DRE_DIX (Docència i Recerca del Discurs a la Xarxa) som un grup d’investigadors de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona i del Zentrum für Sprachen (Centre de Llengües) de la Universitat Würzburg (Alemanya) interessats en la investigació de la interacció i la comunicació que es genera a la xarxa internet i les implicacions pedagògiques que aquesta interacció comporta en el discurs.
L’eclosió de la web 2.0 i els mons virtuals 3D (del tipus Second Life) fa de la interacció via ordinador un element distintiu de les noves formes de comunicar-nos. El nostre interès és descriure aquests canvis en els hàbits i estratègies comunicatives per ajudar als nostres alumnes a ser comunicativament competents en el món virtual del segle XXI.
Els objectius principals del grup s’emmarquen en tres grans línies de treball que estan estretament relacionades:
1. La categorització dels cibergèneres a la xarxa per a la seva aplicació en la didàctica de llengües
La comunicació a la web 2.0 presenta característiques que la diferencien de la comunicació que s’estableix en altres suports. És per aquest motiu pel qual cal investigar i analitzar les estratègies comunicatives que s’utilitzen i delimitar els nous gèneres discursius. El propòsit últim d’aquesta recerca és aplicar els resultats obtinguts en l’àmbit educatiu de la formació de formadors de la didàctica de la llengua. Per aconseguir aquest propòsit és essencial que els professionals de la comunicació (docents, experts en comunicació audiovisual, …) estiguin formats no només en l’ús de les noves eines de la web 2.0 (blogs, wikis, podcasts, etc.) Des de la vessant tècnica sinó també en les estratègies necessàries per aconseguir una òptima comunicació que afavoreixi les metes professionals que es marquin en aquest món globalitzat de la xarxa.
Aquest projecte ha estat aprovat pel Ministeri de Ciència i Innovació amb la referència EDU2008-05411/EDUC i títol “La comunicació a la web 2.0: categorització dels cibergeneros per recol aplicació en la didàctica de llengües”. Els esforços del grup en l’actualitat es centralitzaran, per tant, en la consecució dels objectius d’aquest projecte I + D + i fins al 2011. De tota manera això no vol dir que no seguim treballant en objectius estretament relacionats que a continuació esmentem.
2. La interacció en entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) per a l’aprenentatge de llengües i per a la formació de professors de llengües
El segon objectiu estretament relacionat amb l’anterior és l’anàlisi de la interacció que es genera en els EVA, per exemple en Moodle, i els efectes que té aquesta interacció en la didàctica que se segueix en aquests entorns virtuals.
L’ús cada vegada més generalitzat d’EVA, fins i tot en ensenyaments presencials, fa necessària una anàlisi de la interacció i de la comunicació per dotés els futurs docents d’estratègies digitals i comunicatives suficients que els permetin desenvolupar la tasca educativa amb efectivitat dins d’aquests entorns. Per poder fer propostes d’actuació i d’ús concretes a la web 2.0 és necessari conèixer quin és el punt de partida dels nostres usuaris (els futurs docents i comunicadors), per aquest motiu hem d’establir quins són els hàbits de treball interacció dels usuaris de els EVA abans que donin el salt a l’ús de la web 2.0.
Segons Moore (1989) podríem parlar de tres tipus d’interacció: alumne-contingut, alumne-professor i alumne-alumne. En el nostre grup distingim, però, el terme interacció, com el procés social que s’estableix entre dues persones, i el terme interactivitat, entenent-lo com la interacció bàsica de l’alumne amb el contingut. Altres autors (Hillman et al, 2004) afegeixen la interacció alumne-interfície (gràfica d’usuari), que per a nosaltres és un dels aspectes de la interactivitat. Finalment, podríem afegir el concepte d’interacció indirecta (vicarious interaction) que es dóna quan l’alumne aprèn observant i sense intervenir en una interacció directa (Sutton, 2001).
Una línia de recerca del grup va encaminada a la formació de professors des de la perspectiva de la pràctica reflexiva. L’experiència i observació que ja vam iniciar en el treball realitzat en el Màster semipresencial de Formació d’Espanyol com Llengua Estrangera (E / LE) en la reformulació del material didàctic enfocament pedagògic des del 2004 (Màster que es fa en col laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Institut de Formació continuada IL3). El concepte d’interacció i interactivitat es van promoure per permetre una participació més elevada entre els formants, i entre els components i els professors. També es va introduir en el programa la figura del tutor de portafolis que ajuda els formants en tot el procés d’aprenentatge al llarg del curs i que ha afavorit un altre tipus d’interacció didàctica diferent a l’establerta per un professor dinamitzant una assignatura.
Així mateix es fa necessari experimentar i analitzar l’ús del portafoli digital en la formació de professors de llengües en diferents formats com podria ser l’ús de programari específic per exemple Mahara, o per altra banda amb eines més genèriques com ara els blocs. Aquesta línia de treball s’emmarca en el projecte d’innovació de la Universitat de Barcelona (ECAL4, 2009PID-UB/24)
3. L’ús d’eines web 2.0 a la didàctica de llengües
La utilització de les eines web 2.0 com a instruments didàctics per al desenvolupament d’habilitats lingüístiques és cada vegada més comú a les aules tant de llengües primeres com les de llengua estrangera, encara que el potencial didàctic d’aquestes eines és força desconegut i l’ús que es fa a l’aula de llengua i fora és encara en molts casos experimental.
El nostre grup pretén elaborar guies didàctiques a partir dels resultats de les investigacions dutes a terme en les dues línies abans esmentades que ajudin els professors a treure el màxim de potencial d’aquestes eines per a l’ensenyament-aprenentatge de llengües.
L’ús, per exemple, de la wiki com a eina per l’aprenentatge de la competència escrita d’una manera colaborativa i en xarxa és ja una realitat. La wiki permet dur a terme un treball en la línia pedagògica del procés d’escriptura on l’èmfasi recau en el procés d’elaboració d’un text en lloc de recaure només en la valoració i avaluació del producte final, com és comú en moltes aules de llengua . El caràcter obert i participatiu de la wiki fa que es pugui observar les fases del procés per arribar al producte final i poder analitzar la interacció que s’estableix en la col.laboració dels membres a l’hora d’escriure un text en conjunt (Lund, 2008 ). La base socio-constructivista d’aquesta eina permet generar un aprenentatge entre iguals i co-construir coneixement que ajudarà als alumnes a desenvolupar estratègies de producció escrita.
L’interès, cada vegada més gran entre els estudiants del màster d’investigació i del màster de formació de professors, per analitzar els canvis que s’estan produint en les noves xarxes de comunicació ens compromet, als diferents membres del grup implicats en la docència en aquests programes de màster, a la constant innovació. Així doncs serà bo seguir les línies de recerca iniciades per donar cabuda a altres eines que sorgeixin en aquest món dinàmic i canviant de la web, que ajudin a potenciar habilitats comunicatives i que serveixin d’eines per desenvolupar plantejaments didàctics que s’ajustin a les diverses necessitats dels nostres alumnes.
