![]() |
Àrea d'Història del Dret |
Nom de l'assignatura: Historia del Dret Català
Codi de l'assignatura: 362494
Curs acadèmic: 2012-2013
Coordinació: FRANCISCO LUIS PACHECO CABALLERO
Departament: Dept. Història Dret, Dret Romà i D. Ecl. Estat
Crèdits: 3
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
Activitats presencials |
27 |
- Teorico-pràctica |
27 |
|||
Treball tutelat/dirigit |
24 |
Aprenentatge autònom |
24 |
Recomanacions |
No són necessaris coneixements específics per cursar l'assignatura. Altres recomanacions Prerequisits: Els derivats de la ubicació de l'assignatura en el pla d'estudis. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements — Conèixer els contextos històrics, la formació i el desenvolupament del dret català. Referits a habilitats, destreses — Tenir capacitat d'argumentació. |
Blocs temàtics |
1. Història del dret català. Institucions de dret públic
1.1. Teories polítiques i la seva estructuració jurídica a la Catalunya comtal
1.2. Teories polítiques i la seva estructuració jurídica al Comtat de Barcelona
1.3. Teories polítiques i la seva estructuració jurídica al Principat
1.4. Teories polítiques i la seva estructuració jurídica en la Monarquia absolutista
2. Història del dret català. Institucions de dret privat
2.1. Introducció
2.1.1 Història institucional
2.1.2 Dogmàtica i història
2.1.3 Institucions privades i relacions juridicoprivades: la seva delimitació conceptual
2.1.4 El dret català: el problema històric i historiogràfic
2.1.5 Condicionants històrics que determinen les visions sobre el dret català
2.1.6 El problema de les fonts de producció del dret català
2.1.7 El dret català, una magna experiència històrica de dret comú. La tradició jurídica catalana
2.1.8 Conceptes previs: Normes jurídiques. Eficàcia. Interpretació. Prescripció.
2.2. Persones
2.1.1 El subjecte de dret
2.1.2 Capacitat, condició i estats de la persona
2.1.3 Formació doctrinal contemporània de la noció abstracta de personalitat jurídica
2.1.4 Existència i fi
2.1.5 Factors històrics determinants de la condició i estats de la persona. Universitates i personae fictae
2.3. Coses
2.3.1 Els drets sobre les coses
2.3.2 Generalitats. Propietat i propietats
2.3.3 Possessió. Els drets sobre les coses alienes
2.3.4 Alguns drets sobre coses alienes: usdefruit, servituds, emfiteusi, penyora i hipoteca
2.4. Obligacions i contractes
2.4.1 Generalitats
2.4.2 Compravenda
2.4.3 Donació
2.4.4 Censals, violaris i vitalicis
2.4.5 Fiança
2.4. 6 Altres contractes (remissió)
2.5. Família
2.5.1 La família i el matrimoni. Les relacions conjugals i el seu règim econòmic: els pactes nupcials i l'anomenat sistema dotal
2.5.2 L' Electio mulierum (opció dotal)
2.5.3 La tenuta
2.5.4 Altres règims: comunitat sobre emptiones et adquisitiones (associació a compres i millores) del Camp de Tarragona i les seves àrees d'influència, la convenientia aranesa de mitja guadanyeria, el matrimoni mig per mig i agermanament de Tortosa i altres poblacions, l' Aequalitas inter coniuges de Girona, la societas i fraternitas del litoral de Girona
2.5.5 Els capítols matrimonials
2.5.6 Filiació
2.5.7 Legitimació
2.5.8 Pàtria potestat
2.5.9 Adopció
2.5.10 Tutela i curatela
2.6. Successions
2.6.1 Generalitats. Successió testada
2.6.2 El testament: formes, solemnitats, capacitat
2.6.3 El problema de la institució de l'hereu
2.6.4 Lliure disposició, legítima i millora
2.6.5 Dominam et potentissimam: consuetudo Bulgari i usdefruit vidual
2.6.6 Altres qüestions relacionades amb els drets successoris de la vídua
2.6.7 Exclusió de l'herència, prohibicions d'heretar, desheretament i preterició
2.6.8 Els llegats
2.6.9 Les substitucions i la successió fideïcomissària
2.6.10 El codicilio i la clàusula codicilar
2.6.11 L'execució del testament i l'anomenat hereu de confiança. La successió intestada. Els pactes successoris i la successió contractual: l'heretament
2.6.12 La successió senyorial i feudal i les sevas especialitats
2.7. Dret marítim i mercantil
2.7.1 Comerciants, canvistes i banquers
2.7.2 Contractes mercantils
Metodologia i activitats formatives |
Història del Dret Català és una assignatura única amb un mateix pla docent, però impartida sota dues mencions: una de dret públic i una altra de dret privat. A aquest efecte, el programa de l'assignatura consta de dos grans blocs temàtics corresponents a les dues mencions esmentades. Els alumnes han de tenir en compte aquesta circumstància per saber, en funció de la seva elecció, quines parts del programa seran preses en consideració en cada menció. |
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Els estudiants seran avaluats, segons el model de cada grup, bé mitjançant el sistema d'avaluació continuada (AC), bé mitjançant el sistema d'avaluació única (AU). Seguir el règim d'avaluació continuada implica, acreditar l'assistencia al 80% de las classes, fer les activitats que en cada cas s'estableixin i a més realitzar una prova de síntesi al final del curs (PS). Els estudiants que no vulguin o no puguin acollir-se al règim d'avaluació continuada poden optar pel règim d'avaluació única. La prova de síntesi final té lloc en les dates que determini el Consell d'Estudis. Avaluació única Els estudiants que no vulguin o no puguin acollir-se al règim d'avaluació continuada poden optar pel règim d'avaluació única, en els termes i terminis establerts per la Comissió Acadèmica.
|
Fonts d'informació bàsica |
Llibre
BROCÁ, G.M. DE. Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil y Exposición de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el Código civil de España y la jurisprudencia , [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 1985-1987.
Vol. 1 de 1918 ![]()
Vol. 1, edició facsimilar de 1985 ![]()
Vol. 2, edició facsimilar de 1987 ![]()
GARCÍA-GALLO, A. Manual de historia del derecho español. Madrid : El autor, 1984. ![]()
Capítol
PACHECO, F.L. “El acto mortis causa en los derechos hispánicos durante la Edad Moderna (Notas sobre sucesión testamentaria)”, dins Recueils de la Société Jean Bodin pour l'Histoire Comparative des Institutions 60, Actes à cause de mort. Bruxelles : De Boeck Université, 1993. Pàgs. 227-256.
Article
| Membres | Docència | Recerca | Home page Departament |
| Publicacions | Adreces d'interès | Bústia | Home page Àrea d'Historia del Dret |