Actualitat

Traspàs del professor Rafael Aracil

La Secció lamenta la mort del company Rafael Aracil Martí (Alcoi, 1941). Llicenciat en Filosofía i Lletres el 1970 per la Universitat de València esdenvinguè doctor per la Universitat de Barcelona tres anys després. Va ampliar els seus estudis a Anglaterra i fou catedràtic de la nostra universitat a partir de 1986, degà de la […]

La Secció lamenta la mort del company Rafael Aracil Martí (Alcoi, 1941). Llicenciat en Filosofía i Lletres el 1970 per la Universitat de València esdenvinguè doctor per la Universitat de Barcelona tres anys després. Va ampliar els seus estudis a Anglaterra i fou catedràtic de la nostra universitat a partir de 1986, degà de la Facultat de Geografía e Història des de 1992 i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB, des de 1998 a 2011.

Una part important de la seva trajectòria de recerca va estar centrada en els processos d’industrialització a partir del segle XIX i, especialment en els seus impactes en la societat, així com sobre la història política més recent. És autor, entre moltes altres obres, de Industrialització al País Valencià: Alcoi (1974, amb Màrius García Bonafé), Lecturas de Historia Económica, s.XVI-XIX, XX (1976-77 amb Màrius García Bonafé), Història econòmica mundial i d’Espanya (1993, amb Antoni Segura), El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días (1995, amb Antoni Segura i Joan Oliver), Empresaris de la postguerra (1999, amb Antoni Segura), i editor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000-2007, amb Antoni Segura i Andreu Mayayo), Espai, art i memòria: el Pavelló de la República, París 1937/ Barcelona 2007 (2008, amb Antoni Segura). Entre les seves obres més recents es poden trobar El País Valencià sota les bombes, 1936-1939 (2010, amb Joan Villarroya), Diari d’una postguerra. La Vanguardia Española, 1939-1946 (2010, amb Antoni Segura i Andreu Mayayo).

Al llarg de la seva excel·lent trajectòria científica i professional, com a professor, com a Degà de la Facultat i com a director del Centre d’Estudis Històrics Internacional, fou un company estimat i un formador de moltíssims investigadors e investigadores de la nostra Secció.  L’enyorarem molt.