Entrades

Baixa el consum adolescent de drogues a Europa, però…

Article d’opinió del psicòleg Juan Carlos Melero

Els mitjans de comunicació són insaciables en la seva capacitat per convertir en dolenta una bona notícia. Una cosa és que la pifien en la seva necessitat de traduir una realitat complexa a un titular simple que per al periodista i, sobretot, per als seus caps, tingui ganxo. I una altra ben diferent és la cerca de la morbositat. Això té a veure amb la presentació el passat dia 20 de l’estudi sobre consums de drogues entre adolescents europeus de 15-16 anys, ESPAD (European School Survey Project on Alcohol and other Drugs. Una recerca amb cert impacte en el sector, que vol mostrar els consums de drogues entre adolescents de 35 països europeus. I, de pas, alguna d’aquestes conductes que, amb cridanera contumacia, s’obstinen alguns a situar del costat de les addiccions (la suposada addicció a internet, amb la qual no pararan de donar la llauna fins a veure-la beneïda en el DSM… N, i de la qual ja vaig tenir ocasió d’escriure en aquest blog fa ara dos anys, l’entrada  Tecnoadicciones y otras fantasías).


La realitat

Bé, doncs resulta que una lectura innocent de l’informe d’aquest estudi deixa veure que, en termes generals, l’evolució de les conductes investigades és positiva. Una cosa que, en principi, sembla una bona notícia, no? La canalla consumeix molt menys tabac, bastant menys alcohol i des de 2003 disminueix també el consum de cànnabis. Les tres substàncies que estan al capdavant de tots els consums i davant les quals es vénen demanant mesures efectives des de fa ja temps. Per descomptat, hi ha altres dades que recomanen mantenir l’atenció, sobretot tenint en compte que parlem d’adolescents. Però la lectura general de l’informe, amb les seves matisacions, dibuixa una realitat prometedora.

El seu reflex mediàtic

Què trobem en la premsa al dia següent de la presentació de l’estudi? Vegem uns exemples:

Molt més matisat, per exemple, el Diario de noticias, que selecciona un titular més que acceptable, i presenta a continuació els altres continguts sobre internet i noves substàncies psicoactives:

Fins i tot a l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, en la newsletter en la qual presentava l’estudi, es decantava per recórrer al “però”:

En fi, que mai és suficient. Ja poden mostrar-se dades optimistes, que sempre apareixerà la tendència a la morbositat buscant el perpetu “però…”

Cambrer, una de tremendisme, que allò que és bo no ven!

Prevenció universal de l’abús de drogues: ¿una hipérbole?

Article que proposa una reflexió sobre el descens de la participació d’adolescents en edat escolar en els coneguts com a programes de prevenció universal, rescatat del Blog “Notes sobre drogues, salut i inclusió social” del psicòleg social Juan Carlos Melero (màster en drogodependències per la Universitat de Deusto), qui es defineix a si mateix com a “… -persona inquieta, mitjanament culta i amb una bona dosi de sensibilitat social.- … – psicòleg social inspirat per la psicoanàlisi, el pensament sistèmic i la sociologia crítica. Un eclèctic, en definitiva.

PREVENCIÓ UNIVERSAL L’ABÚS DE DROGUES: ¿UNA HIPÉRBOLE?

Del conjunt d’actuacions que integren una política pública sobre drogues, anomenem prevenció universal a la que es dirigeix ​​al conjunt de la població, sense distincions relatives a factors de risc més o menys evidents. Part d’una presumpció raonable: donat que més aviat que tard qualsevol adolescent haurà de decidir com es relaciona amb les drogues, millor que decideixi de forma intel·ligent. Què vol dir això? Per mi intel·ligent vol dir: informada, autònoma i responsable. Informada en el sentit de disposar d’un saber objectiu que li permeti imaginar el que pot esperar del consum de les substàncies habituals en el seu entorn, sense menysprear els riscos que puguin derivar-se en funció de variables com l’edat, les barreges, les conductes realitzades sota els efectes de les drogues, etc. Autònoma en el sentit que, tot i la rellevància del grup a aquesta edat (i d’altres, depenent de la cultura), pugui adoptar i mantenir postures personals. Responsable en el sentit a què fa referència al kantià “imperatiu categòric”.

ÉS UNIVERSAL LA PREVENCIÓ INIVERSAL?

Suposem ara que estem en condicions de mesurar quin percentatge de l’alumnat espanyol participa en programes de prevenció universal. Que és molt suposar? D’acord, però fem un esforç d’imaginació. Primer caldrà consensuar què entenem per “participar en un programa de prevenció universal”. Potser podríem convenir que s’ha pres part en un programa de prevenció si es donen, com a mínim, aquestes circumstàncies:

  • durant almenys un curs escolar,
  • s’ha participat en les activitats de tall interactiu,
  • d’un programa basat en l‘evidència,
  • que ha mostrat resultats positius en avaluacions rigoroses.

¿D’acord? Bé, doncs aquí va la pregunta: ¿quin percentatge de l’alumnat espanyol ha participat durant l’últim curs escolar acabat (2014-15) en prevenció universal entesa d’acord amb els criteris assenyalats? Amb certesa, no ho sap ningú. Vegem, per tant, què diu l’última memòria publicada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (DGPNSD) que pretén recollir dades globals. Segons aquesta memòria, corresponent a 2013, van participar en algun dels “programes estructurats” de prevenció (dels que la pròpia memòria diu que hi ha “més de 100”) 800.853 escolars, la xifra més baixa des de 2008, any en què la participació va ascendir a 1.600.821. Quin percentatge representa aquesta dada sobre el total? Vegem què diu l’Institut Nacional d’Estadística. Segons el Ministeri d’Educació, l’alumnat espanyol d’educació obligatòria (Infantil, EPO i ESO) és de 6.616.736 persones. Per tant, d’acord amb les dades publicades per la DGPNSD, el 2013 van participar en programes de prevenció universal el 12% de la població espanyola escolaritzada. Sense entrar a valorar la qualitat d’aquesta participació, sobre la qual no hi ha dades, sembla sens dubte un percentatge escàs.

Si partim de la premissa que aquest moment de la prevenció ha de ser universal i en la pràctica només arriba al 12%, com a molt i en condicions qualitativament impossibles d’analitzar. Si, a més, els que participen no ho fan causa d’una altra raó que la motivació dels equips tècnics responsables i el professorat, alguna situació relacionada amb les drogues viscuda al centre o la pura casualitat, el panorama no és molt encoratjador.

Una última pregunta: ¿això té solució?

Font: Bloc “Notes sobre drogues, salut i inclusió social” del psicòleg social Joan Carles Melero

Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències

La conferència que dóna clausura a la 15a edició del Màster en Drogodependències de la UB anirà dedicada al Mindfulness i serà impartida per la psicòloga Luisa Conejos.

 

mindfulness

Des del Màster en Drogodependències de la UB us convidem a l’acte de cloenda de la 15a promoció, que es celebrarà el proper dia 17 de juny, divendres, a partir de les 11:30 hores i que a part de l’entrega dels títols de la promoció anterior comptarà amb la conferència sobre Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències a càrrec de Luisa Conejos, de la Universitat de LLeida.

Durant la conferència tindrem la oportunitat de conèixer què és el mindfulness i de la seva integració en les teràpies de 3era generació, entre elles les referents a adiccions, bàsicament la de prevenció de recaigudes de Marlatt, però també una revisió de les possibilitats que té en l’àmbit de la prevenció i promoció de la salut amb joves.  En general, del què suposa aquest nou enfocament amb demostració de pràctica inclosa.

Luisa Conejos és psicóloga clínica per la UB; especialista en psicología analítico-vincular; màster en Drogodependències per la UB i professora actual d’aquest;  coordinadora del 1er Curs de Expert universitari en Mindfulness y relación de ayuda de la Universitat de Lleida curs 2015-2016); i responsable de planificació i coordinadora de programes especializatss, entre ells el de promoció de la salut del departament de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleida.

El Màster presencial de Drogodependències de la UB es realitza des de fa 30 anys sent el primer d’Europa en aquest àmbit  i el proper octubre engegarà la seva 16a edició.

  • Títol de la conferència:  Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències 

  • Data: 17 de juny 11:30h

  • Lloc : IL3 – Universitat de Barcelona, c/de la ciutat de granada, 131 Barcelona

  • Inscripció: gratuïta però cal inscriure’s a administra@formadrog.net

Els joves més enllà del consum de drogues

Els joves, més enllà del consum de drogues.

Per Sonia Fuertes
Subdirectora de l’Àrea d’Inserció social, Reducció de danys en drogodependencies i VIH-Sida de la Fundació Salut i Comunitat i professora del màster en Drogodependències.

images