 |
Àrea d'Història del Dret |
Docencia
| Programa d'Història del Dret |
INTRODUCCIÓ
1.- Història del dret: concepte i delimitació
en el temps i en l'espai.
2.- Cap a un concepte instrumental del dret: L'ordenament
jurídic.- Les normes jurídiques com a elements de l'ordenament
jurídic.- Normes jurídiques i normes no jurídiques.-
Creació del dret.- L'aplicació del dret.
LA CREACIÓ DEL DRET A LA PENÍNSULA
L'arribada a la Península d'un dret comú
a tots els pobles sotmesos a l'Imperi romà
3. Pressupòsits: la situació jurídica
de la Península abans de l'assentament romà.- Incorporació
de la Península al món romà. Romanització cultural
i romanització jurídica.- El dret romà i els drets
pre-romans: conclusions.
4.- Les fonts de creació del dret romà
heretats pel Principat: la seva situació crítica.- Intents
de superació de la crisi republicana.- La construcció política
del Principat i el seu reflex en les fonts de creació del dret.-
Cristal.lització del nou sistema de creació del dret: la
reforma d'Adrià.- Simplificació de l'ordenament jurídic
romà.
5.- El Dominat: la seva constitució política
i el reflex en el camp del dret: a) simplificació de les fonts de
creació del dret; b) simplificació de l'ordenament jurídic
romà; c) el coneixement del dret i les seves dificultats.- Dret
oficial i dret de la pràctica: el Dret romà vulgar.
El desenvolupament autònom de la tradició
jurídica romana a la Península
6.- Explicació de l'època visigoda a partir
de la història del poble visigot: l'assentament del poble visigot
a l'Imperi i la transformació de la seva constitució político-social.-
L'assentament a les Gàl.lies: relacions entre visigots i romans.-
La situació jurídica provincial i l'activitat dels monarques
visigots.
7.- La legislació visigoda de Teodoric I a Euric.-
Recopilació oficial de textos romans: el Breviari d'Alaric.- El
Codex Revisus i reforma leovigildiana.- La creació règia
del dret: la seva fonamentació per l'Esglèsia.- La consolidació
del poder regi visigot: el Liber Iudiciorum.- Dret oficial i dret de la
pràctica.
La creació dels drets hispànics a partir de la tradició jurídica visigoda
La creació del dret de l'alta edat mitjana
8.- La invasió musulmana: problemàtica
al voltant de la possible participació del dret musulmà en
la formació dels drets hispànics.- Conseqüències
de l'assentament musulmà per a l'ordenament jurídic visigot.-
Persistència del Liber Iudiciorum com a ordenament jurídic
general i complet dels cristians: característiques.
9.- La Res Publica Christiana i el seu reflex en la creació
del dret a l'alta edat mitjana.- Característiques del dret altomedieval.-
La idea del dret de l'alta edat mitjana i la seva aplicació pràctica:
abusos i privilegis.- Components de l'ordenament jurídic medieval:
dret general i drets especials.- Aparició tardana d'un dret regi.-
Relacions entre el dret general i els drets especials.
El renaixement jurídic bolonyès i la recepció del Dret comú
L'estudi del dret romà justinianeu a Bolonya
10.- L'any 1000: despertar cultural.- Característiques
de la cultura de l'alta edat mitjana.- Causes del renaixement del dret
romà.- L'escola de Bolonya i el dret romà.- Progressiva extensió
de l'interès dels mestres de Bolonya a altres drets: dret feudal
i dret canònic.- La producció literària de l'escola
de Bolonya.
La recepció del Dret comú en els diferents
regnes hispànics de la baixa edat mitjana
11.- La recepció: definició.- Causes de
la recepció, vies d'introducció i símptomes de consolidació.-
Conseqüències de la recepció sobre la situació
anterior: ullada general.- Reconquesta i repoblació.- La creació
del dret a la baixa edat mitjana hispànica.
12.- Conseqüències de la recepció
a Castella: l'època d'Alfons VIII i Ferran III.- La situació
jurídica del regne castellano-lleonès amb Alfons X i la seva
transformació per la seva tasca legislativa.- La reacció
antialfonsina: les Corts de Zamora de 1274 i les seves conseqüències.-
Alfons XI i l'Ordenament d'Alcalà de 1348.- Els diferents drets
que configuren el sistema jurídic castellà baix-medieval
i les tensions entre ells.
13.- La situació jurídica catalana en el
moment de la recepció.- Jaume I i el dret de la recepció.-
Conseqüències pràctiques de les decisions de Jaume I.-
L'ordenament jurídic català baix-medieval i les tensions
existents entre els elements que el formen: les Corts de 1283. Martí
l'Humà i el seu capítol de Cort de 1409.- Al.lusió
a la decisió de Felip II (III) de 1599.
L'aparició de l'Estat i el triomf del dret regi
Naixement de l'Estat
14.- La formació de l'Estat i la seva aparició
a la Península.- La lluita per la sobirania i el triomf de la sobirania
del rei.- Sobirania i legislació.- El dret del regne davant la legislació
del rei: intents de control.
15.- La racionalització del dret: fixació
i difusió a través de les recopilacions.- Les recopilacions
en els diferents regnes.- La fixació del dret a través dels
ordres de prelació.
16.- Els Decrets de Nova Planta.- L'aparició d'un
nou dret comú: el dret reial.
L'aparició d'un dret nacional espanyol com a conseqüència del triomf de la sobirania nacional espanyola
L'Estat constitucional
17.- La configuració de l'Estat constitucional.-
Les constitucions polítiques com a projecte polític: característiques.
18.- El sistema de fonts de l'època contemporània.-
La codificació: una aspiració racional.- El procès
codificador.
19.- El desenvolupament històric de l'article
258 de la Constitució de Cadis de 1812: codis, apèndixs i
compilacions.
| Membres | Docència | Recerca | Home page Departament |
| Publicacions | Adreces d'interès | Bústia | Home page Àrea d'Historia del Dret |