Història de la Facultat

La història de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona està íntimament lligada a la de la Universitat que l’acull i a la de la mateixa societat, institucions i empreses catalanes a què tracten de servir. Des del mateix moment de l’establiment el 1450, l’Estudi General de Barcelona (primer nom de l’actual Universitat de Barcelona) va impartir ensenyaments jurídics, tant de lleis (dret comú, civil) com de cànons (dret canònic, de l’Església). Aquests ensenyaments, que van tenir diversos emplaçaments segons el creixement urbà, van suscitar aviat l’interès de les classes acomodades barcelonines amb vista al desenvolupament d’activitats d’ordre jurídic a les audiències judicials, en institucions públiques i acadèmiques, i relacionades amb les tasques d’assessors dels governants. El 1717, com a conseqüència del suport de Catalunya a l’Arxiduc Carles en la Guerra de Successió, l’Estudi General es va clausurar i traslladar a Cervera, d’on no tornaria a Barcelona fins al 1842. En aquesta nova etapa, el Pla Moyano (RD 17/09/1845) afegeix l’Administració com a tercera branca dels estudis jurídics. Poc després, la Llei de 19 de setembre de 1857 és la primera que empra la denominació Facultat de Dret per referir-se al nostre centre. El Pla Callejo, de 1928, fixa la durada de la carrera en cinc anys i suprimeix les matèries «culturals», de manera que només resta Economia com a assignatura no jurídica. Després de la Guerra Civil, els decrets de 1944 i, sobretot, el Pla d’Estudis de 1953 estableixen els continguts i la metodologia docent que han de formar diverses generacions de juristes catalans.

Des de finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, l’oferta docent de la Facultat de Dret ha sofert una doble evolució. D’una banda, i després de 40 anys de vigència del Pla de 1953, s’ha reformat el Pla d’estudis de l'ensenyament de Dret. El Pla d'Estudis vigent, de 1992, estructura la carrera en cinc anys i dos cicles, amb assignatures obligatòries i optatives i amb crèdits de lliure elecció. D’altra banda, s’han adscrit a la Facultat nous ensenyaments de primer i segon cicle, de manera que l’oferta docent del centre actualment inclou, a més de la llicenciatura de Dret, les llicenciatures de segon cicle de Ciències Polítiques i de Ciències del Treball; les diplomatures de Gestió i Administració Pública i de Relacions Laborals, i els títols propis de Criminologia i Política Criminal i d’Investigació Privada. A aquesta oferta docent cal afegir-hi, el tercer cicle, l’existència d’un ampli ventall de cursos de postgrau adscrits als departaments de la Facultat, i també dos programes de doctorat (Ciències Polítiques i Dret, aquest darrer, estructurat en diverses especialitats).

L’actual Facultat de Dret, situada a l’avinguda de la Diagonal, es va construir el 1958 i va rebre el guardó del premi FAD d’aquell any, el de la primera edició. Aleshores la Facultat tenia 10 aules i uns 200 alumnes de primer curs. Vint anys més tard la xifra d’alumnat de nou accés s’havia multiplicat gairebé per deu. Malgrat això, la Facultat no va disposar de més espai fins al curs 1982-1983, en què s’hi va afegir l’antic col·legi major ilerdense. L’'augment de la matrícula (fins a 13.000 estudiants a principi dels noranta) va obligar a construir un tercer edifici (Tomás y Valiente), que es va inaugurar el febrer de 1996. Tot i aquestes millores, encara ara alguns ensenyaments adscrits a la Facultat no es poden impartir en el centre per manca d’espai. Per aquest motiu s’està estudiant la substitució de l’edifici Ilerdense per un nou equipament més ampli i més ben aprofitat que permeti portar al centre l'alumnat de Ciències Polítiques, de Gestió i Administració Pública i de Relacions Laborals.