L’objectiu de la present Tesi de Doctorat és esmicolar el desenvolupament de les diferents etapes del nacionalisme gallec, entre el cop militar reaccionari de juliol del 1936 fins a la creació d’una nova plataforma política patriòtica, la Asemblea Nacional-Popular Galega l’any 1975 (i del Bloque Nacional-Popular Galego en el 1977), una vegada desapareguda la figura central de la dictadura que s’obria pas a partir del moviment sediciós: el general Francisco Franco Baamonde (1892-1975). En aquesta línia, pretenem posar llum a la resposta que el nacionalisme gallec donarà a la caiguda republicana, esbrinant en el llarg exili que s’obriria després de la victòria feixista. Albirant el programa i projecte que sustentarà l’obrar galleguista amb la figura central de Daniel Rodríguez Castelao (1886-1950) al seu cap en el exili, i la reconstrucció del moviment nacionalista en la clandestinitat franquista i primer post-franquisme en Galiza, amb Ramón Piñeiro (1915-1990) com a actiu destacat, d’una banda, i la creació de la Unión do Povo Galego (UPG), d’altra banda, com a major referència del nou temps, a partir de l’any 1964.
