La tesi de Manuel Pérez Nespereira proposa un itinerari que ens porta a conèixer les principals influències ideològiques de la cultura catalana de finals del segle XIX. La metodologia per arribar-hi és un estudi de l'Ateneu Barcelonès i de la seva biblioteca, que foren un dels centres neuràlgics principals de la cultura catalana durant l'etapa de la Restauració.

En aquesta direcció, doncs, s'estudien les influències europees en el pensament i la cultura catalanes de finals del XIX que es caracteritza, fonamentalment, per una aclaparadora superioritat de la influència francesa per sobre de la resta. Per altra banda, però, també s'insisteix molt en la dinàmica de recepció de la influència estrangera i, per tant, en el marc referencial propi que tenien les influències forànies, que foren adaptades a Catalunya en funció de la realitat més immediata. En aquest sentit, doncs, es planteja la importància dels referents culturals i polítics del mateix món català en la formació de la cultura i el pensament catalans desmentint, així, la suposada importació del pensament forani a Catalunya durant la primera etapa de la Restauració i reivindicant la originalitat i creativitat de la intel·lectualitat catalana.