 |
Àrea d'Història del Dret |
Publicacions de l'Associació Catalana d'Història del Dret "Jaume de Montjuïc"
Col. Seminari d´Història del Dret de Barcelona
Edita: Marcial Pons (Madrid) & Seminari d'Història del Dret de Barcelona (Barcelona).
Pio
CARONI, Lecciones catalanas sobre la historia de la Codificación.
[Seminari d'Història del Dret de Barcelona, 1]. Madrid, 1997. 177
p. Sumari. Presentación. Advertencia. Lección
I. Para entrar en materia. Lección II. La historia de una teoría.
Lección III. El código para una nueva sociedad.. Lección
IV. La codificaci´´on y su entourage (entorno). Lección
V. Las codificaciones iusnaturalistas. Lección VI. Un rápida
ojeada al código civil suizo (=CCS) de 1907. Lección VII.
Concluyendo la edad de la descodificación. Apéndice. La codificación
desencantada. Apéndice documental.
AA.VV.,
Autonomía
y Soberanía. Una consideración histórica. [Seminari
d'Història del Dret de Barcelona, 2]. Madrid, 1996. 131 p.
Indice:
Sumario. Prólogo. Aquilino Iglesia Ferreirós, "Soberanía
y autonomía: una consideración histórica"; Francisco
L. Pacheco Caballero, "Aportaciones medievales a la noción de autonomía";
Oriol Oleart Piquet, "Legislació i autonomia a la Catalunya moderna";
Benjamín González Alonso, "Acotaciones a la historia de la
antigua corona de Castilla y a la formación de las actuales Comunidades
Autónomas"; Francisco Tomás y Valiente, "Soberanía
y autonomía en las constituciones de 1931 y 1978".
Josep
M. GAY I ESCODA, El corregidor a Catalunya. [Seminari d'Història
del Dret de Barcelona, 3]. Madrid, 1997. 1094 p.
Sumari. Limiar. Pròleg. Una nota sobre la revisió del text.
Principals abreviatures usades. Volum I. I. Introducció. II. Una
institució de la nova planta dins les noves plantes de Felip V per
a la Corona d'Aragó. 1. El predecent de València i Aragó:
de la reforma a la nova planta. 2. La nova planta de Catalunya. 3. La planta
catalana com a model. 4. Menorca, un cas a part. III. El corregidor a Catalunya
durant els regnats de Felip V, Lluís I i Ferran VI. 1. Veguers,
corregidors i intendents. 2. L'establiment, planta i disposicions sobre
els primers corregidors de Catalunya. 3. L'estabilització dels corregiments
catalans dins l'aparell militar estatal. 4. Instruccions de corregidors
i judici de residència: regla jurídica i conducta actuada
entre togats i militars. 5. La culminació de la militarització
de l'aparell corregimental català i la restauració de les
intendències de província. IV. El corregidor a Catalunya
durant els regnats de Carles III i Carles IV. 1. La supremacia militar
reconeguda: la pesquisa de Lleida. 2. La reconversió carolina: el
tractament diferenciat de corregidors militars i intendents. 3. La reforma
institucional: la creació de la carrera de corregiments i vares
el 1783. 4. L'execució dels decrets de 29 de març de 1783
adreçats al Consell i Cambra de Castella. 5. La qüestió
dels corregiments units a governs militars o ocupats per militars. 6. El
fracàs parcial de la reforma il.lustrada: la legislació de
Carles IV i la militarització provincial. V. Els corregidors de
Catalunya. 1. Governs militars i polítics amb corregiment. 2. Corregiments.
3. Els titulars del govern militar de Castell-Lleó i polític
de la Vall d'Aran. VI. Conclusions. VII. Fonts documentals, legals i bibliogràfiques.
Volum II. Apèndixs documentals
| Per a més informació sobre publicacions (preus, comandes, etc) aquilinoiglesia@ub.edu |
| Membres | Docència | Recerca | Home page Departament |
| Publicacions | Adreces d'interès | Bústia | Home page Àrea d'Historia del Dret |