Altres informacions d'interès
1 de febrer de 2012Sessions 'La Història dels Estats Units a través del Cinema. 'Els Presidents de la Gran Pantalla'
A partir del dia 20 de febrer i fins al 26 de març tindrà lloc les sessions 'La Història dels Estats Units a través del Cinema. 'Els Presidents de la Gran Pantalla'.
Aquestes sessions, que es faran a les 19 hores a l'auditori de l'Institut d'Estudis Nord-Americans (via Augusta, 123), tenen el següent programa:
- 20 de febrer. BIOPIC.
Lincoln (1930), D. W. Griffith
Presentació: Susanna Tavera
- 27 de febrer. CAMPANYA ELECTORAL.
Primary Colors (1998), Mike Nichols
Presentació: José María Rúa
- 5 de març. PRESIDÈNCIA I ESCLAVATGE
Jefferson in Paris (1995), James Ivory
Presentació: Mary Nash
- 12 de març. PRESIDÈNCIA I LES CRISIS
Dr. Strangelove (1964), Stanley Kubrick
Presentació: Josep Maria Caparrós
- 19 de març. IMPEACHMENT
Frost/Nixon (2008), Ron Howard
Presentació: Víctor Gavín
- 26 de març. ATEMPTATS
Bobby (2006), Emilio Estévez
Presentació: Manel Risques.
Els alumnes matriculats podran aconseguir 2 crèdits amb un mínim d'un 80 % d'assistència i redactant un treball.
Entrada lliure.
Coordinen:
Departament d'Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història [+]
Fundació Institut d'Estudis Nord-Americans [+].
20 de setembre de 2011Ampliació dels terminis de matrícula d'Estudis Superiors de Coneixement de Catalunya
Postgrau propi de la Universitat de Barcelona
Aquest postgrau, que té com a dates de celebració del 10 d'octubre de 2011 fins al 28 de juny de 2012, pretén oferir i aportar coneixements multidisciplinaris sobre la realitat catalana al llarg del temps, en el seu present i en les perspectives d'evolució futura.
El postgrau va dirigit a:
-
persones que es dediquen o volen dedicar-se a la dinamització cultural (personal de centres, museus, rutes culturals, que es dediquen a la promoció turística del territori, etc.);
- persones que volen treballar en l’ensenyament primari i secundari i que poden tenir en aquest postgrau uns elements per reforçar i ampliar la seva preparació;
- persones que treballen en l’administració (especialment en lloc de responsabilitat) o que formen part d'associacions o partits polítics; i
- Estudiants universitaris que vulguin completar i interrelacionar coneixements adquirits o obrir noves perspectives en el camp de les Humanitats.
Els Diplomes de Postgrau representen uns punts complementaris en totes les oposicions de l’administració pública autonòmica.
Dates del Postgrau
Des del 10 d'octubre de 2011 al 28 de juny de 2012
Prematrícula
Fins al 7 d’octubre de 2011
de dilluns a divendres, de 10 a 12 hores
Els dimecres, de 17 a 19 hores
Persona de contacte
Giovanni C. Cattini
Departament d’Història Contemporània - despatx 2068
Carrer de Montalegre, 6-8 / 08001 Barcelona
Tel. 934037820; Fax. 934037800; E-mail: gccattini@ub.edu
Matrícula
A partir del 3 d’octubre de 2011
Secretaria de la Facultat de Geografia i Història
Carrer de Montalegre, 6 - 08001 Barcellona
El Postgrau s'impartirà a la Facultat de Filologia (Gran Via de les Corts Catalanes, 585 - 08007 Barcelona).
Per a més informació cliqueu aquí [+].
.
10 de setembre de 2011Ha mort Josep Termes
El Departament d’Història Contemporània lamenta profundament la pèrdua del professor emèrit Josep Termes Ardèvol, produïda el dia 9 de setembre.
Josep Termes, que havia estat distingit amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va ser docent i director del nostre departament, i després del seu pas per la Universitat Pompeu Fabra havia esdevingut novament professor de la Universitat de Barcelona, en la seva condició de catedràtic emèrit, adscrit al CEHI.
Repercussions
- Vilaweb. Cliqueu aquí [+].
- L'Avenç. Cliqueu aquí [+].
- Sàpinens. Cliqueu aquí [+].
- Òmnium Cultural. Cliqueu aquí [+].
- Ara. Cliqueu aquí [+].
- El Punt Avui. Cliqueu aquí [+]
15 de juliol de 2011Estudis Superiors de Coneixement de Catalunya - Postgrau propi de la Universitat de Barcelona
Aquest postgrau, que té com a dates de celebració del 3 d'octubre de 2011 fins al 21 de juny de 2012, pretén oferir i aportar coneixements multidisciplinaris sobre la realitat catalana al llarg del temps, en el seu present i en les perspectives d'evolució futura.
El postgrau va dirigit a:
-
persones que es dediquen o volen dedicar-se a la dinamització cultural (personal de centres, museus, rutes culturals, que es dediquen a la promoció turística del territori, etc.);
- persones que volen treballar en l’ensenyament primari i secundari i que poden tenir en aquest postgrau uns elements per reforçar i ampliar la seva preparació;
- persones que treballen en l’administració (especialment en lloc de responsabilitat) o que formen part d'associacions o partits polítics; i
- Estudiants universitaris que vulguin completar i interrelacionar coneixements adquirits o obrir noves perspectives en el camp de les Humanitats.
Els Diplomes de Postgrau representen uns punts complementaris en totes les oposicions de l’administració pública autonòmica.
Dates del Postgrau
Des del 10 d'octubre de 2011 al 28 de juny de 2012
Prematrícula
Fins al 7 d’octubre de 2011
de dilluns a divendres, de 10 a 12 hores
Els dimecres, de 17 a 19 hores
Persona de contacte
Giovanni C. Cattini
Departament d’Història Contemporània - despatx 2068
Carrer de Montalegre, 6-8 / 08001 Barcelona
Tel. 934037820; Fax. 934037800; E-mail: gccattini@ub.edu
Matrícula
A partir del 3 d’octubre de 2011
Secretaria de lla Facultat de Geografia i Història
Monttallegre, 6 - 08001 Barcellona
El Postgrau s'impartirà a la Facultat de Filologia (Gran Via de les Corts Catalanes, 585 - 08007 Barcelona).
Per a més informació cliqueu aquí [+].
8 de juny de 2011Curs d'Estiu - Juliols UB: 'La Guerra Civil Espanyola al Cinema'
Aquest curs de la 15a edició d’ELS JULIOLS de la Universitat de Barcelona ha estat organitzat pel Departament d’Història Contemporània de la UB i el Centre d’Investigacions Film-Història.
Coordinat per Josep Maria Caparrós, catedràtic d’Història Contemporània i Cinema, i per Magí Crusells, secretari del Centre FILM-HISTÒRIA, compta amb la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Totes les sessions començaran a les 16 hores a l’Edifici Històric de la UB (Plaça Universitat, Pati de Lletres, Aula 203).
2-3 crèdits de lliure elecció.
Programa
Dilluns, 4 de juliol de 2011
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA A TRAVÉS DEL CINEMA DOCUMENTAL
Ponent: Magí Crusells.
Visita guiada a l’exposició Cinema en tems de guerra, exili i repressió
Dimarts, dia 5
EL CINEMA DE FICCIÓ DURANT LA GUERRA
Aurora de esperanza (1937), d’Antonio Sau
Ponent: Josep Maria Caparrós.
Dimecres, dia 6
LA REREGUARDA DURANT EL CONFLICTE BÈL·LIC
La doble vida del faquir (2005), d’Elisabet Cabeza i Esteve Riambau.
Ponent: Esteve Riambau
Dijous, dia 7
EXILI I REPRESSIÓ DURANT LA POSTGUERRA ESPANYOLA
Companys, procés a Catalunya (1979), de Josep Maria Forn
Ponent: Josep Maria Forn
Divendres, dia 8
EL SUPORT DE HOLLYWOOD
Hollywood contra Franco (2008), d’Oriol Porta
Ponent: Oriol Porta.
Per a més informació:
Els Juliols de la UB.
Telèfon: 93-403 44 36
També a www.ub.edu/juliols [+] i a www.ub.edu/dphc/pdfs/2011generajuliols.pdf [+].
10 de març de 2011Cicle 'La Història dels Estats Units a través del Cinema'
El Departament d'Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb la Fundació d'Estudis Nord-americans, organitza un conjunt de sis sessions d'un cicle sobre la Història dels Estats Units a través del medi cinematogràfic.
El Cicle, les sessions del qual es faran sempre a les 19 hores a l'Institut d'Estudis Nord-americans (Via Augusta 123), s'inicia dilluns 14 de març, amb el seguent programa:
* Tensions societat-religió, amb la pel·lícula 'The Crucible' (1996), de Nicholas Hytner. Presentació a càrrec de Susanna Tavera (dilluns 14 de març).
* La Guerra Civil, amb la pel·lícula 'The Horse Soldiers' (1959), de John Ford. Presentació a càrrec de Josep Maria Caparrós (dilluns 21 de març).
* Dona, amb la pel·lícula 'Way Down East' (1920), de D. W. Griffith. Presentació a càrrec de Mary Nash (dilluns 28 de març).
* Partit Republicà, amb la pel·lícula 'Young Mr. Lincoln' (1939), de John Ford. Presentació a càrrec de Manel Risques (dilluns 4 d'abril).
* La Gran Depressió, amb la pel·lícula 'The Grapes of Wrath' (1940), de John Ford. Presentació a càrrec de José Manuel Rúa (dilluns 11 d'abril).
* Segregació Racial, amb la pel·lícula 'Mississippi Burning' (1988), de Alan Parker. Presentació a càrrec de Víctor Gavín (dijous 14 d'abril).
Totes les sessions tenen l'entrada gratuïta.
Els alumnes matriculats podran aconseguir 2 crèdits (amb el 80% d'assistència i redactant un treball).
Per a més informació del Cicle cliqueu aquí [+].
.
01 de març de 2011Celebració de l'acte d’Homenatge en memòria de l'historiador i capità de l'exèrcit Gabriel Cardona
El passat 24 de febrer va tenir lloc un acte d'homenatge en memòria de l'historiador i capità de l'exèrcit Gabriel Cardona.
La Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de Barcelona va ser l'escenari d'un acte en memòria de Gabriel Cardona, nascut a Menorca el 1938, que va morir el 5 de gener passat a causa d'un accident domèstic.
Des d'aquest espai del web del Departament d'Història Contemporània us facilitem un link al tractament d'aquesta informació al diari Avui a l'endemà de l'acte.
Cliqueu aquí [+].
15 de gener de 2011Acte d’Homenatge al Professor Gabriel Cardona
El Departament d’Història Contemporània i el CEHI us conviden a la presentació de l’obra pòstuma del professor Gabriel Cardona, Las torres del honor.
La presentació anirà a càrrec del professor Ángel Viñas (Universidad Complutense de Madrid).
L’acte tindrà lloc a l’Aula Gran, Facultat de Geografia i Història (carrer Montalegre 6).
El dijous 24 de febrer de 2011, a les 12.30 hores.
Més informació
Per a més informació cliqueu aquí [+].
7 de gener de 2011Mor el professor de la UB Gabriel Cardona
El passat 5 de gener va morir el militar i professor del Departament d'Història Contemporània de la UB Gabriel Cardona.
Gabriel Cardona (Menorca, 1938), militar de carrera per tradició familiar, es va llicenciar i doctorar en Història a la UB. De conviccions democràtiques, va ser fundador de la Unión Militar Democrática, i va abandonar voluntàriament l'Exèrcit arran de l'intent de cop d'Estat del 23-F. Des d'aleshores es va dedicar a l'ensenyament universitari a la UB, i va col·laborar també amb les universitats de Califòrnia i Illinois. Gabriel Cardona va pronunciar la seva darrera lliçó a la UB el desembre de 2007 amb motiu de la seva jubilació.
Gabriel Cardona era, així mateix, col·laborador assidu als mitjans de comunicació, i va publicar més d'una trentena de llibres, entre els quals destaquen Historia del Ejército (1981), El poder militar en España hasta la guerra civil (1982), El problema militar en España (1990), Franco y sus generales (2001), El gigante descalzo (2003), Los Milans del Bosch, una familia de armas tomar (2005), La guerra civil (2005), Historia militar de una guerra civil (2006) i Crònica dels militars catalans (2006). És coautor, entre d'altres, de Weyler, nuestro hombre en La Habana (1998), Alfonso XIII (2003), Aunque me tiren el puente (2004) i La República y la guerra civil (2006). També va debutar en la ficció narrativa amb la novel·la Franco no estudió en West Point (2003). Altres obres recents són El poder militar en el franquismo (2008), Alfonso XIII, el rey de espadas (2010) i Cuando nos reíamos del miedo (2010).
Més informació
Per a més informació cliqueu aquí [+].
4 de desembre de 2010Primera Trobada GalEusCa d’historiadors/es
Els propers dies 10 i 11 de desembre de 2010 té lloc la Primera Trobada GalEusCa d'historiadors i historiadores. Aquesta reunió, que porta com a eix central "Entre la construcció nacional i la repressió identitària", se celebra al Museu d’Història de Catalunya.
La trobada d’historiadors/es de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, d’Euskadi i de Galiza, per compartir investigacions i experiències, és una exigència improrrogable si es vol entendre el present i l’Europa actual.
L’anàlisi de les trajectòries històriques d’aquestes tres nacions ha de servir per veure els punts en comú, però també els ritmes diferents i les lògiques internes.
Aquestes jornades, doncs, volen ser un exercici d’història comparada que, en aquesta ocasió, partirà de l’època moderna i arribarà fins a l’intent de genocidi identitari del franquisme contra aquestes tres realitats nacionals.
Grup promotor
Asociación Galega de Historiadores (AGH), Grup
d’Estudis d’Història de la cultura i dels Intel·lectuals
(UB), Grup de Recerca Biografia&Parlamento. (Dpt. H.
Contemporánea-Gaurregungo Historia saila-UPV-EHU),
Grup de Recerca Manuscrits (UAB).
Organització
Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Coordinadora
de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Fundació
Josep Irla, Institut Ramon Muntaner, Memorial
Democràtic, Murgía. Revista Galega de Historia, Museu
d’Història de Catalunya.
Comitè científic i organitzador
Joseba Agirreazkuenaga (UPV-EHU), Agustí Alcoberro
(Universitat de Barcelona), Alberto Angulo (UPV-EHU),
Albert Balcells (Universitat Autònoma de Barcelona),
Xusto Beramendi (Universidade de Santiago de Compostela-USC), Miquel Caminal (Memorial Democràtic),
Jordi Casassas (Universitat de Barcelona), Giovanni C.
Cattini (Universitat de Barcelona), Josu Chueca (UPVEHU),
Uxío-Breogán Diéguez (CEDAB Universidade de
Vigo), Xosé Estévez (Universidad de Deusto), Pere Gabriel
(Universitat Autònoma de Barcelona), Òscar Jané
(Universitat Autònoma de Barcelona), M. Carme Jiménez
(Institut Ramon Muntaner), Manuel Perez Nespereira
(Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals), Enric Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona), Àngel Ramos (Fundació Josep Irla), Josep M. Roig i Rosich (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), Gemma Rubí (Universitat Autònoma de Barcelona), Pegerto Saavedra (Universidade de Santiago de Compostela-USC), Josep Santesmases (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana), Antoni Simon (Universitat Autònoma de Barcelona), Queralt Solé (Universitat de Barcelona), Josep Termes (Universitat de Barcelona), Carlos Velasco (Universidade da Coruña), Francesc Viso (Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana).
Inscripció
Mitjançant dos procediments:
- inscripció electrònica al formulari que
trobareu a www.irmu.org, www.ccepc.org i
http://galeuscahistoria.blogspot.comasda o bé mitjançant la butlleta que trobareu tot clicant aquí [+].
Modalitat d’inscripció
- General: 30 € (amb dret a les actes)
- Reduïda, amb presentació de comunicació: 20 € (dóna dret a les actes i al dinar de divendres).
L’import de la inscripció es farà efectiu mitjançant transferència
al compte corrent 2100-0610-50-0200085399
La referència de la transferència ha de ser “Galeusca – nom de
l’inscrit”
Més informació
Per obtenir més informació de la Trobada i de les diverses activitats del seu programa, tot clicant aquí [+].
23 de novembre de 2010Nova publicació: Diari d'una postguerra: La Vanguardia Española (1939-1946)
Ha estat publicat recentment pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) el llibre Diari d'una postguerra: La Vanguardia Española (1939-1946).
Directors:
Rafael Aracil
Andreu Mayayo
Antoni Segura.
Autors:
Marc Andreu Acebal
Elisenda Barbé i Pou
Elisabet Escoto
Oriol Dueñas
Lola Harana
Paola Lo Cascio
Alberto Pellegrini
Beatriz Pinilla
José Manuel Rúa Fernández
Queralt Solé
Federico
Vázquez Osuna
Joan Villarroya.
Col·lecció:
Recerca i pensament, 58
Editor:
Afers
Data d'edició:
2010
Més informació cliqueu aquí [+].
8 de setembre de 2010Nou número de 'Cercles', Revista d'Història Cultural
Ha estat publicat el número 13 de 'Cercles', Revista d'Història Cultural, que promou el Grup d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals.
El sumari de la revista és el següent:
Coordinador: Cattini, Giovanni C.
Format: 15 X 21
Pàgines: 242
Centre: Publicacions UB
Data d'edició: 2010
Ressenya:
Aquest Cercles. Revista d'Història Cultural és un número miscel·lani que té com a trait d'union el prisma de la història cultural, en què tenen cabuda estudis i reflexions sobre polítiques culturals, identitats locals i nacionals, cultures polítiques i mediadors culturals amb un horitzó que va més enllà del context català i espanyol.
Editorial:
- El GEHCI, un projecte consolidat d'història cultural (p.6)
GEHCI
Temes :
- 'Catalanisme i construcció simbòlica. Qüestions generals i un cas particular: el noucentisme targarí (1898-1936)'
Joaquim Capdevila i Capdevila (p. 9)
- 'Les biblioteques populars de la Mancomunitat: un projecte polític i un projecte bibliotecari'
Teresa Mañà Terré (p. 44)
- '«Nosaltres els Catalans del Nord». Une histoire de l’identité roussillonnaise à l’âge des nations'
Nicolas Berjoan (p. 61)
- 'El «catalanisme» a la Catalunya del Nord (1918-dècada dels setanta)'
Òscar Jané; Eric Forcada (p. 81)
- 'Il mito garibaldino nell’orbita del Fascismo'
Fabrizio Soriano(p. 95)
Espais :
- 'Unes notes sobre les identitats a la Catalunya contemporània'
Xavier Filella (p. 107)
- 'Notas sobre la historia intelectual argentina entre 1983 y la actualidad'
Paula Bruno (p. 113)
- 'Les elits locals en una societat en transformació. El cas d’Aix-en-Provence al segle XIX'
David Cao Costoya (p. 134)
Monografies i recerques :
- 'La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País durant la primera meitat del segle XIX: origen, organització i principals línies d’actuació'
Pol Dalmau i Palet (p. 151)
- 'Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)'
Eduard Pagès Ruiz (p. 169)
- 'Gonçal de Reparaz, intel·lectual errant'
Xavier Anta (p. 183)
- 'Un reto desconocido de Joan Peiró i Belis: integrar cooperativismo, cultura y revolución social'
Miguel Garau (p. 201)
In memoriam :
'Pere Anguera i Nolla, historiador'
Josep Maria Roig Rosich (p. 221)
Ressenyes :
- 'Catalan Historical Review, la nostra revista de l'IEC'
Albert Balcells (p. 225)
- 'Reivindicació de la complexitat'
Juan Francisco Fuentes (p. 229)
Autors:
(p. 235)
Normes de presentació:
(p. 239)
Per accedir al número 13 de la revista 'Cercles' en format PDF, cliqueu aquí [+].
11 de juliol de 2010Cinema en Temps de Guerra, Exili i Repressió
Exposició i cicle de cinema organitzat pel Memorial Democràtic de la
Generalitat de Catalunya, el Centre d'Investigacions Film-Història del
Departament d'Història Contemporània de la UB, amb la col·laboració
del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i de la Filmoteca
de Catalunya.
Dimecres, 22 de setembre de 2010:
Inauguració de l'exposició
I. LA PRODUCCIÓ I EXHIBICIÓ DURANT EL CONFLICTE BÈL·LIC.
Per Josep M. Caparrós i Magí Crusells, comissaris de l'exposició.
Dijous, dia 30 de setembre:
II. LA VIDA QUOTIDIANA A LA RERAGUARDA.
Per Esteve Riambau, director
de la Filmoteca de Catalunya. Projecció del film "La doble vida del
faquir (2005).
Dijous, 7 d'octubre:
III. ELS EXILIS.
Per Romà Gubern, catedràtic emèrit de la Universitat
Autònoma de Barcelona. Projecció del film "Els nens de Rússia" (2001),
de Jaime Camino.
Dimecres, dia 13 d'octubre:
IV. LA REPRESSIÓ.
Per Josep Maria Forn. Projecció del film "Companys,
procés a Catalunya" (1979).
Dijous, dia 21 d'octubre:
V. LA PRODUCCIÓ EN CATALÀ DURANT EL FRANQUISME.
Per Núria Espert.
Projecció del film "Maria Rosa" (1964), d'Armando Moreno.
Totes les sessions tindran lloc a l'auditori del Memorial Democràtic
(Via Laietana, 69), a les 19 hores. L'entrada és lliure.
Els alumnes matriculats podran aconseguir 1,5 crédits (amb el 80% d'assistència al cicle i redactant un treballs sobre l'Exposició monogràfica).
11 de juny de 2010Primera Trobada GalEusCa d’historiadors/es
El Grup d'Història de la CUltura i dels Intel·lectuals (GEHCI), grup de recerca consolidat del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, col·labora en la convocatòria de la Primera Trobada Galeusca d’historiadors/es, que tindrà lloc a Barcelona, al Museu d'Història de Catalunya, els dies 10 i 11 de desembre de 2010. Aquesta trobada porta com a eix central "Entre la construcció nacional i la repressió identitària".
La trobada regular d’historiadors/es de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, d’Euskadi i de Galiza, per compartir investigacions i experiències, és una exigència improrrogable si es vol entendre el present i l’Europa actual.
L’anàlisi de les trajectòries històriques d’aquestes tres nacions ha de servir per veure els punts en comú, però també els ritmes diferents i les lògiques internes.
Aquestes jornades, doncs, volen ser un exercici d’història comparada que, en aquesta ocasió, partirà de l’època moderna i arribarà fins a l’intent de genocidi identitari del franquisme contra aquestes tres realitats nacionals.
Participació
Es podran presentar comunicacions a qualsevol dels àmbits de les jornades.
Les comunicacions hauran de tenir una extensió màxima
de trenta mil caràcters, notes incloses.
Més endavant
s’informarà de les condicions de la tramesa de les
comunicacions
Terminis
* 24 de setembre de 2010... Inscripció del títol de la comunicació
i resum de mil caràcters.
* 5 de novembre de 2010... Lliurament del text sencer de
la comunicació.
* Inscripció com a assistent, fins el mateix dia.
Més informació
Per obtenir més informació de la Trobada cal:
-
enviar un missatge de correu electrònic a la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana (ccepc@iec.cat), o bé,
-
podeu descarregar-vos un document en format pdf clicant aquí [+].
Podeu també accedir a la plana web del Grup d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI), si cliqueu aquí [+].
29 de maig de 2010La història d'Espanya vista des del cinema
El divendres 21 de maig va tenir lloc, a la Llibreria Bertrand (Rambla de Catalunya, 37), la presentació del llibre Historia de España contemporánea vista por el cine (Publicacions i Edicions UB, 2010), de Tomàs Valero. Van participar en l’acte el director del Centre d’Investigacions Film-Història de la UB Josep M. Caparrós i el director de Publicacions i Edicions UB Joan Duran.
El llibre escomet la història contemporània d’Espanya des de l’inici del segle XIX fins al nou mil·lenni. Des de la Guerra del Francès (Sangre de mayo) fins a la violència domèstica i de gènere (Te doy mis ojos), passen pel sedàs de Valero un total de 35 pel·lícules que retraten els conflictes i les vicissituds del país. Cada època està precedida per una introducció històrica, una cronologia, una proposta didàctica i una bibliografia especialitzada. Per a l’autor, el cine argumental és un testimoni de la societat, i els films espanyols realitzats durant aquest període històric són una font per explicar els principals esdeveniments del nostre passat.
Tomàs Valero (Mataró, 1974) és llicenciat en Geografia i Història per la UB i membre del Centre d’Investigacions Film-Història del Parc Científic de Barcelona. Dirigeix, així mateix, CineHistoria, un portal sobre les relacions entre història i cinema, especialment dedicat a la didàctica de la ciència històrica a través de les pel·lícules. A més, és autor d’articles especialitzats de les revistes Film-Historia i Making Off, amb Juan Vaccaro, i de l’obra Nos vamos al cine. Una clase de película, un manual de cinema i educació adreçat a estudiants de primària i secundària.
20 de maig de 2010Mary Nash, doctora honoris causa per la Universitat de Granada
El dilluns 10 de maig, la catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Mary Nash va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Granada, juntament amb Juan Carlos Izpisúa i Rui Luís Gonçalves dos Reis. Nash va rebre aquest reconeixement a proposta del Departament d’Història Contemporània, al qual es van adherir les facultats de Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques, Sociologia i Dret. Hi va actuar com a madrina la professora Teresa M. Ortega López, del Departament d’Història Contemporània.
En el seu discurs d’investidura, la professora Nash va fer un relat dels seus inicis com a investigadora a la Universitat de Barcelona, i sobre les seves motivacions com a historiadora i feminista i les dificultats inicials amb les què es va trobar en la seva tasca de recerca.
Mary Nash (Limerick, 1946) és una historiadora d’origen irlandès que es va establir a Catalunya fa més de trenta-cinc anys. Es va llicenciar el 1967 a la Universitat de Cork, i el 1975 va obtenir la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la UB, on el 1977 es va doctorar amb una tesi titulada La dona en les organitzacions polítiques d’esquerres a Espanya, 1931-1939. S’ha especialitzat en la història de les dones, i el 1982 va fundar el Centre de Recerca Històrica de la Dona de la UB. És una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, ha col·laborat amb la UNESCO i ha estat presidenta de l’Associació Espanyola de Recerca en Història de les Dones. Ha estat condecorada amb la Creu de Sant Jordi (1995), amb la Medalla Macià (2008), i amb el premi Emilia Pardo Bazán (1984) pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de la dona.
Les seves vinculacions amb la Universitat de Granada són múltiples: col·labora amb l’Institut de Recerca en Història de les Dones i amb l’Associació Universitària Estudis de les Dones. A més, participa en el curs de doctorat 'Gènere i ciutadania. La dona constructora de ciutadania', del màster interuniversitari 'Moviments Socials i Construcció de Ciutadania del Món Contemporani en Perspectiva Comparada'.
Juan Carlos Izpisúa (Hellín, 1960), que dirigeix el Centre de Biomedicina Regenerativa de Barcelona, és un dels científics espanyols més rellevants, i Rui Luís Gonçalves dos Reis (Oporto, 1967) coordina l’Institut Europeu d’Enginyeria Tissular i Medicina Regenerativa de Guimaraes.
24 d'abril de 2010'El Joc al Cinema' (Activitat d'Extensió Universitària de Lliure Elecció)
El Centre d’Investigacions Film-Història (Grup de Recerca i Laboratori d'Història Contemporània i Cinema) del Departament d'Història Conteporània de la Universitat de Barcelona organitza aquesta activitat d'extensió universitària que s'ha de celebrar els dies 12, 19 i 26 d'abril, i 3 i 10 de maig.
"El joc és una metàfora de les actituds davant la vidai radiografia la degradació social, plasma la il·lusió desesperada dels dèbils o serveix per expressar tota una concepció de l'ésser humà i de la societat del moment", tal com diu l'especialista José Luís Sánchez Noriega.
Al llarg de les sessions d' El Joc al Cinema es veuran diverses pel·lícules sobre aquesta temàtica, entre d'altres, "La quadrilla de los 11", "El buscavidas", "El Golpe", "En busca de Bobby Fischer" o "Slumdog Millonaire".
Totes les sessions tindran lloc a la Sala Gran de la Facultat (carrer Montalegre, 6, 4a planta), a les 19 hores. L'entrada és lliure.
Els alumnes matriculats podran aconseguir 1,5 crèdits, amb un 80 % d'assistència i redactat un treball.
Si voleu accedir al document d'aquesta activitat, cliqueu aquí [+].
16 d'abril de 2010Congrés Internacional 'La Dictadura Franquista: La institucionalització d’un règim'
El Centre d’Estudis Històrics Inter-nacionals–Pavelló de la República amb la col·laboració del Departament d'Història Conteporània de la Universitat de Barcelona organitza un congrés internacional, impulsat des del grup de recerca "El Franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició", amb l’objectiu de reflexionar sobre els processos de consolidació de la dictadura franquista des que es produeix el Cop d’Estat fins al reconeixement internacional del règim, abastant els àmbits polític, econòmic, social i cultural.
El Comitè científic està constituït per:
Antoni Segura (UB), Rafael Aracil (UB), Andreu Mayayo (UB), Joan Villarroya (UB), Teresa Abelló (UB), Agustí Colomines (UB), Josep M. Solé (UAB), Josep Termes, Frederic Vázquez (UB), Paola Lo Cascio (UB), José Manuel Rúa (UJI i UB), Queralt Solé (UB), Alberto Pellegrini (UB) i Oriol Dueñas (UB).
El Congrés està organitzat en els següents àmbits:
- Una, grande y libre:
Estructura i organització política - Centinela de Occidente:
Política exterior - Productor, cabeza de familia y reina del hogar:
Model social - El pan de la España de Franco:
Política econòmica - Mueran los intelectuales!:
Política educativa i cultural
Santiago y cierra España:
Catalunya i l’Espanya franquista.
Secretària del Congrés: Teresa Abelló i Güell
Adjunta: Elisenda Barbé i Pou.
Si voleu accedir al tríptic en format pdf del Congrés, cliqueu aquí [+].
13 d'abril de 2010La Universitat de Barcelona sense Estudis d’Àsia i Pacífic
El Màster oficial en Estudis d’Àsia i Pacífic, coordinat pel Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, tampoc s’impartirà el curs 2010-2011 per decisió del Rectorat d’aquesta universitat.
Aquest màster, aprovat per la mateixa UB, per l’ANECA i la Generalitat de Catalunya, havia de substituir el Màster propi d’Estudis d’Àsia i Pacífic, impartit des del curs 2003-2004 fins al 2008-2009, per tal d’ampliar el seu abast acadèmic oferint l’accés al doctorat i desenvolupant el desplegament dels convenis establerts per la UB amb diferents universitats d’Índia, Japó, Mongòlia i Xina.
Aquest nou màster tenia per objectiu oferir estudis interdisciplinaris sobre l’espai geopolític Àsia-Pacífic. Amb una perspectiva oberta i actual, combinant disciplines molt diverses, amb la voluntat d’apropar els alumnes a civilitzacions mil·lenàries que juguen un paper clau en el món del segle XXI, des de Xina, Corea i Japó fins a les exrepúbliques d’Àsia Central i Afganistan o des de Sibèria i Mongòlia fins al Tibet, Índia, Pakistan, el Sud-Est Asiàtic i Oceania. I així, obrir nous espais culturals i econòmics i posar-los a l’abast dels professionals interessats en aquesta gran àrea regional.
És precisament, quan s’inaugura l’Institut Confuci de Barcelona, el dia 15 d’abril, constituït per la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, Casa Àsia i la Seu central de l’Institut Confuci (Hanban) de Beijing, que la mateixa Universitat de Barcelona congela el seu Màster en Estudis d’Àsia i Pacífic.
La Universitat de Barcelona ha estat pionera en l’àmbit universitari de Catalunya i d’Espanya en l’oferta d’ensenyaments sobre Àsia i el Pacífic i ho podria continuar essent. Però no. Quan totes les instàncies socials, econòmiques i polítiques del país reclamen reforçar les relacions amb Àsia i necessiten dotar-se de coneixements sobre aquest continent i l’oceà Pacífic, la UB claudica i es queda sense estudis de màster sobre Àsia i Oceania. Esperem que no sigui per sempre.
Joan Oliver
Director del Departament d’Història Contemporània i
Coordinador del Màster en Estudis d’Àsia i Pacífic
Barcelona 13 d’abril de 2010
PD.: La UPF inicia el seu Màster d'estudis xinesos el proper curs 2010-2011.
6 d'abril de 2010Any Kurosawa 2010
Enguany se celebra el centenari del naixement d’Akira Kurosawa (1910-1998) i, per tal de commemorar-lo, diverses institucions culturals s’han unit per organitzar l'Any Kurosawa 2010.
L’objectiu de la celebració de l’Any Kurosawa és impulsar un conjunt d’activitats que potenciï l’estudi, el coneixement i la difusió al nostre país de l’obra d’aquest important creador japonès. Per això l’esdeveniment acull activitats molt variades, com exposicions, publicacions, seminaris, conferències i cicles per a la programació de la seva filmografia.
L’Any Kurosawa és una iniciativa conjunta de la Universitat de Barcelona (UB), a través del Centre d’Investigacions Film-Història –un grup de recerca i laboratori de cinema del Departament d’Història Contemporània de la UB, que dirigeixo–, Casa Asia i cultural affairs. La seva realització ha estat possible gràcies a la col·laboració de diverses entitats com Casa Àsia, Fundación Japón Madrid, Alhóndiga Bilbao, Filmoteca Española, Filmoteca de Catalunya, Filmoteca del Instituto Valenciano de Cinematografía, Filmoteca Asturiana, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Semana Internacional de Cine de Valladolid, Seminario de Estudios Asiáticos de la Universidad de Granada, Centro Cultural Hispano Japonés de la Universidad de Salamanca i l’inestimable suport del Ministeri d’Educació, ja que el seu ministre, Ángel Gabilondo, s’ha dignat a acceptar-ne la presidència d’honor.
Per accedir al web de l'Any Kurosawa 2010, cliqueu aquí [+].
22 de març de 2010'La recuperació del Parlament de Catalunya: les eleccions autonòmiques de 1980'
Cartells, fotografies, anuncis televisius i la veu dels testimonis ens acosten a un moment crucial de la història de Catalunya. L'exposició, que dóna el tret de sortida a les activitats de l'Espai Memorial Democràtic, s'inaugurarà el 25 de març.
El triomf electoral de les forces polítiques democràtiques a les eleccions generals de 1977 va permetre el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del president Tarradellas. Dos anys més tard, l'any 1979, s'aprovava per referèndum el nou Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.
El 20 de març de 1980 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la dictadura franquista. El republicà Heribert Barrera va ser elegit president del Parlament i Jordi Pujol president de la Generalitat.
L'exposició 'La recuperació del Parlament de Catalunya: les eleccions autonòmiques de 1980' recupera la memòria d'aquest període a través de cartells, fotografies, anuncis televisius i testimonis enregistrats.
S'estructura, a més, en 4 àmbits: "El Parlament de 1932", "El restabliment de la Generalitat", "La campanya electoral de 1980" i "Jordi Pujol, president".
La mostra, comissariada pels historiadors Andreu Mayayo i Antoni Segura, ha estat organitzada pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona i el Memorial Democràtic.
En el marc d'aquesta mostra, s'ha organitzat la taula rodona 'Les eleccions autonòmiques de 1980', que té per objectiu contextualitzar l'exposició i aprofundir en aspectes especialment rellevants.
Hi participaran l'historiador Joan B. Culla i els periodistes Antonio Franco, Milagros Pérez Oliva, Xavier Vinader i Lluís Foix.
Quan?
* Inauguració de l'exposició: 25 de març, a les 18.30 h
* Taula rodona: 25 de març, a les 19 h.
On?
Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69 - Barcelona).
10 de març de 2010XIII sessió del seminari de la Xarxa Mediterrània d’Història Cultural: 'La gran confrontació entre democràcia i dictadura'
El seminari, que té lloc els dies 19 i 20 de març a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i a l'Ateneu barcelonès, pretén reflexionar sobre el paper públic dels intel·lectuals en relació al debat entre democràcia i dictadura, opcions que van caracteritzar bona part del debat polític durant el segle XX.
En els nostres dies, el tema torna a estar d'actualitat, ara en raó del sentiment de crisi que afecta a les democràcies occidentals. En aquest sentit, es vol reflexionar sobre els diferents plans en què es va moure la comprensió dels esdeveniments, posant l'accent sobre la fortíssima politització que va acompanyar la reflexió sobre aquests fenòmens.
De la mateixa manera, voldríem avaluar l'abast del binomi trencaments/continuïtats que cada país afectat per les dictadures va haver de viure. Ens interessa subratllar què van representar les dictadures per a la historiografia i en la cultura política d'aquests països: quines relacions de continuïtats es van establir amb la precedent trajectòria intel·lectual i política de cada país? Quines ruptures es van establir en relació a l'elaboració d'una cultura pròpia de la democràcia? Quin paper va jugar l'expulsió-emigració forçada de totes unes elits intel·lectuals o el seu exili interior, a causa de la impossibilitat d'accedir als instruments de la difusió del pensament en l’àgora pública?
Voldríem per això elaborar un estat de la qüestió sobre la historiografia d'alguns països de l'arc mediterrani com França, Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya/Catalunya/Balears i de com es van rebre i van interpretar aquests fenòmens dictatorials entre els anys 1920 i 1960 (més l'extensió dels nous revisionismes). Si els casos dictatorials d'Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya són evidents i permeten establir analogies i divergències, el cas francès és al seu torn paradigmàtic pel gran paper que van tenir els intel·lectuals en el debat públic.
Ens interessaria doncs reflexionar sobre les condicions i contradiccions d'aquell debat historiogràfic i polític i avaluar la incidència del binomi trencaments/continuïtats dintre de la cultura i de la confrontació política de cada país. La complexitat del quadre que pretenem esbossar no obeeix a la voluntat de crear un esquema d'interpretació a l'ús, sinó que respon a l'exigència de tornar a reflexionar sobre un tema transversal de la història del segle XX que ha arribat a condicionar de manera permanent el debat públic i polític fins a la nostra actualitat. Voldríem contribuir a esbossar aquest quadre complex de problemàtiques històriques, deixant en evidència la vaguetat de la reiteració d'uns clixés més propis dels anys centrals de la Guerra Freda que no d'una visió matisada i més actual de la història.
El programa de la sessió del seminari és la següent:
Dia 19 de març de 2010
Aula Seminari, Departament d’Història Contemporània - Facultat de Geografia i Història / Universitat de Barcelona (C/ Montalege 6)
* 10 – 10.30 h.: Benvinguda de Joan Oliver, Director del Departament d’Història Contemporània. Presentació general del seminari a càrrec de Jordi Casassas (Universitat de Barcelona)
* 10.30 – 11 h.: Carles Santacana (Universitat de Barcelona), Discurs cultural i resistència a Catalunya (1939-1960).
* 11–11.30 h.: Sebastià Serra (Universitat Illes Balears), Les dificultats d'articulació de l'oposició antifranquista: el cas de Mallorca.
* 11.30 – 12 h.: Pausa cafè
* 12 – 12.30 h.: Paul Aubert (Université de Provence, Aix-Marseille), Democracia y dictadura: tradición liberal y tentación autoritaria en el primer tercio del siglo XX.
* 12.30 – 13 h.: Javier Muñoz Soro (Universidad Complutense de Madrid), Los debates entre la dictadura y la democracia en la intelectualidad española durante el franquismo.
* 13 – 14 h.: Debat
* Pausa dinar
* 16–16.30 h. Mauro Canali (Università degli Studi di Camerino), Il fascismo e la revisione storiografica in Italia.
* 16.30 – 17 h.: Elio d’Auria (Università degli Studi della Tuscia), Il confronto tra la tradizione liberale e il fascismo nel sec. XX. Il problema della dittatura e della democrazia.
* 17–17.30 h.: Pausa cafè
* 17.30 – 18 h.: Fernando Catroga (Universidade de Coimbra), A transição, o sentido e os fantasmas da história: o caso português.
* 18–18.30 h.: Rui Luís Vide de Cunha Martins (Universidade de Coimbra), Democracia, Ditadura e Mudança Política: a transição como problema historiográfico (o caso do Portugal contemporâneo).
* 18.30 – 19 h.: Debat.
Dia 20 de març de 2010
Aula 503 Ateneu Barcelonès (C/ Canuda 6)
* 10–10.30 h.: Jordi Casassas (Universitat de Barcelona), La Gran confrontació entre democràcia i dictadura. Reflexions generals i problemes d’interpretació.
* 10.30 – 11 h.: Introducció al debat general, a càrrec d’Antoni Marimon (Universitat Illes Balears) i de Giovanni C. Cattini (Universitat de Barcelona)
* 11.00 – 11.30 h.: Descans.
* 11.30 – 13.30 Debat general
* 1 3.30 – 14 h.: Cloenda del Seminari.
Altres aportacions
- Antoni Liakos (National and Kapodistrian University of Athens), Di che tratta la critica storica?
- Elena Hernández y Sandoica (Universidad Complutense de Madrid), La confrontación entre dictadura y democracia en la Universidad española del período franquista
Organitzen
- Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels intel·lectuals (GEHCI)... www.ub.edu/gehci
- Departament d’Història Contemporània (Facultat Geografia i Història (Universitat de Barcelona) www.ub.edu/dphc.
4 de febrer de 2010Finalitza la rehabilitació del Pavelló de la República de Barcelona
El rector de la Universitat de Barcelona, juntament amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la Regidora del districte Horta-Guinardó, Elsa Blasco, han visitat el passat 4 de febrer les obres de rehabilitació del Pavelló de la República.
Els treballs, amb un pressupost de més de 435.000 euros, han permès remodelar l'edifici per a arxivar amb millors condicions el fons documental del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona.
L'edifici del Pavelló de la República és una rèplica idèntica (feta per l'estudi dels arquitectes Espinet/Ubac per a ubicar la Sala de Premsa de l'Àrea de la Vall d'Hebron dels Jocs Olímpics de 1992) de l'edifici que la República espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l'Exposició Internacional de París del 1937.
El Pavelló original va tenir un ús bàsicament cultural i de propaganda, per a donar a conèixer la situació que s'estava vivint a Espanya. Al seu pati obert, Picasso va exposar el famós Gernika (on avui podem veure'n una reproducció), i al seu costat s'hi van exhibir obres d'artistes com Joan Miró, Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González.
L'any 1993, l'Ajuntament de Barcelona va cedir a la UB per un període de 25 anys l'ús del Pavelló de la República, on es van ubicar el CEHI, fundat al 1949 per Jaume Vicens Vives, i els fons documentals de la Fundació Centre d'Estudis d'Història Contemporània - Biblioteca Josep Mª Figueras. La reunió d'ambdós fons va donar lloc a la formació d'una de les biblioteques més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició a Espanya i, especialment, a Catalunya, amb més de 100.000 monografies, 14.500 revistes i diaris, i aproximadament 10.000 cartells.
Rehabilitació i millora
Un parell d'anys després de rebre el dret d'ús de l'edifici, la Universitat de Barcelona va realitzar obres de rehabilitació i condicionament d'espais per valor de gairebé 400.000 euros, amb l'objectiu de preparar el Pavelló per a rebre el fons bibliogràfic.
No obstant això, quedava pendent una segona tanda de reformes interiors i exteriors, generals i d'estructura per un valor de 435.440 euros. Per tal de dur-les a terme, el 2006 es va signar un conveni entre la UB, l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l'Ajuntament de Barcelona. Segons aquest acord, el DPTOP, mitjançant INCASÒL, aportava 240.000 euros; l'Ajuntament de Barcelona, uns altres 160.000 euros, i la UB, 35.440 euros. La universitat es comprometia a contractar el projecte i executar les obres.
Les obres han permès la rehabilitació d'elements estructurals i revestiments exteriors; la restauració de la pintura dels espais interiors i de les façanes, així com del paviment de fusta de l'escenari. Així mateix, s'ha subtituït parcialment un forjat en la planta soterrani.
Finalment, s'ha instal·lat un nou sistema d'aire condicionat a la segona planta; s'han reparat elements de manyeria i envidraments, i s'han remodelat parcialment les instal·lacions elèctriques, d'enllumenat i contra incendis. En tots els casos s'ha respectat el disseny de l'edifici, reparant els elements existents o substituint-los per altres de similars.
Si voleu accedir a un vídeo sobre aquesta informació, cliqueu aquí [+].
13 de desembre de 2009Nova publicació: 'Les identitats a la Catalunya contemporània' [Jordi Casassas, coordinador]
Catalunya és un cas particular d'una 'pàtria sense estat' enmig de l'occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però al mateix temps es tracta d'un cas singular i representatiu perquè maté viva la consciència particular des del mateix origen de l'estructuració de l'Estat modern, al segle XVII, i l'ha mantinguda fins als nostres dies acompanyant totes les etapes de la transformació de l'Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses.
Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacionalista a Catalunya. L'objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s'ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d'uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.
Entre d'altres, han col·laborat en aquest volum Jordi Casassas (coordinador), Marta Rovira, Montserrat Guibernau, Albert Balcells, Albert Ghanime, Jordi Roca, Vicente Maestre, Jaume Carbonell, Joan Palomas, Paquita Gómez, Manuel Pérez, Teresa Abelló, Giovanni C. Cattini, Gemma Rubí, Xavier Foraster, David Cao, Òscar Costa, Susanna Tavera, Santiago Izquierdo, Enric Pujol, Carles Santacana, Tomàs Suau, Clara Carme Parramon, Raquel Zardoya i Òscar Jané.
El coordinador
Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1977) i catedràtic d'aquesta especialitat (1989).
Des de 1990 dirigeix el Grup d'Estudis d'Història de la Ciència i dels Intel·lectuals (GEHCI), i des de 1998 el seu portaveu Cercles, Revista d'Història Cultural, que és un dels principals introductors de la moderna història cultural a Catalunya.
Ha estat, entre d'altres, codirector de la "Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català" (1983-1993), assessor principal d'Història política, societat i cultura dels Països Catalans (1995-1999) i codirector del Diccionari d'Historiografia Catalana (2003).
Premi Ramon Trias Fargas 2004 pel llibre El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (2005).
És autor, entre d'altres, d'El futur del catalanisme (1997), o de Le nationalisme catalan (París, 2004, en col·laboració amb Carles Santacana).
Darrerament ha estat coordinador i coautor de l'Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural (2006)
Si voleu accedir a les cobertes del llibre, cliqueu aquí [+].
10 de desembre de 2009Presentació de 'El Nuevo Gran Juego en Asia Central. Geopolítica en el Mar Caspio', [d'Iván Giménez]
El dijous 17 de desembre, a les 19:30 hores, va tenir lloc l'acte de presentació del llibre 'El Nuevo Gran Juego en Asia Central. Geopolítica en el Mar Caspio', obra d'Iván Giménez.
L'acte es desenvolupà al laboratori d'Història Contemporània i Cinema de la Facultat de Geografia i Història (4a planta) de la Universitat de Barcelona.
Hi van intervenir Joan Oliver, Director del Departament d'Història Contemporània, Víctor Gavín, professor d'Àsia Contemporània, i Iván Giménez, l'autor del llibre.
El llibre aborda el fet que Àsia Central s'ha convertit en una zona de competència entre les grans potències des de la caiguda de l'URSS, l'any 1991. La regió és clau pels seus recursos naturals (petroli, urani i gas natural), així com per la seva posició geogràfica (al cor del continent euroasiàtic.
La pugna entre els diversos actors reflexa unes dinàmiques que poden tenir el seu reflex en el futur escenari global: la puixança de Rússia i la Xina, el decliu dels Estats Units, i les potencialitats per explotar de la Unió Europea.
L'autor
Iván Giménez (Barcelona, 1948) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra.
També ha cursat el Màster en Estudis d'Àsia i Pacífic de la Universitat de Barcelona. Treballa com a periodista freelance a Barcelona, col·laborant en publicacions de diversos àmbits, com la divulgació històrica o la política internacional.
Si voleu accedir a les cobertes del llibre, cliqueu aquí [+].
1 de desembre de 2009Exposició sobre Stanley Kubrick
Amb motiu del l0è aniversari del traspàs (1999) de Stanley Kubrick, el Centre d’Investigacions Film-Història, Grup de Recerca i Laboratori d’Història Contemporània i Cinema del nostre Departament, ha organitzat des del 23 de novembre al 16 de desembre de 2009, una petita exposició commemorativa sobre aquest cineasta a la Facultat de Geografia i Història de la UB (2na. planta), on són les aules i el Departament d’Història Contemporània.
Comissariada per Guillem Batlle i dissenyada per Lucía Aceves, s’ha centrat en l’obra mestra Paths of Glory (1957), tot coincidint amb la projecció a l’assignatura d’Història Contemporània i Cinema d’aquesta pel·lícula paradigmàtica sobre la Primera Guerra Mundial.
No només els alumnes d’aquesta matèria especialitzada, sinó els estudiants d’Història poden gaudir –i ja han manifestat públicament la seva satisfacció– d’una acurada selecció d’imatges i cartells originals, exhibides en sis plafons durant aquest final del primer quadrimestre del curs acadèmic 2009-2010.
23 de novembre de 2009Presa de possessió del nou Director del Departament
El dilluns dia 23 de novembre, a les 12 hores del migdia, es produeix l'acte de presa de possessió del doctor Joan Oliver del seu càrrec de director del Departament d'Història Contemporània.
L'esdeveniment té lloc a la Sala de Juntes del Rectorat.
El doctor Joan Oliver és també professor titular del Departament d'Història Contemporània.
Els camps de recerca en què està especialitzat són els de la Història del món actual, la història del franquisme, la història social i la Història d’Àsia i Pacífic.
9 de novembre de 2009Jornades sobre 'L'exili republicà de 1939: la memòria universitària'
Els dies 10 i 11 de novembre té lloc, a la Universitat de Barcelona, unes jornades que porten per títol 'L'exili republicà de 1939: la memòria universitària' .
L'acte acadèmic 'Homenatge als universitaris exiliats: la significació universitària, cultural i política de Pere Bosch Gimpera', cloenda de les Jornades, té lloc el dia 11 de novembre, a les 7 del vespre, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric.
Per a més informació de les Jornades, cliqueu aquí [+].
28 d'octubre de 2009Presentació del llibre "'La Fàbrica de les Idees. Política i Cultura a la Catalunya del segle XX', de Jordi Casassas Ymbert
L'Editorial Afers, en col.laboració amb la Fundació CatDem, es complau a convidar-vos a la presentació del llibre 'La Fàbrica de les Idees. Política i Cultura a la Catalunya del segle XX', de Jordi Casassas Ymbert.
L'acte se celebrarà el dimecres 28 d'octubre de 2009, a les 19:30 hores, a la sala d'actes de la Fundació CatDem, carrer Casp, 80, de Barcelona.
Hi intervindran:
- Francesc-Marc Álvaro, Periodista i Professor de la Universitat Ramon Llull
- Josep Termes, Historiador i Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona
i
- Jordi Casassas, Catedràtic d'Història Contemporània i autor del llibre
L'autor
Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1977) i catedràtic d'aquesta especialitat (1989).
Des de 1990 dirigeix el Grup d'Estudis d'Història de la Ciència i dels Intel·lectuals (GEHCI), i des de 1998 el seu portaveu Cercles, Revista d'Història Cultural, que és un dels principals introductors de la moderna història cultural a Catalunya.
Ha estat, entre d'altres, codirector de la "Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català" (1983-1993), assessor principal d'Història política, societat i cultura dels Països Catalans (1995-1999) i codirector del Diccionari d'Historiografia Catalana (2003).
Premi Ramon Trias Fargas 2004 pel llibre El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (2005).
És autor, entre d'altres, d'El futur del catalanisme (1997), o de Le nationalisme catalan (París, 2004, en col·laboració amb Carles Santacana).
Darrerament ha estat coordinador i coautor de l'Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural (2006)
Si voleu accedir a les cobertes del llibre, cliqueu aquí [+].
21 d'octubre de 2009Presentació del llibre "El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana", de Giovanni C. Cattini
El Museu d'Història de Catalunya, la revista Sapiens i l'editorial Ara Llibres, es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre "El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana", de Giovanni C. Cattini".
A càrrec de:
- Agustí Alcoberro, Director del Museu d'Història de Catalunya
- Izaskum Arretxe, Gerent d'Ara Llibres
- Giovanni Conrad Cattini, autor del llibre i professor d'Història contemporània de la Universitat de Barcelona
- Jordi Creus, Director de 'Sapiens'
- Josep Maria Roig Rosich, Director del CHCC
L'acte tindrà lloc el dimecres 21 d'octubre de 2009, a les set del vespre, al Museu d'Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3 - Barcelona).
L'autor
Giovanni C. Cattini (Màntua, 1972) és llicenciat en Lletres i Filosofia per la Universitat de Bolonya (1998) i doctor en Història per la Universitat de Barcelona (2006).
És professor d'Història Contemporània a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Ha col·laborat en revistes especialitzades en història contemporània i ha publicat diversa bibliografia, a més d'haver participat en nombroses obres col·lectives sobre història cultural i política de Catalunya contemporània.
Si voleu accedir a les cobertes del llibre, cliqueu aquí [+].
7 d'octubre de 2009Nova publicació: 'La fàbrica de les idees', de Jordi Casassas'
Catalunya comparteix amb la resta de l'Occident europeu una paralitzant incertesa de futur. Bona part del guió amb què aquest neguit general es materialitza en el cas català se centra en l'avaluació de la vigència d'aquell projecte de construcció d'una Catalunya nacional i moderna encetat pel catalanisme a la fi del segle XIX.
Aquest no ha estat un procés autista, sinó que s'ha fet volgudament en funció de l'exigència política espanyola i la dinàmica cultural europea: per això el neguit és compartit.
Aquest llibre explica, històricament (ja que la inquietud de la incertesa és el resultat d'un procés profundament històric), alguns dels elements que intervenen en aquest procés i que ens porten a la situació actual.
El llibre analitza quatre grans arguments:
- la caracterització dels intel·lectuals que fan funcionar la moderna "fàbrica d'idees" catalana, el plantejament de la seva obra nacionalitzadora i modernitzadora, i la forma com es concretà en la xarxa urbana catalana,
- el contast de Catalunya amb un món que consolida la violència moderna, que fa de les idees doctrines de combat i compromet la democràcia;
- les possibilitats i els elements amb què es va construir la moderna i dinàmica identitat catalana;
- i l'origen de les contradiccions que aporta a aquest projecte l'evolució més recent, filla d'un col·lapse del passat perpetrat en la derrota de 1939 i magnificat per la gran onada immigratòria dels anys seixanta.
Sense una una adequada sistematització dels fets i la seva jerarquització ordenada per recuperar un sentit, qualsevol lícita instrumentalització del passat no passarà de la fgase més barroera de la manipulació del seu sentit.
L'autor
Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1977) i catedràtic d'aquesta especialitat (1989).
Des de 1990 dirigeix el Grup d'Estudis d'Història de la Ciència i dels Intel·lectuals (GEHCI), i des de 1998 el seu portaveu Cercles, Revista d'Història Cultural, que és un dels principals introductors de la moderna història cultural a Catalunya.
Ha estat, entre d'altres, codirector de la "Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català" (1983-1993), assessor principal d'Història política, societat i cultura dels Països Catalans (1995-1999) i codirector del Diccionari d'Historiografia Catalana (2003).
Premi Ramon Trias Fargas 2004 pel llibre El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (2005).
És autor, entre d'altres, d'El futur del catalanisme (1997), o de Le nationalisme catalan (París, 2004, en col·laboració amb Carles Santacana).
Darrerament ha estat coordinador i coautor de l'Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural (2006)
Si voleu accedir a les cobertes del llibre, cliqueu aquí [+].
28 de Maig de 2009Curs Cinema i drets humans
El cinema de ficció és testimoni de l'evolució de la societat contemporània i, com a tal, és una eina instrumental de la ciència històrica i un mitjà per ensenyar la història.
En el marc de la celebració del 60è Aniversari de la Declaració dels Drets Humans, aquest curs tractarà temes actuals compromesos amb els drets humans, i ho farà a partir de diverses pel·lícules argumentals produïdes a l’Estat espanyol o a fora.
Historiadors especialitzats dissertaran sobre els diferents temes del curs a partir dels films, deixant espai per al col·loqui i el debat amb l’alumnat.
El curs és coordinat per Josep Maria Caparrós Lera, professor titular d'Història Contemporània i Cinema de la Universitat de Barcelona.
El curs, que es fa del 6 al 10 de julio, és inclòs dins els cursos d’Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Estan oberts al públic en general.
El període d’inscripció i de matriculació és obert fins set dies abans de l’inici del curs.
15 Abril 2009 Conferència "Bon: la tradició espiritual més antiga del Tibet"
Casa Àsia es complau a convidar-vos a la conferència "Bon: la tradició espiritual més antiga del Tibet".
El geshe Rakhyung Kalsang Norbu presentarà els trets generals de la religió bon, una de les tradicions espirituals més antigues d'Àsia, desenvolupada al Tibet al llarg dels darrers mil lennis.
Fundada per Tonpa Shenrab, bon està considerada com la religió autòctona del país de les neus. Tanmateix, aquesta tradició espiritual encara és una gran desconeguda entre nosaltres.
Aquesta conferència ha rebut un ajut del programa Antoni de Montserrat 2008, concedit anualment per Casa Àsia.
A càrrec de Rakhyung Kalsang Norbu, geshe i abat del Monestir Bonpo de Dargye.
Presentació a càrrec de Eva Borreguero, directora de Programes Educatius de Casa Àsia. Josep Lluís Alay, director de l'Observatori del Tibet i Àsia Central de la Universitat de Barcelona
Dimarts, 28 d’abril del 2009, de 19.30 h a 21.00 h.
Casa Àsia Sala Samarcanda
Av. Diagonal, 373 08008 Barcelona
Entrada lliure. Aforament limitat
Més informació a www.casaasia.es.
5 Febrer 2009 IX Jornades d'Història del Treball: 'Velles i noves formes d'ocupació i precarietat'
El Grup de Recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya Treball, Institucions i Gènere (TIG) organitza unes Jornades anuals sobre Història del Treball que tenen l'objectiu de millorar la coordinació entre les investigacions en curs, estimular els debats entre especialistes, i contribuir al desenvolupament de la perspectiva de gènere en els estudis històrics sobre el treball. En aquesta novena edició proposem una reflexió en la llarga durada a l'entorn de la precarietat en l'ocupació. S'admetran comunicacions format pòster sempre que s'ajustin strictament al tema de les Jornades i presentin resultats inèdits.
El Comitè científic està constituït per Cristina Borderías, Llorenç Ferrer, Àngels Solà, Joaquim Puigvert, Carmen Sarasúa y Lina Gálvez.
El Comitè organitzador l'integren Cristina Borderías, Jordi Ibarz, Luis Santa Marina, Roser González Bagaria.
La Secretaria de les Jornades és a mans de Roser González Bagaria (tig@ub.edu).
Per a més informació cliqueu aquí [+].
2 Febrer 2009 Canvi de dates del Congrés Internacional 'La dictadura franquista, la institucionalització d'un règim'
Aquest congrés, que s'ha de celebrar al Centre d'Estudis Històrics-CEHI del Pavelló de la República, ha canviat de dates.
Finalment tindrà lloc del 21 al 23 d'abril de 2010.
El Congrés se celebra amb motiu del 70è aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals – Pavelló de la República - organitza un congrés internacional, impulsat des del grup de recerca "El Franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició", amb l’objectiu de reflexionar sobre els processos de consolidació de la dictadura franquista des que es produeix el Cop d’Estat fins al reconeixement internacional del règim, abastant els àmbits polític, econòmic, social i cultural.
El Comitè científic està constituït per Antoni Segura (UB), Rafael Aracil (UB), Andreu Mayayo (UB), Joan Villarroya (UB), Teresa Abelló (UB), Agustí Colomines (UB), Josep M. Solé (UAB), Josep Termes, Frederic Vázquez (UB), Paola Lo Cascio (UB), José Manuel Rúa (UJI i UB) i Queralt Solé (UB).
El Congrés està organitzat en els següents àmbits: 'Una, grande y libre: Estructura i organització política'; 'Centinela de Occidente: Política exterior'; 'Productor, cabeza de familia y reina del hogar: Model social'; 'El pan de la España de Franco: Economia política'; 'Mueran los intelectuales!: Política educativa i cultural'; i 'Santiago y cierra España: Catalunya i l’Espanya franquista'
El Comitè Organitzador l'integren Teresa Abelló (Secretaria del Comitè), Elisenda Barbé, Gemma Caballer, Oriol Dueñas, Lola Harana, Alberto Pellegrini i Albert Planas.
Per a més informació cliqueu aquí [+].
29 Gener 2009 Curs 'Conflictes i convergències en el món actual'
La Universitat de Barcelona, el Centre d'Estudis Històrics Internacionals i la Fundació Solidaritat UB, amb la col.laboració de la Direcció de Cooperació Internacional i Solidaritat de l'Ajuntament de Barcelona i el Museu d'Història de Catalunya, organitzen el Curs 'Conflictes i convergpencies en el món actual.
El curs està adreçat a alumnes de la UB i té una equivalència de 2 crèdits per assistència (mínim 80%) i 3 crèdits per assistència i treball. L’alumne presentarà al seu centre el certificat del curs per tal que la corresponent Comissió acadèmica formalitzi el reconeixement de crèdits.
El curs tindrà lloc a partir del proper 18 de febrer i finalitzarà el 13 de maig.
• Sessions: dimecres de 11 a 14 hores.
• Sessions de tres hores més una sessió de pràctiques (36 hores).
• Control d’assistència i avaluació d’un treball.
• Lloc: Museu d’Història de Catalunya - Plaça Pau Vila 3 · 08003 Barcelona
• Preu d’inscripció: 40 euros
• Inscripció: Fundació Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. Facultat de Biblioteconomia (al costat de l’estació de Sants)
Tel. 93 403 55 38 – Fax 93 403 55 39
E-mail: solidaritatub@ub.edu
Horari: de dilluns a divendres, els matins de 10.30 a 13.30 hores, i les tardes de 16.30 a 18.00 hores.
Per a més informació, cliqueu aquí [+]
20 Gener 2009 Jornades 'Cinema documental i Història Contemporània'
El grup de recerca Centre d'Investigacions Film-Història organitza les jornades 'Cinema documental i Història Contemporània', que tenen una equivalència de 1'5 crèdits de lliure elecció.
Les Jornades són coordinades per Josep Maria Caparrós i Lera, i tenen lloc els dies 2, 9, 16, 23 i 30 de març de 2009.
Podeu obtenir més informació trucant al telèfon 93.403.78.23, o bé clicant aquí [+].
Carrer
Montalegre, 6-8 - 08001 Barcelona 
Tel.:
93.403.77.99 
Fax:
93.403.78.00 
Email: dep-hiscont@ub.edu