Actualitat
Acaba de publicar-se un nou número del Journal of Contemporary Archeology, dedicat a “Repressed Bodies as a Research Topic: Archaeology, Memory and Political Uses” i coordinat per la professora de la nostra Secció Queralt Solé i la investigadora predoctoral Laia Gallego-Vila. El dossier monogràfic recull recerques i projectes de diversos contextos que inclouen una anàlisi […]
Acaba de publicar-se un nou número del Journal of Contemporary Archeology, dedicat a “Repressed Bodies as a Research Topic: Archaeology, Memory and Political Uses” i coordinat per la professora de la nostra Secció Queralt Solé i la investigadora predoctoral Laia Gallego-Vila.
El dossier monogràfic recull recerques i projectes de diversos contextos que inclouen una anàlisi arqueològica i interdisciplinària dels discursos socials i els usos polítics sobre cossos reprimits. Compta amb la participació d’una llarga llista d’investigadors e investigadores que han analitzat la temàtica des de diferents perspectives.
Així, Márcia Hattori analitza com la burocratització i la legalitat que s’aplica en el procés de donar per morta una persona no vol dir que se li mantingui o atorgui una identitat. Els informes de necròpsia dels Morts de Sâo Paulo, Brasil, de 1970 juntament amb les vestimentes dels cadàvers, són evidències físiques que permeten realitzar anàlisis arqueològics. Carlos Marín i Bruno Rosignoli realitzen una comparativa entre el paper de l’arqueologia forense a Argentina i Uruguai, així com la seva relació amb les investigacions judicials. Posen en relleu, a més, l’amplitud i multiplicitat de materialitats que suposen un testimoni de la diversitat de crims contra la humanitat perpetrats. Laura Muñoz-Encinar analitza els assassinats i enterraments en fosses comunes, en el cas de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), a partir d’estudiar interdisciplinàriament les exhumacions, des d’una perspectiva històrica, arqueològica i d’antropologia forense. Lourdes Herrasti, Eulàlia Díaz-Ramoneda i Queralt Solé focalitzen la seva anàlisi en els assassinats durant la Guerra Civil des d’una perspectiva de gènere, exposant les diferències detectades a través de l’arqueologia entre les morts i les formes d’enterrament entre homes i dones represaliats. Laia Gallego-Vila i Queralt Solé s’aproximen als morts de la mateixa Guerra civil Espanyola traslladats al Valle de los Caídos, reflexionant sobre el que pot significar que milers d’ells, convertits en evidències arqueològiques, es mantinguin entre les parets de l’monument franquista. Per últim, José Farrujía de la Rosa exposa la situació a Canàries respecte l’exposició pública de restes òssies i cossos embalsamats d’indígenes canaris, materialitats arquológicas i elements històrics que són usats per fins i tot crear obres d’art enmig d’un debat ètic i cultural sobre com actuar a l’respecte.
El cos represaliat és l’eix d’aquest monogràfic que es presenta, un cos que pot adquirir moltes dimensions, no mantenir la seva forma original i, fins i tot, continuar estant present malgrat la seva desaparició. En molts casos es tracta d’una existència que es demostra gràcies a les investigacions arqueològiques.
Podeu consultar el número en aquest enllaç
