Noguera A. Period lenght of the light-dark cycle influences the growth rate and food efficiency in mice. Physiology and Behavior 67:791-797, 1999.
  • Campuzano A, Vilaplana J, Cambras T, Díez-Noguera A. Dissociation of the rat motor activity rhythm under T-cycles shorter than 24 hours. Physiology and Behavior, 63:171-176, 1998.
  • Cambras T, Vilaplana J, Torres A, Canal MM, Casamitjana N, Campuzano A, Díez-Noguera A. Constant bright light during lactation prevents arhythmicity due to LL. Physiology & Behavior 63: 875-882, 1998.
  • Vilaplana J, Cambras T, Díez-Noguera A. Dissociation of motor activity circadian rhythm in rats after exposure to LD cycles of 4 hour period. American Journal of Physiology (Regulatory) 272: R95-R102, 1997.
  • Cambras T, Canal MM, Torres A, Vilaplana J, Díez-Noguera A. The manifestation of circadian rhythm under constant light depends on the lighting conditions during lactation. American Journal of Physiology (Regulatory) 272: R1039-R1046, 1997.
  • Vilaplana J, Cambras T, Díez-Noguera A. Simultaneous manifestation of free-running and entrained rhythms in the rat motor activity explained by a multioscillatory system. Chronobiology International 14:9-18, 1997.
  • Vilaplana J, Madrid JA, Sanchez-Vazquez J, Campuzano A, Cambras T, Diez-Nogurera A. Influence of light/dark cycles on the growth rate of young rats. Physiology and Behavior 58:9-13, 1995
  • Vilaplana J, Cambras T, Diez-Noguera A. Effect of light intensity on the activity rhythm of young rats. Biological Rhythm Research 26:306-315, 1995
  • Díez-Noguera A. Non standard methods of analysis: graphic image processing. Biological Rhythm Research 26:202-215. 1995
  • Vilaplana J, Cambras T, Díez-Noguera A. Sound does not entrain the motor activity circadian rhythm of rats. Physiology and Behavior, 59:975-978, 1995
  • Díez-Noguera A, Vilaplana J, Campuzano A, Cambras T. Presence of two circadian components in the motor activity of young rats entrained to different T cycles. Biological Rhythms Research, 25, 2:181-185, 1994.
  • Campuzano FA, Sanchez-Vazquez JF, Vilaplana J, Madrid JA, Cambras T, Díez-Noguera A. Effect of period length of ligth-dark cycles on the growth rate of young wistar rats. Biological Rhythms Research, 25, 2:180, 1994.
  • Vilaplana J, Cambras T, Díez-Noguera A. Effects of short light-dark cycles on the motor actdivity rhythm of pinealectomized rats. Biological Rhythms Research, 25, 2:198-201, 1994.
  • Campuzano FA, Sanchez-Vazquez JF, Vilaplana J, Madrid JA, Cambras T, Díez-Noguera A. Presence of two circadian components in the motor activity of young rats entrained to different T cycles. Biological Rhythms Research, 25, 2:180, 1994.
  • Díez-Noguera A. A functional model of the circadian system based on the degree of intercommunication in a complex system. American Journal of Physiology (267:R1118-R1135, 1994).
  • Rivera Coll A, Fuentes Arderiu X, Díez Noguera A. Circadian rhythms of serum concentrations of 12 enzymes of clinical interest. International Chronobiology, 10:190-200, 1993.
  • Cambras T, Vilaplana J, Díez Noguera A. Effects of long term restricted feeding on motor activity rhythm in the rat. American Journal of Physiology 265:R467-R473, 1993.
  • Helfrich-Förster C, Díez Noguera A. Use of a multioscillatory sytem to simulate experimental results obtained for the period-mutants of Drosophila melanogaster. Journal of Interdisciplinary Cycle Research. 1993.
  • Díez Noguera A, Cambras T, Sarrias X, Vilaplana J. Cardiovascular circadian rhythms in a human isolation experience in a cave. Endogenous or exogenous nature?. Chronobiology and Chronomedicine: basic research and applications (Díez-Noguera A, Cambras T, eds) Peter Lang, Frankfurt am Main, 1992.
  • Vilaplana J, Queralt J, Cambras T, Díez Noguera A, Franch A, Cassany S. Motor activity circadian rhythm of rats with adjuvant arthritis. Chronobiology and Chronomedicine: basic research and applications (Díez-Noguera A, Cambras T, eds) Peter Lang, Frankfurt am Main, 1992.
  • Cambras T, Díez Noguera A. Evolution of rat motor activity circadian rhythm under three different light patterns. Physiology and Behaviour, 49:63-68, 1991.
  • Díez Noguera A, Cambras T. Sex differences in the development of the motor activity circadian rhythm in rats under constant light. Physiology and Behaviour, 47:889-894, 1990.
  • Cambras T, Díez Noguera A, Vilaplana J. Adaptation to periodic restricted feeding of rats under different light patterns. Journal of Interdisciplinary Cycle Research, 20:175-178, 1990.
  • Díez Noguera A. Characteristics of entrainment in a multioscillatory system. Journal of Interdisciplinary Cycle Research, 20:180-182, 1990.
  • Díez Noguera A. Mathematical model to explain the evolution of motor activity rhythm in rats. En "Chronobiology: its role in Clinical Medicine, General Biology, and Agriculture, Part B." Hayes DK, Pauly JE, Reiter RJ (Editores). Wiley-Liss, Inc. New York 1990.
  • Díez Noguera A, Cambras T, Ribot M, Torralba A. Hereditary nature of pattern of motor activity in mice. Physiology and Behaviour, 45:307-311, 1989.
  • Díez Noguera A, Cambras T. Determinación de las características del ritmo en variables biológicas. Método del cosinor. Informática en Medicina i Biología, 3:25-30, 1989.
  • Ruis J, Buys JP, Cambras T, Rietveld WJ. Effects of T cycles of light darkness and periodic forced activity on methamphetamine induced rhythms in intact and SCN lesioned rats. Physiology and Behaviour, 47:1989.
  • Cambras T, Díez Noguera A, Ribot M.. Classification of familiar motor activity patterns using a cluster method and spectral analysis. Journal of Interdisciplinary Cicle Research, 19:17-22, 1988.
  • Díez Noguera A, Cambras T, Codina C, Torralba A. A graphic power spectrum based method to study variations in circadian rhythms. Journal of Interdisciplinary Cicle Research, 19:23-28, 1988.
  • Díez Noguera A, Cambras T, Ribot M. Changes in motor activity during the developmement of circadian rhythm in rats. Journal of Interdisciplinary Cicle Research, 19:65-74, 1988.
  • Cambras T, Díez Noguera A. Generational variability in the patterns of motor activity circadian rhythms in the rat. Revista Española de Fisiología, 44:243-246, 1988.
  • Díez Noguera A, Cambras T, Ribot M, Torralba A. Detection of changes in the mouse circadian system induced by stress. Revista Española de Fisiología, 44:247-256, 1988.
  • Castell M, Díez Noguera A, Castellote C, Queralt J, Cambras T, Ribot M. Alterations of circadian Rhythm of motor activity in adjuvant arthritic rats. Pain, 33:379-383, 1988.
  • Díez-Noguera A, Ribot M, Cambras T. Sex differences in the motor activity pattern in mice. I.R.C.S. Medical Science -Physiology, 14:372, 1986.
  • Díez-Noguera A, Ribot M, Cambras T. Alterations in the mouse motor activity circadian rhythm induced by stress. Effect of light pattern. Annual Review of Chronopharmacology, 3:305-308, 1986.
  • Guzmán Llansa L, Díez-Noguera A, Igual A, Rosich M. Circadian rhythm of corneal reepithelialization in rabbit. I.R.C.S. Medical Science -Biochemistry, 14:798-799, 1986.
  • Díez-Noguera A, Ribot M, Cambras T, Torralba A. Desarrollo del ritmo circadiano de actividad motora en el ratón. Revista Española de Fisiología, 40/3:275-280, 1985.
  • Díez-Noguera A, Casamitjana N, Gris PJ, Ribot M, Cambras T. Comparison of motor activity measured by two different methods: Optical and Inductive. Revista Española de Fisiología, 40/3:281-286, 1985.

Llibres

  • Díez Noguera A, Cambras T, (editors). Chronobiology and Chronomedicine: basic research and applications. Peter Lang, Frankfurt am Main, 1992. . ISBN:3-631-44960-7.
  • Moretó M, Castell M. Díez-Noguera A, Queralt J, Vinardell P. Fisiologia Humana i Fisiopatologia A. (Textos Docents num. 5).Edicions Universitat de Barcelona Barcelona, 1996. ISBN:84-475-0628-2.
  • Díez Noguera A, Cambras T, Vilaplana J, Casamitjana N. Cronobiologia. Textos Docents. Universitat de Barcelona (num. 51). 1996. ISBN:84-475-1335-1.
  • Cambras T, C. Amat, JJ Moreno, M. Moretó, J. Queralt. Fisiologia Humana i Fisiopatologia B. (Textos Docents num. 105). Edicions Universitat de Barcelona Barcelona, 1997. ISBN:84-89829-82-9.
  • Cambras T.Cronobiologia y enfermedad mental (colección Nuevas Fronteras en Psiquiatria) . SCM, Barcelona, 2004 ISSN: 1578-2808 Depósito legal: B-42357-2000.

Capitols de llibres

  • Díez Noguera A, Sarrias X. Concepto de ritmos circadianos. Ritmo nictameral de la Presión arterial. Dins de "Monitorización ambulatoria de la presión arterial. J. Ocón Pujadas, J. Mora Maciá, J Herrera Pérez del Villar. Mosby, 1996.
  • Díez-Noguera A, Cambras T, Vilaplana J, Casamitjana N, Campuzano A. Cronobiologia. En “La recerca a la Facultat de Farmàcia”. Viñas M (editor-coordinador). Editorial . Barcelona, 1996. ISBN: 84-477-0654-1.
  • Díez-Noguera A. Cronobiologia. Dentro de “Cronoterapia de la Hipertensión” Mora-Macià J, González-Juanatey JR. Ediciones Ergon. Majadahonda (Madrid), 1998. ISBN: 84-89834-31-8.
  • Mora-Macià J, González-Juanatey JR, Díez-Noguera A. De la cronobiologia a la cronoterapia de la hipertensión arterial. Consideraciones finales. Dins de “Cronoterapia de la Hipertensión” Mora-Macià J, González-Juanatey JR. Ediciones Ergon. Majadahonda (Madrid), 1998. ISBN: 84-89834-31-8.
  • Díez-Noguera A. Métodos de Analisis de los Ritmos Biológicos. Dins de “Cronobiología Humana” Golombek D. Universidad Nacional de Quilmes Ediciones (Buenos Aires), 2002. ISBN: 987-9173-61-9.
  • Díez-Noguera A, Diambra L. A modelagem dos Ritmos Biológicos. Dins de “Cronobiologia: Princípios e Aplicações”, 2ª edición. Marques N, Menna-Barreto L. Editora da Universidade de São Paulo. 2003.
  • Diez-Noguera A Métodos de estudio delos ritmos biológicos.En “CRONO Biologia, Patologia, Farmacologia” Tamargo J,Barberá JM (directores). Ediciones Mayo (Madrid), 2005. ISBN: 84-96122-66-2.
  • Cambras T. Cronocancerología. En “CRONO Biologia, Patologia, Farmacologia” Tamargo J,Barberá JM (directores). Ediciones Mayo (Madrid), 2005. ISBN: 84-96122-66-2.
  • Cambras T. Propiedades fundamentales de los ritmos circadianos. En “CRONOBIOLOGÍA Y CRONOTERAPIA. La espiral del tiempo biológico” . JA Madrid, MA Rol, J Sánchez editores, editec@red Londres 42.28028 Madrid. 2006. En prensa.
  • Diez-Noguera A. Métodos de estudio de los ritmos biológicos. En “CRONOBIOLOGÍA Y CRONOTERAPIA. La espiral del tiempo biológico” . JA Madrid, MA Rol, J Sánchez editores, editec@red Londres 42.28028 Madrid. 2006. En prensa.
  • Urretavizcaya M, Soria V, Cambras T. Ritmos biológicos y enfermedad mental. En “CRONOBIOLOGÍA Y CRONOTERAPIA. La espiral del tiempo biológico” . JA Madrid, MA Rol, J Sánchez editores, editec@red Londres 42.28028 Madrid. 2006. En prensa.

Tècniques i metodologia

  • Detecció i discriminació de l’activitat motora de rosegadors.
  • Mètodes d’anàlisi estadística convencionals i avançats.
  • Cirurgia estereotàctica de rosegadors (sistema nerviós).
  • Modelització i simulació per ordinador de sistemes biològics.
  • Anàlisi i quantificació de ritmes biològics i sèries temporals.
  • Anàlisi de conducta animal.

Col·laboració amb altres grups

  • Juan Antonio Madrid, Universidad de Murcia, Múrcia.
  • Serge Daan, University of Groningen, Groningen, Holanda.
  • Charlotte Helfrich-Forster. Universität Tübingen, Alemanya.
  • Horacio de la Iglesia. Universitat de Washington, Seattle, USA.
  • John Araujo. Universidade do Rio Grande do Norte. Brasil.
  • Mercè Canal. University of Manchester. UK.
  • Luiz Menna-Barreto. Universidade do Sao Paulo. Brasil.

Enllaços seleccionats


Activitat docent


Anuncis

Ateses la nostra experiència i les tècniques que utilitzem, oferim els següents serveis externs a empreses i institucions:

  • Formació en cronobiologia
  • Anàlisi de ritmes en variables biològiques
  • Registre d’activitat motora
  • Informàtica aplicada (programació i anàlisi)
  • Estadística avançada i disseny d’experiments

Per a les persones interessades en la nostra recerca en cronobiologia oferim les possibilitats següents:

  • Fer la tesi doctoral.
  • Fer el màster Experimental en Ciències Farmacèutiques per a llicenciats.
  • Ser alumne de l’assignatura Treball dirigit, durant el segon cicle de l’ensenyament de Farmàcia.
  • Ser alumne de lliure elecció.

El grup resta obert a considerar qualsevol proposta de treball o de col·laboració relacionada amb la cronobiologia.




 
Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
  © Universitat de Barcelona Edició: Departament de Fisiologia
Última actualització o validació:03.03.2011