UB

Àrea d'Història del Dret 

Departament d´història del dret, dret romà i dret eclesiàstic de l´estat
Facultat de Dret. Av. Diagonal, 684. E-08034-Barcelona.
tel. i fax. 00 34 93 402 44 41
 

Nom de l'assignatura: Historia del Dret Català

Codi de l'assignatura: 362494

Curs acadèmic: 2012-2013

Coordinació: FRANCISCO LUIS PACHECO CABALLERO

Departament: Dept. Història Dret, Dret Romà i D. Ecl. Estat

Crèdits: 3

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

Activitats presencials

27

-  Teorico-pràctica

27

Treball tutelat/dirigit

24

Aprenentatge autònom

24

 

Recomanacions

 

No són necessaris coneixements específics per cursar l'assignatura.

Altres recomanacions

Prerequisits: Els derivats de la ubicació de l'assignatura en el pla d'estudis.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els contextos històrics, la formació i el desenvolupament del dret català.
— Conèixer la caracterització històrica del dret català com a ordenament compost i complex i del paper exercit per l' ius commune .
— Conèixer la formació històrica, el desenvolupament i la consolidació de les institucions jurídicoprivades i jurídicopúbliques i dels trets caracteritzadors de l' ius proprium .
— Conèixer els fonaments històrics de la consagració legislativa contemporània d'una tradició jurídica catalana.
— Conèixer els fonaments històrics de la facultat constitucional reconeguda al poder autonòmic per a la conservació, la modificació i el desenvolupament del dret civil i de les seves conseqüències.
— Comprendre el caràcter històric del dret i conèixer l'origen i l'evolució dels ordenaments jurídics.

Referits a habilitats, destreses

— Tenir capacitat d'argumentació.
— Tenir capacitat crítica.
— Utilitzar amb correcció els conceptes jurídics.
— Saber interpretar i analitzar els discursos i els textos historicojurídics.
— Comprendre i saber utilitzar els conceptes especialitzats en les diferents branques de l'ordenament jurídic.

 

Blocs temàtics

1. Història del dret català. Institucions de dret públic

1.1. Teories polítiques i la seva estructuració jurídica a la Catalunya comtal

1.2. Teories polítiques i la seva estructuració jurídica al Comtat de Barcelona 

1.3. Teories polítiques i la seva estructuració jurídica al Principat

1.4. Teories polítiques i la seva estructuració jurídica en la Monarquia absolutista

2. Història del dret català. Institucions de dret privat

2.1. Introducció

2.1.1 Història institucional
2.1.2 Dogmàtica i història
2.1.3 Institucions privades i relacions juridicoprivades: la seva delimitació conceptual
2.1.4 El dret català: el problema històric i historiogràfic
2.1.5 Condicionants històrics que determinen les visions sobre el dret català
2.1.6 El problema de les fonts de producció del dret català
2.1.7 El dret català, una magna experiència històrica de dret comú. La tradició jurídica catalana
2.1.8 Conceptes previs: Normes jurídiques. Eficàcia. Interpretació. Prescripció.

2.2. Persones

2.1.1 El subjecte de dret
2.1.2 Capacitat, condició i estats de la persona
2.1.3 Formació doctrinal contemporània de la noció abstracta de personalitat jurídica
2.1.4 Existència i fi
2.1.5 Factors històrics determinants de la condició i estats de la persona. Universitates i personae fictae

2.3. Coses

2.3.1 Els drets sobre les coses
2.3.2 Generalitats. Propietat i propietats
2.3.3  Possessió. Els drets sobre les coses alienes
2.3.4 Alguns drets sobre coses alienes: usdefruit, servituds, emfiteusi, penyora i hipoteca

2.4. Obligacions i contractes

2.4.1 Generalitats
2.4.2 Compravenda
2.4.3 Donació
2.4.4 Censals, violaris i vitalicis
2.4.5 Fiança
2.4. 6 Altres contractes (remissió)

2.5. Família

2.5.1 La família i el matrimoni. Les relacions conjugals i el seu règim econòmic: els pactes nupcials i l'anomenat sistema dotal
2.5.2 L' Electio mulierum (opció dotal)
2.5.3 La tenuta
2.5.4 Altres règims: comunitat sobre emptiones et adquisitiones (associació a compres i millores) del Camp de Tarragona i les seves àrees d'influència, la convenientia aranesa de mitja guadanyeria, el matrimoni mig per mig  i agermanament de Tortosa i altres poblacions, l' Aequalitas inter coniuges de Girona, la societas i fraternitas del litoral de Girona
2.5.5 Els capítols matrimonials
2.5.6 Filiació
2.5.7 Legitimació
2.5.8 Pàtria potestat
2.5.9 Adopció
2.5.10 Tutela i curatela

2.6. Successions

2.6.1 Generalitats. Successió testada
2.6.2 El testament: formes, solemnitats, capacitat
2.6.3 El problema de la institució de l'hereu
2.6.4 Lliure disposició, legítima i millora
2.6.5 Dominam et potentissimam: consuetudo Bulgari i usdefruit vidual
2.6.6 Altres qüestions relacionades amb els drets successoris de la vídua
2.6.7 Exclusió de l'herència, prohibicions d'heretar, desheretament i preterició
2.6.8 Els llegats
2.6.9 Les substitucions i la successió fideïcomissària
2.6.10 El codicilio i la clàusula codicilar
2.6.11 L'execució del testament i l'anomenat hereu de confiança. La successió intestada. Els pactes successoris i la successió contractual: l'heretament
2.6.12 La successió senyorial i feudal i les sevas especialitats

2.7. Dret marítim i mercantil

2.7.1 Comerciants, canvistes i banquers
2.7.2 Contractes mercantils

Metodologia i activitats formatives

 

Història del Dret Català és una assignatura única amb un mateix pla docent, però impartida sota dues mencions: una de dret públic i una altra de dret privat. A aquest efecte, el programa de l'assignatura consta de dos grans blocs temàtics corresponents a les dues mencions esmentades. Els alumnes han de tenir en compte aquesta circumstància per saber, en funció de la seva elecció, quines parts del programa seran preses en consideració en cada menció.

La metodologia, sigui quina sigui la menció sota la qual l'assignatura s'imparteixi, va dirigida al desenvolupament de les competències que té assignada en el pla docent i consisteix en l'exposició teòrica pels professors del contingut del temari, articulada al voltant dels pertinents textos historicojurídics i materials de treball, amb participació activa dels estudiants.

El desenvolupament de les competències i la consecució dels objectius assenyalats en el pla docent impliquen, per part dels estudiants, la lectura i l'estudi de la bibliografia recomanada. Es tracta que l'estudiant, tant a través de la participació en les hores presencials com a través del seu treball autònom, adquireixi els coneixements de manera progressiva i arribi a assolir una comprensió global dels continguts del temari, sobre els quals ha de ser capaç de reflexionar i expressar-se amb correcció, tant oralment com per escrit.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Els estudiants seran avaluats, segons el model de cada grup, bé mitjançant el sistema d'avaluació continuada (AC), bé mitjançant el sistema d'avaluació única (AU). Seguir el règim d'avaluació continuada implica, acreditar l'assistencia al 80% de las classes, fer les activitats que en cada cas s'estableixin i a més realitzar una prova de síntesi al final del curs (PS). Els estudiants que no vulguin o no puguin acollir-se al règim d'avaluació continuada poden optar pel règim d'avaluació única. La prova de síntesi final té lloc en les dates que determini el Consell d'Estudis.

Avaluació continuada

Els estudiants sotmesos al règim d'AC hauran de fer dues activitats equivalents al 50 % de la nota final (25 % + 25 %) i una prova de síntesi (prova escrita  formada per un màxim de tres preguntes de concepció global sobre el contingut del temari), amb un valor del 50 % restant de la nota final.

Reavaluació:
Els estudiants que tenen una qualificació final de suspens en règim d'avaluació continuada podran fer una prova de sintesi obtenint-ne el valor ponderat que té assignada aquesta prova. La nova qualificació de la prova de sintesi es tornarà a ponderar amb la qualificació obtinguda à les activitats evaluables.

Avaluació única

Els estudiants que no vulguin o no puguin acollir-se al règim d'avaluació continuada poden optar pel règim d'avaluació única, en els termes i terminis establerts per la Comissió Acadèmica.

Els estudiants que segueixin l'avaluació única mantenen el dret d'assistir a classe i han de realitzar un examen final d'avaluació única, en les dates que fixi el Consell d'Estudis, en què han d'acreditar un coneixement i una compressió teòrica i conceptual de la matèria, i una visió global, conjunta, coherent i completa del contingut i dels objectius de l'assignatura, tal com estan descrits en el pla docent.

L'examen final corresponent a l'avaluació única consisteix en un examen escrit d'un màxim de tres preguntes sobre el temari.

Reavaluació:
Els estudiants que han suspès l'assignatura en règim d'avaluació única podran reavaluar la prova d'avaluació única si en la qualifiació final havien obtingut una nota igual o superior a 3,5. La nota obtinguda a la reavaluació serà la nota definitva. 

 

Fonts d'informació bàsica

Llibre

BROCÁ, G.M. DE.  Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil y Exposición de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el Código civil de España y la jurisprudencia , [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 1985-1987.

Vol. 1 de 1918   Enllaç
Vol. 1, edició facsimilar de 1985   Enllaç
Vol. 2, edició facsimilar de 1987   Enllaç

FERRO, V.  El dret públic català : les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic : EUMO, 1987.   Enllaç

GARCÍA-GALLO, A.  Manual de historia del derecho español. Madrid : El autor, 1984.   Enllaç

VALDEAVELLANO, L.G. DE.  Curso de historia de las instituciones españolas : de los orígenes al final de la Edad Media. Madrid : Alianza, 1982.    Enllaç

IGLESIA, A.  La creación del derecho : una historia de la formación de un derecho estatal español : manual. Madrid : Marcial Pons, 1996.   Enllaç

Capítol

IGLESIA, A. “Individuo y familia. Una historia del derecho privado español”, dins Enciclopedia de historia de España. Vol. 1. Economía. Sociedad.  Madrid : Alianza, 1988. Pàgs. 433-536.   Enllaç

PACHECO, F.L. “El acto mortis causa en los derechos hispánicos durante la Edad Moderna (Notas sobre sucesión testamentaria)”, dins Recueils de la Société Jean Bodin pour l'Histoire Comparative des Institutions 60, Actes à cause de mort.  Bruxelles : De Boeck Université, 1993. Pàgs. 227-256.

PACHECO, F.L. “Ley, costumbre y uso en la experiencia jurídica peninsular bajomedieval y moderna”, dins El dret comú i Catalunya : actes del IV simposi internacional : homenatge al professor Josep M. Gay Escoda : Barcelona, 27-28 de maig de 1994 . Barcelona : Fundació Noguera, 1995. Pàgs. 75-146.   Enllaç

PACHECO, F.L. “Patrimonio familiar y herencia: revocabilidad e irrevocabilidad de las donaciones con efectos diferidos post obitum y el origen de los heredamientos catalanes”, dins El dret comú i Catalunya : actes del IX Simposi Internacional, Barcelona, 4-5 de juny de 1999 : la família i el seu patrimoni. Barcelona : Associació Catalana d'Història del Dret "Jaume de Montjuïc" : Fundació Noguera, 2000. Pàgs. 57-90.   Enllaç

PACHECO, F.L. “Prescripción, costumbre, jurisdicción y regalías en Cataluña”, dins Historia de la propiedad : costumbre y prescripción : IV encuentro interdisciplinar, Salamanca, 25-28 de mayo de 2004. [Madrid] : Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España. Servicio de Estudios, cop. 2006. Pàgs. 181-209.   Enllaç

PACHECO, F.L. “Non instituuntur heredes nominatim per consuetudinem: Algunas consideraciones sobre el problema de la institución de heredero en el derecho catalán”, dins DIURNI, G. ET AL. (eds.).  Per saturam : studi per Severino Caprioli. Spoleto (Perugia) : Fondazione Centro italiano di studi sull'alto Medioevo, 2008. Pàgs. 617-636.   Enllaç

Article

PACHECO, F.L. “Derecho valenciano, derecho catalán y recepción del derecho común: reflexiones en torno a la institución de las servidumbres prediales”, dins Historia, instituciones, documentos , núm. 22, 1995. Pàgs. 371-429.   Enllaç

PACHECO, F.L. “Et quod tale testamentum vocatur sacramentale. Algunas consideraciones sobre una antigualla jurídica visigoda”, dins Initium, núm. 2, 1997. Pàgs. 517-547.   Enllaç

PACHECO, F.L. “Los juristas catalanes y la opinio doctorum”, dins Anuario de historia del derecho español,  núm. 67, 1997. Pàgs. 295-307.   Enllaç

PACHECO, F.L. “Derecho privado y derecho feudal (II). Cataluña: indivisión patrimonial, vinculación y sucesión”, dins Initium, núm. 8, 2003. Pàgs. 143-177.   Enllaç

PACHECO, F.L. “Retroventa y recuperación de jurisdicciones por la Corona. Legislación, práctrica y doctrina. La conflictiva historia de una pragmática y los caps. 37, 51, 52 y 53 de las Cortes de Barcelona de 1599”, dins Initium, núm. 9, 2004. Pàgs. 351-382.   Enllaç

PACHECO, F.L. “Para después de los días y no en otra manera. Origen y desarrollo de la sucesión contractual en Aragón”, dins Initium, núm. 12, 2007. Pàgs. 119-197.   Enllaç

PACHECO, F.L. “Sustituciones y sucesión fideicomisaria. Notas para su estudio en el derecho catalán”, dins Initium , núm. 13, 2008. Pàgs. 335-370.   Enllaç
 

Membres Docència Recerca Home page Departament
Publicacions Adreces d'interès Bústia Home page Àrea d'Historia del Dret