Quins són els resultats esperats de la intervenció professional en la reducció de danys? Coincideixen els objectius dels professionals amb els objectius dels pacients? Com mesurem l’èxit de les nostres actuacions?

Aquestes són preguntes prioritàries davant qualsevol intervenció. La reducció de danys ha provocat el fet de qüestionar-se l’abstinència del consum com, si no l’únic, l’objectiu últim. Donar veu als pacients, establir objectius de manera compartida amb el pacient i fer que aquests objectius siguin realistes, fins i tot si són petits, segurament pot millorar el pronòstic en una malaltia que sovint es reconeix com a crònica i recidivant. El resum de l’article que us adjuntem intenta fer-nos reflexionar sobre aquestes qüestions.

En l’estudi de “Everyone deserves services no matter what”: Defining success in harm-reduction-based substance user treatment, Lea H.S., Zerai A., els autors es pregunten què significa “èxit” per als professionals i participants (usuaris) en dos programes de reducció de danys als Estats Units.

Això és una part d’un estudi més complex en el qual es va entrevistar a 18 professionals i a 32 participants sobre l’impacte percebut dels programes de reducció de danys. Dels dos programes investigats, el primer oferia serveis d’acolliment, entre els quals s’incloïa el seguiment de casos, donar consells i menjars a les persones sense llar que consumien drogues i l’alcohol; i en el segon s’oferia assessorament individual i a parelles que podien pagar pels serveis.

Tant professionals com a usuaris van definir l’èxit en termes generals com “qualsevol canvi positiu“. També va haver-hi acord sobre la importància de desenvolupar relacions basades en la confiança amb els altres.Els professionals percebien l’èxit del seu rol principalment proporcionant un enfocament centrat en el client, en serveis de baix llindar. Les mesures d’èxit des de la perspectiva dels usuaris incloïen desmarginalització, compromís amb el programa, la qualitat de vida, el funcionament social, els canvis en el consum de substàncies, i canvis en les metes i els plans futurs. Això difereix de les nocions tradicionals d’èxit en el tractament per abús de substàncies, per exemple, l’abstinència i la finalització del programa.

L’article suggereix que la definició i el mesurament de l’èxit pot ser problemàtic. Si descuidem definir el que l’èxit significa en entorns de tractament per consum de substàncies, ens perdem l’oportunitat de reconèixer canvis positius. No obstant això, si normalitzem mesures d’èxit, correm el risc d’ignorar les experiències viscudes individualment pels usuaris.

Els autors conclouen que els usuaris en programes de reducció de danys experimenten els canvis tangibles i positius, i aquests poden ser representats com a “resultats” i “èxit”, proporcionant als involucrats que siguin sensibles a altres reptes discutits anteriorment.