Inauguració de la 22a promoció amb Michal Miovsky president de la ICCUDR

Aquest passat mes d’octubre va tenir lloc la inauguració de la 22a promoció amb la presència destacada del professor Michal Miovský, figura distingida en l’àmbit de la Psicologia Clínica de la Universitat Charles de Praga, República Txeca, i estimat president de l‘ICUDDR.

 

Aquest notable esdeveniment suposa una fita significativa en la col·laboració contínua entre institucions acadèmiques líders en l’àmbit de la reducció de la demanda de drogues. El discurs perspicaç va proporcionar informació valuosa sobre el complex panorama de la dependència de substàncies, marcant una ocasió important per a l’acadèmia i la comunitat global dedicada a combatre els reptes relacionats amb les drogues.

El director del Màster, Xavier Ferrer, va tenir l’honor d’iniciar la presentació 37 anys després de la seva creació durant els quals han passat més de 600 alumnes, molts d’ells i elles s’han incorporat laboralment a la xarxa professional d’addiccions ja sigui en el camp del tractament, la prevenció o la reducció de danys.

El Màster de Drogodependències UB rep el Guardó Impuls per la seva trajectòria

L’emblemàtic Paranimf de la Universitat de Barcelona va acollir el passat dijous, 4 de maig, l’acte de lliurament dels premis IL3-UB a la Innovació en la Formació Contínua i el guardó Impuls a la Formació Permanent.

 

Un acte solemne en el que la Universitat de Barcelona ha volgut fer un exercici de memòria col·lectiva molt especial. La cerimònia ha estat marcada pel record a les figures de Joan Maria Malapeira i Francesc Santacana, dos emblemes de la Institució que donen nom als premis d’Innovació.

Prèviament al lliurament dels reconeixements el director de l’IL3-UB, Guillem Íñiguez, va posar en valor la tasca de Joan Maria Malapeira i Francesc Santacana a través d’un emotiu vídeo que va repassar la seva trajectòria. La peça homenatge va comptar amb les intervencions de personalitats properes a tots dos, que han contribuït a entendre la dimensió d’aquests figures.

Enguany el premi IL3-UB a la Innovació en la Formació Contínua va arribar a la seva quarta edició i tal i com va assegurar la vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat de la Universitat de Barcelona i presidenta del Jurat, Pilar Delgado: “Es constata que cada any es presenten projectes de més qualitat i cada vegada és més difícil l’elecció”.

 

Imatge

El Guardó va ser recollit per Xavier Ferrer, director,  i Ernesto Sierra, cap d’estudis, un Guardó que reconeix la seva tasca realitzada durant aquests 37 anys.

 

Guardó IMPULS a la Formació Permanent

Aquest any 2023 s’ha estrenat un nou reconeixement, el Guardó IMPULS a la Formació Permanent. El premi reconeix els programes acadèmics amb 25 anys de trajectòria dins de la formació permanent.

En la seva primera edició, el Guardó IMPULS ha premiat a 31 Màsters o Diplomes d’Especialització, entre ells el nostre Màster de Drogodependències existent des de l’any 1986-87.

Acabada l’entrega de guardons, el president del Consell Social, el Sr. Joan Corominas, va intervenir per posar en valor la importància de la formació permanent i destacar el paper de la Universitat de Barcelona en aquesta transferència de coneixement.

Glosa a la memòria

Per cloure l’acte, el Dr. Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, va fer una glosa a la memòria: “És un dia per fer un exercici de memòria i reconeixement. El nostre ofici es basa en ajudar algú a créixer i avui en tenim un exemple meravellós”.

El rector també va parlar dels projectes guanyadors: “Els guardonats són la història de la nostra casa, ells amb el seu esforç fan possible que la universitat sigui el que és”. També va voler fer especial menció a Joan Maria Malapeira i Francesc Santacana: “Els recordem mirant endavant i mostrant que el nostre ofici té una màgia que no té cap altre, perquè sense ser, hi són”.

Obertes les inscripcions de la 22a edició del Màster de Drogodependències de la UB.

La propera edició que s’iniciarà a octubre de 2023, concentrarà les seves classes en dimarts i dijous tarda.  

 

logo-ub-cat

 

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres.

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professorat expert en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. Alguns dels més de 70 professors i professores que participen en el Màster són : Domingo Comas (Fundación Atenea), Marta Torrens (Hospital del Mar), Miquel Casas (Hospital Vall d’Hebrón), Mireia Ventura (Energy Control – ABD), Xavier Ferrer (Fundació Salut i Comunitat), Joan Colom (Subdirecció General Drogodependències de Cat.), Gemma Altell (G360), Fernando Caudevilla (SEMFyC), Ernesto Sierra (Creu Roja), Toni Garín (FSC), Toni Gual (Hospital Clínic), Gregor Burkhart (Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies ), Otger Amatller (FSC) o Maria Palacín (UB), entre molts d’altres i amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

 

També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

 

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.
  • El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos d’Octubre a Juny, ambdós inclosos.

 

Borsa pròpia de treball i alt percentatge d’ocupació laboral un cop acabat el màster.

Dades d’interès :

  • Inici octubre 2023 fins juny 2025.
  • Horari teoria: dimarts i dijous tarda de 16 a 20:30h.
  • Format presencial .
  • 90 crèdits ECTS amb 500h de pràctiques.
  • 40 centres on poder realitzar pràctiques.
  • Més de 600 professionals formats.
  • Reconegut pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

 

Preinscriu-te!

Quines variables faciliten l’alta terapèutica a serveis residencials de tractament de les drogodependències? Estudi en dues comunitats terapèutiques a Catalunya

Un estudi recent elaborat en dues comunitats terapèutiques de Catalunya de la Fundació Salut i Comunitat, ha avaluat les altes terapèutiques realitzades entre març del 2018 i març del 2020 per veure quines variables podrien servir per predir la probabilitat d’èxit dels tractaments.

Les comunitats terapèutiques són serveis residencials d’atenció psicosocial i socieducativa dirigits al tractament intensiu de la dependència de les drogues. Hi ha un cert consens que les altes terapèutiques són un indicador clar d’èxit d’aquests centres. Una alta terapèutica després d’un programa en una comunitat terapèutica es considera com la finalització reeixida del tractament, en contraposició amb la sortida no desitjada, que pot passar per múltiples factors.

L’estudi va fer visible que de les 223 persones que les seves dades van ser utilitzades per a l’estudi, el 32,8% van aconseguir una alta terapèutica, un 23,6 van abandonar el recurs per una alta voluntària, un 17% van ser expulsades, un 4,4% van canviar de tractament i un 4,4% van interrompre el tractament per causes de força major. La mostra de 223 persones estava composta per un 79,4% d’homes i un 20,6% de dones.

A l’estudi publicat a la Revista Espanyola de Drogodependències, entren al detall quins indicadors solen estar més relacionats amb les altes terapèutiques:

  • Més dies en tractament es pot relacionar amb uns millors resultats i més altes terapèutiques.
  • Estar per un assumpte exclusiu d’alcohol, on no intervinguin altres drogues, també es pot relacionar amb un nombre més gran d’altes.
  • Haver fet més tractaments previs tenen més risc de no concloure adequadament el tractament.
  • Les persones que es consideraven elles mateixes amb un pitjor estat de salut van tenir menys altes terapèutiques, de la mateixa manera que amb la percepció de la qualitat de vida.

Per a les investigadores cal seguir estudiant en aquesta línia, consideren que la mostra d’aquesta investigació és petita, i que cal fer altres investigacions amb mostres més àmplies i si pot ser que també introdueixin com a variable el tipus de tractament que es realitza al centre , ja que a la investigació que comentem aquest factor no ha estat incorporat.

Informe OEDA 2022: Alcohol, tabac i drogues il·legals a Espanya

La funció primordial de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA) és oferir una visió global de l’evolució i les característiques del consum de substàncies psicoactives (incloent alcohol, tabac, hipnosedants, analgèsics opioides, drogues il·legals i noves substàncies), altres trastorns comportamentals i els problemes associats, a Espanya. Per això s’empra informació procedent de diverses fonts que, una vegada analitzada i contextualitzada, hauria d’ajudar a responsables polítics, associacions, professionals i consumidors a l’hora de prendre decisions sobre aquestes qüestions en els seus àmbits respectius.

L’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA) fa públic el seu informe cada any. S’hi compila sistemàticament informació de les diferents fonts i sistemes d’obtenció de dades sobre aspectes del consum i les seves conseqüències, de reducció de la demanda de drogues, i també sobre el control de la seva oferta.

La continuïtat d’aquest informe al llarg dels anys i el manteniment de les sèries i de la seva comparabilitat són un dels actius més importants d’aquesta Delegació del Govern. Al llarg dels anys i dels canvis, totes les persones que l’han dirigida han vetllat per preservar-lo. En aquesta edició s’inclouen els resultats detallats de l’Enquesta sobre Ús de Drogues en Ensenyaments Secundaris a Espanya (ESTUDES) de l’any 2021, juntament amb l’anàlisi dels indicadors d’admissions a tractament, urgències i mortalitat relacionada amb les drogues, a més dels seus tendències fins al 2020. Inclou també informació sobre altres problemes relacionats, com ara les infeccions en consumidors o el consum problemàtic, així com capítols específics dedicats al Sistema Espanyol d’Alerta Primerenca (SEAT) sobre noves substàncies psicoactives, o relatius a l’oferta de drogues i les mesures de control.

Enllaç al document.