Antoni Vives Riera analitza com la tradició dels “arguments” ha esdevingut i ha persistit en el temps com a mecanisme de reproducció de la subjectivitat històrica de la vila d’Artà (Mallorca), amb la finalitat d’entendre l’acció col·lectiva de la pagesia conservadora a l’època contemporània.
Davant les dificultats que des del camp de la historiografia i altres ciències socials s’han donat per entendre l’acció col•lectiva de la pagesia conservadora durant els segles XIX i XX, sobretot pel que fa a la seva actitud de deferència de classe respecte a les corresponents elits locals, plantejam l’estudi de la seva veu com a subjecte històric, per a aprofundir amb les motivacions que els ha dut a optar per determinades pràctiques socials al llarg de la història. La tesis parteix de les base que les viles rurals d’Europa Occidental han disposat de mecanismes culturals que els han permès aglutinar-se sota una sola veu representativa i reproduir-se com a subjectes històrics. En la investigació planteja la tradició dels “arguments” que es canten per les festes de sant Antoni a la Vila d’Artà com un d’aquests mecanismes a partir dels quals al llarg del segle XX s’ha esdevingut la reproducció de la subjectivitat històrica de la mateixa vila. Els “arguments” són llargues cançons en vers sobre els principals fets esdevinguts a la vila d’Artà durant tot l’any. Són cantats el dia de les festes de sant Antoni i composts per un “glosador”, considerat tradicionalment portaveu popular. Així, en la nostra recerca examinam com els processos de modernització en termes de reforma de la cultura popular i aculturació urbana del món rural han afectat aquesta tradició de configuració de la identitat i subjectivitat locals, avaluant si això ha suposat la seva pèrdua de pes i significació social.
La formulació de les nostres hipòtesis s’ha d’entendre en el marc de la teoria del discurs de Michel Foucault, i a partir del principi d’experiència col•lectiva d’Edward Palmer Thompson, que ens permet entendre els subjectes socials com a fenòmens històrics. La metodologia a partir de la qual interrogam les fonts és una anàlisi de la tradició dels arguments com a mercat lingüístic en termes de Pierre Bourdieu. Igualment, seguint les tesis de Roger Chartier, amb l’objectiu d’avaluar si la tradició dels arguments ha esdevingut i ha persistit en el temps com a mecanisme de reproducció de la subjectivitat històrica de la vila d’Artà, hem analitzat la dinàmica històrica de les normes i convencions que el caracteritzen com a gènere literari i de comunicació. Això ha suposat per una banda, una anàlisi de l’evolució de les festes de sant Antoni com a ritual social i els diferents intents de domesticació dels seus actes, entre els quals destaca la tradició dels arguments. Per altra banda, també s’ha traduït en una anàlisi de l’evolució de la figura dels glosadors que han compost arguments a partir dels prototipus mítics de caràcter fundacional, així com l’anàlisi de l’impacte de la difusió dels mitjans escrits en una tradició eminentment oral. Finalment, també ha suposat l’anàlisi del text dels arguments amb relació a certes constants discursives que han esdevingut la norma en la seva composició. Una d’aquestes constants consisteix en la reproducció de les representacions de la reciprocitat social pròpies de les economies morals de subsistència, a partir de la qual s’ha sostingut el dret dels més pobres a la supervivència en caos d’escassetat extrema per damunt del benefici privat. L’altra constant discursiva que esdevé norma en el text dels arguments és la concepció cíclica de la història com una successió d’èpoques de carestia i etapes d’abundància, a partir de la qual s’expliquen les crisis de subsidència com a conseqüència de les actituds malbaratadores i la relaxació moral de les èpoques de bonança.
