Realitat actual del consum i addicció a l’heroïna a Barcelona.

La conferència oberta inaugural del 2n curs del Màster de Drogodependències serà a càrrec de Josep Rovira el proper 11 d’octubre a IL3.

Josep Rovira, treballador social i director de l’àrea de Drogues d’ABD , serà l’encarregat d’inaugurar el 2n curs de l’actual edició del Màster abordant un tema d’actualitat com és el consum i les problemtàtiques de l’addicció de l’heroïna a Barcelona i altres municipis annexos.

Entre d’altres temes Josep Rovira tractarà la Reducció de Danys fruït de la incidència històrica de l’heroïna, en com es presenta la RDD en l’actualitat amb població de consum actiu en situació de marginalitat i extrema pobresa, el consum d’heroïna i tràfic avui, i com desmuntem mites tot fent un repàs d’estat de la qüestió.

L’acte tindrà lloc el proper divendres 11 d’octubre a les 12:30h en la sala d’actes d’IL3-UB, serà gratuït però cal inscripció prèvia a administra@formadrog.net . Posteriorment a la conferència tindrà lloc l’entrega de diplomes de la promoció anterior.

Dones i drogues. Manual per a la prevenció de recaigudes amb perspectiva de gènere

mujeres-y-drogas-manual-deusto

Aquest manual conté una primera part teòrica en la qual es presenta, d’una banda, el model o sistema sexe-gènere, així com diverses referències científiques que incorporen la perspectiva de gènere en l’anàlisi del consum de drogues per concretar, des d’aquestes mateixes directrius , el trobat respecte de la prevenció de recaigudes de les dones en particular.

En conjunt, s’han inclòs els articles acadèmics provinents de la literatura internacional, textos monogràfics realitzats per organismes internacionals públics i privats, així com les troballes extretes de la revisió bibliogràfica de fonts científiques destacades relacionades amb la qüestió objecte d’estudi.

Igualment, s’ha posat especial interès a incorporar altres treballs i investigacions que utilitzen una metodologia qualitativa i rescaten els discursos de dones que són o han estat usuàries de drogues com a font primària de coneixement, i que tot i ser més escassos, resulten molt enriquidors.

La segona part del manual està dedicada al desenvolupament d’una proposta metodològica d’intervenció amb dones des de la perspectiva de gènere. Les dinàmiques propostes estan en relació directa amb l’exposat en la primera part del manual, i ofereixen un itinerari d’intervenció que pot realitzar-se tant a nivell grupal com individual en cas que sigui necessari.

Les dinàmiques es nodreixen de textos, vídeos i fitxes de treball que es mantindran actualitzats a la web dedicada a aquest manual. Hi haurà un espai de contacte, obert a suggeriments i modificacions.

Aquest manual té com a destinatàries finals a les dones drogodependents, però lògicament es dirigeix ​​com a mediadores a les professionals que treballen en l’àmbit de les drogodependències i volen millorar l’oferta terapèutica del seu recurs a través d’intervencions sensibles al gènere.

Eina d’interès per a terapeutes; personal sanitari d’atenció primària que detecta consums de drogues en noies o dones quan acudeixen a aquests dispositius; professionals de la psicologia, l’educació i/o el treball social que intervenen amb dones drogodependents; persones administradores i/o gestores de programes assistencials; ONG; entitats públiques i privades i instàncies que subvencionen programes d’intervenció adreçats a millorar la qualitat i efectivitat dels serveis assistencials de drogodependències en general.

Via www.lasdrogas.info

Un estudi revela que podria haver síndrome d’abstinència per consum de cànnabis

En els usuaris freqüents de cànnabis, la prevalença de la síndrome d’abstinència va ser del 12,1%.

 

cannabis

 

La síndrome d’abstinència de cànnabis va ser afegit recentment al “Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals” en la seva edició més recent, el DSM-5. Amb l’augment del consum de cànnabis entre els adults dels EUA, cal informació sobre la prevalença i les correlacions entre la síndrome d’abstinència en la població general. Aquest estudi presenta troballes representatives a nivell nord-americà sobre la prevalença, les correlacions sociodemogràfiques i clíniques de la síndrome d’abstinència en adults dels EUA.

En els usuaris freqüents de cànnabis, la prevalença de la síndrome d’abstinència va ser del 12,1%. Els símptomes d’abstinència més comuns entre les persones amb síndrome d’abstinència van ser:

  • Nerviosisme / ansietat (76.3%)
  • Hostilitat (71.9%)
  • Dificultat per dormir (68.2%)
  • Estat d’ànim deprimit (58.9%)

La síndrome d’abstinència es va associar amb una discapacitat significativa i amb trastorns de l’estat d’ànim, trastorns d’ansietat, trastorns de la personalitat i historial familiar de depressió, però no obstant això no es va associar a un historial personal d’altres trastorns per ús de substàncies o antecedents familiars de problemes per l’ús de substàncies.

La síndrome d’abstinència és altament comòrbid i discapacitant. Els seus símptomes compartits amb els trastorns depressius i d’ansietat exigeixen que els metges coneguin la síndrome d’abstinència i els factors associats per promoure un tractament més eficaç entre els consumidors freqüents de cànnabis.

Nota: estudi publicat en sciencedirect.com via @lasdrogasinfo

Oberta la 17a edició del Màster de Drogodependències de la UB

S’obren inscripcions per la 17a edició del Màster presencial en Drogodependències de la Universitat de Barcelona que s’oferta des del curs 1986-87, primer d’Europa en el seu gènere.

 

logo-cas

 

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professorat expert en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. Alguns dels més de 60 professors i professores que participen en el Màster  són : Domingo Comas (Fundación Atenea), Marta Torrens (Hospital del Mar), Rafael Maldonado (Universitat Pompeu Fabra), Mireia Ventura (Energy Control), Xavier Ferrer (Fundació Salut i Comunitat), Joan Colom (Subdirecció General Drogodependències de Cat.), Gemma Altell (Fundació Surt), Fernando Caudevilla (SEMFyC), Sonia Moncada (Plan Nacional sobre Drogas), Ernesto Sierra (Cruz Roja), Sonia Fuertes (FSC), Toni Gual (Hospital Clínic), Teresa Salvador (COPOLAD) Otger Amatller o Juan Carles Usó, entre molts d’altres.

També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.

El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos d’Octubre a Juny, ambdós inclosos.

El Programa inclou un mínim de 900 hores de formació presencial (82 crèdits ECTS), distribuïts així:

CRÈDITS TEORIA TESI MÀSTER CRÈDITS PRÀCTIQUES TOTAL
1er. ANY 21 5 12 38
2on. ANY 24 5 15 44
TOTAL 45 10 27 82

El primer any es desenvolupa una formació teòrica de caire general, acompanyada d’un rotatori de pràctiques en una gran varietat de centres i dispositius assistencials i de prevenció, i constitueix la base comuna per l’aprofundiment posterior.

Al segon curs, en canvi, s’ofereixen un seguit de seminaris monogràfics escollits en funció dels interessos dels alumnes, cercant també l’equilibri i la complementarietat entre diversos continguts. Les pràctiques, al seu torn, es concentren en un centre concret al que l’alumne s’adscriurà lliurement, sota la supervisió d’un tutor, d’acord amb les disponibilitats de places existents. Aclarim que el nombre d’hores pràctiques abans esmentat es refereix a mínims que demana el curs, que poden ésser incrementats voluntàriament per l’alumne d’acord amb el Centre col·laborador corresponent, sense cost addicional.

Dades d’interès :

  • Inici octubre 2018 fins juny 2020.
  • Horari teoria: Divendres de 9:30 a 14h i de 15 a 18h
  • 82 crèdits ECTS amb 500h de pràctiques
  • 45 centres on poder realitzar pràctiques
  • Més de 475 professionals formats
  • Reconegut pel Departament de Salut 

Matricula’t

Activitat fisicoesportiva en el tractament de les drogodependències

El present manual recull l’experiència en aquest camp dels que han contribuït a la seva elaboració, al costat de diferents dinàmiques i exercicis.

Actividad-físco-deportiva-en-el-treatamiento-de-las-drogodependencias

El manual sorgeix fruit de la col·laboració entre Associació de Tècnics pel Desenvolupament de Programes Socials (ADES), la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues d’Espanya i l’Institut d’Addiccions de la Ciutat de Madrid.

L’exercici regular sempre ha estat recomanat pels professionals de la salut per al manteniment i millora de la qualitat de vida, però pot significar encara molt més, quan parlem del tractament de les drogodependències. Cada vegada són més grans les evidències que relacionen l’activitat física i la millora de la salut, fins al punt de considerar la pròpia inactivitat com un factor de risc. L’exercici físic, regular i controlat, és a més, una pràctica que permet disminuir el nivell d’ansietat i produeix una millora en l’estat d’ànim.

En els dispositius de tractament de les drogodependències, es troben diversos perfils de pacients amb més o menys deteriorament, i és freqüent la presència d’alteracions en l’alimentació, el son, el nivell d’ansietat i l’estat d’ànim. En ells, l’activitat fisicoesportiva constitueix una important eina terapèutica en el procés de rehabilitació, havent demostrat la seva eficàcia per millorar l’estat físic, l’equilibri personal, l’organització del temps lliure, la socialització i la motivació per al canvi positiu dels pacients.

On aconseguir-ho?

DESCARREGAR PDF (3,36MB)

Via @lasdrogasinfo