Aquesta tesi doctoral té com a objectiu l’anàlisi dels discursos pacifistes publicats a Catalunya entre la Setmana Tràgica (1909) i l’inici de la Guerra Civil (1936). Per tal d’assolir aquest propòsit es parteix de la delimitació conceptual del propi terme “pacifisme” i del coneixement de la seva trajectòria històrica fins al segle XIX. Aquest marc teòric ens permetrà diseccionar, organitzar i comprendre les fonts consultades per acabar traçant un retrat de la penetració i consolidació de les idees i llenguatges pacifistes a la Catalunya de les primeres dècades del segle XX. Així, s’identifiquen els esdeveniments clau en l’evolució d’aquest discurs pacifista, se’n defineixen els seus continguts i s’estableixen unes categories interpretatives en forma de tres tradicions pacifistes (liberal-democràtica, obrera i religiosa). Aquesta tasca desembocarà en l’observació de les interrelacions i estratègies pròpies dels emissors d’aquests discursos i la seva rellevància social, política i intel·lectual. Per últim, es consideraran els ritmes, intensitats, omissions i silencis expressats per les fonts a fi i efecte de caracteritzar un període que acabarà amb una abrupta renúncia al pacifisme provocada per la Guerra Civil.
