Article : “Tancant Fabric, no es resolt res”

Article d’A. Outomuro, ex-alumna del Màster, sobre el recent tancament de la discoteca Fabric després de la mort de dos joves per consum de psicoestimulants.

“El superintendent de la Policia Metropolitana de Islington, Stuart Ryan, va al·legar que mentre l’establiment seguís obert, el risc de mort seguiria latent”.

Ryan Browne i Jack Crossley, 2 nois britànics menors de 20 anys, han mort per sobredosi aquest estiu a FABRIC, el mític club londinenc, a l’avantguarda de la música electrònica des de la seva obertura el 1999. Aquestes morts han desembocat en el tancament cautelar i indefinit del club, i la retirada de la llicència del mateix.

En tractar-se d’un club tan conegut, al qual assisteixen milers de persones cada setmana, aquestes morts han transcendit. Però cada dia hi ha moltíssimes morts per sobredosi de les que ningú s’assabenta. Per què? Perquè ocorren en llocs anònims i sense milers de testimonis.

Tot i la poca informació que s’ha donat sobre aquests successos, tot apunta que la substància psicoactiva a dosi letal que va acabar amb la vida dels dos joves va ser MDMA. Probablement perquè la composició d’aquestes pastilles contenia el doble de la concentració màxima esperada, o directament perquè no es tractava d’MDMA com pensaven, sinó d’una altra molècula molt més potent i incompatible amb la vida d’aquests dos nois (¿potser PMMA?). Aquests 2 supòsits no tenen cap relació directa amb FABRIC sinó amb les polítiques de drogues en aquest país i en la gran majoria del planeta: THE WAR ON DRUGS. La execrable Guerra contra les Drogues, la criminalització i la no regularització; i per tant l’escàs o nul coneixement per part dels i les usuarixs de substàncies psicoactives del que consumeixen.

A més de l’estrès associat al consum per ser il·legal: que genera en lxs usuarixs patrons de consum perillós com ara una tendència a amagar-se (consum no supervisat), un ús abusiu ( “m’ho prenc tot abans que m’ho treguin”), no controlat (no existien, fins aquest estiu, serveis d’anàlisi de substàncies en ambients recreatius, com en la gran majoria de països) i falta d’educació sanitària sobre consum segur (hidratació, alimentació, dosificació, interaccions, repòs …).

Tancar un club perquè es produeixen dues morts consecutives per sobredosi és tancar els ulls davant d’un problema de salut pública mundial.

No moriran menys xavalxs per aquesta mesura. Es moriran en un altre lloc i “embrutaran” menys. Mentre les úniques mesures eficaces (i provades) en la prevenció d’efectes adversos i morts en relació amb el consum de drogues com la reducció de riscos i DANYS no s’estableixin com a imprescindibles seguirà havent-hi casos així.

A Barcelona, ​​per exemple, hi ha diverses sales de consum supervisat en què durant més d’una dècada no ha mort ningú i també hi ha serveis d’anàlisi de substàncies anomenades Energy Control o Ai Laket !, que et diuen el que et vas prendre ( no el que “creus” que et vas a prendre) i com ho has de fer d’una manera segura.

A Londres en particular i al Regne Unit en general, no existia cap d’aquests serveis, fins aquest estiu, com us comentàvem abans. Hi ha consum de drogues fins a les cel·les hermètiques dels condemnats a mort dels EUA, hi ha criptomercats de drogues a la Deep Web després del tancament de Silk Road i l’empresonament de Ross Ulbritch i existiran morts per sobredosi tot i tancar Fabric, en altres clubs legals o raves il·legals.

No es tracta de tancar sinó d’obrir. Obrir ments i recursos que acceptin la llibertat de consum i de no morir en l’intent.

I aquí estem professionals de diferents àmbits dedicant-nos a això i veient que és possible, sabem del que parlem. Jo ho faria gratis. Però els resulta molt car.

Autora: Alejandra Outomuro – Metge i ex-alumna del Màster en Drogodependències presencial UB – IL3

Font original: cannabis.es