Drogues i delictes: Aproximació criminològica a les substàncies psicoactives

Domingo Comas, sociòleg i professor del nostre Màster, tracta de reenfocar en aquest llibre la qüestió de les drogues des de la perspectiva holística de la criminologia.

 

drogas y delitos

 

Aquest extens llibre de gairebé 400 pàgines respon a molt diverses intencions. En primer lloc, es tracta d’un text acadèmic, una mica dur, dirigit a estudiants de criminologia, als quals presenta una versió holística i inèdita de la qüestió tradicional de les drogues, incloent múltiples aclariments conceptuals i informacions singulars en forma d’annexos que recullen qüestions poc conegudes, encara que rellevants, sobre com s’han conformat històricament les diverses narracions al voltant de les drogues. També inclou en cada capítol tres propostes de reflexió, debat o suggeriments de possibles treballs pràctics per millorar el coneixement sobre la temàtica desenvolupada.

En segon lloc, per a poder realitzar aquesta singular operació de coneixement holístic utilitza una perspectiva teòrica transdisciplinar, que relaciona set camps de coneixement: actuació (ciència política), normes (dret), individu (psicologia), societat (sociologia), cultura (antropologia ), relats i informació (ciències de la informació) i suport biològic (biomedicina i en particular neurologia). Totes aquestes perspectives són presents en la versió teòrica transdisciplinar utilitzada de forma equilibrada i sense que cap predomini sobre les altres.

En tercer lloc, el text mostra l’evolució de les polítiques sobre drogues des del vell model moralista i normatiu, passant pel moment de “les toxicomanies”, després “les drogodependències” per aterrar posteriorment en el moment de “les addiccions”. Es tracta de tres etapes molt diferents que conclou amb l’actual emergència, al cor de les publicacions científiques més rellevants, d’un nou paradigma (en gran mesura fruit de l’experiment del “Parc de les rates” i la seva rabiosa censura durant més de tres dècades), que l’autor identifica com “trastorns de l’espectre per substàncies psicoactives”.

En quart lloc, entén que aquestes substàncies psicoactives es divideixen actualment en quatre categories: drogues legals, drogues il·legals, fàrmacs i substàncies dopants. Es tracta de quatre conjunts que mostren nombroses interseccions (que apareixen quan dues substàncies pertanyen a dos o més conjunts), dels quals s’analitzen, en particular a partir de les noves epidèmies d’opiacis, els que pertanyen a la vegada a la categoria de “drogues il·legals” i “fàrmacs psicoactius”. En essència mostra com el camp “substàncies psicoactives” presenta contradiccions i dissonàncies poc fonamentades perquè es tracta de quatre lògiques molt diferents: la primera historicocultural per les drogues legals, la segona fonamentada en la moral puritana del neodarwinisme per les il·legals, la tercera orientada pel benefici empresarial per als psicofàrmacs i la quarta per les aparences de salut (també amb base moral) per als dopants.

En cinquè lloc, aquestes contradiccions li permeten analitzar algunes qüestions, com són les divergències entre l’imaginari social del “narcotràfic mediàtic” i la realitat del “narcotràfic desorganitzat” sobre el qual la investigació criminològica més recent ha aportat creixents evidències. També la documentació generada per les Nacions Unides des de la Convenció de 1988, i la impossibilitat d’aconseguir nous consensos a partir d’aquesta data. Encara que potser el més rellevant sigui la impossibilitat d’aplicar les noves polítiques criminals, les denominades de “drets socials”, que ja s’apliquen en altres camps, però que mostren notables incongruències institucionals quan es tracta de substàncies psicoactives, sotmeses sempre a les actuacions polítiques dels grups de pressió organitzats.

Finalment s’apliquen totes aquestes troballes a diverses qüestions, que conformen la part central del text i entre les que es pot destacar, l’actitud del tardofranquisme davant les drogues il·legals, les raons de l’epidèmia d’heroïna que a més es presenta des d’una perspectiva de gènere inèdita (i en alguns casos es dirà radical), el protagonisme racional de l’insight psicològic en l’àmbit de la intervenció, els diversos avenços de la neurologia i la seva selecció moral, el paper de les “drogues recreatives” (l’impacte sobre la salut pública va ser tan escàs com alarmista) per bloquejar l’expansió de l’ús d’opiacis en les joves generacions a partir del 1992 i de manera molt detallada com es va produir “la progressiva destrucció de la xarxa assistencial espanyola” i com de “exportadors de coneixement i prestigi” passem a ser uns compradors compulsius de coneixements obsolets procedents d’àmbits molt particulars i d’un únic país (Estat s Units).

L’últim capítol ensenya als professionals a evitar, en la pràctica quotidiana, ser víctimes de relats que disfressats de suposada “evidència científica” representen només pràctiques sustentades en criteris morals, ideològics o econòmics. En resum, l’autor mostra com l’afegitó:


    “Treballar des de l’evidència” en el camp de les substàncies psicoactives suposa, en ocasions, recórrer a les explicacions pseudocientífiques més absurdes, encara que ben finançades.


Font original: lasdrogas.info


Resultats web

Google Translate


https://translate.google.com/?langpair=en%7Car
Google’s free service instantly translates words, phrases, and web pages between English and over 100 other languages.

Notícies destacades

Google Translate: traductor ‘trolea’ a ‘Úrsula
Corberó’, quien hace de ‘Tokio’ en ‘La casa de papel’ [FOTOS]
LaRepublica.pe·Fa 1 dia
Google Translate: esto aparece en el traductor si
pones Emily Ratajkowski y pocos se dieron cuenta [FOTOS]
LaRepublica.pe·Fa 2 dies

Resultats web

translate – English-Spanish Dictionary – WordReference.com


https://www.wordreference.com/es/translation.asp?tranword=translate
translate – Translation to Spanish, pronunciation, and forum discussions.

Traductor de Google


https://translate.google.es/?hl=ca
El servei gratuït de Google tradueix de manera instantània paraules, frases i pàgines web entre el català i més de 100 idiomes.

Community forum – Google Translate Help


https://support.google.com/translate/community?hl=en
Welcome to the Google Translate Help Community … What is the setting to translate any language auto detected using this app to English. Thanks.

Google Translate – Apps on Google Play


https://play.google.com/store/apps/details?id…translate…
Puntuació: 4,4 – ‎6.498.945 vots – ‎Gratis – ‎Android – ‎Utilitats/Eines

Translate between 103 languages by typing • Tap to Translate: Copy text in any app and your translation pops up • Offline: Translate 59 languages when you …

translate – Spanish translation – Linguee


https://www.linguee.com/english-spanish/translation/translate.html
Many translated example sentences containing “translate” – Spanish-English dictionary and search engine for Spanish translations.

translate from – Spanish translation – Linguee


https://www.linguee.com/english-spanish/translation/translate+from.html
Many translated example sentences containing “translate from” – Spanish-English dictionary and search engine for Spanish translations.

El Ministerio de Industria demuestra por qué no debes usar Google …


https://www.elespanol.com › La Jungla
21 de nov. 2018 – El Ministerio de Industria demuestra por qué no debes usar Google Translate. En la Jungla. La web del Ministerio de Industria recurre a un …

Google Translate on the App Store – Apple


https://apps.apple.com/us/app/google-translate/id414706506

Enllaços del peu de pàgina

Espanya

Ciutat Vella, BarcelonaA partir de la teva activitat anteriorFes servir l

Oberta la 18a edició del Màster de Drogodependències de la UB amb nous horaris.

Tot i que el Màster fins a dia d’avui era bianual, la forta demanda ens anima a obrir una nova edició, la 18a, estrenant nous horaris sols de tardes.

 

Máster en Drogodependencias

 

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professorat expert en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. Alguns dels més de 60 professors i professores que participen en el Màster  són : Domingo Comas (Fundación Atenea), Marta Torrens (Hospital del Mar), Rafael Maldonado (Universitat Pompeu Fabra), Mireia Ventura (Energy Control), Xavier Ferrer (Fundació Salut i Comunitat), Joan Colom (Subdirecció General Drogodependències de Cat.), Gemma Altell (Fundació Surt), Fernando Caudevilla (SEMFyC), Sonia Moncada (Plan Nacional sobre Drogas), Ernesto Sierra (Cruz Roja), Sonia Fuertes (FSC), Toni Gual (Hospital Clínic), Teresa Salvador (COPOLAD) Otger Amatller o Juan Carles Usó, entre molts d’altres i amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències.

També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.

El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos d’Octubre a Juny, ambdós inclosos.

El Programa inclou un mínim de 900 hores de formació presencial (82 crèdits ECTS), distribuïts així:

CRÈDITS TEORIA TESI MÀSTER CRÈDITS PRÀCTIQUES TOTAL
1ER. ANY 21 5 12 38
2ON. ANY 24 5 15 44
TOTAL 45 10 27 82

El primer any es desenvolupa una formació teòrica de caire general, acompanyada d’un rotatori de pràctiques en una gran varietat de centres i dispositius assistencials i de prevenció, i constitueix la base comuna per l’aprofundiment posterior.

Al segon curs, en canvi, s’ofereixen un seguit de seminaris monogràfics escollits en funció dels interessos dels alumnes, cercant també l’equilibri i la complementarietat entre diversos continguts. Les pràctiques, al seu torn, es concentren en un centre concret al que l’alumne s’adscriurà lliurement, sota la supervisió d’un tutor, d’acord amb les disponibilitats de places existents. Aclarim que el nombre d’hores pràctiques abans esmentat es refereix a mínims que demana el curs, que poden ésser incrementats voluntàriament per l’alumne d’acord amb el Centre col·laborador corresponent, sense cost addicional.

Dades d’interès :

  • Inici octubre 2019 fins juny 2021.
  • Nou Horari teoria: Dimarts i dijous de 16 a 20h
  • 82 crèdits ECTS amb 500h de pràctiques
  • 45 centres on poder realitzar pràctiques
  • Més de 500 professionals formats
  • Reconegut pel Departament de Salut 

Matricula’t

Obertes les inscripcions del postgrau d’Expert en Tractament – octubre’19

Aquest proper octubre s’inicia la 2a edició del postgrau Expert en Tractament vinculat al Màster de Drogodependències.

 

El postgrau “expert” s’adreça prioritàriament a professionals que ja estiguin desenvolupant activitats terapèutiques o d’inserció social respecte de les addiccions en serveis de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències o d’ altres institucions, ONG o centres privats, i que tinguin ja almenys un cert coneixement i maneig dels conceptes bàsics en la matèria.

L’objectiu del curs és adquirir les habilitats necessàries per diagnosticar i tractar les addiccions, molt especialment les produïdes per drogues psicoactives, amb qualificació per a l’atenció de casos amb patologia dual i per a la reducció de danys.

Inici previst: 04-10-2019
Horari: Les classes es concentren els divendres de 9:30 a 14:00 i de 15:00 a 18:00h., en els locals de l’Institut de Formació Continua de la UB, C/ Ciutat de Granada 131 (Metro: Glòries).
Finalització prevista periode lectiu: Abril de 2019 (o abans, segons els mòduls escollits)
Preinscripció prevista: Del 24/5/2019 al 1/10/2019.

Més info …

Ús mèdic del cannabis i els cannabinoides: Preguntes i respostes per a l’elaboració de polítiques

Des de l’Observatori Europeu de Drogues (EMCDDA) davant les controvèrsies i reptes que està significant el cànnabis ha generat una sèrie d’informes per explorar les principals qüestions.

 

cannabis-controversies-series

 

El EMCDDA té per objecte facilitar un coneixement més fonamentat dels aspectes que són importants per desenvolupar millors polítiques i accions relacionades amb les drogues a tot Europa. En una nova sèrie d’informes, fixen la seva atenció en el cànnabis, una substància amb una llarga història d’ús que ha sorgit recentment com un tema conflictiu i problemàtic en els debats de polítiques sobre drogues a escala europea i internacional.

El cànnabis és la droga il·legal més consumida a Europa. També és la droga sobre la qual estan més polaritzades tant les opinions públiques com el debat polític. L’interès en aquest camp està creixent amb rapidesa, impulsat per certs avenços internacionals bastant dràstics en les formes en què alguns països i jurisdiccions estan regulant aquesta substància. En el cas d’Europa, això vol dir que les preguntes sobre el que constitueix una resposta adequada de la política al cànnabis s’han convertit en un tema important i d’actualitat.

En resposta, el EMCDDA està elaborant una sèrie d’articles que tracten d’explorar, de forma objectiva i neutra, alguns dels principals problemes existents en aquest camp.

Es publicaran un seguit d’informes, cada un dels quals abordarà un aspecte diferent d’aquest camp dinàmic i complex de la política. L’objectiu en aquesta sèrie és oferir una visió general de l’evidència científica i la pràctica actual per a aquelles persones interessades en aquest camp, oferir informació per al debat i no recomanar cap perspectiva política concreta.

En aquest informe s’examinen les proves i la pràctica en relació amb l’aprovació de l’ús de cànnabis o medicaments a base de cànnabis amb finalitats terapèutiques. Aquest tema té un interès creixent, no només perquè diversos països europeus estan desenvolupant polítiques en aquesta matèria, sinó també perquè el marc internacional pot canviar després de la recent revisió del cànnabis pel Comitè d’Experts en farmacodependència de l’OMS.

Descarregar-se l’informe en castellà.

Dones i drogues. Manual per a la prevenció de recaigudes amb perspectiva de gènere

mujeres-y-drogas-manual-deusto

Aquest manual conté una primera part teòrica en la qual es presenta, d’una banda, el model o sistema sexe-gènere, així com diverses referències científiques que incorporen la perspectiva de gènere en l’anàlisi del consum de drogues per concretar, des d’aquestes mateixes directrius , el trobat respecte de la prevenció de recaigudes de les dones en particular.

En conjunt, s’han inclòs els articles acadèmics provinents de la literatura internacional, textos monogràfics realitzats per organismes internacionals públics i privats, així com les troballes extretes de la revisió bibliogràfica de fonts científiques destacades relacionades amb la qüestió objecte d’estudi.

Igualment, s’ha posat especial interès a incorporar altres treballs i investigacions que utilitzen una metodologia qualitativa i rescaten els discursos de dones que són o han estat usuàries de drogues com a font primària de coneixement, i que tot i ser més escassos, resulten molt enriquidors.

La segona part del manual està dedicada al desenvolupament d’una proposta metodològica d’intervenció amb dones des de la perspectiva de gènere. Les dinàmiques propostes estan en relació directa amb l’exposat en la primera part del manual, i ofereixen un itinerari d’intervenció que pot realitzar-se tant a nivell grupal com individual en cas que sigui necessari.

Les dinàmiques es nodreixen de textos, vídeos i fitxes de treball que es mantindran actualitzats a la web dedicada a aquest manual. Hi haurà un espai de contacte, obert a suggeriments i modificacions.

Aquest manual té com a destinatàries finals a les dones drogodependents, però lògicament es dirigeix ​​com a mediadores a les professionals que treballen en l’àmbit de les drogodependències i volen millorar l’oferta terapèutica del seu recurs a través d’intervencions sensibles al gènere.

Eina d’interès per a terapeutes; personal sanitari d’atenció primària que detecta consums de drogues en noies o dones quan acudeixen a aquests dispositius; professionals de la psicologia, l’educació i/o el treball social que intervenen amb dones drogodependents; persones administradores i/o gestores de programes assistencials; ONG; entitats públiques i privades i instàncies que subvencionen programes d’intervenció adreçats a millorar la qualitat i efectivitat dels serveis assistencials de drogodependències en general.

Via www.lasdrogas.info