Actualitat
La Secció
El passat 18 d’abril de 2018 es va presentar a Mataró la nova publicació dels professors de la Secció d’Història Contemporània, Jordi Ibarz i Martín Iturralde.
Aquest llibre, Gent de Vidre. El cooperativisme vidrier a Catalunya (1893-2010), Barcelona, Icaria Editorial, 2018, és una història del cooperativisme vidrier a Catalunya des de les primeres iniciatives fins a la seva complerta desaparició. L’obra és el resultat de la Beca Joan Peiró, en la seva tercera edició el 2014, que és convocada bianualment per la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.
El treball analitza una realitat històrica poc coneguda fins el moment, el del cooperativisme de producció a la indústria vidriera. Fins el present sabíem de la importància de Cristalleries de Mataró, la més longeva i important de totes les cooperatives del vidre. Però, d’alguna manera, aquesta mateixa importància havia com eclipsat la existència d’un autèntic univers cooperatiu al sector del vidre blanc i el cristall. El treball te dues parts clarament diferenciades. Per una banda hi tenim una anàlisi de conjunt. Aquesta anàlisi esta formada per l’estudi de la indústria vidriera des de finals del segle XIX fins el tombant del segle XXI, i també conté hi ha una visió general de l’evolució del cooperativisme vidrier a Catalunya, que fou pràcticament el de tota Espanya. La segona part del llibre està format pels relats monogràfics de les 25 cooperatives vidrieres de les que s’ha pogut documentar la seva existència. Recórrer la historia del cooperativisme vidrier permet resseguir els debats existents en el si del moviment obrer sobre les potencialitats transformadores del cooperativisme, es també una aportació a la discussió mantinguda sobre les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil, o altrament, permet conèixer quin era el marge de maniobra de determinades iniciatives obreres durant el Franquisme. Sota l’etiqueta cooperativa veiem com hi apareixen realitats molt diferents que assenyalen la complexitat d’aquest univers cooperatiu. El llibre s’allunya de la tradició més hagiogràfica de la historiografia del moviment obrer i analitza el cooperativisme vidrier a Catalunya des d’una perspectiva crítica.
