libro argot

Drogues: l’orgia lingüística

Un article que ens presenta un dels temes que tractem al màster en forma de llibre, escrit per Félix Rodríquez González.

L’autor de Diccionario de la droga: vocabulario general y argot” ens convida a un passeig que começa pels inicis del consum de drogues a Espanya, decobrint-nos tot un lèxic específic que engloba argot i llenguatge tècnic al voltant d’aquestes.

Drogues: l’orgia lingüística

22 SEP 2015 

El món de l’adquisició, consum i gaudi de substàncies estupefaents o embriagadores il·legals es desenvolupa en una autèntica orgia lèxica. Ja sigui perquè el seu consum va començar en ambients marginals o carceraris, perquè el seu comerç està fora de la llei o perquè els grups que les usen fan servir claus per comunicar-se sense ser entesos, el cas és que hi ha una sorprenent proliferació de paraules que al·ludeixen a objectes, procediments i sensacions relacionats amb les drogues. Unes són paraules d’argot, d’altres són préstecs d’altres llengües, algunes són metàfores, altres jocs de paraules. Moltes han estat en ús en un període concret, per mai més tornar … o reaparèixer al cap d’uns anys. A això cal sumar noms científics, marques comercials, denominacions oficials …

Félix Rodríquez (lingüista especialitzat en préstecs, i que ha compilat obres sobre altres camps minats del lèxic, com un Diccionari gai-lèsbic), ha reunit en aquesta obra més de tres mil termes. Les fonts són variades: premsa, obres literàries, còmics i pel·lícules que reflecteixen l’ambient del consum, reculls d’argot, etnografies de grups d’usuaris, i finalment, entrevistes personals de l’autor amb clients de narcosales en grans ciutats espanyoles.

L’obra està precedida per un sucós assaig inicial que posa l’accent en la varietat d’aquest vocabulari (que a part de críptic moltes vegades vol ser enginyós), i recorda les moltes aportacions de l’argot de la droga al llenguatge col·loquial general (penjar-se, mico, pujada …). El diccionari presenta entrades acompanyades per cites extenses, que proporcionen dades enciclopèdics i moltes vegades permeten datar usos; també té sinònims i etimologies, no sempre fàcils (cost per ‘haixix’ vindria del nom d’una planta tropical, present en llatí i grec, però ¿hi ha contaminació amb cost?). Les últimes pàgines organitzen temàticament l’extens vocabulari (per preparació, persones, efectes, llocs …).

Com a exemple, prendrem només un dels molts fils que s’entrecreuen en l’obra, el relacionat amb l’haixix, que pot provenir del contraban d’un camell (si venia ocult en el seu cos serà culero); el consumidor atraparà un talego, després amb el paper o llençol Emboliqués el canut (o chiri), que es compartirà circulant entre els assistents (si algun ho reté farà olor a ungla), fins que no quedi més que la burilla o cigala; el consum produirà un colocó, o potser un ceguerón, i amb mala sort una pàl·lida.

Aquest és el primer diccionari existent sobre matèria lingüísticament tan rica, i la seva consulta revela àrees senceres de l’espanyol col·loquial i recorda la creativitat d’uns parlants que, per necessitat o joc, s’han disfressat el que deien.

Diccionari de la droga: vocabulari general i argot. Félix Rodríquez González. Arc Llibres. Madrid. 2014. LVI + 564 pàgs.

Font: http://cultura.elpais.com/cultura/2015/09/18/babelia/1442574810_354306.html

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada