Quines variables faciliten l’alta terapèutica a serveis residencials de tractament de les drogodependències? Estudi en dues comunitats terapèutiques a Catalunya

/0 Comments/in , /by

Un estudi recent elaborat en dues comunitats terapèutiques de Catalunya de la Fundació Salut i Comunitat, ha avaluat les altes terapèutiques realitzades entre març del 2018 i març del 2020 per veure quines variables podrien servir per predir la probabilitat d’èxit dels tractaments.

Les comunitats terapèutiques són serveis residencials d’atenció psicosocial i socieducativa dirigits al tractament intensiu de la dependència de les drogues. Hi ha un cert consens que les altes terapèutiques són un indicador clar d’èxit d’aquests centres. Una alta terapèutica després d’un programa en una comunitat terapèutica es considera com la finalització reeixida del tractament, en contraposició amb la sortida no desitjada, que pot passar per múltiples factors.

L’estudi va fer visible que de les 223 persones que les seves dades van ser utilitzades per a l’estudi, el 32,8% van aconseguir una alta terapèutica, un 23,6 van abandonar el recurs per una alta voluntària, un 17% van ser expulsades, un 4,4% van canviar de tractament i un 4,4% van interrompre el tractament per causes de força major. La mostra de 223 persones estava composta per un 79,4% d’homes i un 20,6% de dones.

A l’estudi publicat a la Revista Espanyola de Drogodependències, entren al detall quins indicadors solen estar més relacionats amb les altes terapèutiques:

  • Més dies en tractament es pot relacionar amb uns millors resultats i més altes terapèutiques.
  • Estar per un assumpte exclusiu d’alcohol, on no intervinguin altres drogues, també es pot relacionar amb un nombre més gran d’altes.
  • Haver fet més tractaments previs tenen més risc de no concloure adequadament el tractament.
  • Les persones que es consideraven elles mateixes amb un pitjor estat de salut van tenir menys altes terapèutiques, de la mateixa manera que amb la percepció de la qualitat de vida.

Per a les investigadores cal seguir estudiant en aquesta línia, consideren que la mostra d’aquesta investigació és petita, i que cal fer altres investigacions amb mostres més àmplies i si pot ser que també introdueixin com a variable el tipus de tractament que es realitza al centre , ja que a la investigació que comentem aquest factor no ha estat incorporat.

Realitat actual del consum i addicció a l’heroïna a Barcelona.

/0 Comments/in , , , /by

La conferència oberta inaugural del 2n curs del Màster de Drogodependències serà a càrrec de Josep Rovira el proper 11 d’octubre a IL3.

Josep Rovira, treballador social i director de l’àrea de Drogues d’ABD , serà l’encarregat d’inaugurar el 2n curs de l’actual edició del Màster abordant un tema d’actualitat com és el consum i les problemtàtiques de l’addicció de l’heroïna a Barcelona i altres municipis annexos.

Entre d’altres temes Josep Rovira tractarà la Reducció de Danys fruït de la incidència històrica de l’heroïna, en com es presenta la RDD en l’actualitat amb població de consum actiu en situació de marginalitat i extrema pobresa, el consum d’heroïna i tràfic avui, i com desmuntem mites tot fent un repàs d’estat de la qüestió.

L’acte tindrà lloc el proper divendres 11 d’octubre a les 12:30h en la sala d’actes d’IL3-UB, serà gratuït però cal inscripció prèvia a administra@formadrog.net . Posteriorment a la conferència tindrà lloc l’entrega de diplomes de la promoció anterior.

Dones i drogues. Manual per a la prevenció de recaigudes amb perspectiva de gènere

/0 Comments/in , , , /by

Manual per a la prevenció de recaigudes amb perspectiva de gènere. Dirigit a les professionals que treballen en l’àmbit de les drogodependències i volen millorar l’oferta terapèutica del seu recurs a través d’intervencions sensibles al gènere.

mujeres-y-drogas-manual-deusto

Aquest manual conté una primera part teòrica en la qual es presenta, d’una banda, el model o sistema sexe-gènere, així com diverses referències científiques que incorporen la perspectiva de gènere en l’anàlisi del consum de drogues per concretar, des d’aquestes mateixes directrius , el trobat respecte de la prevenció de recaigudes de les dones en particular.

En conjunt, s’han inclòs els articles acadèmics provinents de la literatura internacional, textos monogràfics realitzats per organismes internacionals públics i privats, així com les troballes extretes de la revisió bibliogràfica de fonts científiques destacades relacionades amb la qüestió objecte d’estudi.

Igualment, s’ha posat especial interès a incorporar altres treballs i investigacions que utilitzen una metodologia qualitativa i rescaten els discursos de dones que són o han estat usuàries de drogues com a font primària de coneixement, i que tot i ser més escassos, resulten molt enriquidors.

La segona part del manual està dedicada al desenvolupament d’una proposta metodològica d’intervenció amb dones des de la perspectiva de gènere. Les dinàmiques propostes estan en relació directa amb l’exposat en la primera part del manual, i ofereixen un itinerari d’intervenció que pot realitzar-se tant a nivell grupal com individual en cas que sigui necessari.

Les dinàmiques es nodreixen de textos, vídeos i fitxes de treball que es mantindran actualitzats a la web dedicada a aquest manual. Hi haurà un espai de contacte, obert a suggeriments i modificacions.

Aquest manual té com a destinatàries finals a les dones drogodependents, però lògicament es dirigeix ​​com a mediadores a les professionals que treballen en l’àmbit de les drogodependències i volen millorar l’oferta terapèutica del seu recurs a través d’intervencions sensibles al gènere.

Eina d’interès per a terapeutes; personal sanitari d’atenció primària que detecta consums de drogues en noies o dones quan acudeixen a aquests dispositius; professionals de la psicologia, l’educació i/o el treball social que intervenen amb dones drogodependents; persones administradores i/o gestores de programes assistencials; ONG; entitats públiques i privades i instàncies que subvencionen programes d’intervenció adreçats a millorar la qualitat i efectivitat dels serveis assistencials de drogodependències en general.

Via www.lasdrogas.info

Es subestima la gravetat i durada de l’abstinència dels antidepressius, segons un estudi

/0 Comments/in , /by

Més del 50% de les persones que deixen de prendre medicació antidepressiva experimenten com a conseqüència símptomes d’abstinència; d’aquestes, aproximadament el 46% les qualifiquen com “efectes greus”.

Aquesta és una de les conclusions d’un estudi dut a terme per investigadors britànics sota el títol A systematic review into the incidence, severity and duration of antidepressant withdrawal effects: Are guidelines evidence-based ?, amb la finalitat de determinar l’adequació de les directrius de les guies de pràctica clínica americana i britànica sobre depressió, relatives a la incidència, severitat i durada dels efectes d’abstinència secundaris a la retirada de la medicació antidepressiva.

Segons manifesten els autors de la investigació, les actuals guies de l’Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association) i de l’Institut Nacional d’Excel·lència per a la Salut i les Cures (NICE-National Institute for Health and Care Excellence), estableixen que els símptomes d’abstinència d’aquesta medicació són “autolimitats”, i solen durar entre una i dues setmanes.

Per avaluar l’adequació d’aquesta afirmació, van emprendre una revisió sistemàtica de la literatura existent al voltant d’aquest tema. Després d’analitzar les dades, van detectar que els símptomes d’abstinència apareixien en el 56% dels casos en què es deixava de prendre els antidepressius. Entre aquelles persones que van experimentar els efectes de l’abstinència, el 46% va qualificar els símptomes d’extrema severitat.

Els resultats van mostrar també contradiccions pel que fa a les directrius de les guies clíniques relatives a l’abstinència, trobant una proporció significativa de persones que van reportar aquest tipus de símptomes durant més de dues setmanes, i fins i tot al llarg de diversos mesos.

Els autors de l’estudi conclouen posant en relleu la transcendència d’actualitzar amb urgència les directrius de les guies de Pràctica Clínica de Regne Unit i EUA, ja que “estan clarament en desacord amb l’evidència sobre la incidència, la gravetat i la durada de l’abstinència dels antidepressius “. Una situació que, si no canvia, pot comportar, en paraules dels autors, importants implicacions clíniques, entre elles, problemes en el diagnòstic de l’abstinència, una conseqüent prolongació de la presa d’antidepressius, prescripcions innecessàries d’aquesta medicació i, en general , una major taxa de prescripcions.

Així mateix, recomanen que els membres de l’equip de revisió que s’encarreguin d’aquestes actualitzacions no mantinguin cap tipus de relació amb la indústria farmacèutica, sent preferiblement professionals de la salut mental no mèdics, i que en aquest procés d’actualització, es tingui en compte la experiència de persones usuàries de medicació.

Font: Davies, J., Read, J. (in press). A systematic review into the incidence, severity and duration of antidepressant withdrawal effects: Are guidelines evidence-based ?. Addictive Behaviors (in press). Disponible en línia a: https://doi.org/10.1016/j.addbeh.2018.08.027

Nota: article original publicat a infocop.es via @lasdrogasinfo

El risc d’abusar dels somnífers

/0 Comments/in , , /by

La Societat Espanyola del Son critica l’«abús» de pastilles per dormir receptades des d’Atenció Primària.

 

somniferos

Lluny de ser un dels moments més plaents del dia, ficar-se al llit i haver de agafar el son és una veritable agonia per a moltes persones que passen llargues hores en vetlla durant la nit.

Però el problema, al marge del propi insomni, és que els hipnòtics i sedants s’han erigit erròniament com la solució ràpida i senzilla a un problema que té un fons molt més gran. I si alguna cosa preocupa els experts, tant o més que la incidència que pugui tenir el propi trastorn, és el «abús» a l’hora de receptar aquests fàrmacs que no fan sinó emmascarar el problema de base i generar altres com l’addicció derivada de un consum prolongat i desmesurat.

És per això que consideren que aquest desordre del somni necessita més atenció, estudis i estadístiques que mostrin una radiografia fiable per combatre-ho, i una definició correcta del pacient per reduir els falsos diagnòstics que es produeixen.

«Es recepten pastilles per dormir però aquesta no és la solució a l’insomni», indica el doctor Poza

Determinar quantes persones pateixen aquesta alteració és complicat, encara que s’estima que la prevalença de l’insomni s’ha duplicat en les dues últimes dècades. No hi ha estadístiques actualitzades, però l’afecció a un 6% de la població que indicava un informe elaborat a nivell estatal en els anys 90 ha passat a representar el 12-15%, segons un altre estudi més recent realitzat en països europeus. «I la dinàmica -en Gipuzkoa- és similar», indica Juan José Poza, metge adjunt de Neurologia de l’Hospital Universitari Donostia i Onkologikoa Logic.

Aquest doctor és membre de la Societat Espanyola del Somni i participa en grups d’estudi sobre l’insomni, en els quals es refereixen a aquest trastorn com un problema que «sovint s’aborda ràpid i no sempre de la forma més adequada». «Volem transmetre que la solució no és donar una pastilla per dormir», remarca. I apunta directament cap a l’Atenció Primària dels ambulatoris com l’espai en el qual ha de sorgir un canvi en el procediment, tant en avaluar als pacients com en el tractament que se’ls proporciona.

La Societat Espanyola del Son està elaborant una guia per avaluar i tractar aquest trastorn

Així, proposa als centres de salut incloure una valoració sobre si hi ha alguna causa específica que provoqui el trastorn del son, insistir en les mesures d’higiene de son del pacient, reeducarle perquè torni a aprendre a dormir «i, quan sigui necessari, complementar el tractament amb una medicació específica i adequada a cada persona, intentant definir un horitzó temporal », exposa.

Els experts estimen que al voltant d’un 30% de la població -unes 215.000 persones en Gipuzkoa- recorre a aquest tipus de medicació per agafar el son, i segons l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, el consum de somnífers ha crescut un 57 % des de 2006.

Les dades que té registrats el Departament de Salut del Govern Basc relatius a l’últim lustre, en canvi, mostren que a Guipúscoa el volum de receptes es manté similar amb una mitjana de 22.547 dosis administrades al dia, una xifra proporcionalment inferior a la mitjana basca.

Més info i article original: Diario Vasco via @lasdrogasinfo