Actualitat
A partir del Congrés Postguerres, que va tenir lloc el 5, 6 i 7 de juny, hem pogut entreveure les diferents maneres que tenen les societats i els grups que les conformen per afrontar les ferides que deixen les guerres. La postguerra és un procés que arrossega l’impacte de la guerra en les relacions socials. […]
A partir del Congrés Postguerres, que va tenir lloc el 5, 6 i 7 de juny, hem pogut entreveure les diferents maneres que tenen les societats i els grups que les conformen per afrontar les ferides que deixen les guerres. La postguerra és un procés que arrossega l’impacte de la guerra en les relacions socials. Per tant, es tracta d’un moment d’inflexió en el qual es comencen a reconstruir les societats i les identitats dels individus.
En aquesta Taula Rodona —presentada per Teresa Abelló— els ponents van exposar les seves recerques fetes a partir de l’anàlisi de l’esport, els espais de sociabilitat i la memòria històrica.
Els espais de sociabilitat
En primer lloc, Montserrat Duch va explicar la seva investigació, feta en els darrers anys, sobre els espais de sociabilitat. ”Tota postguerra té conseqüències múltiples determinades per trets interns”, assegura la ponent. Quin impacte van tenir espais catalans com els centres republicans, els ateneus llibertaris o casals? Segons la investigadora, aquests espais trenquen amb les formes de sociabilitat (dies, horaris de treball…) articulats per la quotidianitat de la parròquia, és a dir, aquelles relacions socials que s’articulaven a partir del ritual catòlic. Així doncs, Montserrat Duch ens parla de com aquests espais amb ideologies republicanes desafiaven l’hegemonia religiosa que imperava en la sociabilitat a Catalunya i Espanya. Llocs on es generaven debats amb noves idees i desenvolupaven una vida paral·lela a la lògica imperant; espais segurs i al marge de la repressió.
Destins polítics de l’esport a França i Alemanya a la primera postguerra mundial
En segon lloc, André Gounout ens va explicar com va afectar la guerra en el desenvolupament de l’esport, per exemple, el futbol, un dels esports més aclamats a Europa. Segons l’investigador, l’esport va ser una de les mostres de la suposada grandesa de França —als Jocs de París del 22 de juny al 6 de juliol de 1919— i així es va convertir en un mitjà més per a dur a terme la guerra, molt allunyat de la neutralitat política. André Gounot explica les tensions i intervencions polítiques entre França i Alemanya a l’esport i argumenta com la cultura es converteix en un vector per difondre l’odi a les masses; una estratègia per mantenir la guerra a través del poble.
El cas de Belchite
Stéphane Michonneau, l’últim ponent de la Taula Rodona, ens va parlar sobre la seva investigació al poble aragonès de Belchite. Com viuen els belchitanos del nou poble tenint al costat les ruïnes del poble vell? Com es viu entre ruïnes? Quin valor li donen? Segons l’investigador, el desplaçament a un nou espai i l’abandonament del poble originari va ser un trauma de la guerra pels belchitanos. ”Les ruïnes diuen molt de les relacions de les persones” assegura Stéphane, i en aquest cas, diuen molt de la guerra. Belchite arrossega un munt d’històries que han enganxat a aquest historiador: ”La gent de Belchite parla molt del passat”. Per tant, el ponent explica que volia entendre com es construïen les narratives del passat d’aquell poble per construir la memòria històrica de Belchite; un poble amb la memòria en ruïnes.
